Diferència entre les revisions de "La Vila Joyosa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 12: Llínea 12:
 
|superfície = 38,50 km²
 
|superfície = 38,50 km²
 
|altitut = 27 msnm
 
|altitut = 27 msnm
|població = 33 951 hab. (2014)
+
|població = 33.969 hab. ([[INE]] [[2018]])
 
|densitat = 881,84 hab./km²
 
|densitat = 881,84 hab./km²
 
|gentilici = Viler/a<ref>{{DGLV|Viler}}</ref>
 
|gentilici = Viler/a<ref>{{DGLV|Viler}}</ref>
Llínea 23: Llínea 23:
 
}}
 
}}
  
'''La Vila''' (oficialment ''La Vila Joiosa/Villajoyosa'', [[IPA|AFI]]: {{IPA|[la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]}}), nomenada antigament [[Allon]] o [[Alonis]], és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la costa de la [[Marina Baixa]], 32 quilómetros al nort-est de la ciutat d'[[Alacant]]. Conta en 32.534 habitants ([[INE]] [[2008]]) i és la capital de la comarca de la [[Marina Baixa]] i cap de partida judicial. Popularment és coneguda en el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda".
+
'''La Vila''' (oficialment ''La Vila Joiosa/Villajoyosa'', [[IPA|AFI]]: {{IPA|[la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]}}), nomenada antigament [[Allon]] o [[Alonis]], és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la costa de la [[Marina Baixa]], 32 quilómetros al nort-est de la ciutat d'[[Alacant]]. Conta en 33.969 habitants ([[INE]] [[2018]]) i és la capital de la comarca de la [[Marina Baixa]] i cap de partida judicial. Popularment és coneguda en el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda".
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 53: Llínea 53:
 
* [[Plaja de l'Alcocó]]: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metros de llargària. Al Nort estava la [[punta de l'Alcocó]] a on se situa el moll peixquer de la Vila Joyosa.  
 
* [[Plaja de l'Alcocó]]: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metros de llargària. Al Nort estava la [[punta de l'Alcocó]] a on se situa el moll peixquer de la Vila Joyosa.  
 
* Plaja de la Basseta l'Oli ([[Plaja de la Basseta de l'Oli]]): Arena fina. Plana i urbana. La plaja més calma de la Vila Joyosa en estar protegida pel vents de llevant pel port peixquer. 230 metros de llargària
 
* Plaja de la Basseta l'Oli ([[Plaja de la Basseta de l'Oli]]): Arena fina. Plana i urbana. La plaja més calma de la Vila Joyosa en estar protegida pel vents de llevant pel port peixquer. 230 metros de llargària
* [[Plaja de la Vila]]: Arena fina. Plana i urbana. 600 metros de llargària. Junt a la Plaja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal componen una extensa plaja en una continuïtat física de 1.200 metros de llargària. En el segle XVIII rebia el nom de Plaja de la Mar.
+
* [[Plaja de la Vila]]: Arena fina. Plana i urbana. 600 metros de llargària. Junt a la Plaja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal componen una extensa plaja en una continuïtat física de 1.200 metros de llargària. En el [[sigle XVIII]] rebia el nom de Plaja de la Mar.
 
* [[Plaja de l'Arsenal]]: Arena fina. Plana i urbana. 370 metros de llargària
 
* [[Plaja de l'Arsenal]]: Arena fina. Plana i urbana. 370 metros de llargària
 
* [[Plages de la Punta de Moro]]: Les més pròximes al riu [[Amadòrio]] són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de cudols i grava fina. 700 metros de llargària.
 
* [[Plages de la Punta de Moro]]: Les més pròximes al riu [[Amadòrio]] són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de cudols i grava fina. 700 metros de llargària.
Llínea 91: Llínea 91:
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
En 27.983 habitants segons el cens de l'[[1 de giner]] del [[2005]], La Vila Joyosa és el número tretze municipi de la província d'Alacant per població. Segons este cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'atres nacionalitats de la [[UE]]).
+
En 33.969 habitants segons el cens de l'[[1 de giner]] del [[2018]], La Vila Joyosa és el número tretze municipi de la província d'Alacant per població. Segons este cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'atres nacionalitats de la [[UE]]).
  
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica de La Vila Joyosa<ref>[[Població|Població de fet]] segons l'[[INE]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis des de 1996.]</ref>
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica de La Vila Joyosa<ref>[[Població|Població de fet]] segons l'[[INE]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis des de 1996.]</ref>
! [[1857]] !![[1887]] !! [[1910]] !! [[1930]] !! [[1950]] !![[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2008]]
+
! [[1857]] !![[1887]] !! [[1910]] !! [[1930]] !! [[1950]] !![[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2018]]
 
|-
 
|-
| align=center| 9.110||align=center| 8.763|| align=center| 9.152 || align=center| 8.715 || align=center| 9.315|| align=center| 11.006 || align=center| 16.258 ||align=center| 20.638 || align=center| 23.160|| align=center| 24.246|| align=center| 27.983|| align=center| 32.534
+
| align=center| 9.110||align=center| 8.763|| align=center| 9.152 || align=center| 8.715 || align=center| 9.315|| align=center| 11.006 || align=center| 16.258 ||align=center| 20.638 || align=center| 23.160|| align=center| 24.246|| align=center| 27.983|| align=center| 32.534|| align=center| 33.969
 
|}
 
|}
  
 
== Monuments i llocs d'interés ==
 
== Monuments i llocs d'interés ==
[[Archiu:Torre de Hércules (San José) 2.jpg|thumb|200px|Torre funeraria romana de d'Hèrcules o de Sant Josep (sigle II)]]
+
[[Archiu:Torre de Hércules (San José) 2.jpg|thumb|200px|Torre funeraria romana de d'[[Hèrcules]] o de Sant Josep ([[sigle II]])]]
 
[[Archiu:Iglesia fortificada de la Virgen de la Asunción, Villajoyosa, España, 2014-07-03, DD 33.JPG|thumb|200px|Iglésia fortificada de la Mare de Deu de l'Asunció]]
 
[[Archiu:Iglesia fortificada de la Virgen de la Asunción, Villajoyosa, España, 2014-07-03, DD 33.JPG|thumb|200px|Iglésia fortificada de la Mare de Deu de l'Asunció]]
* '''Conjunt històric-artístic de la Vila'''. Trobem el núcleu, les [[muralles]] renaixentistes i l'església fortalea de l'Assunció, del [[gòtic valencià]].
+
* '''Conjunt històric-artístic de la Vila'''. Trobem el núcleu, les [[muralles]] renaixentistes i l'iglésia fortalea de l'Assunció, del [[gòtic valencià]].
  
 
* '''[[Torre d'Aguiló]] '''. De planta quadrada, construïda en el [[sigle XVI]], va formar part del sistema de vigilància costera contra la pirateria.
 
* '''[[Torre d'Aguiló]] '''. De planta quadrada, construïda en el [[sigle XVI]], va formar part del sistema de vigilància costera contra la pirateria.
Llínea 115: Llínea 115:
 
* '''[[Torre de la Creu (La Vila Joyosa)|Torre de la Creu]] '''.
 
* '''[[Torre de la Creu (La Vila Joyosa)|Torre de la Creu]] '''.
  
* '''Torre la Torreta'''. Torre d'horta nomenada ya en documents de principis del sigle XV, per la qual cosa va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila.
+
* '''Torre la Torreta'''. Torre d'horta nomenada ya en documents de principis del sigle XV, per lo que va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila.
 
 
 
* '''[[Torre Simeón]] '''. És una torre sentinela d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates.
 
* '''[[Torre Simeón]] '''. És una torre sentinela d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates.
Llínea 128: Llínea 128:
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
Les seues festes de [[Moros i Cristians]], celebrades en honor a [[Marta de Betània|santa Marta]] del 24 al 31 de juliol, van ser declarades d'interés turístic internacional pel [[Ministeri de Treball i Immigració d'Espanya|Ministeri de Treball i Assunts socials]] l'any 2003. Estes festes, que en La Vila Joyosa tenen una antiguetat de 250 anys, rememoren un important atac realisat pels pirates [[barbarescs]] en 1538 que va ser repelit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarc (''El Desembarc'') en la plaja.
+
Les seues festes de [[Moros i Cristians]], celebrades en honor a [[Marta de Betània|santa Marta]] del 24 al 31 de juliol, varen ser declarades d'interés turístic internacional pel [[Ministeri de Treball i Immigració d'Espanya|Ministeri de Treball i Assunts socials]] l'any 2003. Estes festes, que en La Vila Joyosa tenen una antiguetat de 250 anys, rememoren un important atac realisat pels pirates [[barbarescs]] en 1538 que va ser repelit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarc (''El Desembarc'') en la plaja.
  
 
El dia [[29 de juliol]], se celebra la [[processó]] de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té este càrrec vitalici. Atres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les embaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També en l'estiu se sol celebrar la "chocolatissima" en rutes guiades i degustació de chocolate en el núcleu antic.
 
El dia [[29 de juliol]], se celebra la [[processó]] de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té este càrrec vitalici. Atres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les embaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També en l'estiu se sol celebrar la "chocolatissima" en rutes guiades i degustació de chocolate en el núcleu antic.

Revisió de 19:01 2 nov 2019

La Vila
Localització de la Vila Joiosa respecte del País Valencià.png Escut de la Vila Joiosa.svg
Villajoyosa-Mapa de la Marina Baja.svg
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província d'Alacant
Comarca: Marina Baixa
Partit judicial: La Vila
Ubicació: 38°30′19″N 0°13′58″O
Altitut: 27 msnm
Superfície: 38,50 km²
Població: 33.969 hab. (INE 2018)
Densitat: 881,84 hab./km²
Gentilici: Viler/a[1]
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03570
Festes majors: Moros i Cristians (del 24 al 31 de juliol)
Alcalde: Jaime Lloret Lloret (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


La Vila (oficialment La Vila Joiosa/Villajoyosa, AFI: [la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]), nomenada antigament Allon o Alonis, és un municipi valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilómetros al nort-est de la ciutat d'Alacant. Conta en 33.969 habitants (INE 2018) i és la capital de la comarca de la Marina Baixa i cap de partida judicial. Popularment és coneguda en el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda".

Geografia

Vista de la ciutat de La Vila
Carrer típic de La Vila

Pel núcleu urbà de La Vila passa el riu Amadòrio -riu de la Vila-, provinent del pantà de Relleu. El terme municipal conta en 15 km de costa i llimita en els municipis de El Campello, Orcheta, Finestrat, Benidorm i un chicotet pic en Aigües de Busot.

Muntanyes

La Moratella, El Belpuig, El Tàssio, El Cantal, Serra d'Orcheta, La Nina, El Tossal del Meno, El Tossal de la Vella, El Tossal de la Torreta, El Tossal de la Bale, El Voladoret.

Núcleus i partides

  • L'Ermita
  • El Paradís (Paraís)
  • El Torres
  • La Cala de la Vila Joyosa o Cala de Morales o Cala de Finestrat. En l'edat mija "la cala de n'Aguiló".
  • El Montiboli
  • Atres partides menors: L'Aixihuili, El Salomó, La Rancallosa, Els Alfondons, El Rodacucos, La Mediassa, La Foradà, L'Alcocó, L'Almiserà, El Charco, El Charquet, El Carrichal, La Pileta, L'Era Soler, Les Chauchelles, El Carratalà, El Galandú, La Robella, Les Barberes, El Pla, Les Bordes, Els Banyets, La Mallaeta, La Tellerola, Les Talayes, El Racó del Conill, El Partidor, El Clot, El Mijanet, El Secanet, L'Almuixó i La Setina entre atres.

Plages

Passeig marítim
Plaja Paraíso

De nort-est a suc-oest:

  • Cala de Morales o Cala de Finestrat o "Cala de la Vila Joyosa": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metros de llargària. La denominació migeval era la cala de n'Aguiló.
  • Caletes del Racó del Conill: Cudols mijans, retirada, salvage i chicoteta. Profunditat mija. Entre les dos caletes de la plaja fan 70 metros de llargària. És una plaja nudista.
  • Plages del Torres: Cudols mijans i trossos de arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dos plages a banda i banda del riu Torres sumen 500 metros de llargària.
  • Plaja del Tio Roig del Pal: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 150 metros de llargària.
  • Plaja dels Estudiants: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 100 metros de llargària.
  • Plaja del "Varadero" (Plaja del Varador): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metros de llargària.
  • Plaja de l'Alcocó: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metros de llargària. Al Nort estava la punta de l'Alcocó a on se situa el moll peixquer de la Vila Joyosa.
  • Plaja de la Basseta l'Oli (Plaja de la Basseta de l'Oli): Arena fina. Plana i urbana. La plaja més calma de la Vila Joyosa en estar protegida pel vents de llevant pel port peixquer. 230 metros de llargària
  • Plaja de la Vila: Arena fina. Plana i urbana. 600 metros de llargària. Junt a la Plaja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal componen una extensa plaja en una continuïtat física de 1.200 metros de llargària. En el sigle XVIII rebia el nom de Plaja de la Mar.
  • Plaja de l'Arsenal: Arena fina. Plana i urbana. 370 metros de llargària
  • Plages de la Punta de Moro: Les més pròximes al riu Amadòrio són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de cudols i grava fina. 700 metros de llargària.
  • Plaja de la Malladeta: 70 metros de llargària.
  • Plaja del Paraís: Arena fina i grossa i cudols mijans. Profunditat mija. 1.050 metros de llargària.
  • Plaja de Bol Nou: Grava menuda i mija. 220 metros de llargària.
  • Plaja de l'Esparralló: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metros de llargària.
  • Caleta del Montiboli: Grava menuda i arena grossa. 120 metros de llargària.
  • Plaja del Charco: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metros de llargària.
  • Plaja del Carrichal: Estreta, abrupta i de cudols grans. 300 metros de llargària.

Economia

Ciutat de gran tradició peixquera, actualment en la seua economia destaquen les indústries de chocolate (com Chocolates Valor, Clavileño) i el turisme.

Politica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Francisco Riquelme Valero PSPV-PSOE
1983 - 1987 José Francisco Riquelme Valero PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan Segovia Esquerdo PSPV-PSOE
1991 - 1995 Juan Segovia Esquerdo PSPV-PSOE
1995 - 1999 Juan Segovia Esquerdo PSPV-PSOE
1999 - 2003 José Miguel Llorca Senabre PPCV
2003 - 2007 José Miguel Llorca Senabre PPCV
2007 - 2011 Gaspar Lloret Valenzuela
Jaime Lloret
PSPV-PSOE
PPCV
2011 - 2015 Jaime Lloret Lloret PPCV
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

En 33.969 habitants segons el cens de l'1 de giner del 2018, La Vila Joyosa és el número tretze municipi de la província d'Alacant per població. Segons este cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'atres nacionalitats de la UE).

Evolució demogràfica de La Vila Joyosa[2]
1857 1887 1910 1930 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2005 2008 2018
9.110 8.763 9.152 8.715 9.315 11.006 16.258 20.638 23.160 24.246 27.983 32.534 33.969

Monuments i llocs d'interés

Torre funeraria romana de d'Hèrcules o de Sant Josep (sigle II)
Iglésia fortificada de la Mare de Deu de l'Asunció
  • Conjunt històric-artístic de la Vila. Trobem el núcleu, les muralles renaixentistes i l'iglésia fortalea de l'Assunció, del gòtic valencià.
  • Torre d'Aguiló . De planta quadrada, construïda en el sigle XVI, va formar part del sistema de vigilància costera contra la pirateria.
  • Torre de Dalt. Les torres d'horta són estructures anexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa.
  • Torre de Baix o de Chauchelles. Es troba emmascarillada en la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit.
  • Torre del Charco . Torre guaita, de planta circular (sigle XVI). Actualment es troba en una propietat privada.
  • Torre la Torreta. Torre d'horta nomenada ya en documents de principis del sigle XV, per lo que va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila.
  • Torre Simeón . És una torre sentinela d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates.
  • Museu chocolates Valor. Museu visitable sobre l'història del chocolate.
  • Museu municipal. Interessants restes del poblament de la ciutat.
  • Casa Museu La Barbera dels Aragonés.

Festes

Les seues festes de Moros i Cristians, celebrades en honor a santa Marta del 24 al 31 de juliol, varen ser declarades d'interés turístic internacional pel Ministeri de Treball i Assunts socials l'any 2003. Estes festes, que en La Vila Joyosa tenen una antiguetat de 250 anys, rememoren un important atac realisat pels pirates barbarescs en 1538 que va ser repelit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarc (El Desembarc) en la plaja.

El dia 29 de juliol, se celebra la processó de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té este càrrec vitalici. Atres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les embaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També en l'estiu se sol celebrar la "chocolatissima" en rutes guiades i degustació de chocolate en el núcleu antic.

Atres festes importants són les que se celebren en el barri de l'Ermita, en la celebració de Sant Miquel, a finals de setembre.

En agost del 2008 es realisà el conegut festival de música alternativa, Marearock Festival, a on en el seu antic emplaçament, en Torrevella va arribar a congregar més de 4.000 persones.

També se celebren en la Vila Joyosa el carnestoltes, la Semana Santa en una important processó del Divendres Sant. En maig es commemoren les Llàgrimes de Santa Marta i al juliol la Mare de Deu del Carme.

Gastronomia

Els plats típics més destacats són: arròs en fesols al forn, la borreta de melva, Paella Vilera, pebrereta, Sanc en ceba, olla en "tarongetes" (pilotes), polps a la vilera, calder, arròs en lluç, arròs en ceba, arròs en espinacs i aladroc, i "coca escaldada".

Referències

Enllaços externs

Commons


Municipis de la Marina Baixa
L'Alfàs    Altea    Beniardà    Benidorm    Benifato    Benimantell    Bolulla    Callosa d'En Sarrià    Confrides    Finestrat    Guadalest    La Núcia    Orcheta    Polop    Relleu    Sella    Tàrbena    La Vila Joyosa