Diferència entre les revisions de "Lluís Revest"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Lluís Revest Corzo
 
| nom = Lluís Revest Corzo
| image =  
+
| image = [[Archiu:Lluisrevest.jpg|250px]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Lluís Revest Corzo''' ([[Valéncia]], [[1892]] - [[Castelló]], [[1963]]) fon un historiador, escritor en [[llengua valenciana]], archiver i croniste oficial de la ciutat de [[Castelló]].  
+
'''Lluís Revest Corzo''' ([[Valéncia]], [[1892]] - [[Castelló]], [[1963]]) fon un historiador, escritor en [[llengua valenciana]], archiver i croniste oficial de la ciutat de [[Castelló]].  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
A pesar de nàixer en la ciutat de Valéncia, es va traslladar de ben menut a Castelló. Estudià Filosofia i Lletres, branca d'Història, en l'[[Universitat de Valéncia]], on va ser ajudant de l'archiver de la [[Catedral de Valéncia]], [[Roc Chabás]]. En tornar a Castelló va començar a interessar-se per la difusió de la llengua i cultura valencianes, començant a impartir classes de gramàtica valenciana en el Cassino dels Artesans.
+
A pesar de nàixer en la ciutat de Valéncia, se va traslladar de ben chicotet a Castelló. Estudià Filosofia i Lletres, branca d'Història, en l'[[Universitat de Valéncia]], on va ser ajudant de l'archiver de la [[Catedral de Valéncia]], [[Roc Chabás]]. En tornar a Castelló va començar a interessar-se per la difusió de la llengua i cultura valencianes, començant a impartir classes de gramàtica valenciana en el Cassino dels Artesans.
  
Junt en Ángel Sánchez Gozalbo, [[Gaeta Huguet i Breva]], Joan Carbó Doménech i [[Salvador Guinot Vilar]], fon un dels fundadors de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). En fundar-se la SCC es va fer càrrec de l'estudi de les Cartes Pobles, pel seu coneiximent de les llengües clàssiques. Ben pronte, i fins a la seua mort, passaria a ocupar la secretaria de la Societat.
+
Junt en [[Ángel Sánchez Gozalbo]], [[Gaeta Huguet i Breva]], [[Joan Carbó Doménech]] i [[Salvador Guinot Vilar]], fon un dels fundadors de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). En fundar-se la SCC es va fer càrrec de l'estudi de les Cartes Pobles, pel seu coneiximent de les llengües clàssiques. Ben pronte, i fins a la seua mort, passaria a ocupar la secretaria de la Societat.
  
La seua tasca d'erudit va trobar difusió en diferents revistes científiques —sobretot en el bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura— sense oblidar les tasques de divulgació en prensa.
+
La seua tasca d'erudit va trobar difusió en diferents revistes científiques —sobretot en el bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC)— sense oblidar les tasques de divulgació en prensa.
  
Fon bibliotecari de la Biblioteca Provincial de Castelló. En l'any [[1929]] fon nomenat archiver municipal, i en [[1944]], en morir [[Salvador Guinot]], fon nomenat croniste de la ciutat.  
+
Fon bibliotecari de la Biblioteca Provincial de Castelló. En l'any [[1929]] fon nomenat archiver municipal, i en [[1944]], en morir [[Salvador Guinot Vilar|Salvador Guinot]], fon nomenat croniste de la ciutat.  
  
Professor de Lletres en l'[[Institut Francesc Ribalta]] de Castelló des de l'any [[1917]] i de Filosofia de [[1948]] a [[1959]].
+
Professor de Lletres en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Institut Francesc Ribalta]] de Castelló des de l'any [[1917]] i de Filosofia de [[1948]] a [[1959]].
  
 
Lluís Revest fon discípul del patriarca castellonenc [[Gaeta Huguet i Breva]].
 
Lluís Revest fon discípul del patriarca castellonenc [[Gaeta Huguet i Breva]].
Llínea 29: Llínea 29:
  
 
Entre les seues obres destaca: ''La Llengua Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu'' (Castelló, [[1930]]) a on demostra grans coneiximents llingüístics.
 
Entre les seues obres destaca: ''La Llengua Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu'' (Castelló, [[1930]]) a on demostra grans coneiximents llingüístics.
 +
 +
== Obra ==
 +
 +
* ''Madona Sancta Maria del Lledó. Notas Trecentistas'' (1924), reeditat en [[1982]] per la Real Confraria de Lledó.
 +
* ''Aportación a la bibliografía de Mossén Betí''
 +
* ''La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400'' (1930)
 +
* ''Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos''(1947)
 +
* ''La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu'' ([[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). Castelló, [[1930]])
 +
* ''Castellón y los venecianos''
 +
* ''La ermita de Santa Magdalena''
 +
* ''Libre d'Ordinacions de la Vila de Castelló de la Plana'' (1959)
 +
 +
També realisà estudis sobre els temples de Sant Agustí, l'[[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Iglésia Major de Santa Maria]] i el Convent de les monges clarises de Castelló.
  
 
== Goigs a la Mare de Deu del Lledó ==
 
== Goigs a la Mare de Deu del Lledó ==
Llínea 192: Llínea 205:
 
Mare de Deu del Lledó.
 
Mare de Deu del Lledó.
  
Lletra: D. Lluís Revest i Corzo  
+
Títul: "Goigs en lloança de la Mare de Deu del Lledó"
Música: D. Vicent Ripollés i Pérez (Canonge de Valéncia i fill de Castelló)
+
 +
Lletra: Lluís Revest i Corzo  
 +
 
 +
Música: Vicent Ripollés i Pérez (Canonge de Valéncia i fill de Castelló)
 +
 
 +
== Cites ==
 +
 
 +
* Escrivia Lluís Revest (en un artícul del Bolletí de la Castellonenca) a la mort de Gaetà Huguet i Breva, estes paraules:
 +
 
 +
{{Cita|''Caigue aquell home a qui l'apassionament generos per una idea fon esdevenir simbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l'enamorat cavaller del verb valencià, dic, de la regio valenciana.''}}
 +
 
 +
* En Josep Maria Guinot, escrivia, en l'any 1988, en el periòdic ''Las Provincias'' lo següent: 
 +
 
 +
{{Cita|Entre els primers escritors del 'Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura' (BSCC) el mes important es sense cap dubte, Don Lluïs Revest i Corzo, archiver bibliotecari, professor de l'Institut d'Ensenyança Mija, investigador incansable i un home verdaderament erudit, qualitats envejables que hi ha que posar al costat de les seues grans virtuts humanes i cristianes i del seu tracte afabilissim, condicions que feen d'ell un ciutada model en tots els ordens.|[[Josep Maria Guinot|Josep Mª Guinot i Galan]] (''Las Provincias'', 3.1.1988)}}
 +
 
 +
== Referències ==
 +
 
 +
* Figuras de la historia de Lledó. Ilmo. Sr. Don Luis Revest Corzo. Autor de la letra de los Gozos a la "Mare de Déu" (Revista Lledó Basílica, Castelló, Abril-Mayo 1983).
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Revest Lluís Revest en Wikipedia]
 +
* [https://elpais.com/espana/comunidad-valenciana/2021-10-28/los-nueve-nombres-del-callejo-franquista-de-castellon-bajo-el-foco-de-la-revision.html Los nueve nombres del callejero franquista de Castellón que están bajo el foco de la revisión - ''El País'']
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Historiadors]]
 +
[[Categoria:Historiadors valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 +
[[Categoria:Cronistes]]
 +
[[Categoria:Cronistes valencians]]

Última revisió del 11:34 18 feb 2024

Lluís Revest Corzo
Lluisrevest.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador, escritor i croniste
Naiximent: 1892
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1963
Lloc de defunció: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya

Lluís Revest Corzo (Valéncia, 1892 - † Castelló, 1963) fon un historiador, escritor en llengua valenciana, archiver i croniste oficial de la ciutat de Castelló.

Biografia[editar | editar còdic]

A pesar de nàixer en la ciutat de Valéncia, se va traslladar de ben chicotet a Castelló. Estudià Filosofia i Lletres, branca d'Història, en l'Universitat de Valéncia, on va ser ajudant de l'archiver de la Catedral de Valéncia, Roc Chabás. En tornar a Castelló va començar a interessar-se per la difusió de la llengua i cultura valencianes, començant a impartir classes de gramàtica valenciana en el Cassino dels Artesans.

Junt en Ángel Sánchez Gozalbo, Gaeta Huguet i Breva, Joan Carbó Doménech i Salvador Guinot Vilar, fon un dels fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC). En fundar-se la SCC es va fer càrrec de l'estudi de les Cartes Pobles, pel seu coneiximent de les llengües clàssiques. Ben pronte, i fins a la seua mort, passaria a ocupar la secretaria de la Societat.

La seua tasca d'erudit va trobar difusió en diferents revistes científiques —sobretot en el bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC)— sense oblidar les tasques de divulgació en prensa.

Fon bibliotecari de la Biblioteca Provincial de Castelló. En l'any 1929 fon nomenat archiver municipal, i en 1944, en morir Salvador Guinot, fon nomenat croniste de la ciutat.

Professor de Lletres en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló des de l'any 1917 i de Filosofia de 1948 a 1959.

Lluís Revest fon discípul del patriarca castellonenc Gaeta Huguet i Breva.

Lluís Revest fon l'autor de la lletra dels goigs a la Mare de Deu del Lledó que encara es canten en la seua Basílica.

Entre les seues obres destaca: La Llengua Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (Castelló, 1930) a on demostra grans coneiximents llingüístics.

Obra[editar | editar còdic]

  • Madona Sancta Maria del Lledó. Notas Trecentistas (1924), reeditat en 1982 per la Real Confraria de Lledó.
  • Aportación a la bibliografía de Mossén Betí
  • La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 (1930)
  • Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos(1947)
  • La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (Societat Castellonenca de Cultura (SCC). Castelló, 1930)
  • Castellón y los venecianos
  • La ermita de Santa Magdalena
  • Libre d'Ordinacions de la Vila de Castelló de la Plana (1959)

També realisà estudis sobre els temples de Sant Agustí, l'Iglésia Major de Santa Maria i el Convent de les monges clarises de Castelló.

Goigs a la Mare de Deu del Lledó[editar | editar còdic]

Del poble de Castelló

sigau llum i auxiliadora,

de l'amor nostre Senyora

Mare de Deu del Lledó. (tornada)

Sou l'hort tancat ahon creixia

la flor del Déu humanat;

de la eterna Caritat

sou la Esposa ¡oh verge pia!

Vós sola en la Concepció

sou de l'infern triunfadora, (tornada)

Sou clar estrel, llum i guía

que mostra'l port a la nau;

sou l'arc-iris de la pau

¡oh Santa Verge Maria!

Sou la dorada Mansió

en que Deu complagut mora, (tornada)

D'amor puríssim la mel

en Vós trobem dolça Mare;

sou l'escut qui nos ampare

i sou la porta del Cel.

Sou de Deu la bendició,

Sou del día etern l'aurora, (tornada)

Del vostre amor un cantar

és tota la nostra historia;

Castelló ha begut sa glòria

ací al peu del vostre altar.

Es la vostra protección

de sa grandea penyora, (tornada)

Vostra santa mà deté

de Deu la justa vengança;

Vós sou la nostra esperança

i el sol de la nostra Fe.

Sou bàlsem i curació

del qui vostre auxili implora, (tornada)

A la plan beneïx

vostra mà, i del vostre amor

és un cantar cada flor

que'n esta terra florix.

Sancera la creació

vos diu ací triunfadora, (tornada)

¡Doneu vostre amor en signe

de salvació als vostres fills!

¡Trobe en Vós en los perills

tot home auxili benigne!

Trobe oìt tota oració

i conhort tot lo qui plora, (tornada)

Per a tota enfermetat

sigau Vós la medicina;

¡oh sanadora piscina

de la lepra del pecat!

¡Trobe en Vós consolació

lo cor qui del Cel s'anyora! (tornada)

Protegiu los nostres camps,

beneiu la nostra terra,

aparteu d'ací la guerra,

la fam, la pesta i los llamps.

Tot treball honrat i bo

trobe en Vós sa protectora, (tornada)

En Vós valor lo soldat

trobe, i lo qui estudia ciencia,

trobe el pobre en Vos paciencia

i vega el ric Caritat.

Trobe'l sacerdot la unció

de nostra fe defensora, (tornada)

Beneiu nostra alegria,

consoleu nostra tristor

i sempre del vostre amor

ompliu-nos, Verge María.

Tingam vostra protección

ara i de la mort a l'hora, (tornada)

Del poble de Castelló

sigau llum i auxiliadora,

de l'amor nostre Senyora

Mare de Deu del Lledó.

Títul: "Goigs en lloança de la Mare de Deu del Lledó"

Lletra: Lluís Revest i Corzo

Música: Vicent Ripollés i Pérez (Canonge de Valéncia i fill de Castelló)

Cites[editar | editar còdic]

  • Escrivia Lluís Revest (en un artícul del Bolletí de la Castellonenca) a la mort de Gaetà Huguet i Breva, estes paraules:
Caigue aquell home a qui l'apassionament generos per una idea fon esdevenir simbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l'enamorat cavaller del verb valencià, dic, de la regio valenciana.
  • En Josep Maria Guinot, escrivia, en l'any 1988, en el periòdic Las Provincias lo següent:
Entre els primers escritors del 'Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura' (BSCC) el mes important es sense cap dubte, Don Lluïs Revest i Corzo, archiver bibliotecari, professor de l'Institut d'Ensenyança Mija, investigador incansable i un home verdaderament erudit, qualitats envejables que hi ha que posar al costat de les seues grans virtuts humanes i cristianes i del seu tracte afabilissim, condicions que feen d'ell un ciutada model en tots els ordens.
Josep Mª Guinot i Galan (Las Provincias, 3.1.1988)

Referències[editar | editar còdic]

  • Figuras de la historia de Lledó. Ilmo. Sr. Don Luis Revest Corzo. Autor de la letra de los Gozos a la "Mare de Déu" (Revista Lledó Basílica, Castelló, Abril-Mayo 1983).

Enllaços externs[editar | editar còdic]