Diferència entre les revisions de "Joan Batiste Cardona i Vives"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(No es mostren 23 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Cardona i Vives.jpg|thumb|Joan Batiste Cardona i Vives]]
+
{{Biografia|
 +
| nom = Joan Batiste Cardona i Vives
 +
| image = [[Image:Cardona i Vives.jpg|thumb|Joan Batiste Cardona i Vives]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Religiós
 +
| data_naix = [[1855]] 
 +
| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[1898]]
 +
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Joan Batiste Cardona i Vives''', ([[Castelló]], [[1814]] - Castelló, [[1890]]), fon un religiós [[Valencians|valencià]]
  
−
'''Joan Batiste Cardona i Vives''', ([[Castelló]], [[1814]] - Castelló, [[1890]]), fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, va destinar els bens familiars al servici de l’Iglesia castellonenca.
+
== Biografia ==
  
−
Va ser nomenat presbiter en l’Iglésia de Santa Eulalia de [[Barcelona]] en l’any [[1857]] i celebrà la primera misa el mateix any en l’archiprestal de Santa Maria de Castelló a l’edat de 43 anys.  
+
Joan Batiste Cardona i Vives fon fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, destinà els bens familiars al servici de l'Iglesia castellonenca.  
  
−
Gestione que les religioses de la congregacio de Nostra Senyora de la Consolacio atenguen als malalts en l’Hospital Provincial de [[Castelló]] en [[1858]].  
+
Fon nomenat presbíter en l'Iglésia de Santa Eulalia de [[Barcelona]] en l'any [[1857]] i celebrà la primera missa el mateix any en l'archiprestal de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]] a l'edat de 43 anys.  
  
−
El bisbe de [[Tortosa]] nomena a Joan B. Cardona Vives nou archipreste de [[Castelló]] i prior del santuari de la Mare de Deu del Lledo, també de [[Castelló]] en l’any [[1863]]. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l’image de la Mare de Deu de Lledo, patrona de [[Castelló de la Plana]].  
+
Gestionà que les religioses de la congregació de Nostra Senyora de la Consolació atengueren als malalts en l'[[Hospital Provincial de Castelló]] en l'any [[1858]].  
  
−
Va ser nomenat també membre de la Real Academia d’Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics.  
+
El bisbe de [[Tortosa]] nomenà a Joan B. Cardona Vives nou archiprest de [[Castelló]] i prior del [[Basílica del Lledó|santuari de la Mare de Deu del Lledó]], també de Castelló, en l'any [[1863]]. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l'image de la [[Mare de Deu del Lledó|Mare de Deu de Lledo]], patrona de [[Castelló de la Plana]].  
  
−
Promou les obres de Santa Maria, baix la direccio dels arquitectes D. Manuel Montesinos Arlandis i D. Godofredo Ros de Ursinos, de retirada de revestiments barrocs i conservacio dels antics murs gotics del temple, també sufraga la construccio del nou altar major, l’organ i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de [[Castelló]] en l’any [[1869]].  
+
Fon nomenat també membre de la Real Academia de l'Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics.  
  
−
En [[1874]] contribuix a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus :conseqüencies pel pronunciament pel rei [[Alfons XII]].  
+
Promogue les obres de Santa Maria, baix la direcció dels arquitectes D. [[Manuel Montesinos Arlandis]] i D. [[Godofredo Ros de Ursinos]], de retirada de revestiments barrocs i conservació dels antics murs gòtics del temple, també sufragà la construcció del nou altar major, l'organ i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de la ciutat de Castelló, en l’any [[1869]].  
  
−
Per mig d’ell arriben a [[Castelló]] monges de la congregacio germanes dels desamparats per a fundar l’Asilo en [[1878]], i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de [[Castelló]].  
+
En l'any [[1874]] contribuix a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus conseqüències pel pronunciament pel rei [[Alfons XII]].  
  
−
Se publica en [[Valéncia]] un “Novenari a Nostra Senyora del Lledo”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any.  
+
Per mig d'ell arriben a Castelló les monges de la Congregació Germanes dels Desamparats per a fundar l'Asil en [[1878]], i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de Castelló.  
  
−
En l’any [[1883]] redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions :religioses i parroquies (relacionades les mateixes a continuació), ademés de tot aixo, promou la construccio dels temples Santissima Trinitat i Sagrada Família (conegut per els castellonencs com els frares) en la ciutat de Castelló, ordene també la construccio d’un colege per als Pares Escolapios (hui en dia encara s’impartixen classes), i l’alçada d’una escultura al Rei Jaume I el conquistador, que hui en dia permaneix :en la plaça del mateix nom.  
+
Se publica en la ciutat de [[Valéncia]] un “Novenari a Nostra Senyora del Lledó”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any.  
  
−
L'[[Ajuntament de Castelló]] nomena fill predilecte de la ciutat a '''Joan Batiste Cardona Vives''' en l’any [[1885]], en el mateix any Castelló patix una passera de colera i ajuda en l’atencio als malalts i persones pobres.  
+
En l'any [[1883]] redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions religioses i parroquies, ademés de tot això, promou la construcció dels temples de la Santíssima Trinitat i la Sagrada Família (conegut per els castellonencs com "els frares") en la ciutat de Castelló, ordena també la construcció d'un colege per als Pares Escolapis (hui en dia encara s'impartixen classes), i l'alçada d'una escultura al Rei [[Jaume I]] el conquistador, que hui en dia permaneix en la plaça del mateix nom.
 +
 
 +
L'[[Ajuntament de Castelló]] el nomenà fill predilecte de la ciutat en l'any [[1885]], en eixe mateix any Castelló patix una passera de còlera i ajuda en l'atenció als malalts i persones pobres.  
  
 
== Nomenament de fill predilecte ==
 
== Nomenament de fill predilecte ==
−
Acort de l’Excm. [[Ajuntament de Castelló]] en l’any [[1885]] (en castellà i respectant la seua ortografia):
 
  
−
*En la sesión de 20 de Agosto de [[1885]] acordóse lo siguiente:  
+
Acort de l'Excm. [[Ajuntament de Castelló]] en l'any [[1885]] (en castellà i respectant la seua ortografia original):
 +
 
 +
''*En la sesión de 20 de Agosto de [[1885]] acordóse lo siguiente:''
 +
 
 +
''“De orden del Presidente y por el infrascrito Secretario se dió lectura á la siguiente :proposición que apenas leída fué aprobada por aclamación: “Los concejales que :suscriben en atención á los innumerables beneficios recibidos por las clases menesterosas :de esta ciudad del ilustrado, virtuoso y digno Presbítero D. Juan B. Cardona Vives, al celo caritativo con que atiende al desvalido, á los servicios prestados á la :población en el tiempo que ha ejercido el cargo de Arcipreste y en una palabra á que sus :prudentes consejos, sus amorosos consuelos y cuantiosos recursos que posee, cariñoso los :prodiga al que los necesita, hasta el extremo de que todos le aclaman como padre de los :pobres, tienen el honor de proponer á V.E. se digne declarar hijo predilecto de esta Fiel, Leal y Constante ciudad al esclarecido patricio que así sabe sacrificar su reposo y su :capital en favor de los pobres. Castellón 20 de Agosto de [[1885]].''
 +
 
 +
''Enrique Perales, Manuel Segarra, José Eixeres, Joaquín Núñez, Francisco Borjas, Vicente Climent, Lorenzo Tirado.''
  
−
“De orden del Presidente y por el infrascrito Secretario se dió lectura á la siguiente :proposición que apenas leída fué aprobada por aclamación: “Los concejales que :suscriben en atención á los innumerables beneficios recibidos por las clases menesterosas :de esta ciudad del ilustrado, virtuoso y digno Presbítero D. Juan B. Cardona :Vives, al celo caritativo con que atiende al desvalido, á los servicios prestados á la :población en el tiempo que ha ejercido el cargo de Arcipreste y en una palabra á que sus :prudentes consejos, sus amorosos consuelos y cuantiosos recursos que posee, cariñoso los :prodiga al que los necesita, hasta el extremo de que todos le aclaman como padre de los :pobres, tienen el honor de proponer á V.E. se digne declarar hijo predilecto de esta Fiel, :Leal y Constante ciudad al esclarecido patricio que así sabe sacrificar su reposo y su :capital en favor de los pobres. Castellón 20 de Agosto de [[1885]].
+
''Seguidamente se acordó también en la propia forma sustituir el nombre de la calle del Agua por el de Cardona Vives (D. Juan) para perpetuar la memoria de tan digno como virtuoso patricio, acordándose así mismo que el nombramiento y sustitución referidas se participasen al Sr. Cardona de oficio de que fuera portador una Comisión compuesta del Alcalde, del Síndico, del Concejal Sr. Carpi y del Secretario. Alcalde José Tárrega, Secretario Tiburcio Martín Pich.”''
  
−
Enrique Perales, Manuel Segarra, José Eixeres, Joaquín Núñez, Francisco Borjas, Vicente :Climent, Lorenzo Tirado.
+
''En el acta de la sesión de 27 de Agosto, se lee lo siguiente:''
  
−
Seguidamente se acordó también en la propia forma sustituir el nombre de la calle del Agua :por el de Cardona Vives (D. Juan) para perpetuar la memoria de tan digno como virtuoso :patricio, acordándose así mismo que el nombramiento y sustitución referidas se :participasen al Sr. Cardona de oficio de que fuera portador una Comisión compuesta del :Alcalde, del Síndico, del Concejal Sr. Carpi y del Secretario. Alcalde José Tárrega, :Secretario Tiburcio Martín Pich.”  
+
''“Dado lectura de un oficio suscrito por D. Juan B. Cardona manifestando su gratitud por haber sido nombrado hijo predilecto de esta Ciudad y sustituido el nombre de la calle del Agua por el suyo y ofreciendo nuevamente sus servicios como ciudadano y como Sacerdote, el Ayuntamiento acordó quedar enterado con satisfacción.”''
  
−
En el acta de la sesión de 27 de Agosto, se lee lo siguiente:
+
Actualment porta el seu nom en Castelló una plaça, situada darrere de l'iglesia de Santa Maria en el centre de la ciutat i un grup, que fa uns anys estava llunt del centre i habitat, majorment, per gent de fora de [[Castelló]].
  
−
“Dado lectura de un oficio suscrito por D. Juan B. Cardona manifestando su gratitud por haber sido nombrado hijo predilecto de esta Ciudad y sustituido el nombre de la calle del Agua por el suyo y ofreciendo nuevamente sus servicios como ciudadano y como Sacerdote, el Ayuntamiento acordó quedar enterado con satisfacción.”
+
Fundà, junt ad atres persones, el Mont de Pietat en [[Castelló]] en l’any [[1888]], per a evitar l'usura, i posteriorment en el solar de sa casa se construirà l'edifici de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló.  
  
−
Actualment porta el seu nom en Castelló una plaça, situada darrere de l’iglesia de Santa Maria en el centre de la ciutat i un grup, que fa uns anys estava llunt del centre i habitat, majorment, per gent de fora de [[Castelló]].  
+
En l'any [[1890]] mor en sa casa del carrer Cavallers de la ciutat de Castelló, a l'edat de 76 anys.
  
−
Fundà, junt ad atres persones, el Mont de Pietat en [[Castelló]] en l’any [[1888]], per a evitar l’usura, i posteriorment en el solar de sa casa se construirà l’edifici de la “Caixa d’aforros i mont de pietat de [[Castelló]]”.  
+
== Periòdic republicà “El Clamor”. ==
  
−
En l'any [[1890]] mor en sa casa del carrer Cavallers de [[Castelló]], a l’edat de 76 anys.
+
El periòdic republicà “El Clamor”, en aquell temps, digué lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original):
  
−
== Periodic republicà “El Clamor”. ==
+
{{Cita|''D. Juan Cardona ha muerto, pero vive y vivirá perdurablemente su nombre en la memoria y en el corazón de todos, del pobre, del rico, del monárquico, del republicano, del socialista.''}}
−
El periodic republicà “El Clamor”, en aquell temps diguere lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original):
 
  
−
''“D. Juan Cardona ha muerto, pero vive y vivirá perdurablemente su nombre en la memoria y en :el corazón de todos, del pobre, del rico, del monárquico, del republicano, del socialista.''
+
{{Cita|''Era rico, sumamente rico y vivía en la indigencia, no le preocupaba el día de mañana. Amó mucho, enjugó muchas lágrimas, fué el amparador del desvalido, hizo mucho bien. Ya en vida Castellón le hizo justicia nombrándole hijo predilecto y bautizando una de sus calles para perpetuar más su memoria con el nombre de varón tan virtuoso. ¡¡Honor al Sacerdote ilustre!!''}}
  
−
'''Era rico, sumamente rico y vivía en la indigencia, no le preocupaba el día de mañana. Amó :mucho, enjugó muchas lágrimas, fué el amparador del desvalido, hizo mucho bien'''. Ya en vida Castellón le hizo justicia nombrándole hijo predilecto y bautizando una de sus calles para perpetuar más su memoria con el nombre de varón tan virtuoso. ¡¡Honor al Sacerdote :ilustre!!”
+
== Relació de fets, despuix de la seua mort ==
  
−
== Relacio de fets, despuix de la seua mort ==
+
[[1894]] - Colocació de la primera pedra de l'[[Iglésia de la Santíssima Trinitat (Castelló)|Iglésia de la Santíssima Trinitat]], dirigint les obres l'arquitecte D. [[Manuel Montesinos Arlandis|Manuel Montesinos]].  
−
[[1894]] - Colocacio de la primera pedra de l’Iglesia de la Santissima Trinitat, dirigint les obres l’arquitecte D. Manuel Montesinos.  
 
  
−
[[1895]] – Comence la construccio de l’Iglesia de la Sagrada Família, baix la direccio de l’arquitecte D. Godofredo Ros de Ursinos.  
+
[[1895]] – Comence la construcció de l'Iglésia de la Sagrada Família, baix la direcció de l'arquitecte D. [[Godofredo Ros de Ursinos]].  
  
−
[[1897]] – Inauguracio de l’estatua al Rei Jaume I, l’escultura fon feta per D. Jose Viciano.  
+
[[1897]] – Inauguració de l'[[Monument a Jaume I en Castelló|estatua al Rei Jaume I]], l'escultura fon feta per D. [[José Viciano Martí]].  
  
−
[[1898]] – Colocacio de la primera pedra del nou colege de les Escoles Pies, dirigit per l’arquitecte D. Manuel Montesinos.  
+
[[1898]] – Colocació de la primera pedra del nou colege de les Escoles Pies, dirigit per l'arquitecte D. Manuel Montesinos.  
  
−
[[1922]] – El pintor D. Vicent Castell pinta un llenç del retrato de D. Joan B. Cardona Vives, destinat a la galeria de fills predilectes de la ciutat, el qual se conserva en el salo de plens de l’[[Ajuntament de Castelló]].  
+
[[1922]] – El pintor D. [[Vicent Castell]] pinta un llenç del retrat de D. Joan B. Cardona Vives, destinat a la galeria de fills predilectes de la ciutat, el qual se conserva en el Saló de plens de l'[[Ajuntament de Castelló]].  
  
−
[[1957]] – El famos escultor castellonenc Adsuara realise un bust de Cardona Vives, en bronze, i en [[1963]] s’inaugura el monument en la plaça Escoles Pies, fent-se una copia per a l’Asilo.  
+
[[1957]] – El famós escultor castellonenc [[Joan Batiste Adsuara|Adsuara]] realise un bust de Cardona Vives, en bronze, i en [[1963]] s'inaugura el monument en la plaça de les Escoles Pies, fent-se una còpia per a l'Asil. En l'actualitat el seu bust es troba en la plaça Mont de Pietat del grup Cardona Vives, junt a l'avinguda de Valéncia, en la següent inscripció (en castellà): ''A D. Juan Cardona Vives. La Caja General de Ahorros y Monte de Piedad.''
  
−
[[1990]] – Son traslladats el seus restos des de el cementeri municipal a la cripta de l’Iglesia :de la Trinitat i celebracio d’actes conmemoratius del I centenari de la seua mort.  
+
[[1990]] – Són traslladades les seues despulles des del cementeri municipal a la cripta de l'Iglésia de la Trinitat i celebració d'actes commemoratius del I centenari de la seua mort.
  
−
[[1957]] – El famos escultor castellonenc Adsuara realise un bust de Cardona Vives, en bronze, i en [[1963]] s’inaugura el monument en la plaça Escoles Pies, fent-se una copia per a l’Asilo. En l’actualitat el seu bust es troba en la plaça Mont de Pietat del grup Cardona Vives, junt a l’avinguda de Valencia, dient el mateix (en castellà): “A D. Juan Cardona Vives. La Caja General de Ahorros y Monte de Piedad”.
+
== Relació d'entitats beneficiades pel seu testament ==
  
−
== Relacio d’entitats beneficiades pel seu testament ==
 
 
Se destinen certes cantitats de diners a les següents entitats:  
 
Se destinen certes cantitats de diners a les següents entitats:  
  
Llínea 78: Llínea 93:
 
:* Iglesia de Sant Miquel
 
:* Iglesia de Sant Miquel
 
:* Iglesia de la Purissima Sanc
 
:* Iglesia de la Purissima Sanc
−
:* Iglesia de Sant Agusti
+
:* Iglesia de Sant Agustí
 
:* Iglesia de Sant Pere del Grau de Castelló
 
:* Iglesia de Sant Pere del Grau de Castelló
 
:* Santuari de la Mare de Deu del Lledo
 
:* Santuari de la Mare de Deu del Lledo
  
 
== Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909 ==
 
== Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909 ==
−
Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la :següent poesia (mantenim l’ortografia original d’aquell temps):  
+
 
 +
Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la següent poesia (mantenim l'ortografia original d'aquell temps):  
  
 
'''“A la Comisió de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] '''  
 
'''“A la Comisió de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] '''  
Llínea 142: Llínea 158:
 
::::ben venguts ¡oh bons companys!
 
::::ben venguts ¡oh bons companys!
 
::::Esta festa a que acudixen
 
::::Esta festa a que acudixen
−
::::de Valencia y de Alacant
+
::::de Valéncia y de Alacant
 
::::en honor de Juan Cardona
 
::::en honor de Juan Cardona
 
::::sens ducte aprofitará
 
::::sens ducte aprofitará
Llínea 155: Llínea 171:
 
'''''Castelló 27 Novembre 1909.”'''''  
 
'''''Castelló 27 Novembre 1909.”'''''  
  
−
Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de l’història de Castelló, i per tot aixo, esta associacio te el seu nom.  
+
Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de l'història de Castelló, i per tot això, esta associació te el seu nom.  
  
−
Decembre [[2006]] – Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de [[Castelló]].
+
Decembre [[2006]] – [[Cardona i Vives|Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de Castelló]].
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
 
*[http://www.cardonavives.com Associacio Cardona Vives]
 
*[http://www.cardonavives.com Associacio Cardona Vives]
 +
*[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/fallecimiento-cardona-vives_704292.html El fallecimiento de Cardona Vives - ''Mediterráneo'']
 +
*[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/castellon-honra-cardona-vives_849688.html Castellón honra a Cardona Vives - ''Mediterráneo'']
  
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
−
[[Categoria:Valencianisme]]
 
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Religiosos]]
 
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 
[[Categoria:Religiosos valencians]]
 +
[[Categoria:Valencianisme]]

Revisió de 15:29 22 gin 2020

Joan Batiste Cardona i Vives
Joan Batiste Cardona i Vives
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Religiós
Naiximent: 1855
Lloc de naiximent: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1898
Lloc de defunció: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya

Joan Batiste Cardona i Vives, (Castelló, 1814 - Castelló, 1890), fon un religiós valencià

Biografia

Joan Batiste Cardona i Vives fon fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, destinà els bens familiars al servici de l'Iglesia castellonenca.

Fon nomenat presbíter en l'Iglésia de Santa Eulalia de Barcelona en l'any 1857 i celebrà la primera missa el mateix any en l'archiprestal de Santa Maria de Castelló a l'edat de 43 anys.

Gestionà que les religioses de la congregació de Nostra Senyora de la Consolació atengueren als malalts en l'Hospital Provincial de Castelló en l'any 1858.

El bisbe de Tortosa nomenà a Joan B. Cardona Vives nou archiprest de Castelló i prior del santuari de la Mare de Deu del Lledó, també de Castelló, en l'any 1863. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l'image de la Mare de Deu de Lledo, patrona de Castelló de la Plana.

Fon nomenat també membre de la Real Academia de l'Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics.

Promogue les obres de Santa Maria, baix la direcció dels arquitectes D. Manuel Montesinos Arlandis i D. Godofredo Ros de Ursinos, de retirada de revestiments barrocs i conservació dels antics murs gòtics del temple, també sufragà la construcció del nou altar major, l'organ i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de la ciutat de Castelló, en l’any 1869.

En l'any 1874 contribuix a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus conseqüències pel pronunciament pel rei Alfons XII.

Per mig d'ell arriben a Castelló les monges de la Congregació Germanes dels Desamparats per a fundar l'Asil en 1878, i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de Castelló.

Se publica en la ciutat de Valéncia un “Novenari a Nostra Senyora del Lledó”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any.

En l'any 1883 redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions religioses i parroquies, ademés de tot això, promou la construcció dels temples de la Santíssima Trinitat i la Sagrada Família (conegut per els castellonencs com "els frares") en la ciutat de Castelló, ordena també la construcció d'un colege per als Pares Escolapis (hui en dia encara s'impartixen classes), i l'alçada d'una escultura al Rei Jaume I el conquistador, que hui en dia permaneix en la plaça del mateix nom.

L'Ajuntament de Castelló el nomenà fill predilecte de la ciutat en l'any 1885, en eixe mateix any Castelló patix una passera de còlera i ajuda en l'atenció als malalts i persones pobres.

Nomenament de fill predilecte

Acort de l'Excm. Ajuntament de Castelló en l'any 1885 (en castellà i respectant la seua ortografia original):

*En la sesión de 20 de Agosto de 1885 acordóse lo siguiente:

“De orden del Presidente y por el infrascrito Secretario se dió lectura á la siguiente :proposición que apenas leída fué aprobada por aclamación: “Los concejales que :suscriben en atención á los innumerables beneficios recibidos por las clases menesterosas :de esta ciudad del ilustrado, virtuoso y digno Presbítero D. Juan B. Cardona Vives, al celo caritativo con que atiende al desvalido, á los servicios prestados á la :población en el tiempo que ha ejercido el cargo de Arcipreste y en una palabra á que sus :prudentes consejos, sus amorosos consuelos y cuantiosos recursos que posee, cariñoso los :prodiga al que los necesita, hasta el extremo de que todos le aclaman como padre de los :pobres, tienen el honor de proponer á V.E. se digne declarar hijo predilecto de esta Fiel, Leal y Constante ciudad al esclarecido patricio que así sabe sacrificar su reposo y su :capital en favor de los pobres. Castellón 20 de Agosto de 1885.

Enrique Perales, Manuel Segarra, José Eixeres, Joaquín Núñez, Francisco Borjas, Vicente Climent, Lorenzo Tirado.

Seguidamente se acordó también en la propia forma sustituir el nombre de la calle del Agua por el de Cardona Vives (D. Juan) para perpetuar la memoria de tan digno como virtuoso patricio, acordándose así mismo que el nombramiento y sustitución referidas se participasen al Sr. Cardona de oficio de que fuera portador una Comisión compuesta del Alcalde, del Síndico, del Concejal Sr. Carpi y del Secretario. Alcalde José Tárrega, Secretario Tiburcio Martín Pich.”

En el acta de la sesión de 27 de Agosto, se lee lo siguiente:

“Dado lectura de un oficio suscrito por D. Juan B. Cardona manifestando su gratitud por haber sido nombrado hijo predilecto de esta Ciudad y sustituido el nombre de la calle del Agua por el suyo y ofreciendo nuevamente sus servicios como ciudadano y como Sacerdote, el Ayuntamiento acordó quedar enterado con satisfacción.”

Actualment porta el seu nom en Castelló una plaça, situada darrere de l'iglesia de Santa Maria en el centre de la ciutat i un grup, que fa uns anys estava llunt del centre i habitat, majorment, per gent de fora de Castelló.

Fundà, junt ad atres persones, el Mont de Pietat en Castelló en l’any 1888, per a evitar l'usura, i posteriorment en el solar de sa casa se construirà l'edifici de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló.

En l'any 1890 mor en sa casa del carrer Cavallers de la ciutat de Castelló, a l'edat de 76 anys.

Periòdic republicà “El Clamor”.

El periòdic republicà “El Clamor”, en aquell temps, digué lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original):

D. Juan Cardona ha muerto, pero vive y vivirá perdurablemente su nombre en la memoria y en el corazón de todos, del pobre, del rico, del monárquico, del republicano, del socialista.
Era rico, sumamente rico y vivía en la indigencia, no le preocupaba el día de mañana. Amó mucho, enjugó muchas lágrimas, fué el amparador del desvalido, hizo mucho bien. Ya en vida Castellón le hizo justicia nombrándole hijo predilecto y bautizando una de sus calles para perpetuar más su memoria con el nombre de varón tan virtuoso. ¡¡Honor al Sacerdote ilustre!!

Relació de fets, despuix de la seua mort

1894 - Colocació de la primera pedra de l'Iglésia de la Santíssima Trinitat, dirigint les obres l'arquitecte D. Manuel Montesinos.

1895 – Comence la construcció de l'Iglésia de la Sagrada Família, baix la direcció de l'arquitecte D. Godofredo Ros de Ursinos.

1897 – Inauguració de l'estatua al Rei Jaume I, l'escultura fon feta per D. José Viciano Martí.

1898 – Colocació de la primera pedra del nou colege de les Escoles Pies, dirigit per l'arquitecte D. Manuel Montesinos.

1922 – El pintor D. Vicent Castell pinta un llenç del retrat de D. Joan B. Cardona Vives, destinat a la galeria de fills predilectes de la ciutat, el qual se conserva en el Saló de plens de l'Ajuntament de Castelló.

1957 – El famós escultor castellonenc Adsuara realise un bust de Cardona Vives, en bronze, i en 1963 s'inaugura el monument en la plaça de les Escoles Pies, fent-se una còpia per a l'Asil. En l'actualitat el seu bust es troba en la plaça Mont de Pietat del grup Cardona Vives, junt a l'avinguda de Valéncia, en la següent inscripció (en castellà): A D. Juan Cardona Vives. La Caja General de Ahorros y Monte de Piedad.

1990 – Són traslladades les seues despulles des del cementeri municipal a la cripta de l'Iglésia de la Trinitat i celebració d'actes commemoratius del I centenari de la seua mort.

Relació d'entitats beneficiades pel seu testament

Se destinen certes cantitats de diners a les següents entitats:

  • Conferencies de Sant Vicent de Paul
  • Colege de chiquets orfens
  • Religioses Oblates de Benicassim
  • Colege de vocacions eclesiastiques Sant Josep de Tortosa
  • Convent de les capuchines
  • Iglesia de Sant Miquel
  • Iglesia de la Purissima Sanc
  • Iglesia de Sant Agustí
  • Iglesia de Sant Pere del Grau de Castelló
  • Santuari de la Mare de Deu del Lledo

Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909

Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la següent poesia (mantenim l'ortografia original d'aquell temps):

“A la Comisió de Lo Rat Penat de Valéncia

Ben vengut siau ¡oh Mestre!
ben venguts, ¡oh bons companys!
que tremoleu eisa ensenya
del simbólic Rat Penat
que achunta ab sos plecs gloriosos
la sabiesa y el treball.
Veniu á vore esta vila
que el Rey Don Jaume fundá
en mich de esta plana hermosa
cual paradís terrenal;
veniu á vore la patria
de Ribalta el inspirat,
de Climent y de Noroña,
de Caperó y de Egual,
y de altres fills qu’en son geni
brillaren en temps passat.
Y veniu en bon designe
en lo propósit de honrar
á un castellonenc ilustre
que enjamay se olvidará,
á D. Joan Cardona Vives
el sacerdot eixemplar,
humill en mix la riquea,
home de sensia y pietat;
patrici que tan volia
á este son poble natal,
protechidor dels pobrets
en tota calamitat,
que á la instruccio alsá un palau
que admiraren propis y estranys
y doná casa espasiosa
als vellets desamparats,
que ab sons bens enriquí al temple
y un monument dedicá
al gran Rey conqueridor
que esta vila va fundar
con tribut de agraiment
á aquell que furs li doná.
La lápida que dueu
hermosa, és un recort grat
que unirá als de Castelló
ab afecte als valencians.
Y pera fer el present
de vosatres veig davant
al gran En Teodor Llorente
al poeta llorechat,
que ab ses rimes armonioses
ha sabut sempre cantar
costums y gestes gloriosos
de la regió de levant;
aixina el rey de la poesía
a honrar ve la caritat.
Ben vengut siau ¡oh Mestre!
ben venguts ¡oh bons companys!
Esta festa a que acudixen
de Valéncia y de Alacant
en honor de Juan Cardona
sens ducte aprofitará
pera enfortir dolsos llasos
de afecte y fraternitat
dels que de un extrem al altre
son sempre bons valencians
que enaltint la patria chica
farán be a la patria gran.
Julián Poy V.

Castelló 27 Novembre 1909.”

Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de l'història de Castelló, i per tot això, esta associació te el seu nom.

Decembre 2006 – Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de Castelló.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Batiste_Cardona_i_Vives&oldid=158740»