Manel Garcia Grau

Manel Garcia Grau (Benicarló, 1962 - Castelló de la Plana, 5 de juny de 2006) fon un filòlec, escritor i poeta valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia

Manel era llicenciat i doctorat en filologia catalana per l'Universitat de Valéncia, fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat Jaume I de Castelló des de l'any 1995, de llengua catalana en l'Institut Penyagolosa de Castelló, investigador de la ret Teoria i Crítica dels Discursos Creatius, membre de l'associació CEDRE, de la AILLC i de la AELC. Ha colaborat en les publicacions Hoy, Levante-EMV, El Punt, Revista de Cataluña, Gamo, Reducciones, Pasillo, Diario de Baleares, Cultura, La Aiguadolç, Canelobre, Mediterráneo i en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura.

Obra

Investigació

• Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica (1994)
• Polítiques (i) lingüístiques (1997)

Narrativa

• Davall del cel (2006)
• El magma silenciós (2011) Pòstuma, junt a Vicent Pallarés.

Novela

• El Papa maleït: Una intriga novel·lística sobre el Papa Luna (2003)

Poesia

• Quadern d'estances (1988)
• La veu assedegada (1989)
• Escenalls dels miratges (1989)
• Els noms insondables (1990) (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 1990)
• Els signes immutables (1991)
• Llibre de les figuracions (1993)
• Mots sota sospita (1997)
• La ciutat de la ira (1998)
• Anatema (2001) Premi Ausiàs March de poesia
• Al fons de vies desertes (2002)
• La Mordassa (2003)
• Constants vitals (2005) (Premi Roiç de Corella de poesia en català)

Estudis lliteraris

• De Castelló a Ítaca: l'univers literari de Miquel Peris i Segarra (1997)
• Les suspicàcies metòdiques (2002)

Homenages

Anualment, l'Universitat Jaume I de Castelló de la Plana convoca el premi de Poesia Manel Garcia i Grau. La biblioteca municipal de Benicarló porta el seu nom. En Castelló, en el barri Arraval Universitari n'hi ha un colege en el seu nom (CEIP Manel Garcia Grau).

Enllaços externs

• Manel Garcia Grau en Wikipedia