Diferència entre les revisions de "Joan Costa i Català"
(→Cites) |
|||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va mes llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero son tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del segle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]], artícul publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 41, novembre de 2001, editada per l'Associació [[Cardona Vives]] de Castelló}} | Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va mes llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero son tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del segle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]], artícul publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 41, novembre de 2001, editada per l'Associació [[Cardona Vives]] de Castelló}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Es vol conseguir "l'unitat" per reduccio pura i simple al catala, i borrar del mapa inclus el nom i el recòrt del valencià. Esta extorsio i desnaturalisacio de la llengua viva, acompanyada del despull del nostre patrimoni historic i cultural, que es l'arrel de la nostra personalitat, es lo que els valencians no podem admetre, no admetrem mai.|''De la "Normalitzacio" ortografia a la "Codificacio"'', per Joan Costa i Català}} | ||
La [[Bíblia Parva]] demostra, en paraules del P. Joan Costa, estudiós d'ella, que: | La [[Bíblia Parva]] demostra, en paraules del P. Joan Costa, estudiós d'ella, que: | ||
Revisió de 06:34 10 jul 2020
| Joan Costa i Català | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós i escritor | ||
| Naiximent: | 1935 | ||
| Lloc de naiximent: | Palma de Gandia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 2005 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joan Costa i Català, va nàixer en Palma de Gandia, 1935 i faltà en la ciutat de Valéncia en l'any 2005. Fon un religiós valencià. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el sigle d'Or de les lletres valencianes.
Biografia
Participà en actes com el SILM de l'any 2002, un congrés d'intelectuals que es dediquen a l'estudi, la defensa i la promoció de les diverses llengües minoritàries europees. Fon integrant del grup de jóvens vinculats al Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes.
En reiterades ocasions se va negar a formar part de l'AVLL i no esperà res de les actuacions dels polítics.
Fon reconegut com un home de be o home bo.
Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, membre de la seua Junta de Govern i President de la Secció de Llengua i Lliteratura.
Titulat en llengua anglesa per l'Escola Oficial d'Idiomes de Valéncia.
Llicenciat en Filosofia per l'Universitat de Barcelona, en Teologia per la Facultat Eclesiàstica de Sant Cugat del Vallés.
Director de les Escoles Professionals de Sant Josep de Valéncia, del Colege Immaculada d'Alacant, director de l'Organisació d'Estudis del Mediterràneu
Director del Sanatori Lleprològic de Fontilles.
Les seues llínees d'investigació varen ser els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d'Or.
Articuliste i llingüiste, també practicà la poesia, com demostrà en algunes publicacions colectives. La seua obra d'envergadura més recent ha segut l'estudi, transcripció i edició del Nou Testament segons el manuscrit Marmoutier (s. XIV).
Cites
i quin es el meu nom
i quina ma senyera.La Bíblia Parva demostra, en paraules del P. Joan Costa, estudiós d'ella, que:
Cita poètica
¿Qué li han fet al meu poble?
Coches nous i cases noves
de motles prefabricats.
Blocs de rejola i cement
a la voreta del mar.
Carreteres i autopistes
sobre llenques i bancals.
Fabriques en mig de l'horta
i tarongers arrancats.
Montanyes de pedra morta
i tots los abres cremats.
Poble que vius en Valéncia,
que no saps ser valencià.
T'han furtat història i llengua,
fins el nom t'han canviat.
Volen que sigues un poble
sense soca i sense arrels,
empeltat de nova classe
com branca d'un abre estrany.
Tots fan llenya de tes rames
i tu seguixes callant.
Poble que vius en Valéncia
ya no saps ser valencià.
Intelectuals mercenaris,
politics i renegats
et fan despreciar lo teu
tractant-te cóm a un esclau
a qui res li perteneix
i tot lo que té es donat.
No volen que penses massa,
que ells per tu ya pensaran.
Com a un bon gos de mal amo
et volen docil i fart.
I mentres, t'arranquen l'ànima
mos a mos i al tall al tall.
Poble que vius en Valéncia,
¿quán sabras ser valencià?Discurs d'Antonio Ferrandis
L'actor valencià Antonio Ferrandis, durant la Semana Santa Marinera, pronuncià un discurs que fon arreplegat en la Revista de la Semana Santa Marinera de l'any 1999. Llegí els següents versos en llengua valenciana de Joan Costa i Català:
Se qui soc
De nou
estic aci
de llunt vingut
a l'alba del meu goig.
De nou torne al meu poble,
que em done la paraula
per tant de temps guardada
en l'arca del meu cor.
De nou torne a ser yo,
no mes ya un foraster
en terra forastera.
Res ara em costa
parlar, i respirar,
i riure, i ser chiquet
de nou, en gent que es meua.
Yo se qui son els meus,
sense filologies,
ni tituls, ni cursets,
ni normes de paper
que no saben de vida.
Ho sap la meua sanc,
mon anima i mon cos,
que em donen la resposta.
Perque yo soc d'aci,
naixcut en esta terra,
pastar en els seus llims.
I tinc l'olor
del timo i del romer
de la meua montanya,
de la flor del gesmil,
de la brossa aclarada
dels nostres tarongers.
He trobat ma infantea
i els anys de joventut,
despres d'un llarc cami
per les sendes del mon.
Ara ya se qui soc.
I, si gent forastera,
que no tenen arraïls,
o han begut d'atres fonts,
o s'han venut per cinc sous
sa primogenitura,
em parlen d'atres veus
que sonen a desfeta
i a noves sumissions,
apretaré els dos punys
i giraré l'esquena
en senyal de rebuig.
Perque ya se qui soc
i quin es el meu nom
i quina ma senyera.
Llibres i publicacions
Llibres
- El ferro que desperta (Valéncia, 1997 Lo Rat Penat, D.L.) ISBN: 84-89069-37-9
- ¡Desperta, ferro! (Valéncia, 1988) ISBN: 84-404-2072-2
Artículs
- Introduccio a la Biblia Parva de Sant Pere Pasqual. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 3, 1996, pags. 39-72
- Full d'una biblia manuscrita valenciana. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 4, 1997, pags. 41-54
- Luis de Santángel. Serie historica, ISSN 0214-025X, Nº. 22, 2001 (Eixemplar dedicat a: Un document inèdit: "el complemento de la dote de la hija de Santángel, Luisa"), pags. 109-118
- Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 8, 2001, pags. 61-76
- La denominacio de llemosina per a la llengua valenciana. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 9, 2002, pags. 107-130
Bibliografía
- MARTÍNEZ RODA, Federico. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu noranta aniversari (Arts Gràfiques Soler. Valéncia, 2006). ISBN: 84-96068-81-1