|
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{Biografia|
| + | [[File:Orquídea amarelada.jpg|thumb|right|300px|<center>Orquídea</center>]] |
| − | | nom = Joan Batiste Adsuara Ramos
| |
| − | | image =
| |
| − | | peu =
| |
| − | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| |
| − | | ocupació = Escultor.
| |
| − | | data_naix = [[1891]] | |
| − | | lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |
| − | | data_mort = [[1973]] | |
| − | | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |
| − | }}
| |
| − | '''Joan Batiste Adsuara Ramos''', conegut com a Joan Adsuara, ([[Castelló]], [[1891]] - [[1973]]), fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]].
| |
| | | | |
| − | == Biografia ==
| + | [[File:Zygopetalum 'Dunkle Blüte'.jpg|thumb|right|300px|<center>Orquídees</center>]] |
| | | | |
| − | Va nàixer el [[31 de juliol]] de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en el si d'una família de senzills comerciants en pocs recursos econòmics i sense cap tipo de precedents artístics.
| |
| | | | |
| − | Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, falta jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va trancòrrer en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca.
| + | Les '''orquídees''' (família Orchidaceae) són la família més gran de la botànica, en més de 800 gèneros i més de 25.000 espècies. Es consideren les plantes més recents dins del procés evolutiu. Totes les espècies d'orquídees, llevat de les obtingudes artificialment en jardineria, estan protegides per lleis internacionals com a plantes amenaçades. |
| | | | |
| − | Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de [[Madrit]], on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.
| + | == Descripció i hàbitat == |
| | + | Són plantes monocotiledònees (en un únic cotiledó). De distribució cosmopolita, a soles manquen en els terrenys perpètuament gelats i en els deserts extrems, pero són més abundants i vistoses en [[clima|climes]] tropicals. |
| | | | |
| − | En l' any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.
| + | • La majoria d'orquídees són plantes perennes i epifites. |
| | | | |
| − | Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.
| + | • Algunes espècies, com les dels gèneros Neottia i Corallorhiza, no tenen [[clorofila]] i són paràsits d'atres plantes. |
| | | | |
| − | Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.
| + | • Unes poques espècies són litòfites i creixen sobre roques o en sols rocosos, com les orquídees del gènero Paphiopedilum |
| | | | |
| − | Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i la [[Franquisme|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.
| |
| | | | |
| − | ==Obra== | + | == Flors i llavors == |
| | + | • En general, les flors tenen simetria bilateral, en tres pétals i tres sépals; el pétal medial pren una forma allargada i s'anomena labellum (llavi). El conjunt dels sépals i els pétals (excepte el labellum) se nomenen tépals. |
| | | | |
| − | === Monuments ===
| + | • El [[polen]] està unit formant una massa nomenada pollinium. |
| − | [[Image:Perot de.jpg|thumb|Perot de Granyana]] | |
| − | * Monument a [[Francesc Tàrrega]]. [[1916]] [[Castelló]]
| |
| − | * Monument al pintor [[Francesc Ribalta|Ribalta]]. [[1927]] Castelló
| |
| − | * Monument a [[Joan Batiste Cardona i Vives|Cardona Vives]]. [[1963]] Castelló
| |
| − | * Monument a [[Perot de Granyana]]. [[1959]] Castelló
| |
| − | * Alegoria de les Arts i la Ciència en la frontera del Ministeri d'Educació de [[Madrit]]
| |
| − | * Relleus de l'edifici del Banc de Viscaya en Madrit
| |
| − | * Monument a la Reconquista. 1947 [[Vigo]]
| |
| − | * Monument a Vicente Manterola [[1949]] [[Sant Sebastià]]
| |
| − | * Monument a Francisco Aguirre La Serena ([[Chile]])
| |
| | | | |
| − | === Obres civils ===
| + | • La flor d'algunes orquídees com les del gènere Ophrys, nomenades per això abelleres, imiten la forma de la femella dels insectes polinisadors, els quals al intentar copular en la flor se'ls engancha el pollinium al cap. |
| − | [[Image:Fpeixcat.jpg|thumb|Font dels artistes]]
| |
| − | * La meua Mare (relleu) [[1916]]
| |
| − | * Madrilenya [[1917]]
| |
| − | * Cadència [[1920]]
| |
| − | * La Càrrega (maternitat) 1923
| |
| − | * Maternitat 1927
| |
| − | * Les Arts [[1929]]
| |
| − | * La Ciència 1929
| |
| − | * Dòna del Cànter [[1934]]
| |
| − | * Formentera [[1955]]
| |
| | | | |
| − | === Obres religioses ===
| + | • Les llavors solen ser microscòpiques i sense endosperm i a soles germinen en l'acompanyament d'un fon simbiòtic o en laboratori. |
| | | | |
| − | * Sant Isidoro en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
| + | == Galeria fotogràfica == |
| − | * Sant Pere en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
| + | <gallery> |
| − | * Trona en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
| |
| − | * Baixrelleu frontal de l'altar major de l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
| |
| − | * Conjunt del presbiteri en l'Iglésia de l'Esperit Sant de Madrit
| |
| − | * Inmaculada Concepció Capella ''Villa Elisa'' en [[Benicàssim]]
| |
| − | * Verge del Carme. Museu Provincial Belles Arts de Castelló
| |
| − | * Monument al Sagrat Cor de Jesús en [[Bilbao]]
| |
| − | * Crist crucificat per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló
| |
| | | | |
| − | == Reconeiximents ==
| + | File:Orquídea branca.jpg |
| | + | File:Exposição de orquídeas, Guaíba 2013 024.JPG |
| | + | File:Exposição de orquídeas, Guaíba 2013 005.JPG |
| | + | File:Exposição de orquídeas, Guaíba 2013 051.JPG |
| | | | |
| − | * [[1912]] Tercera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
| + | </gallery> |
| − | * [[1920]] Segona Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
| |
| − | * [[1923]] Primer premi en la Bienal de [[Venècia]] ([[Itàlia]])
| |
| − | * [[1924]] Primera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
| |
| − | * [[1929]] Premi Nacional d'Escultura
| |
| − | * [[1947]] Acadèmic de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrit
| |
| | | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| | | | |
| − | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Adsuara Wikipedia]
| + | [[Categoria:Biologia]] |
| | + | [[Categoria:Botànica]] |
| | + | [[Categoria:Plantes ornamentals]] |
| | + | [[Categoria:Flors]] |
| | | | |
| − | [[Categoria:Biografies]]
| + | == Referències == |
| − | [[Categoria:Valencians]]
| + | {{traduït de|ca|All}} |
| − | [[Categoria:Escultors]]
| |
| − | [[Categoria:Escultors valencians]]
| |
Les orquídees (família Orchidaceae) són la família més gran de la botànica, en més de 800 gèneros i més de 25.000 espècies. Es consideren les plantes més recents dins del procés evolutiu. Totes les espècies d'orquídees, llevat de les obtingudes artificialment en jardineria, estan protegides per lleis internacionals com a plantes amenaçades.
Descripció i hàbitat
Són plantes monocotiledònees (en un únic cotiledó). De distribució cosmopolita, a soles manquen en els terrenys perpètuament gelats i en els deserts extrems, pero són més abundants i vistoses en climes tropicals.
• La majoria d'orquídees són plantes perennes i epifites.
• Algunes espècies, com les dels gèneros Neottia i Corallorhiza, no tenen clorofila i són paràsits d'atres plantes.
• Unes poques espècies són litòfites i creixen sobre roques o en sols rocosos, com les orquídees del gènero Paphiopedilum
Flors i llavors
• En general, les flors tenen simetria bilateral, en tres pétals i tres sépals; el pétal medial pren una forma allargada i s'anomena labellum (llavi). El conjunt dels sépals i els pétals (excepte el labellum) se nomenen tépals.
• El polen està unit formant una massa nomenada pollinium.
• La flor d'algunes orquídees com les del gènere Ophrys, nomenades per això abelleres, imiten la forma de la femella dels insectes polinisadors, els quals al intentar copular en la flor se'ls engancha el pollinium al cap.
• Les llavors solen ser microscòpiques i sense endosperm i a soles germinen en l'acompanyament d'un fon simbiòtic o en laboratori.
Galeria fotogràfica
Referències
