Diferència entre les revisions de "La Seu (barri de Valéncia)"

Última revisió del 10:31 18 jul 2023

Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat, en la plaça de la Verge, en el Centre del Barri de la Seu

La Seu és el barri més antic de la ciutat de Valéncia i u dels que componen el districte de Ciutat Vella de Valéncia. En l'any 2007 tenia una població de 2.789 habitants. En l'any 1981 en sumava 3.758, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys, encara que de 2003 cap ací s'ha frenat la despoblació e inclús s'ha recuperat llaugerament, gràcies al procés de rehabilitació i reconstrucció d'este sector de la ciutat.

Història[editar | editar còdic]

Rep el nom de la Seu, perque la Catedral de Valéncia es troba al bell mig del barri. La plaça de la Mare de Deu, també nomenada de la Seu és el centre del barri, i centre polític i espiritual de tota Valéncia. El barri conta en quasi 2.150 anys d'història, per tal com naixqué l'any 138 abans de Crist, en la mateixa fundació romana de Valéncia. Si be algunes fonts parlen d'una antiga ciutat ibera abans de l'arribà dels romans, pero lo cert és que actualment no tenim cap proba fora d'alguns escrits i hipòtesis.

El barri de la Seu fon el cor de l'Valentia republicana i de l' imperial i també ho fon de Balansiya. Des de la fundació del Regne cristià de Valéncia (1238) i fins a la divisió provincial (1833-1834), el barri de la Seu ha segut el centre administratiu del Regne i ciutat de Valéncia, i encara hui ho contínua sent despuix que en 1982 s'aprovara l'Estatut d'Autonomia de Valéncia, i se recuperaren algunes institucions forals (Generalitat i Corts Valencianes), ya que tant el Palau de la Generalitat com el Palau dels Borja o de Benicarló (seu de les Corts Valencianes) se troben en este barri, que també alberga la Seu de Valéncia, centre de l'archidiòcesis valentina. En la Seu també se troben el Palau de la Balia, seu de la Diputació de Valéncia, i alguns dels principals monuments de la ciutat. Ademés, és una de les principals zones d'oci nocturn al voltant del carrer de Cavallers i la plaça de la Mare de Deu.

Llímits[editar | editar còdic]

El barri de la Seu correspon en la seua totalitat a l'antiga Valentia imperial (s. II dC), i formava part íntegrament de la Balansiya musulmana, mentrimentres que els barris del Carme, el Mercat, Sant Francesc i la Xerea a soles s'incloïen parcialment dins la Valéncia islàmica). Això explica la trama urbana llaberíntica d'este barri, hereu en bona part del traçat musulmà.

En l'actualitat i, des del punt de vista administratiu, el llímit del barri de la Seu comença en la plaça dels Furs (darrere de les Torres dels Serrans) i va cap al sur pel carrer de Serrans, fins al carrer de la Concòrdia, a on gira a la dreta i despuix de seguida a l'esquerra pel dels Borja, fins arribar al carrer de Cavallers, que seguix fins al carrer de l'Abadia de sant Nicolau, on torna a l'esquerra fins a les places de Sant Nicolau i del Forn de sant Nicolau. Despuix gira a l'esquerra per Cadirers, Puríssima i Corregeria, girant a la dreta per Assaonadors, Sabateria dels Chiquets i plaça de Lope de Vega, a on gira a l'esquerra pel carrer de la Capelleria fins a la plaça de la Reina i el carrer de la Pau, allí a l'esquerra per Castellvins i Avellanes, Venerables, Tossalet i Trinitaris fins a la plaça del poeta Llorente, a on gira a l'esquerra per vora riu per Pintor López i Comte de Trenor, fins trobar de nou les Torres dels Serrans.

Monuments[editar | editar còdic]

Palau de la Generalitat, en el Barri de la Seu

Palau de la Balia, sèu de la Diputació de Valéncia

Inclou alguns dels monuments més interessants de la ciutat, com ara:

La Seu de Valéncia (s.XIII-XVIII)
La Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats (s. XVII)
Les ruïnes arqueològiques de L'Almoina (romanes, visigòtiques i musulmanes)
L'Almodí (Antic almagasén del gra) (s.XVI)
Iglésia de Santa Caterina (s. XIII-XVIII)
Iglésia de Sant Nicolau (s. XIII-XVIII)
Iglésia del Salvador (S.XIII-XVIII)
Palau de la Generalitat (s. XV-XVI i XX)
Palau dels Català de Valeriola.
Palau de la Balia (Diputació de Valéncia)
Palau dels Scala (Diputació de Valéncia)
Palau dels Borja o de Benicarló (seu de les Corts Valencianes)
Palau del Marqués de Campo (Museu de la Ciutat)

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Patrimonio histórico-artístico y participación ciudadana. Alrededor de la Ciutat Vella de Valencia». Societat i patrimoni (Universitat de Valéncia) (2): 91-141
Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Seu (barri de Valéncia).

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''La Seu''' és el barri més antic de la ciutat de [[Valéncia]] i u dels que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de Valéncia. El 2007 tenia una població de 2.789 habitants. El 1981 en sumava 3.758, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tota el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys, tot i que de 2003 cap ací s'ha frenat la despoblació i fins i tot s'ha recuperat llaugerament, gràcies al procés de rehabilitació i reconstrucció d'este sector de la ciutat.
+[[File:Mare de Déu dels Desemparats P1130833.jpg|thumb|rigth|300px|Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat, en la plaça de la Verge, en el Centre del Barri de la Seu]]
+'''La Seu''' és el barri més antic de la ciutat de [[Valéncia]] i u dels que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de Valéncia. En l'any [[2007]] tenia una població de 2.789 habitants. En l'any [[1981]] en sumava 3.758, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys, encara que de [[2003]] cap ací s'ha frenat la despoblació e inclús s'ha recuperat llaugerament, gràcies al procés de rehabilitació i reconstrucció d'este sector de la ciutat.
 == Història ==
-Rep el nom de ''la Seu'', perque la [[Seu de Valéncia|Catedral de València]] es troba al bell mig del barri. La plaça de la Mare de Deu, també nomenada ''de la Seu'' és el centre del barri, i centre polític i espiritual de tota Valéncia. El barri conta en quasi 2.150 anys d'història, per tal com naixqué l'any 138 abans de Crist, en la mateixa fundació romana de València. Si be algunes fonts parlen d'una antiga ciutat ibera abans de l'arribà dels romans, pero lo cert es que actualment no tenim cap proba fora d'alguns escrits i hipòtesis.
+Rep el nom de ''la Seu'', perque la [[Seu de Valéncia|Catedral de Valéncia]] es troba al bell mig del barri. La plaça de la [[Mare de Deu]], també nomenada ''de la Seu'' és el centre del barri, i centre polític i espiritual de tota Valéncia. El barri conta en quasi 2.150 anys d'història, per tal com naixqué l'any 138 abans de Crist, en la mateixa fundació romana de Valéncia. Si be algunes fonts parlen d'una antiga ciutat ibera abans de l'arribà dels romans, pero lo cert és que actualment no tenim cap proba fora d'alguns escrits i hipòtesis.
-El barri de la Seu fon el cor de l'[[Història de Valéncia|''Valentia'']] republicana i de l' imperial i també ho fon de [[Història de València|''Balansiya'']]. Des de la fundació del [[Regne de Valéncia|Regne cristià de Valéncia]] (1238) i fins a la divisió provincial (1833-34), el barri de la Seu ha segut el centre administratiu del Regne i ciutat de Valéncia, i encara hui ho continua sent després que en 1982 s'aprovara l'Estatut d'Autonomia de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], i se recuperaren algunes institucions forals (Generalitat i Corts Valencianes), ya que tant el [[Palau de la Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat]] com el Palau dels [[Borja]] o de [[Benicarló]] (seu de les [[Corts Valencianes]]) se troben en este barri, que també alberga la [[Seu de Valéncia]], centre de l'archidiòcesis valentina. En la Seu també se troben el [[Palau de la Balia]], seu de la [[Diputació de València]], i alguns dels principals monuments de la ciutat. Ademés, es una de les principals zones d'oci nocturn al voltant del [[carrer de Cavallers]] i la [[plaça de la Mare de Deu]].
+El barri de la Seu fon el cor de l'[[Història de Valéncia|''Valentia'']] republicana i de l' imperial i també ho fon de [[Història de Valéncia|''Balansiya'']]. Des de la fundació del [[Regne de Valéncia|Regne cristià de Valéncia]] ([[1238]]) i fins a la divisió provincial ([[1833]]-[[1834]]), el barri de la Seu ha segut el centre administratiu del Regne i ciutat de Valéncia, i encara hui ho contínua sent despuix que en [[1982]] s'aprovara l'Estatut d'Autonomia de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], i se recuperaren algunes institucions forals (Generalitat i Corts Valencianes), ya que tant el [[Palau de la Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat]] com el Palau dels [[Borja]] o de [[Benicarló]] (seu de les [[Corts Valencianes]]) se troben en este barri, que també alberga la [[Seu de Valéncia]], centre de l'archidiòcesis valentina. En la Seu també se troben el [[Palau de la Balia]], seu de la [[Diputació de Valéncia]], i alguns dels principals monuments de la ciutat. Ademés, és una de les principals zones d'oci nocturn al voltant del [[carrer de Cavallers]] i la [[plaça de la Mare de Deu]].
 == Llímits ==
-El barri de la Seu correspon en la seua totalitat a l'antiga [[Història de València|''Valentia'']] imperial (s. II dC), i formava part íntegrament de la [[Història de València|''Balansiya'']] musulmana, mentrimentres que els barris del [[el Carme (barri de València)|Carme]], [[el Mercat]], [[Sant Francesc (barri de València)|Sant Francesc]] i la [[Xerea]] només s'incloïen parcialment dins la València islàmica). Això explica la trama urbana llaberíntica d'este barri, hereu en bona part del traçat musulmà.
+El barri de la Seu correspon en la seua totalitat a l'antiga [[Història de Valéncia|''Valentia'']] imperial (s. II dC), i formava part íntegrament de la [[Història de Valéncia|''Balansiya'']] musulmana, mentrimentres que els barris del [[el Carme (barri de Valéncia)|Carme]], [[el Mercat]], [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]] i la [[Xerea]] a soles s'incloïen parcialment dins la Valéncia islàmica). Això explica la trama urbana llaberíntica d'este barri, hereu en bona part del traçat musulmà.
-En l'actualitat i, des del punt de vista administratiu, el llímit del barri de la Seu comença en la [[plaça dels Furs]] (darrere de les [[Torres de Serrans]]) i va cap al sur pel [[carrer de Serrans]], fins al carrer de la Concòrdia, a on gira a la dreta i després de seguida a l'esquerra pel dels Borja, fins arribar al [[carrer de Cavallers]], que seguix fins al carrer de l'Abadia de sant Nicolau, on torna a l'esquerra fins a les places de Sant Nicolau i del Forn de sant Nicolau. Després gira a l'esquerra per Cadirers, Puríssima i [[Carrer de la Corregeria|Corregeria]], girant a la dreta per Assaonadors, Sabateria dels Chiquets i plaça de Lope de Vega, a on gira a l'esquerra pel carrer de la Capelleria fins a la [[plaça de la Reina]] i el [[carrer de la Pau]], allí a l'esquerra per Castellvins i Avellanes, Venerables, Tossalet i Trinitaris fins a la plaça del poeta Llorente, a  on gira a l'esquerra per vora riu per Pintor López i Comte de Trenor, fins trobar de nou les torres de Serrans.
+En l'actualitat i, des del punt de vista administratiu, el llímit del barri de la Seu comença en la [[plaça dels Furs]] (darrere de les [[Torres dels Serrans]]) i va cap al sur pel [[carrer de Serrans]], fins al carrer de la Concòrdia, a on gira a la dreta i despuix de seguida a l'esquerra pel dels Borja, fins arribar al [[carrer de Cavallers]], que seguix fins al carrer de l'Abadia de sant Nicolau, on torna a l'esquerra fins a les places de Sant Nicolau i del Forn de sant Nicolau. Despuix gira a l'esquerra per Cadirers, Puríssima i [[Carrer de la Corregeria|Corregeria]], girant a la dreta per Assaonadors, Sabateria dels Chiquets i plaça de Lope de Vega, a on gira a l'esquerra pel carrer de la Capelleria fins a la [[plaça de la Reina]] i el [[carrer de la Pau]], allí a l'esquerra per Castellvins i Avellanes, Venerables, Tossalet i Trinitaris fins a la plaça del poeta Llorente, a  on gira a l'esquerra per vora riu per Pintor López i Comte de Trenor, fins trobar de nou les Torres dels Serrans.
 == Monuments ==
+[[File:Palau generalitat9.jpg|thumb|right|250px|<center>Palau de la Generalitat, en el Barri de la Seu</center>]]
+[[File:Diputacion palau.jpg|thumb|250px|Palau de la Balia, sèu de la [[Diputació de Valéncia]]]]
 Inclou alguns dels monuments més interessants de la ciutat, com ara:
@@ Llínea 19: / Llínea 26: @@
 *La [[Seu de Valéncia]] (s.XIII-XVIII)
 *La [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]] (s. XVII)
-*Les ruïnes arqueològiques de l'[[Plaça de l'Almoina|Almoina]] (romanes, visigòtiques i musulmanes)
+*Les ruïnes arqueològiques de [[L'Almoina]] (romanes, visigòtiques i musulmanes)
-*L'[[Almodí de Valéncia|Almodí]] (Antic almagasén del gra) (s.XVI)
+*[[L'Almodí]] (Antic almagasén del gra) (s.XVI)
 *[[Iglésia de Santa Caterina (Valéncia)|Iglésia de Santa Caterina]] (s. XIII-XVIII)
 *[[Iglésia de Sant Nicolau (Valéncia)|Iglésia de Sant Nicolau]] (s. XIII-XVIII)
@@ Llínea 26: / Llínea 33: @@
 *[[Palau de la Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat]] (s. XV-XVI i XX)
 *[[Palau dels Català de Valeriola]].
-*[[Palau de la Ballia]] ([[Diputació de Valéncia]])
+*[[Palau de la Balia]] ([[Diputació de Valéncia]])
-*[[Palau del Marqués de la Scala|Palau dels Scala]] ([[Diputació de Valéncia]])
+*[[Palau dels Marquesos de Scala|Palau dels Scala]] ([[Diputació de Valéncia]])
 *[[Palau de Benicarló|Palau dels Borja o de Benicarló]] (seu de les [[Corts Valencianes]])
-*Palau del Marqués de Campo (Museu de la Ciutat)
+*[[Palau del Marqués de Campo]] ([[Palau del Marqués de Campo|Museu de la Ciutat]])
+== Referències ==
+*
+* [https://www.valencia.es/estadistica/inf_dtba/2022/Districte_01_Barri_1.pdf Ajuntament de Valéncia (2022). «Estadísticas barrios»]
+* [https://www.valencia.es/-/infociutat-almodi Almodí. Infociutat]
+* [https://www.valencia.es/val/estadistica/mapa-barris?p_p_id=EstadisticaPorMapasdebarrios_INSTANCE_c7PdzXNn6OBA&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_EstadisticaPorMapasdebarrios_INSTANCE_c7PdzXNn6OBA_codigo=Barrio01N&_EstadisticaPorMapasdebarrios_INSTANCE_c7PdzXNn6OBA_jspPage=/mapa_barrios.jsp&_EstadisticaPorMapasdebarrios_INSTANCE_c7PdzXNn6OBA_anyo=2022 Barris de Valéncia]
+* [https://artvalencia.com/el-barrio-de-la-seu-el-mas-antiguo-de-valencia/rutas-turisticas-valencia/ El Barri de la Seu el més antic de Valéncia]
+* [https://www.visitvalencia.com/que-hacer-valencia/cultura-valenciana/monumentos-en-valencia/catedral-valencia Catedral de Valéncia]
+* [https://president.gva.es/documents/162581812/162582789/Nou_Fullet_Palau_CAS.pdf/b4532143-1399-4bae-a207-52d9804d5960 El Palau de la Generalitat]
+* [https://www.valencia.es/val/la-ciutat/historia Història de Valéncia. Ajuntament de Valéncia]
+* [https://www.comunitatvalenciana.com/es/valencia/valencia/monumentos/palacio-de-benicarlo-sede-de-las-cortes-valencianas Palau dels Borja. Corts Valencianes]
+* [https://www.visitvalencia.com/que-hacer-valencia/cultura-valenciana/monumentos-en-valencia/palacio-marques-scala Palau del Marqués de Scala]
+* [https://www.comunitatvalenciana.com/es/valencia/valencia/monumentos/palacio-de-los-escriva Palacio de los Escrivá]
+== Bibliografia ==
+* Montesinos i Martínez, Josep (2006). «Patrimonio histórico-artístico y participación ciudadana. Alrededor de la Ciutat Vella de Valencia». Societat i patrimoni (Universitat de Valéncia) (2): 91-141
+* Sanchis Guarner, Manuel. (1981). La ciutat de Valéncia : síntesis d'història i de geografia urbana (3a ed.). L'Excm. Ajuntament. ISBN 8450048346. OCLC 8627380
-{{Traduït de|ca|La Seu (barri de València)}}
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Plaça de la Mare de Déu de València}}
-[[Categoria:Barris de Valéncia|Seu, la]]
+[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]