Diferencia entre pàgines "Joan Batiste Adsuara" i "Orquídea"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Orquídea amarelada.jpg|thumb|right|300px|<center>Orquídea</center>]] | |
| − | + | [[File:Zygopetalum 'Dunkle Blüte'.jpg|thumb|right|300px|<center>Orquídees</center>]] | |
| − | |||
| − | + | Les '''orquídees''' (família Orchidaceae) són la família més gran de la botànica, en més de 800 gèneros i més de 25.000 espècies. Es consideren les plantes més recents dins del procés evolutiu. Totes les espècies d'orquídees, llevat de les obtingudes artificialment en jardineria, estan protegides per lleis internacionals com a plantes amenaçades. | |
| − | + | == Descripció i hàbitat == | |
| + | Són plantes monocotiledònees (en un únic cotiledó). De distribució cosmopolita, a soles manquen en els terrenys perpètuament gelats i en els deserts extrems, pero són més abundants i vistoses en [[clima|climes]] tropicals. | ||
| − | + | • La majoria d'orquídees són plantes perennes i epifites. | |
| − | + | • Algunes espècies, com les dels gèneros Neottia i Corallorhiza, no tenen [[clorofila]] i són paràsits d'atres plantes. | |
| − | + | • Unes poques espècies són litòfites i creixen sobre roques o en sols rocosos, com les orquídees del gènero Paphiopedilum | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | + | == Flors i llavors == | |
| − | + | • En general, les flors tenen simetria bilateral, en tres pétals i tres sépals; el pétal medial pren una forma allargada i s'anomena labellum (llavi). El conjunt dels sépals i els pétals (excepte el labellum) se nomenen tépals. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | + | • El [[polen]] està unit formant una massa nomenada pollinium. | |
| − | == | + | • La flor d'algunes orquídees com les del gènere Ophrys, nomenades per això abelleres, imiten la forma de la femella dels insectes polinisadors, els quals al intentar copular en la flor se'ls engancha el pollinium al cap. |
| + | |||
| + | • Les llavors solen ser microscòpiques i sense endosperm i a soles germinen en l'acompanyament d'un fon simbiòtic o en laboratori. | ||
| + | |||
| + | == Galeria fotogràfica == | ||
| + | <gallery> | ||
| + | |||
| + | File:Orquídea branca.jpg | ||
| + | File:Exposição de orquídeas, Guaíba 2013 024.JPG | ||
| + | File:Exposição de orquídeas, Guaíba 2013 005.JPG | ||
| + | File:Exposição de orquídeas, Guaíba 2013 051.JPG | ||
| + | |||
| + | </gallery> | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biologia]] | ||
| + | [[Categoria:Botànica]] | ||
| + | [[Categoria:Plantes ornamentals]] | ||
| + | [[Categoria:Flors]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{traduït de|ca|All}} | ||
Revisió de 01:08 16 maig 2021
Les orquídees (família Orchidaceae) són la família més gran de la botànica, en més de 800 gèneros i més de 25.000 espècies. Es consideren les plantes més recents dins del procés evolutiu. Totes les espècies d'orquídees, llevat de les obtingudes artificialment en jardineria, estan protegides per lleis internacionals com a plantes amenaçades.
Descripció i hàbitat
Són plantes monocotiledònees (en un únic cotiledó). De distribució cosmopolita, a soles manquen en els terrenys perpètuament gelats i en els deserts extrems, pero són més abundants i vistoses en climes tropicals.
• La majoria d'orquídees són plantes perennes i epifites.
• Algunes espècies, com les dels gèneros Neottia i Corallorhiza, no tenen clorofila i són paràsits d'atres plantes.
• Unes poques espècies són litòfites i creixen sobre roques o en sols rocosos, com les orquídees del gènero Paphiopedilum
Flors i llavors
• En general, les flors tenen simetria bilateral, en tres pétals i tres sépals; el pétal medial pren una forma allargada i s'anomena labellum (llavi). El conjunt dels sépals i els pétals (excepte el labellum) se nomenen tépals.
• El polen està unit formant una massa nomenada pollinium.
• La flor d'algunes orquídees com les del gènere Ophrys, nomenades per això abelleres, imiten la forma de la femella dels insectes polinisadors, els quals al intentar copular en la flor se'ls engancha el pollinium al cap.
• Les llavors solen ser microscòpiques i sense endosperm i a soles germinen en l'acompanyament d'un fon simbiòtic o en laboratori.
Galeria fotogràfica
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/All de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.