Diferència entre les revisions de "La Vila Joyosa"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 21 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | {{Infobox pobles | |
| − | + | |image_país = [[Image:Localització de la Vila Joiosa respecte del País Valencià.png|100px]] | |
| + | |image_província = [[Image:Villajoyosa-Mapa de la Marina Baja.svg|160px]] | ||
| + | |nom = La Vila | ||
| + | |image_escut = [[Image:Escut de la Vila Joiosa.svg|90px]] | ||
| + | |país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]] | ||
| + | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | ||
| + | |província = [[Província d'Alacant]] | ||
| + | |comarca = [[Marina Baixa]] | ||
| + | |partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|La Vila]] | ||
| + | |coor = 38°30′19″N 0°13′58″O | ||
| + | |superfície = 38,50 km² | ||
| + | |altitut = 27 msnm | ||
| + | |població = 33.969 hab. ([[INE]] [[2018]]) | ||
| + | |densitat = 881,84 hab./km² | ||
| + | |gentilici = Viler/a<ref>{{DGLV|Viler}}</ref> | ||
| + | |llengua = [[Valencià]] | ||
| + | |còdic_postal = 03570 | ||
| + | |festes = Moros i Cristians (del 24 al 31 de juliol) | ||
| + | |alcalde = Jaime Lloret Lloret (PP) | ||
| + | |uep = www.villajoyosa.com | ||
| + | |notes = | ||
| + | }} | ||
| + | |||
| + | '''La Vila''' (oficialment ''La Vila Joiosa/Villajoyosa'', [[IPA|AFI]]: {{IPA|[la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]}}), nomenada antigament [[Allon]] o [[Alonis]], és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la costa de la [[Marina Baixa]], 32 quilómetros al nort-est de la ciutat d'[[Alacant]]. Conta en 33.969 habitants ([[INE]] [[2018]]) i és la capital de la comarca de la [[Marina Baixa]] i cap de partida judicial. Popularment és coneguda en el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda". | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Pel núcleu urbà de La Vila | + | [[Archiu:Villajoyosa, España, 2014-07-03, DD 39.JPG|thumb|left|200px|Vista de la ciutat de La Vila]] |
| + | [[Archiu:Villajoyosa, España, 2014-07-03, DD 32.JPG|thumb|200px|Carrer típic de La Vila]] | ||
| + | Pel núcleu urbà de La Vila passa el riu [[Amadòrio]] -riu de la Vila-, provinent del pantà de [[Relleu]]. El terme municipal conta en 15 km de costa i llimita en els municipis de [[El Campello]], [[Orcheta]], [[Finestrat]], [[Benidorm]] i un chicotet pic en [[Aigües de Busot]]. | ||
=== Muntanyes === | === Muntanyes === | ||
| Llínea 17: | Llínea 42: | ||
=== Plages === | === Plages === | ||
| + | [[Archiu:Villajoyosa, España, 2014-07-03, DD 30.JPG|thumb|200px|Passeig marítim]] | ||
| + | [[Archiu:Playa Paraíso, Villajoyosa, España, 2014-07-03, DD 06.JPG|thumb|200px|Plaja Paraíso]] | ||
De nort-est a suc-oest: | De nort-est a suc-oest: | ||
* [[Cala de Morales]] o [[Cala de Finestrat]] o "[[Cala de la Vila Joyosa]]": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metros de llargària. La denominació migeval era la cala de n'Aguiló. | * [[Cala de Morales]] o [[Cala de Finestrat]] o "[[Cala de la Vila Joyosa]]": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metros de llargària. La denominació migeval era la cala de n'Aguiló. | ||
| Llínea 26: | Llínea 53: | ||
* [[Plaja de l'Alcocó]]: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metros de llargària. Al Nort estava la [[punta de l'Alcocó]] a on se situa el moll peixquer de la Vila Joyosa. | * [[Plaja de l'Alcocó]]: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metros de llargària. Al Nort estava la [[punta de l'Alcocó]] a on se situa el moll peixquer de la Vila Joyosa. | ||
* Plaja de la Basseta l'Oli ([[Plaja de la Basseta de l'Oli]]): Arena fina. Plana i urbana. La plaja més calma de la Vila Joyosa en estar protegida pel vents de llevant pel port peixquer. 230 metros de llargària | * Plaja de la Basseta l'Oli ([[Plaja de la Basseta de l'Oli]]): Arena fina. Plana i urbana. La plaja més calma de la Vila Joyosa en estar protegida pel vents de llevant pel port peixquer. 230 metros de llargària | ||
| − | * [[Plaja de la Vila]]: Arena fina. Plana i urbana. 600 metros de llargària. Junt a la Plaja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal componen una extensa plaja en una continuïtat física de 1.200 metros de llargària. En el | + | * [[Plaja de la Vila]]: Arena fina. Plana i urbana. 600 metros de llargària. Junt a la Plaja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal componen una extensa plaja en una continuïtat física de 1.200 metros de llargària. En el [[sigle XVIII]] rebia el nom de Plaja de la Mar. |
* [[Plaja de l'Arsenal]]: Arena fina. Plana i urbana. 370 metros de llargària | * [[Plaja de l'Arsenal]]: Arena fina. Plana i urbana. 370 metros de llargària | ||
* [[Plages de la Punta de Moro]]: Les més pròximes al riu [[Amadòrio]] són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de cudols i grava fina. 700 metros de llargària. | * [[Plages de la Punta de Moro]]: Les més pròximes al riu [[Amadòrio]] són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de cudols i grava fina. 700 metros de llargària. | ||
* [[Plaja de la Malladeta]]: 70 metros de llargària. | * [[Plaja de la Malladeta]]: 70 metros de llargària. | ||
* [[Plaja del Paraís]]: Arena fina i grossa i cudols mijans. Profunditat mija. 1.050 metros de llargària. | * [[Plaja del Paraís]]: Arena fina i grossa i cudols mijans. Profunditat mija. 1.050 metros de llargària. | ||
| − | * [[Plaja de Bol Nou]]: Grava menuda i | + | * [[Plaja de Bol Nou]]: Grava menuda i mija. 220 metros de llargària. |
* [[Plaja de l'Esparralló]]: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metros de llargària. | * [[Plaja de l'Esparralló]]: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metros de llargària. | ||
* [[Caleta del Montiboli]]: Grava menuda i arena grossa. 120 metros de llargària. | * [[Caleta del Montiboli]]: Grava menuda i arena grossa. 120 metros de llargària. | ||
| Llínea 39: | Llínea 66: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
Ciutat de gran tradició [[peixquera]], actualment en la seua economia destaquen les indústries de [[chocolate]] (com [[Chocolates Valor]], Clavileño) i el [[turisme]]. | Ciutat de gran tradició [[peixquera]], actualment en la seua economia destaquen les indústries de [[chocolate]] (com [[Chocolates Valor]], Clavileño) i el [[turisme]]. | ||
| + | |||
| + | == Politica == | ||
| + | |||
| + | {{Alcaldes_Espanya | ||
| + | | Alcalde_1 = José Francisco Riquelme Valero | ||
| + | | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_2 = José Francisco Riquelme Valero | ||
| + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_3 = Juan Segovia Esquerdo | ||
| + | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_4 = Juan Segovia Esquerdo | ||
| + | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_5 = Juan Segovia Esquerdo | ||
| + | | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_6 = José Miguel Llorca Senabre | ||
| + | | Partit_6 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_7 = José Miguel Llorca Senabre | ||
| + | | Partit_7 = PPCV | ||
| + | | Alcalde_8 = Gaspar Lloret Valenzuela<br />Jaime Lloret | ||
| + | | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />PPCV | ||
| + | | Alcalde_9 = Jaime Lloret Lloret | ||
| + | | Partit_9 = PPCV | ||
| + | }} | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | En | + | En 33.969 habitants segons el cens de l'[[1 de giner]] del [[2018]], La Vila Joyosa és el número tretze municipi de la província d'Alacant per població. Segons este cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'atres nacionalitats de la [[UE]]). |
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | ||
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica de La Vila Joyosa<ref>[[Població|Població de fet]] segons l'[[INE]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis des de 1996.]</ref> | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica de La Vila Joyosa<ref>[[Població|Població de fet]] segons l'[[INE]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis des de 1996.]</ref> | ||
| − | ! [[1857]] !![[1887]] !! [[1910]] !! [[1930]] !! [[1950]] !![[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2008]] | + | ! [[1857]] !![[1887]] !! [[1910]] !! [[1930]] !! [[1950]] !![[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2018]] |
|- | |- | ||
| − | | align=center| 9.110||align=center| 8.763|| align=center| 9.152 || align=center| 8.715 || align=center| 9.315|| align=center| 11.006 || align=center| 16.258 ||align=center| 20.638 || align=center| 23.160|| align=center| 24.246|| align=center| 27.983|| align=center| 32.534 | + | | align=center| 9.110||align=center| 8.763|| align=center| 9.152 || align=center| 8.715 || align=center| 9.315|| align=center| 11.006 || align=center| 16.258 ||align=center| 20.638 || align=center| 23.160|| align=center| 24.246|| align=center| 27.983|| align=center| 32.534|| align=center| 33.969 |
|} | |} | ||
== Monuments i llocs d'interés == | == Monuments i llocs d'interés == | ||
| + | [[Archiu:Torre de Hércules (San José) 2.jpg|thumb|200px|Torre funeraria romana de d'[[Hèrcules]] o de Sant Josep ([[sigle II]])]] | ||
| + | [[Archiu:Iglesia fortificada de la Virgen de la Asunción, Villajoyosa, España, 2014-07-03, DD 33.JPG|thumb|200px|Iglésia fortificada de la Mare de Deu de l'Asunció]] | ||
| + | * '''Conjunt històric-artístic de la Vila'''. Trobem el núcleu, les [[muralles]] renaixentistes i l'iglésia fortalea de l'Assunció, del [[gòtic valencià]]. | ||
| − | + | * '''[[Torre d'Aguiló]] '''. De planta quadrada, construïda en el [[sigle XVI]], va formar part del sistema de vigilància costera contra la pirateria. | |
| − | |||
| − | * '''[[Torre d'Aguiló]]'''. De planta quadrada, construïda en el [[ | ||
* '''Torre de Dalt'''. Les torres d'horta són estructures anexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa. | * '''Torre de Dalt'''. Les torres d'horta són estructures anexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa. | ||
| Llínea 60: | Llínea 111: | ||
* '''Torre de Baix o de Chauchelles'''. Es troba emmascarillada en la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit. | * '''Torre de Baix o de Chauchelles'''. Es troba emmascarillada en la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit. | ||
| − | * '''[[Torre del Charco]]'''. Torre guaita, de planta circular ( | + | * '''[[Torre del Charco]] '''. Torre guaita, de planta circular (sigle XVI). Actualment es troba en una propietat privada. |
| − | * '''[[Torre de la Creu (La Vila Joyosa)|Torre de la Creu]]'''. | + | * '''[[Torre de la Creu (La Vila Joyosa)|Torre de la Creu]] '''. |
| − | * '''Torre la Torreta'''. Torre d'horta nomenada ya en documents de principis del | + | * '''Torre la Torreta'''. Torre d'horta nomenada ya en documents de principis del sigle XV, per lo que va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila. |
| − | * '''[[Torre Simeón]]'''. És una torre sentinela d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates. | + | * '''[[Torre Simeón]] '''. És una torre sentinela d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates. |
| − | * '''[[Torre d'Hèrcules (La Vila Joyosa)|Torre d'Hèrcules]]''' (abans de Sant Josep). Monument funerari romà del | + | * '''[[Torre d'Hèrcules (La Vila Joyosa)|Torre d'Hèrcules]] ''' (abans de Sant Josep). Monument funerari romà del sigle II.<ref>[http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=580 Direcció general del Patrimoni Cultural - Generalitat Valenciana]</ref> |
| − | * '''Museu chocolates Valor'''. Museu visitable sobre | + | * '''Museu chocolates Valor'''. Museu visitable sobre l'història del chocolate. |
* '''Museu municipal'''. Interessants restes del poblament de la ciutat. | * '''Museu municipal'''. Interessants restes del poblament de la ciutat. | ||
| Llínea 77: | Llínea 128: | ||
== Festes == | == Festes == | ||
| − | Les seues festes de [[Moros i Cristians]], celebrades en honor a [[Marta de Betània|santa Marta]] del 24 al 31 de juliol, | + | Les seues festes de [[Moros i Cristians]], celebrades en honor a [[Marta de Betània|santa Marta]] del 24 al 31 de juliol, varen ser declarades d'interés turístic internacional pel [[Ministeri de Treball i Immigració d'Espanya|Ministeri de Treball i Assunts socials]] l'any 2003. Estes festes, que en La Vila Joyosa tenen una antiguetat de 250 anys, rememoren un important atac realisat pels pirates [[barbarescs]] en 1538 que va ser repelit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarc (''El Desembarc'') en la plaja. |
El dia [[29 de juliol]], se celebra la [[processó]] de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té este càrrec vitalici. Atres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les embaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També en l'estiu se sol celebrar la "chocolatissima" en rutes guiades i degustació de chocolate en el núcleu antic. | El dia [[29 de juliol]], se celebra la [[processó]] de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té este càrrec vitalici. Atres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les embaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També en l'estiu se sol celebrar la "chocolatissima" en rutes guiades i degustació de chocolate en el núcleu antic. | ||
| Llínea 88: | Llínea 139: | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| − | Els plats típics més destacats són: | + | Els plats típics més destacats són: [[arròs al forn|''arròs en fesols al forn'']], la [[borreta de melva|''borreta de melva'']], [[Paella|''Paella Vilera'']], ''pebrereta'', ''Sanc en ceba'', ''[[Olla en pilotes|olla en "tarongetes"]] (pilotes)'', ''polps a la vilera'', ''calder'', ''arròs en lluç'', ''arròs en ceba'', ''arròs en espinacs i aladroc'', i "[[coca escaldada]]". |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 94: | Llínea 145: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|La Vila Joiosa}} | ||
* [http://www.lavilajoiosa.com Web oficial de l'Ajuntament de La Vila Joiosa] | * [http://www.lavilajoiosa.com Web oficial de l'Ajuntament de La Vila Joiosa] | ||
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]. | * [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]. | ||
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. | * [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. | ||
| + | {{Municipis de La Marina Baixa}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] | [[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] | ||
Revisió de 19:01 2 nov 2019
| La Vila | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província d'Alacant | |||
| • Comarca: | Marina Baixa | |||
| • Partit judicial: | La Vila | |||
| Ubicació: | 38°30′19″N 0°13′58″O | |||
| • Altitut: | 27 msnm | |||
| Superfície: | 38,50 km² | |||
| Població: | 33.969 hab. (INE 2018) | |||
| • Densitat: | 881,84 hab./km² | |||
| Gentilici: | Viler/a[1] | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 03570 | |||
| Festes majors: | Moros i Cristians (del 24 al 31 de juliol) | |||
| Alcalde: | Jaime Lloret Lloret (PP) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
La Vila (oficialment La Vila Joiosa/Villajoyosa, AFI: [la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]), nomenada antigament Allon o Alonis, és un municipi valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilómetros al nort-est de la ciutat d'Alacant. Conta en 33.969 habitants (INE 2018) i és la capital de la comarca de la Marina Baixa i cap de partida judicial. Popularment és coneguda en el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda".
Geografia
Pel núcleu urbà de La Vila passa el riu Amadòrio -riu de la Vila-, provinent del pantà de Relleu. El terme municipal conta en 15 km de costa i llimita en els municipis de El Campello, Orcheta, Finestrat, Benidorm i un chicotet pic en Aigües de Busot.
Muntanyes
La Moratella, El Belpuig, El Tàssio, El Cantal, Serra d'Orcheta, La Nina, El Tossal del Meno, El Tossal de la Vella, El Tossal de la Torreta, El Tossal de la Bale, El Voladoret.
Núcleus i partides
- L'Ermita
- El Paradís (Paraís)
- El Torres
- La Cala de la Vila Joyosa o Cala de Morales o Cala de Finestrat. En l'edat mija "la cala de n'Aguiló".
- El Montiboli
- Atres partides menors: L'Aixihuili, El Salomó, La Rancallosa, Els Alfondons, El Rodacucos, La Mediassa, La Foradà, L'Alcocó, L'Almiserà, El Charco, El Charquet, El Carrichal, La Pileta, L'Era Soler, Les Chauchelles, El Carratalà, El Galandú, La Robella, Les Barberes, El Pla, Les Bordes, Els Banyets, La Mallaeta, La Tellerola, Les Talayes, El Racó del Conill, El Partidor, El Clot, El Mijanet, El Secanet, L'Almuixó i La Setina entre atres.
Plages
De nort-est a suc-oest:
- Cala de Morales o Cala de Finestrat o "Cala de la Vila Joyosa": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metros de llargària. La denominació migeval era la cala de n'Aguiló.
- Caletes del Racó del Conill: Cudols mijans, retirada, salvage i chicoteta. Profunditat mija. Entre les dos caletes de la plaja fan 70 metros de llargària. És una plaja nudista.
- Plages del Torres: Cudols mijans i trossos de arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dos plages a banda i banda del riu Torres sumen 500 metros de llargària.
- Plaja del Tio Roig del Pal: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 150 metros de llargària.
- Plaja dels Estudiants: Cudols mijans i graveta fina. Profunda. 100 metros de llargària.
- Plaja del "Varadero" (Plaja del Varador): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metros de llargària.
- Plaja de l'Alcocó: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metros de llargària. Al Nort estava la punta de l'Alcocó a on se situa el moll peixquer de la Vila Joyosa.
- Plaja de la Basseta l'Oli (Plaja de la Basseta de l'Oli): Arena fina. Plana i urbana. La plaja més calma de la Vila Joyosa en estar protegida pel vents de llevant pel port peixquer. 230 metros de llargària
- Plaja de la Vila: Arena fina. Plana i urbana. 600 metros de llargària. Junt a la Plaja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal componen una extensa plaja en una continuïtat física de 1.200 metros de llargària. En el sigle XVIII rebia el nom de Plaja de la Mar.
- Plaja de l'Arsenal: Arena fina. Plana i urbana. 370 metros de llargària
- Plages de la Punta de Moro: Les més pròximes al riu Amadòrio són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de cudols i grava fina. 700 metros de llargària.
- Plaja de la Malladeta: 70 metros de llargària.
- Plaja del Paraís: Arena fina i grossa i cudols mijans. Profunditat mija. 1.050 metros de llargària.
- Plaja de Bol Nou: Grava menuda i mija. 220 metros de llargària.
- Plaja de l'Esparralló: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metros de llargària.
- Caleta del Montiboli: Grava menuda i arena grossa. 120 metros de llargària.
- Plaja del Charco: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metros de llargària.
- Plaja del Carrichal: Estreta, abrupta i de cudols grans. 300 metros de llargària.
Economia
Ciutat de gran tradició peixquera, actualment en la seua economia destaquen les indústries de chocolate (com Chocolates Valor, Clavileño) i el turisme.
Politica
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Francisco Riquelme Valero | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | José Francisco Riquelme Valero | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Juan Segovia Esquerdo | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Juan Segovia Esquerdo | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Juan Segovia Esquerdo | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | José Miguel Llorca Senabre | PPCV |
| 2003 - 2007 | José Miguel Llorca Senabre | PPCV |
| 2007 - 2011 | Gaspar Lloret Valenzuela Jaime Lloret |
PSPV-PSOE PPCV |
| 2011 - 2015 | Jaime Lloret Lloret | PPCV |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
En 33.969 habitants segons el cens de l'1 de giner del 2018, La Vila Joyosa és el número tretze municipi de la província d'Alacant per població. Segons este cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'atres nacionalitats de la UE).
| 1857 | 1887 | 1910 | 1930 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2005 | 2008 | 2018 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 9.110 | 8.763 | 9.152 | 8.715 | 9.315 | 11.006 | 16.258 | 20.638 | 23.160 | 24.246 | 27.983 | 32.534 | 33.969 |
Monuments i llocs d'interés
_2.jpg)
- Conjunt històric-artístic de la Vila. Trobem el núcleu, les muralles renaixentistes i l'iglésia fortalea de l'Assunció, del gòtic valencià.
- Torre d'Aguiló . De planta quadrada, construïda en el sigle XVI, va formar part del sistema de vigilància costera contra la pirateria.
- Torre de Dalt. Les torres d'horta són estructures anexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa.
- Torre de Baix o de Chauchelles. Es troba emmascarillada en la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit.
- Torre del Charco . Torre guaita, de planta circular (sigle XVI). Actualment es troba en una propietat privada.
- Torre la Torreta. Torre d'horta nomenada ya en documents de principis del sigle XV, per lo que va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila.
- Torre Simeón . És una torre sentinela d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates.
- Torre d'Hèrcules (abans de Sant Josep). Monument funerari romà del sigle II.[3]
- Museu chocolates Valor. Museu visitable sobre l'història del chocolate.
- Museu municipal. Interessants restes del poblament de la ciutat.
- Casa Museu La Barbera dels Aragonés.
Festes
Les seues festes de Moros i Cristians, celebrades en honor a santa Marta del 24 al 31 de juliol, varen ser declarades d'interés turístic internacional pel Ministeri de Treball i Assunts socials l'any 2003. Estes festes, que en La Vila Joyosa tenen una antiguetat de 250 anys, rememoren un important atac realisat pels pirates barbarescs en 1538 que va ser repelit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarc (El Desembarc) en la plaja.
El dia 29 de juliol, se celebra la processó de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té este càrrec vitalici. Atres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les embaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També en l'estiu se sol celebrar la "chocolatissima" en rutes guiades i degustació de chocolate en el núcleu antic.
Atres festes importants són les que se celebren en el barri de l'Ermita, en la celebració de Sant Miquel, a finals de setembre.
En agost del 2008 es realisà el conegut festival de música alternativa, Marearock Festival, a on en el seu antic emplaçament, en Torrevella va arribar a congregar més de 4.000 persones.
També se celebren en la Vila Joyosa el carnestoltes, la Semana Santa en una important processó del Divendres Sant. En maig es commemoren les Llàgrimes de Santa Marta i al juliol la Mare de Deu del Carme.
Gastronomia
Els plats típics més destacats són: arròs en fesols al forn, la borreta de melva, Paella Vilera, pebrereta, Sanc en ceba, olla en "tarongetes" (pilotes), polps a la vilera, calder, arròs en lluç, arròs en ceba, arròs en espinacs i aladroc, i "coca escaldada".
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Vila Joyosa.- Web oficial de l'Ajuntament de La Vila Joiosa
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| Municipis de la Marina Baixa | |
|---|---|
| L'Alfàs • Altea • Beniardà • Benidorm • Benifato • Benimantell • Bolulla • Callosa d'En Sarrià • Confrides • Finestrat • Guadalest • La Núcia • Orcheta • Polop • Relleu • Sella • Tàrbena • La Vila Joyosa | |