La Vila Joyosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 14:04 18 gin 2013 per Valencian (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''La Vila Joiosa''' (oficialment ''La Vila Joiosa/Villajoyosa'', AFI: {{IPA|[la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]}}), anomenada normalment '''La Vila''' i antigam...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

La Vila Joiosa (oficialment La Vila Joiosa/Villajoyosa, AFI: [la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]), anomenada normalment La Vila i antigament Allon o Alonis, és un municipi valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant. Compta amb 32.534 habitants (INE 2008) i és la capital de la comarca de la Marina Baixa i cap de partida judicial. Popularment és coneguda amb el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda".

Geografia

Pel nucli urbà de La Vila Joiosa passa el riu Amadòrio -riu de la Vila-, provinent del pantà de Relleu. El terme municipal compta amb 15 km de costa i limita amb els municipis de El Campello, Orxeta, Finestrat, Benidorm i un xicotet pic amb Aigües.

Muntanyes

La Moratella, El Belpuig, El Tàssio, El Cantal, Serra d'Orxeta, La Nina, El Tossal del Meno, El Tossal de la Vella, El Tossal de la Torreta, El Tossal de la Batle, El Voladoret.

Nuclis i partides

  • L'Ermita
  • El Paradís (Paraís)
  • El Torres
  • La Cala de la Vila Joiosa o Cala de Morales o Cala de Finestrat. A l'edat mitjana "la cala de n'Aguiló".
  • El Montiboli
  • Altres partides menors: L'Aixihuili, El Salomó, La Rancallosa, Els Alfondons, El Rodacucos, La Mediassa, La Foradà, L'Alcocó, L'Almisserà, El Xarco, El Xarquet, El Carritxal, La Pileta, L'Era Soler, Les Xauxelles, El Carratalà, El Galandú, La Robella, Les Barberes, El Pla, Les Bordes, Els Banyets, La Mallaeta, La Tellerola, Les Talaies, El Racó del Conill, El Partidor, El Clot, El Mitjanet, El Secanet, L'Almuixó i La Setina entre altres.

Platges

thumb|left|La Caleta del Montiboli i la platja de l'Esparralló (nudista) de la Vila. thumb|left|Platja dels Estudiants. De nord-est a sud-oest:

  • Cala de Morales o Cala de Finestrat o "Cala de la Vila Joiosa": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metres de llargària. La denominació medieval era la cala de n'Aguiló.
  • Caletes del Racó del Conill: Còdols mitjans, retirada, salvatge i petita. Profunditat mitjana. Entre les dues caletes de la platja fan 70 metres de llargària. És una platja nudista.
  • Platges del Torres: Còdols mitjans i trossos de arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dues platges a banda i banda del riu Torres sumen 500 metres de llargària.
  • Platja del Tio Roig del Pal: Còdols mitjans i graveta fina. Profunda. 150 metres de llargària.
  • Platja dels Estudiants: Còdols mitjans i graveta fina. Profunda. 100 metres de llargària.
  • Platja del "Varadero" (Platja del Varador): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metres de llargària.
  • Platja de l'Alcocó: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metres de llargària. Al Nord estava la punta de l'Alcocó on se situa el moll pesquer de la Vila Joiosa.
  • Platja de la Basseta l'Oli (Platja de la Basseta de l'Oli): Arena fina. Plana i urbana. La platja més calma de la Vila Joiosa en estar protegida pel vents de llevant pel port pesquer. 230 metres de llargària
  • Platja de la Vila: Arena fina. Plana i urbana. 600 metres de llargària. Junt a la Platja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal composen una extensa platja amb diferents recers del vent però amb una continuïtat física de 1.200 metres de llargària. Al segle XVIII rebia el nom de Platja de la Mar.
  • Platja de l'Arsenal: Arena fina. Plana i urbana. 370 metres de llargària
  • Platges de la Punta de Moro: Les més pròximes al riu Amadòrio són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de còdols i grava fina. 700 metres de llargària.
  • Platja de la Malladeta: 70 metres de llargària.
  • Platja del Paradís: Arena fina i grossa i còdols mitjans. Profunditat mitjana. 1.050 metres de llargària.
  • Platja de Bol Nou: Grava menuda i mitjana. 220 metres de llargària.
  • Platja de l'Esparralló: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metres de llargària.
  • Caleta del Montiboli: Grava menuda i arena grossa. 120 metres de llargària.
  • Platja del Xarco: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metres de llargària.
  • Platja del Carritxal: Estreta, abrupta i de còdols grans. 300 metres de llargària.

Història

thumb|Carrer típic de La Vila Joiosa. Passeig de Sant Pere. El seu origen, segons alguns autors, sembla remuntar-se a temps anteriors a la romanització, ja que existeixen fonts arqueològiques del període ibèric que recolzen aquesta teoria. També s'han trobat restes arqueològiques del període romà, com la Torre d'Hèrcules, nom popular que rep un sepulcre de torre romana de l'Alt Imperi, i deixalles d'un pont romà sobre el riu Amadòrio. Una tradició sens fonament pretén que dita torre siga la tomba de Sertori, la qual cosa ve contradita pel tipus de monument, que és d'època imperial i datada possiblement dintre del segle II.

La població fou conquistada pels cristians el 1251 per la necessitat d'aquests d'assegurar aquesta zona front el poder d'Al-Azraq, va fer que hi predominaren els assentaments col·lectius, tant de genets com de peons, concedint-se als primers doble extensió de terres que als segons. Amb tot, a penes si comptà amb repobladors, per la qual cosa la seua població va continuar, per molt de temps, sent majoritàriament musulmana. Rere l'aixecament i desfeta del cabdill musulmà Al-Azraq, restà pràcticament despoblada. Amb la revolta dels musulmans castellans del 1264, s'hi produí la intervenció militar de Jaume I, que tingué com a conseqüència l'inici d'una repoblació catalano-aragonesa. El 1300 Bernat de Sarrià va concedir carta pobla -per tal que hi hagués una localitat íntegrament cristiana ben fortificada en un país gairebé plenament musulmà- i el 1452 fou elevada a la categoria de vila reial.

Durant les Germanies (1521), encara que primerament va prendre partit pels agermanats, més tard tornà a l'obediència del rei, el qual, i en agraïment, va mantenir els seus privilegis. El 1600 comptava amb una població de 370 habitants (vilers), però després de l'expulsió morisca del 1609, es va veure molt minvada. En el segle XVIII, segons Cavanilles, donava un total de, aproximadament, 5.000 habitants, augmentant progressivament en els anys posteriors, fins el 1900, que amb l'emigració vers el Nord d'Àfrica, va tornar a disminuir. Però fou en la dècada dels 1970, i a causa del turisme, quan el creixement de la població fou notori, passant a 25.073 habitants en 2002, en un terme de 59,2 km².

El 1911 Alfons XIII, va concedir-li el títol de ciutat. La llegenda conta que el 29 de juliol de 1538 es va produir un fort atac per part de pirates, que pogueren ser derrotats pels cristians, gràcies a una forta tempesta que va destrossar la seua flota, ancorada en la desembocadura del riu Sella. La tempesta fou atribuïda a una intervenció miraculosa de santa Marta. Aquesta vila ha tingut sempre una fort tradició marinera. La seua activitat pesquera està documentada des del segle XVI, i en ella s'ha basat gran part de la seua economia.

Economia

Ciutat de gran tradició pesquera, actualment en la seua economia destaquen les indústries de xocolate (com Xocolates Valor, Clavileño) i el turisme.

Demografia

Amb 27.983 habitants segons el cens de l'1 de gener del 2005, La Vila Joiosa és el 13è. municipi de la província d'Alacant per població. Segons aquest cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'altres nacionalitats de la UE).

Evolució demogràfica de La Vila Joiosa[1]
1857 1887 1910 1930 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2005 2008
9.110 8.763 9.152 8.715 9.315 11.006 16.258 20.638 23.160 24.246 27.983 32.534

Política

A les eleccions municipals del 27 de maig del 2007, es van presentar cinc partits polítics, tots van obtenir representació amb estos resultats per regidors: 10 PP, 7 PSPV-PSOE, 2 II (Iniciativa Independent), 1 BLOC i 1 EUPV. Amb un pacte de quatre partits: PSPV, II, BLOC i EUPV es va poder donar l'alcaldia al candidat pel PSPV-PSOE.

A finals del 2008 l´edil de II es va passar al grup mixt i va fer possible que el PP tornara a governar.

Plantilla:Cap resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Fi resultats eleccions

Plantilla:Alcaldes post-constitució

Monuments i llocs d'interès

thumb|150px|Torre d'Hèrcules

  • Conjunt històric-artístic de la Vila. Trobem el nucli, les muralles renaixentistes i l'església fortalesa de l'Assumpció, del gòtic català.
  • Torre d'Aguiló. De planta quadrada, construïda en el segle XVI, va formar part del sistema de vigilància costanera contra la pirateria.
  • Torre de Dalt. Les torres d'horta són estructures annexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa.
  • Torre de Baix o de Xauxelles. Es troba emmascarada a la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit.
  • Torre del Xarco. Torre guaita, de planta circular (segle XVI). Actualment es troba en una propietat privada.
  • Torre la Torreta. Torre d'horta esmentada ja en documents de principis del segle XV, per la qual cosa va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila Joiosa.
  • Torre Simeón. És una torre sentinella d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates.
  • Museu xocolates Valor. Museu visitable sobre la història de la xocolata.
  • Museu municipal. Interessants restes del poblament de la ciutat.
  • Casa Museu La Barbera dels Aragonés.

Festes

thumb|Desembarcament pirata dels Moros i Cristians a la Vila Joiosa. Les seues festes de Moros i Cristians, celebrades en honor a santa Marta del 24 al 31 de juliol, van ser declarades d'interés turístic internacional pel Ministeri de Treball i Afers socials l'any 2003. Aquestes festes, que a La Vila Joiosa tenen una antiguitat de 250 anys, rememoren un important atac realitzat pels pirates barbarescos en 1538 que va ser repel·lit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarcament (El Desembarc) en la platja.

El dia 29 de juliol, se celebra la processó de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té aquest càrrec vitalici. Altres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les ambaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També a l'estiu se sol celebrar la "xocolatissima" amb rutes guiades i degustació de xocolata al nucli antic.

Altres festes importants són les que se celebren al barri de l'Ermita, amb la celebració de Sant Miquel, a finals de setembre.

L'agost del 2008 es va realitzar el conegut festival de música alternativa, Marearock Festival, on en el seu antic emplaçament, en Torrevella va arribar a congregar més de 4.000 persones.

També se celebren a la Vila Joiosa el carnestoltes, la Setmana Santa amb una important processó del Divendres Sant. Al maig es commemoren les Llàgrimes de Santa Marta i al juliol la Mare de Déu del Carme.

Gastronomia

Els plats típics més destacables són: arròs amb fesols al forn, la borreta de melva, Paella Vilera , pebrereta, Sang amb ceba, olla amb "tarongetes" (pilotes), polps a la vilera, calder, arròs amb lluç, arròs amb ceba, arròs amb espinacs i aladroc, i "coca escaldada".

Referències

  1. ↑ Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis des de 1996.
  2. ↑ Direcció general del Patrimoni Cultural - Generalitat Valenciana

Vegeu també

Enllaços externs

Commons


Plantilla:Municipis Marina Baixa

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=La_Vila_Joyosa&oldid=54519»