Diferència entre les revisions de "Leandro Alloza Agut"
m |
|||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur. | El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur. | ||
| − | Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset | + | Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset|Fernando Gasset Lacasaña]], [[Carlos Ferrer Segarra|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port. |
Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra. | Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra. | ||
Revisió de 16:22 20 set 2019
| Leandro Alloza Agut | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Ingenier. | ||
| Naiximent: | 26 de febrer de 1837 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1 de decembre de 1894 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Leandro Alloza Agut (Castelló, 26 de febrer de 1837 - 1 de decembre de 1894). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports valencià.
Biografia
Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de Castelló en l'any 1837. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a Madrit per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a Terol, lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la província de Castelló.
En l'any 1864, Leandro Alloza redactà el proyecte per a abastir al Grau de Castelló d'aigua potable procedent de la séquia Major i pous comunals. També va dissenyar el passeig que comunicava a Castelló en el santuari de la Mare de Deu del Lledó, lo que se coneix hui en dia com l'Avinguda del Lledó.
Leandro Alloza es va casar en Conchita Blasco Oliver de la que tingué dos fills, Conchín Alloza i Leandro Alloza, que fon amic de l'erudit Pío Baroja.
Sent ingenier de la província de Castelló realisà els proyectes dels diferents ponts de ferro de la via del ferrocarril que unix les poblacions d'Almansa, Valéncia, Castelló i Tarragona. També va dissenyar la construcció de Port de Vinaròs.
Alloza fon contemporàneu del gran patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva.
Port de Castelló
La seua obra més important fon el proyecte del Port de Castelló, encàrrec de l'alcalde i president de la Diputació, Vicent Ruiz Vila.
En l'any 1882 Madrit va donar llum verda a l'anteproyecte d'Alloza relatiu al Port de Castelló. Des d'eixe moment, les obres començaren de forma ràpida, el 16 de març de 1891 es va colocar la primera pedra del dic de Llevant, donant començament a les obres del port.
El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.
Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de Sogorp, Gaetà Huguet i Breva pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: Fernando Gasset Lacasaña, Carlos Ferrer, Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, Hipólito Fabra Adelantado, etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port (1902), societat que gestionà tot lo referent al Port.
Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el sigle XX se deu en gran part ad esta gran obra.
Fill predilecte
En juny de l'any 1882, Alloza va rebre el títul de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló, al mateix temps que el seu gran amic, Vicent Ruiz Vila.
Reconeiximents
Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de 1895), l'Ajuntament acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.