Diferència entre les revisions de "Joan Batiste Cardona i Vives"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 17: Llínea 17:
 
Per mig d’ell arriben a [[Castelló]] monges de la congregacio germanes dels desamparats per a fundar l’Asilo en [[1878]], i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de [[Castelló]].  
 
Per mig d’ell arriben a [[Castelló]] monges de la congregacio germanes dels desamparats per a fundar l’Asilo en [[1878]], i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de [[Castelló]].  
  
Se publica en [[Valéncia]] un “Novenari a Nostra Senyora del Lledo”, escrit per D. Joan B. :Cardona Vives, en el mateix any.  
+
Se publica en [[Valéncia]] un “Novenari a Nostra Senyora del Lledo”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any.  
  
 
En l’any [[1883]] redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions :religioses i parroquies (relacionades les mateixes a continuació), ademés de tot aixo, promou la construccio dels temples Santissima Trinitat i Sagrada Família (conegut per els castellonencs com els frares) en la ciutat de Castelló, ordene també la construccio d’un colege per als Pares Escolapios (hui en dia encara s’impartixen classes), i l’alçada d’una escultura al Rei Jaume I el conquistador, que hui en dia permaneix :en la plaça del mateix nom.  
 
En l’any [[1883]] redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions :religioses i parroquies (relacionades les mateixes a continuació), ademés de tot aixo, promou la construccio dels temples Santissima Trinitat i Sagrada Família (conegut per els castellonencs com els frares) en la ciutat de Castelló, ordene també la construccio d’un colege per als Pares Escolapios (hui en dia encara s’impartixen classes), i l’alçada d’una escultura al Rei Jaume I el conquistador, que hui en dia permaneix :en la plaça del mateix nom.  

Revisió de 16:17 6 dec 2016

Joan Batiste Cardona i Vives

Joan Batiste Cardona i Vives, (Castelló, 1814 - Castelló, 1890), fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, va destinar els bens familiars al servici de l’Iglesia castellonenca.

Va ser nomenat presbiter en l’Iglésia de Santa Eulalia de Barcelona en l’any 1857 i celebrà la primera misa el mateix any en l’archiprestal de Santa Maria de Castelló a l’edat de 43 anys.

Gestione que les religioses de la congregacio de Nostra Senyora de la Consolacio atenguen als malalts en l’Hospital Provincial de Castelló en 1858.

El bisbe de Tortosa nomena a Joan B. Cardona Vives nou archipreste de Castelló i prior del santuari de la Mare de Deu del Lledo, també de Castelló en l’any 1863. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l’image de la Mare de Deu de Lledo, patrona de Castelló de la Plana.

Va ser nomenat també membre de la Real Academia d’Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics.

Promou les obres de Santa Maria, baix la direccio dels arquitectes D. Manuel Montesinos Arlandis i D. Godofredo Ros de Ursinos, de retirada de revestiments barrocs i conservacio dels antics murs gotics del temple, també sufraga la construccio del nou altar major, l’organ i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de Castelló en l’any 1869.

En 1874 contribuix a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus :conseqüencies pel pronunciament pel rei Alfons XII.

Per mig d’ell arriben a Castelló monges de la congregacio germanes dels desamparats per a fundar l’Asilo en 1878, i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de Castelló.

Se publica en Valéncia un “Novenari a Nostra Senyora del Lledo”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any.

En l’any 1883 redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions :religioses i parroquies (relacionades les mateixes a continuació), ademés de tot aixo, promou la construccio dels temples Santissima Trinitat i Sagrada Família (conegut per els castellonencs com els frares) en la ciutat de Castelló, ordene també la construccio d’un colege per als Pares Escolapios (hui en dia encara s’impartixen classes), i l’alçada d’una escultura al Rei Jaume I el conquistador, que hui en dia permaneix :en la plaça del mateix nom.

L'Ajuntament de Castelló nomena fill predilecte de la ciutat a Joan Batiste Cardona Vives en l’any 1885, en el mateix any Castelló patix una passera de colera i ajuda en l’atencio als malalts i persones pobres.

Nomenament de fill predilecte

Acort de l’Excm. Ajuntament de Castelló en l’any 1885 (en castellà i respectant la seua ortografia):

  • En la sesión de 20 de Agosto de 1885 acordóse lo siguiente:

“De orden del Presidente y por el infrascrito Secretario se dió lectura á la siguiente :proposición que apenas leída fué aprobada por aclamación: “Los concejales que :suscriben en atención á los innumerables beneficios recibidos por las clases menesterosas :de esta ciudad del ilustrado, virtuoso y digno Presbítero D. Juan B. Cardona :Vives, al celo caritativo con que atiende al desvalido, á los servicios prestados á la :población en el tiempo que ha ejercido el cargo de Arcipreste y en una palabra á que sus :prudentes consejos, sus amorosos consuelos y cuantiosos recursos que posee, cariñoso los :prodiga al que los necesita, hasta el extremo de que todos le aclaman como padre de los :pobres, tienen el honor de proponer á V.E. se digne declarar hijo predilecto de esta Fiel, :Leal y Constante ciudad al esclarecido patricio que así sabe sacrificar su reposo y su :capital en favor de los pobres. Castellón 20 de Agosto de 1885.

Enrique Perales, Manuel Segarra, José Eixeres, Joaquín Núñez, Francisco Borjas, Vicente :Climent, Lorenzo Tirado.

Seguidamente se acordó también en la propia forma sustituir el nombre de la calle del Agua :por el de Cardona Vives (D. Juan) para perpetuar la memoria de tan digno como virtuoso :patricio, acordándose así mismo que el nombramiento y sustitución referidas se :participasen al Sr. Cardona de oficio de que fuera portador una Comisión compuesta del :Alcalde, del Síndico, del Concejal Sr. Carpi y del Secretario. Alcalde José Tárrega, :Secretario Tiburcio Martín Pich.”

En el acta de la sesión de 27 de Agosto, se lee lo siguiente:

“Dado lectura de un oficio suscrito por D. Juan B. Cardona manifestando su gratitud por haber sido nombrado hijo predilecto de esta Ciudad y sustituido el nombre de la calle del Agua por el suyo y ofreciendo nuevamente sus servicios como ciudadano y como Sacerdote, el Ayuntamiento acordó quedar enterado con satisfacción.”

Actualment porta el seu nom en Castelló una plaça, situada darrere de l’iglesia de Santa Maria en el centre de la ciutat i un grup, que fa uns anys estava llunt del centre i habitat, majorment, per gent de fora de Castelló.

Fundà, junt ad atres persones, el Mont de Pietat en Castelló en l’any 1888, per a evitar l’usura, i posteriorment en el solar de sa casa se construirà l’edifici de la “Caixa d’aforros i mont de pietat de Castelló”.

En l'any 1890 mor en sa casa del carrer Cavallers de Castelló, a l’edat de 76 anys.

Periodic republicà “El Clamor”.

El periodic republicà “El Clamor”, en aquell temps diguere lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original):

“D. Juan Cardona ha muerto, pero vive y vivirá perdurablemente su nombre en la memoria y en :el corazón de todos, del pobre, del rico, del monárquico, del republicano, del socialista.

Era rico, sumamente rico y vivía en la indigencia, no le preocupaba el día de mañana. Amó :mucho, enjugó muchas lágrimas, fué el amparador del desvalido, hizo mucho bien. Ya en vida Castellón le hizo justicia nombrándole hijo predilecto y bautizando una de sus calles para perpetuar más su memoria con el nombre de varón tan virtuoso. ¡¡Honor al Sacerdote :ilustre!!”

Relacio de fets, despuix de la seua mort

1894 - Colocacio de la primera pedra de l’Iglesia de la Santissima Trinitat, dirigint les obres l’arquitecte D. Manuel Montesinos.

1895 – Comence la construccio de l’Iglesia de la Sagrada Família, baix la direccio de l’arquitecte D. Godofredo Ros de Ursinos.

1897 – Inauguracio de l’estatua al Rei Jaume I, l’escultura fon feta per D. Jose Viciano.

1898 – Colocacio de la primera pedra del nou colege de les Escoles Pies, dirigit per l’arquitecte D. Manuel Montesinos.

1922 – El pintor D. Vicent Castell pinta un llenç del retrato de D. Joan B. Cardona Vives, destinat a la galeria de fills predilectes de la ciutat, el qual se conserva en el salo de plens de l’Ajuntament de Castelló.

1957 – El famos escultor castellonenc Adsuara realise un bust de Cardona Vives, en bronze, i en 1963 s’inaugura el monument en la plaça Escoles Pies, fent-se una copia per a l’Asilo.

1990 – Son traslladats el seus restos des de el cementeri municipal a la cripta de l’Iglesia :de la Trinitat i celebracio d’actes conmemoratius del I centenari de la seua mort.

1957 – El famos escultor castellonenc Adsuara realise un bust de Cardona Vives, en bronze, i en 1963 s’inaugura el monument en la plaça Escoles Pies, fent-se una copia per a l’Asilo. En l’actualitat el seu bust es troba en la plaça Mont de Pietat del grup Cardona Vives, junt a l’avinguda de Valencia, dient el mateix (en castellà): “A D. Juan Cardona Vives. La Caja General de Ahorros y Monte de Piedad”.

Relacio d’entitats beneficiades pel seu testament

Se destinen certes cantitats de diners a les següents entitats:

  • Conferencies de Sant Vicent de Paul
  • Colege de chiquets orfens
  • Religioses Oblates de Benicassim
  • Colege de vocacions eclesiastiques Sant Josep de Tortosa
  • Convent de les capuchines
  • Iglesia de Sant Miquel
  • Iglesia de la Purissima Sanc
  • Iglesia de Sant Agusti
  • Iglesia de Sant Pere del Grau de Castelló
  • Santuari de la Mare de Deu del Lledo

Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909

Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la :següent poesia (mantenim l’ortografia original d’aquell temps):

“A la Comisió de Lo Rat Penat de Valéncia

Ben vengut siau ¡oh Mestre!
ben venguts, ¡oh bons companys!
que tremoleu eisa ensenya
del simbólic Rat Penat
que achunta ab sos plecs gloriosos
la sabiesa y el treball.
Veniu á vore esta vila
que el Rey Don Jaume fundá
en mich de esta plana hermosa
cual paradís terrenal;
veniu á vore la patria
de Ribalta el inspirat,
de Climent y de Noroña,
de Caperó y de Egual,
y de altres fills qu’en son geni
brillaren en temps passat.
Y veniu en bon designe
en lo propósit de honrar
á un castellonenc ilustre
que enjamay se olvidará,
á D. Joan Cardona Vives
el sacerdot eixemplar,
humill en mix la riquea,
home de sensia y pietat;
patrici que tan volia
á este son poble natal,
protechidor dels pobrets
en tota calamitat,
que á la instruccio alsá un palau
que admiraren propis y estranys
y doná casa espasiosa
als vellets desamparats,
que ab sons bens enriquí al temple
y un monument dedicá
al gran Rey conqueridor
que esta vila va fundar
con tribut de agraiment
á aquell que furs li doná.
La lápida que dueu
hermosa, és un recort grat
que unirá als de Castelló
ab afecte als valencians.
Y pera fer el present
de vosatres veig davant
al gran En Teodor Llorente
al poeta llorechat,
que ab ses rimes armonioses
ha sabut sempre cantar
costums y gestes gloriosos
de la regió de levant;
aixina el rey de la poesía
a honrar ve la caritat.
Ben vengut siau ¡oh Mestre!
ben venguts ¡oh bons companys!
Esta festa a que acudixen
de Valencia y de Alacant
en honor de Juan Cardona
sens ducte aprofitará
pera enfortir dolsos llasos
de afecte y fraternitat
dels que de un extrem al altre
son sempre bons valencians
que enaltint la patria chica
farán be a la patria gran.
Julián Poy V.

Castelló 27 Novembre 1909.”

Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de l’història de Castelló, i per tot aixo, esta associacio te el seu nom.

Decembre 2006 – Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de Castelló.

Enllaços externs