Diferència entre les revisions de "José Aguirre Matiol"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Plantilla:uiquificar}} | {{Plantilla:uiquificar}} | ||
| − | Naixcut en el [[Grao de Valéncia]] el [[15 d'agost]] de [[1842]] en el llavors carrer Sant Antonio del Grau i fallit en el | + | Naixcut en el [[Grao de Valéncia]] el [[15 d'agost]] de [[1842]] en el llavors carrer Sant Antonio del Grau i fallit en el Grau, el [[30 de setembre]] del [[1920]]. El lloc del seu decés va ser la seua casa del carrer Chapa, 15. De professió comerciant, consignatari de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les [[Vascongades]]i de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de [[Castelló]]. |
El seu pare tenia un negoci en [[Valéncia]] de consignatari de bucs, en morir este i en a penes díhuit anys, José Aguirre va tindre que fer-se càrrec del negoci familiar. En [[1863]] marcha a [[Cuba]] a visitar i arreplegar un heretage d'un tio seu. | El seu pare tenia un negoci en [[Valéncia]] de consignatari de bucs, en morir este i en a penes díhuit anys, José Aguirre va tindre que fer-se càrrec del negoci familiar. En [[1863]] marcha a [[Cuba]] a visitar i arreplegar un heretage d'un tio seu. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
En [[1867]] contrau matrimoni en Rosa Verdaguer Serrano de la que va tindre sis fills. En fallir esta, contrau nou matrimoni en [[1885]] en María Sirera Fenollós de la que va tindre cinc fills. José Aguirre sobreviuria a les seues dos esposes. | En [[1867]] contrau matrimoni en Rosa Verdaguer Serrano de la que va tindre sis fills. En fallir esta, contrau nou matrimoni en [[1885]] en María Sirera Fenollós de la que va tindre cinc fills. José Aguirre sobreviuria a les seues dos esposes. | ||
| − | Cap a [[1870]] s' | + | Cap a [[1870]] s'associà en els germans Fournier (francesos d'orige) i començà l'exportació de [[taronges]] a [[França]] que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci va ser marejant. Contínua l'expansió del seu negoci a [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]], ampliant les exportacions, ademés de les taronges a atres productes agrícoles de la [[Regió Valenciana]]. Aguirre Matiol va ser el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant. |
Ademés del negoci exportador, fon un amant de la poesia en [[llengua valenciana]]. En la seua casa de camp de [[Bétera]], reunia a un gran círcul de poetes i intelectuals de la societat valenciana, creant tertúlies i promovent activitats poètiques. | Ademés del negoci exportador, fon un amant de la poesia en [[llengua valenciana]]. En la seua casa de camp de [[Bétera]], reunia a un gran círcul de poetes i intelectuals de la societat valenciana, creant tertúlies i promovent activitats poètiques. | ||
Revisió de 18:17 25 ago 2015
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Naixcut en el Grao de Valéncia el 15 d'agost de 1842 en el llavors carrer Sant Antonio del Grau i fallit en el Grau, el 30 de setembre del 1920. El lloc del seu decés va ser la seua casa del carrer Chapa, 15. De professió comerciant, consignatari de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les Vascongadesi de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de Castelló.
El seu pare tenia un negoci en Valéncia de consignatari de bucs, en morir este i en a penes díhuit anys, José Aguirre va tindre que fer-se càrrec del negoci familiar. En 1863 marcha a Cuba a visitar i arreplegar un heretage d'un tio seu.
En 1867 contrau matrimoni en Rosa Verdaguer Serrano de la que va tindre sis fills. En fallir esta, contrau nou matrimoni en 1885 en María Sirera Fenollós de la que va tindre cinc fills. José Aguirre sobreviuria a les seues dos esposes.
Cap a 1870 s'associà en els germans Fournier (francesos d'orige) i començà l'exportació de taronges a França que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci va ser marejant. Contínua l'expansió del seu negoci a Gran Bretanya i Holanda, ampliant les exportacions, ademés de les taronges a atres productes agrícoles de la Regió Valenciana. Aguirre Matiol va ser el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant.
Ademés del negoci exportador, fon un amant de la poesia en llengua valenciana. En la seua casa de camp de Bétera, reunia a un gran círcul de poetes i intelectuals de la societat valenciana, creant tertúlies i promovent activitats poètiques.
Com a homenage a la seua persona en 1945 es va alçar un monument escultòric en el Port de Valéncia. També s'ha rotulat un carrer en el seu nom en les rodalies del Port de Valéncia. A tal fi es va instalar una làpida commemorativa en el citat carrer, obra de l'escultor José Arnal García.
Font: http://www.jdiezarnal.com/valenciapersonajesjoseaguirre.html