José Luis Villar Palasí
José Luis Villar Palasí (Valéncia, 30 d'octubre de 1922 - Madrit, 7 de maig de 2012) fon un intelectual i polític valencià, subsecretari del Ministeri de Comerç (1962-1965), Ministre d'Educació des del 18 d'abril de 1968 a l'11 de juny de 1973 i President del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) de 1971 a 1973.
Villar Palasí es considerat el pare de la EGB i del BUP en l'any 1970. Establí l'obligació d'escolarisar als chiquets fins als 14 anys i va introduir l'estudi de les llengües i lliteratures regionals en el sistema educatiu públic espanyol.
Estudis
Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres (secció d'Història) per l'Universitat de Valéncia (1945), en finalisar els seus estudis es va traslladar a l'Universitat de Madrit per a treballar en la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques com a auxiliar de càtedra de Teoria Econòmica.
Els seus primers passos en l'Administració varen estar lligats a destins tècnic-jurídics: Lletrat del Consell d'Estat d'Espanya (1947), Lletrat de l'Institut Nacional de Previsió (1950), Secretari General (1952-1957) i Subsecretari del Ministeri d'Informació i Turisme (1957-1962), i Subsecretari del Ministeri de Comerç (1962-1965).
En 1961 obtingué la plaça de professor de l'Escola Nacional d'Administració Pública i uns anys més tart (1965) inicià la seua carrera universitària accedint a la càtedra de Dret Administratiu de l'Universitat de Madrit.
La seua vinculació al CSIC es va materialisar a través de la seua presència en el Patronat "Marcelino Menéndez Pelayo" (1969) i la seua responsabilitat en la direcció de l'Institut de Dret Administratiu (1973-1980).
Villar Palasí fon Ministre d'Educació i Ciència durant els anys 1968 i 1973.
Llei General d'Educació de 1970
Fon l'impulsor de la Llei General d'Educació i Finançament de la Reforma Educativa que va supondre un important esforç de modernisació del sistema educatiu, entre les principals fites del qual destaquen l'ensenyança primària obligatòria fins als 14 anys en l'Educació General Bàsica (EGB) i creador l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED). La reforma educativa, ademés d'establir la EGB, va crear el Bachillerat Unificat Polivalent (BUP) i la Formació Professional (FP). Entre atres prerrogatives, la nova norma establia que en les regions en les que ademés del castellà s'utilisara una atra llengua s'estudiaria obligatòriament una assignatura d'esta llengua.
Publicacions, càrrecs i distincions
Fon l'autor de numerosos treballs en revistes espanyoles i estrangeres, i de varis llibres relacionats en el Dret Administratiu, el seu principal àmbit d'especialisació.
Participà en quatre ocasions en l'Assamblea General de les Nacions Unides (ONU).
Fon membre de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Llegislació (1975) i corresponent de la de Belles Arts de Santa Isabel de Sevilla; membre del Consell Assessor Acadèmic per als Estudis de les Àrees de Ciències Jurídiques, Empresarials i Socials de l'Universitat Francisco de Vitòria; catedràtic de Dret Administratiu de l'Universitat Complutense de Madrit; catedràtic emèrit de Dret Administratiu de l'Universitat San Pablo-CEU de Madrit i acadèmic de número de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Llegislació. Aixina mateix, va formar part de diverses associacions especialisades en Dret: Associació de Dret Financer, European Society for Opinion and Màrqueting Research.
Fon condecorat en la Gran creu de l'Orde de Cisneros (1959).