|
|
| (No es mostren 44 edicions intermiges d'8 usuaris) |
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{polisèmia|Jaume I (desambiguació)}}
| + | [[Image:Jaume_I.jpg|thumb|200px|<center>Jaume I, Rei de [[Valencia]]</center>]] |
| − | {{Reis de la Corona d'Aragó|Barcelona={{PAGENAMEE}}}}
| |
| − | '''Jaume I el Conqueridor''' ([[Montpeller]], [[2 de febrer]] del [[1208]] - [[Alzira]], [[27 de juliol]] del [[1276]]), [[rei d'Aragó]], [[Rei de Mallorca|de Mallorca]] i [[Regne de València|de València]], [[Comte de Barcelona]] i [[Comtat d'Urgell|d'Urgell]], i senyor de [[Montpeller]] ([[1213]]-[[1276]]). (en [[llatí]]; a [[30 de març]] de [[1251]]: ''Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani''). És enterrat al [[Monestir de Poblet|Reial Monestir de Santa Maria de Poblet]].
| |
| | | | |
| − | == Ascendents ==
| + | '''Jaume I''' de [[Valéncia]], [[Aragó]], [[Illes Balears|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en Montpellier (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Aragó]], sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne. |
| − | Fill i successor del rei [[Pere II d'Aragó|Pere II d'Aragó "el Catòlic"]] al tron de la [[corona d'Aragó]] i de [[Maria de Montpeller]]. Quedà totalment orfe de pare i mare el [[1213]], quan tan sols comptava 5 anys. Fou pare dels reis [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó "el Gran"]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II de Mallorca "el Prudent"]].
| |
| | | | |
| − | {{Genealogia de Jaume I d'Aragó}}
| + | Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] ([[1229]]), [[Regne de Valéncia|Valéncia]] ([[1241]]) i [[Múrcia]] ([[1266]]). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simón de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]]. |
| − | == Núpcies, amants i descendents ==
| |
| − | [[Fitxer:Jaume_I_Palma.jpg|thumb|Retrat a l'oli de Jaume I de l'Ajuntament de Palma (fi del s. XVI), exposat a la Festa de l'Estendard.]]
| |
| − | * 1<sup>er</sup> Matrimoni. ∞ '''[[Elionor de Castella i d'Anglaterra|Elionor de Castella]]'''; el [[1221]], [[6 de juny]] a [[Ágreda]] amb la filla d'[[Alfons VIII de Castella]]. Se'n divorcià el [[1229]]. Fills:
| |
| − | **1 [[Príncep Alfons d'Aragó|Alfons d'Aragó]] ([[1222]]-[[1260]]), hereu de la corona fins a la seva mort.
| |
| | | | |
| − | '''Primera amant''': [[Elo Álvarez]]<br />
| + | Tenia sis anys quan fon jurat en les Corts de [[Lleida]] de l'any [[1214]]. Heretà el senyoriu de [[Montpellier]] a la mort de sa mare en ([[1219]]). |
| − | '''Segona amant''': [[Aurembiaix d'Urgell]], filla del [[comtat d'Urgell|comte d'Urgell]]
| |
| | | | |
| − | * 2<sup>on</sup> Matrimoni. ∞ '''[[Violant d'Hongria]]'''; el [[1235]], [[8 de setembre]] a [[Barcelona]] amb la filla d'[[Andreu II d'Hongria]]. Fills:
| + | En el mes de [[febrer]] de [[1221]] va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferrando III]]; i s'apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l'any [[1228]]. |
| − | **2 [[Reina Violant d'Aragó|Violant d'Aragó]] ([[1236]]-[[1300]]), casada el [[1246]] amb [[Alfons X de Castella]].
| |
| − | **3 [[Constança d'Aragó]] ([[1238]]-[[1275]]), casada amb [[Manuel de Portugal]].
| |
| − | **4 [[Sança d'Aragó]] ([[1239]]-[[1251]]), que morí de peregrinació a [[Terra Santa]].
| |
| − | **5 '''[[Pere III d'Aragó]]''' ([[1240]]-[[1285]]), '''[[rei d'Aragó]]''' i '''[[rei de València|València]]''' i '''[[comte de Barcelona]]'''.
| |
| − | **6 '''[[Jaume II de Mallorca]]''' ([[1243]]-[[1311]]), '''[[rei de Mallorca]]'''.
| |
| − | **7 [[Elisabet d'Aragó i d'Hongria]] ([[1245]]-[[1271]]), casada el [[1262]] amb [[Felip III de França]].
| |
| − | **8 [[Infant Sanç d'Aragó|Sanç d'Aragó]] ([[1247]]-[[1275]]), que arribaria a ser arquebisbe de [[Toledo]].
| |
| − | **9 [[Infant Ferran d'Aragó|Ferran d'Aragó]] ([[1248]]-[[1251]]), mort als tres anys
| |
| | | | |
| − | '''Tercera amant''': [[Blanca d'Antillón]]. Fills:<br />
| + | Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hongria]] i Courtenay, coneguda com [[Na Violant d'Hongria]], filla d'Andreu II, rei d'[[Hongria]] ([[setembre]] de [[1235]]); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, [[Regne de Valéncia]], afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]]. |
| − | 10 [[Ferran Sanxis]] ([[1240]]-[[1275]]), [[baronia de Castre|baró de Castre]]<br />
| |
| − | '''Quarta amant''': [[Elvira Sarroca]]. Fills:<br />
| |
| − | 11 [[Jaume Sarroca]] ([[1248]]-?), que va arribar a ser bisbe d'[[Osca]]<br />
| |
| − | '''Cinquena amant''': [[Guillema de Cabrera|Guillema Cabrera]]<br />
| |
| − | '''Sisena amant''': [[Sibil·la de Saga]]<br />
| |
| | | | |
| − | * 3<sup>er</sup> Matrimoni. ∞ ''' [[Teresa Gil de Vidaure]]''', que seria esposa mitjançant document privat, però que el rei va abandonar quan aquesta va contraure la malaltia de la lepra. Fills:<br />
| + | En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la [[ciutat de Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne. |
| − | ** 12 [[Jaume de Xèrica]] ([[1255]]-[[1285]]), senyor de [[Xèrica]]<br />
| |
| − | ** 13 [[Pere I d'Ayerbe]] ([[1258]]-?), [[baró d'Ayerbe]]
| |
| | | | |
| − | '''Setena amant''': [[Berenguela Alfonso]]<br />
| + | Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, [[Pere III]] rei d'[[Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Regne de Mallorca|Mallorca]], Senyor-Baró de [[Montpellier]], Comte del [[Rosselló]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué vàries amants. |
| − | '''Vuitena amant''': [[Berenguela Ferrandis]]. Fills:<br />
| |
| − | ** 14 [[Pere Ferrandis]] ([[1259]]-[[1318]]), [[baró d'Híxar]]<br />
| |
| | | | |
| − | == Engendrament i baptisme de l'infant Jaume (1208-1211)==
| + | En [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en la ciutat de [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]]. |
| − | La història sobre l'engendrament i el baptisme del rei en Jaume són recollits pel propi rei en el ''[[Llibre dels fets|Libre dels feyts]]'' i estan envoltats d'un aura llegendària.
| |
| | | | |
| − | === Engendrament === | + | == Vore també == |
| − | [[Fitxer:Montpellier Cathedrale.jpg|thumb|200px|right|Catedral de [[Montpeller]]]]
| |
| − | Sobre l'engendrament del rei Jaume, fill de [[Pere el Catòlic]] i de [[Maria de Montpeller]], com que el rei Pere rebutjava la seva muller i hom estava preocupat per l'absència d'un hereu legítim, s'ordí una trama per a enganyar-lo. Als primers de maig del [[1207]], aprofitant que el rei era a Montpeller li digueren que una dama montpellerina que desitjava tenir per amistançada l'esperava en un palau de la ciutat. Però en lloc de la dama fou [[Maria de Montpeller]] qui passà la nit amb el rei, mentre a les fosques aquest pensava que jeia amb la dama que desitjava. A fi de donar fe de l'engendrament, [[Maria de Montpeller]] havia estat acompanyada per 24 prohoms i 2 notaris, abats i priors, l'oficial del bisbe i diversos religiosos, dotze dames i altres tantes donzelles. Quan arribà el matí, entraren tots a la cambra i [[Maria de Montpeller]] revelà la seva identitat, explicant-li al rei el què havia succeït; aleshores ell digué que "pus així era, que plagués a Déu que fos complit llur enteniment", i aquell mateix dia marxà de Montpeller a cavall. Passat el temps de l'embaràs, el rei en Jaume I d'Aragó va nàixer al [[Palau dels Tornamira de Montpeller]] la nit de l'[[1 de febrer|1]] al [[2 de febrer]] del [[1208]].
| |
| | | | |
| − | === Baptisme ===
| + | * [[Corona d'Aragó]] |
| − | [[Fitxer:Candle-calendar.jpg|thumb|200px|right|El nom del rei Jaume escollit d'entre els noms dels apòstols en un ciri]] | + | * [[Regne de Valéncia]] |
| − | Els testimonis documentals confirmen que el primer nom que s'escollí per al futur rei conqueridor no havia estat el de Jaume, ''sinó que s'hauria d'haver dit Pere'', talment com el seu pare. Amb aquest nom figura en el contracte matrimonial que el [[1210]] pactà el seu pare el rei Pere II d'Aragó entre el seu fill i la comtessa d'Urgell; i també figura ''amb el nom de Pere'' en el nou contracte matrimonial firmat el [[1211]] amb la filla de [[Simó IV de Montfort]]. A més, en el text primitiu de les ''[[Gesta comitum Barchinonensium et Regum Aragonum]]'' se l'anomena per dues vegades ''Pere Jaume''. I el fet és que en el [[Casal de Barcelona|llinatge de Casal de Barcelona]] els noms tradicional havien estat els de ''Borrell, Ramon i Berenguer'' i les combinacions d'aquests; i en la [[Casa d'Aragó]] durant la [[dinastia Ximena]] els noms tradicionals havien estat ''Alfons i Pere''. El nom de Jaume no comptava amb cap antecedent en cap dels dos llinatges, així com tampoc apareix en el llinatge de la reina [[Maria de Montpeller]].
| + | * [[Reis de Valéncia]] |
| | + | * [[Llibre dels Fets]] |
| | + | * [[La tomba de Jaume I]] |
| | + | * [[Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uxó]] |
| | | | |
| − | És el mateix rei qui explica en la seva crònica el motiu de l'elecció d'un nom tant estrany a la tradició, Jaume, per a l'hereu de la [[Corona d'Aragó]]. Diu que sa mare, [[Maria de Montpeller]], encengué dotze ciris amb els noms dels dotze apòstols; els possibles noms eren, doncs, [[Sant Pere|Pere]], [[Sant Andreu apòstol|Andreu]], [[Sant Jaume el Major apòstol|Jaume (''el major'')]], [[Sant Jaume el Menor apòstol|Jaume (''el menor'')]], [[Sant Joan apòstol|Joan]], [[Sant Felip apòstol|Felip]], [[Sant Bartomeu apòstol|Bartomeu]], [[Sant Mateu apòstol|Mateu]], [[Sant Maties apòstol|Maties]], [[Sant Tomàs apòstol|Tomàs]], [[Sant Simó apòstol|Simó]], [[Sant Judes Tadeu apòstol|Judes (''Tadeu'')]], [[Judes Iscariot|Judes (''Iscariot'')]]. El darrer ciri a consumir-se fou el que duia escrit el nom de Jaume, i aquest fou el nom que la reina [[Maria de Montpeller]] escollí per al seu fill. La [[Providència]] decidí que fos l'apòstol sant Jaume qui donés el nom al futur rei conqueridor, esdevenint ''Jaume I d'Aragó'', així com també fou ''I de Mallorca'', ''I de València'', ''I de Barcelona'', ''I d'Urgell'' i ''I de Montpeller''.
| + | == Imagens == |
| | + | *(a remaquetar quan n'hi haxca mes text) |
| | + | [[Image:Jaume_I_estatua.JPG|thumb|300px|'''Estatua a Jaume I''', en la Plaça Alfons el Magnanim de [[Valencia]] Ciutat]] |
| | + | [[Image:Jaume_I_Retrat.jpg|thumb|300px|<center>Retrat de '''Jaume I'''</center>]] |
| | | | |
| − | == Captiveri de l'Infant Jaume i mort del rei Pere "el Catòlic" en la Batalla de Muret (1211-1213) == | + | == Enllaços externs == |
| − | [[Fitxer:Battle of Muret.jpg|thumb|200px|right|Miniatura de la [[Batalla de Muret]]]]
| |
| − | {{principal|Croada albigesa|Batalla de Muret}}
| |
| − | Després de la victòria cristiana sobre els [[almohade]]s a la [[batalla de Las Navas de Tolosa]], el rei [[Pere II d'Aragó]] s'implicà en la [[Croada albigesa]]. El rei Pere era vassall de la [[Santa Seu]] des que es féu coronar pel [[Innocenci III|Papa Innocenci III]] a Roma l'any [[1204]] i la seva ortodòxia catòlica era indubtable. Per aquesta raó, [[Ramon VI de Tolosa]], el comte de Foix, el comte de Comenge i el comte de Bearn s'hi reteren com a vassalls buscant un senyor poderós i inqüestionable. Malgrat que el rei [[Pere II d'Aragó]] mai no va ser favorable envers l'heretgia càtara, car ja des del [[1198]] havia pres mesures contra l'heretgia als seus dominis, va intervenir-hi per defensar els seus nous vassalls i l'hegemonia política adquirida per la [[Corona d'Aragó]] a Occitània, que es veia amenaçada per [[Simó IV de Montfort]], cabdill dels croats francesos.
| |
| | | | |
| − | En un primer intent per trobar una sortida pacífica al conflicte, el rei Pere va pactar casar el seu fill primogènit, l'Infant Jaume (futur [[Jaume I d'Aragó]]), amb la filla de [[Simó IV de Montfort]], [[Amícia de Montfort]]. A tal fi, el rei Pere entregà com a penyora l'infant [[Jaume I d'Aragó|Jaume]], que el [[1211]] tan sols tenia 3 anys, a [[Simó IV de Montfort]]. Però un cop aquest tingué al nadó sota el seu poder, el reclogué al [[Palau Trencavel]] de la ciutat de [[Carcassona]] i continuà atacant els vassalls del rei d'Aragó i s'imposà finalment la via militar com a única sortida al conflicte. El [[12 de setembre]] de [[1213]] es lliurà la [[batalla de Muret]] en la qual morí el rei Pere. La [[Corona d'Aragó]] s'havia quedat sense rei, amb el successor en captiveri i en una situació financera crítica a causa de la guerra.
| + | * [http://catedralmedievaldevalencia.blogspot.com.es/2016/11/desclasificando-los-120-pergaminos-de.html?m=1 Desclasificando: los 120 pergaminos de Jaime I de la Catedral de Valencia. 1ª parte - Valentia Mediaevalis. La Catedral medieval de Valencia] |
| | + | * [http://www.abc.es/20101010/comunidad-valencia/ultimas-horas-zayyan-20101010.html Las últimas horas de Zayyan - ABC] |
| | | | |
| − | == Interregne i regència (1213-1218) ==
| + | [[Categoria:Jaume I]] |
| − | A conseqüència del vassallatge que el rei [[Pere II d'Aragó|Pere II d'Aragó "el Catòlic"]] havia retut a la [[Santa Seu]] l'any 1204, la [[Corona d'Aragó]] era jurídicament sota la sobirania directa del [[Innocenci III|Papa Innocenci III]]. A més, [[Maria de Montpeller]], mare de l'Infant Jaume, també li havia encomanat al Sant Pare [[Innocenci III]] la protecció de l'Infant Jaume. Les disposicions d'aquest s'encaminaren ràpidament a la restitució de l'infant Jaume i a l'organització de la [[Corona d'Aragó]] per tal que s'establís una regència durant la minoria d'edat de l'Infant.
| + | [[Categoria:Corona d'Aragó]] |
| − |
| + | [[Categoria:Història]] |
| − | ===Restitució de l'infant Jaume===
| + | [[Categoria:Història Valenciana]] |
| − | [[Fitxer:Narbonne panorama.jpg|thumb|200px|right|A [[Narbona]] l'infant '''Jaume''' fou restituït a l'ampara de la [[Santa Seu]]]]
| + | [[Categoria:Regne de Valéncia]] |
| − | Després de la mort del rei Pere en la [[batalla de Muret]], Maria de Montpeller, la mare de l'Infant Jaume, anà a Roma i pregà al [[Innocenci III|Papa Innocenci III]] que obligués Simó de Monfort a retornar-li el fill. Per la seva part, el [[Regne d'Aragó]] i [[Catalunya]] enviaren una delegació a Roma formada per l'antic ''[[majordom del Regne d'Aragó]]'' [[Ximeno Cornel I]], [[Guillem IV de Cervera]], el ''[[mestre de l'Orde del Temple]]'' fra [[Guillem de Mont-rodon]] i [[Pero d'Ahones]]. Davant la negativa inicial de Simó de Monfort, el [[22 de gener]] del [[1214]] el [[Innocenci III|Papa Innocenci III]] trameté una nova carta al comte en què li manava que restituís l'infant i fes acatament i submissió al legat papal, el cardenal [[Pietro di Benevento]]. El [[18 d'abril]] del [[1214]] el legat papal arribà a [[Narbona]] i entre aquest dia i el [[25 d'abril]] del [[1214]] va efectuar-se la restitució de l'Infant Jaume. <ref name="HNC-RV-IV">Rovira i Virgili, Antoni; Història Nacional de Catalunya, Vol. IV</ref> El varen rebre el comte [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]], el ''[[mestre de l'Orde del Temple]]'' fra [[Guillem de Mont-rodon]], així com el gran prior de l'[[Orde de l'Hospital]] i una comissió de magnats aragonesos i catalans entre els quals figuraven [[Dalmau de Creixell]] i [[Guillem I de Cardona]]. Tanmateix, l'Infant Jaume va quedar sota la custòdia i protecció directa del legat del [[Innocenci III|Papa Innocenci III]].
| + | [[Categoria:Reis de Valéncia]] |
| − | | |
| − | ===Sota la protecció de l'Orde del Temple===
| |
| − | [[Fitxer:Castillo monzon.jpg|thumb|200px|right|El [[Castell de Montsó]], on fou educat l'infant '''Jaume''' dels 6 als 9 anys]] | |
| − | A mitjan agost del [[1214]] el legat papal es reuní a [[Lleida]] amb una assemblea de magants. Allí, [[Aspàreg de la Barca]], bisbe de Pamplona, els mostrà l'infant Jaume i tots juraren respectar-lo i defensar-lo. A l'assemblea, però, no hi assistiren ni [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]], ni [[Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)|Ferran d'Aragó]], [[abat de Mont Aragón]]; segons diu el rei en la seva crònica, el motiu seria que ambdós aspiraven a la corona. Després d'aquesta assemblea i seguint els designis fixats en el testament de [[Maria de Montpeller]], mare de l'infant Jaume, el mestre de l'[[Orde del Temple]], fra [[Guillem de Mont-rodon]], es féu càrrec de l'infant Jaume quan aquest comptava uns 6 anys. Els [[Cavallers Templers]] l'instruïren com a rei al [[Castell de Montsó]] des dels 6 fins als 9 anys. Al [[Castell de Montsó]] també s'hi educava l'infant Ramon Berenguer, el futur [[Ramon Berenguer V de Provença]], qui era cosí de l'infant Jaume.
| |
| − | | |
| − | ===Regència de Sanç d'Aragó (1216-1218)===
| |
| − | El legat papal, el cardenal [[Pietro di Benevento]], féu les funcions de procurador (regent) provant d'ordenar els temes de la corona per tal d'evitar que s'estengués el caos. Primerament designà el jueu Azac com a mediador per tal d'establir una treva entre la [[Corona d'Aragó]] i els sarraïns. Aconseguit aquest objectiu, es procedí a l'elecció oficial del [[Procurador general|Procurador de la Corona d'Aragó]] (el regent) i el nomenament recaigué en el sexagenari [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]], [[comtat de Rosselló|comte de Rosselló]], [[comtat de Provença|Provença]] i [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]], tercer fill de [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] i [[Peronella d'Aragó]], qui havia d'ésser assessorat per un [[Consell de la Procuradoria]]. El nomenament degué efectuar-se el mes de novembre del [[1214]]; <ref name="HNC-RV-IV"/> ben aviat però, la seva designació fou posada en entredit per un oncle de l'infant Jaume, l'''[[abat de Mont Aragón]]'' [[Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)|Ferran d'Aragó]], qui també aspirava a la regència.
| |
| − | | |
| − | El [[Consell de la Procuradoria]] fou organitzat definitivament pel [[Innocenci III|Papa Innocenci III]] amb la [[butlla]] del [[23 de gener]] del [[1216]]. En aquest document consten els següents consellers: pel [[Regne d'Aragó]]: el ''[[bisbe de Tarassona]]'' [[García Frontín I]], l'antic ''[[majordom del Regne d'Aragó]]'' [[Ximeno Cornel I]] i [[Pero d'Ahones]]; per [[Catalunya]]: l’''[[arquebisbe de Tarragona]]'' [[Aspàreg de la Barca]], els magnats catalans [[Guillem I de Cardona]] i [[Guillem IV de Cervera]], així com el ''[[mestre de l'Orde del Temple]]'' i educador de l'infant Jaume mentre residia al castell de Montsó, fra [[Guillem de Mont-rodon]].
| |
| − | | |
| − | ===Sortida de Montsó===
| |
| − | [[Fitxer:Pere-II-aragó-tomba-sixena.jpg|thumb|200px|right|Tomba del rei [[Pere II d'Aragó|Pere]] destruïda pels anarquistes l'any [[1936]] al [[Reial Monestir de Santa Maria de Sixena]]]] | |
| − | La política pel regent [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]] continuà la del difunt rei [[Pere II d'Aragó]] i es caracteritzà pel recolzament a la causa occitana i l'ànsia per venjar la mort del rei ocorreguda en la [[Batalla de Muret]]. Aquesta política topà novament amb la [[Santa Seu]] i el nou Papa, [[Honori III]], successor d'[[Innocenci III]] i defensor de Simó IV de Montfort, amenaçà novament amb una croada contra la mateixa [[Corona d'Aragó]] si el regent no deturava el seu suport a la causa occitana. Aquesta situació de màxima tensió amb el papat fou aprofitada per l'''[[abat de Mont Aragón]]'' [[Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)|Ferran d'Aragó]], per posar novament en dubte la regència de [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]]. Davant d'aquest creixent clima de tensió, un grup de magnats aragonesos i catalans optaren per traure l'infant Jaume del castell de Montsó i posar fi a les disputes per la regència. Així, entre els dies [[20 de juny|20]], [[21 de juny|21]] o [[22 de juny]] del [[1217]], a l'edat de 9 anys, l'infant Jaume sortí del castell de Montsó.
| |
| − | | |
| − | Primerament fou conduït al [[Santa Maria de Sixena|Reial Monestir de Santa Maria de Sixena]], on reté honors a la sepultura del seu pare, el difunt rei [[Pere II d'Aragó|Pere II d'Aragó "el Catòlic"]].
| |
| − | | |
| − | ===Fi de la regència de Sanç d'Aragó ===
| |
| − | Les amenaçadores butlles pontifícies del [[1217]] i [[1218]] inclinaren finalment el [[Consell Reial]] a oferir la submissió total de Jaume I al [[Honori III|Papa Honori III]]. La continuació de la procuradoria del comte [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]] exposava la [[Corona d'Aragó]] al perill de l'entredit i a l'excomunió del rei Jaume. Amb aquest argument, l'abat [[Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)|Ferran d'Aragó]], amb el recolzament de [[Ximeno Cornel I]], de [[Pero d'Ahones]] i de [[Blasco Maça]], forçaren la fi de la regència cap el mes de setembre del [[1218]]. El comte [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]] es traslladà al [[Comtat de Provença]] des d'on prosseguí la seva política de recolzament a la causa occitana i a [[Ramon VI de Tolosa]]. Però si d'una banda la retirada del comte [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]] significà la fi dels problemes amb la [[Santa Seu]], per altra banda desencadenà alhora tot una sèrie de revoltes de l'aristocràcia militar per dominar el [[Consell Reial]] i controlar el poder.
| |
| − | | |
| − | == Regnat de Jaume I (1218-1276)==
| |
| − | Durant els primers anys del seu regnat el rei En Jaume va mantenir diverses lluites contra la noblesa. El [[1219]] fou nomenat un nou [[Consell Reial]] encapçalat per l'arquebisbe de Tarragona i que es perllongà fins al [[1221]] quan el rei en Jaume es casà i es feren Corts d'Aragó a [[Daroca]].
| |
| − | | |
| − | === Primera revolta nobiliària ===
| |
| − | {{principal|Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó}}
| |
| − | [[Fitxer:Muralla de Albarracín, Teruel, Aragón.jpg|thumb|200px|right|Muralles d'[[Albarrasí]]]]
| |
| − | Amb pràcticament 12 anys, el [[1220]], hagué de fer front a la primera revolta nobiliària liderada per [[Rodrigo de Liçana]]. La revolta s'inicià quan [[Rodrigo de Liçana]] es negà a acatar l'ordre del rei que li manava d'alliberar [[Lope d'Albero]], que [[Rodrigo de Liçana]] havia fet presoner per uns deutes. Jaume I (d'11 anys encara i a punt de fer els 12) i el [[Consell Reial]], resolgueren posar fi a la revolta d'una manera contundent atacant el noble rebel. Primerament s'alliberà el castell d'Albero que estava ocupat per les tropes de [[Rodrigo de Liçana]]. Seguidament s'atacà el feu del noble revoltat, el castell de Liçana, on es trobava empresonat [[Lope d'Albero]].
| |
| − | | |
| − | Davant de la impossibilitat d'aturar l'ofensiva reial, el noble Rodrigo de Liçana optà per refugiant-se a la [[Senyoria d'Albarrasí]], un territori cristià independent enclavat entre la [[Corona d'Aragó]] i la [[Corona de Castella]] i que estava sota el domini de [[Pero Ferrández d'Açagra]]. Davant d'aquesta eventualitat, el Consell Reial i Jaume I no dubtaren d'atacar aquesta senyoria independent i iniciaren el [[Setge d'Albarrasí (1220)|setge d'Albarrasí]] el juliol del [[1220]]. Però després d'unes setmanes de setge i atacs continuats amb dos [[fonèvol]]s i un [[almanjanec]], el rei i el Consell comprovaren que part dels nobles que lluitaven sota les seves ordres també col·laboraven amb els nobles assetjats. Davant la impossibilitat de conquerir Albarrasí, es decidí aixecar el setge i acceptar el perdó de tots els nobles revoltats.
| |
| − | | |
| − | === Matrimoni amb Elionor de Castella, armat cavaller i Corts d'Aragó ===
| |
| − | [[Fitxer:Palacio episcopal e iglesia de Sta Maria Magadalena.jpg|thumb|200px|right|A [[Tarassona]] el rei Jaume fou armat cavaller a l'edat de 13 anys]]
| |
| − | El [[1221]], a l'edat de 13 anys, es casà amb [[Elionor de Castella i d'Anglaterra|Elionor de Castella]]. La decisió del casament l'explica el mateix rei en la seua [[Crònica de Jaume I|crònica]] fonamentant-se en les pors dels seus consellers que si moria sense un hereu la terra quedaria novament sumida en el desordre i que tant [[Sanç de Barcelona i d'Aragó|Sanç d'Aragó]] com [[Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)|Ferran d'Aragó]] aspiraven a la corona. Així, el [[6 de febrer]] del [[1221]] a la ciutat d'[[Ágreda]] i seguint els designis dels consellers es celebrà el casament. Tot i així, el jove rei hagué d'esperar a complir la majoria d'edat, els 14 anys, per poder tenir relacions i engendrar un hereu amb la reina Elionor.
| |
| − | | |
| − | El rei i la reina sortiren d'[[Ágreda]] i anaren cap a [[Tarassona]]. Allí, a l'església de [[Santa Maria de la Vega de Tarassona]], el rei en Jaume fou armat cavaller, cenyint-se ell mateix l'espasa que hi havia sobre l'altar. Formaven part del seguici del rei el ''[[majordom del Regne d'Aragó]]'' [[Blasco I d'Alagón]], don Ladrón, [[Ato I de Foces]], [[Guillem IV de Cervera]], [[Ramon II de Tortosa|Ramon de Montcada]], l'oncle del rei [[Bernat Guillem de Montpeller]], [[Guillem I de Cervelló]], [[García Pérez de Meitats]], [[Roldan Laín]], [[Pero d'Alcalà]] i [[Sanxo Duerta]].
| |
| − | | |
| − | El mes d'abril del [[1221]] el rei i la seva muller anaren cap a [[Osca]] per celebrar Corts d'Aragó. En el transcurs de les corts es confirmà per un termini de set anys la moneda jaquesa que el rei en [[Pere II d'Aragó]], pare del rei en Jaume, havia manat fer. A les corts hi foren presents la reina Elionor, el ''[[bisbe de Saragossa]]'' [[Sanxo d'Ahones]], el ''[[bisbe d'Osca]]'' [[García de Gúdal]], el ''[[bisbe de Tarassona]]'' [[García Frontín II]], el ''[[mestre de l'Orde del Temple]]'' fra [[Guilhem d'Azylach]], el ''[[mestre de l'Orde de l'Hospital]]'' fra [[Folch de Tornell]], el ''[[majordom del Regne d'Aragó]]'' [[Blasco I d'Alagón]], [[Nuno Sanç d'Aragó]], [[Ximeno Cornel I]], [[Ato I de Foces]], [[Assalit de Gudal]] i [[Guillén d'Alcalà]]. Finades les corts el rei anà a Saragossa i tot seguit anà cap a [[Daroca]], on arribà el juliol del [[1221]].
| |
| − | | |
| − | El rei s'estigué a [[Daroca]] fins al mes de març del [[1222]], que hi celebrà noves corts d'Aragó en les quals el vescomte [[Guerau IV de Cabrera]] féu reverència al rei en senyal de la seva reducció al seu servei. Formaven part de la cort del rei el ''[[majordom del Regne d'Aragó]]'' [[Blasco I d'Alagón]], [[Nuno Sanç d'Aragó]], [[Vallés de Bergua]], [[Garcia Pérez de Meitat]], [[Assalid de Gudal]], el ''[[Justícia d'Aragó]]'' [[Pero Pérez de Tarazona]], [[Pero Sessé III]], [[Pero d'Alcalà]], [[Ruy Ximénez de Luesia]], [[Blasco Pérez de Gotor]], [[Gil Garcés d'Açagra]] i d'altres cavallers.
| |
| − | | |
| − | === Segona revolta nobiliària ===
| |
| − | {{principal|Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó}}
| |
| − | A mitjans del [[1222]] [[Guillem II de Montcada i de Bearn]] ocupà les terres de [[Nunó Sanç I de Roselló i Cerdanya|Nuno Sanç d'Aragó]], fill del comte de Rosselló, cosí del rei i antic regent de la corona Sanç d'Aragó i el [[1223]] s'inicià una guerra entre ells. El rei Jaume I d'Aragó va haver de prendre partit pel seu parent, [[Nunó Sanç I de Roselló i Cerdanya|Nunó Sanç d'Aragó]], en detriment del seu antic defensor, [[Guillem II de Montcada i de Bearn|Guillem II de Bearn]]. Però novament la noblesa no donà suport al sobirà i es bastí una poderosa aliança nobiliària en contra del rei formada pel mateix [[Guillem II de Montcada i de Bearn|Guillem II de Bearn]], l'Infant [[Ferran d'Aragó]], [[Ramon II de Tortosa|Ramon de Montcada]], [[Guillem Ramon I de Tortosa|Guillem Ramon de Montcada]], [[Guillem Ramon Dapifer]], [[Ramon de Cervera (senyor de Gebut)|Ramon de Cervera]], [[Jaume de Cervera (senyor de Gebut)|Jaume de Cervera]], [[Guillem de Claramunt]], [[Ramon Alemany Cervelló de Querol|Ramon Alemany de Cervelló]] i [[Guerau d'Aguiló]]. Àdhuc Nunó Sanç d'Aragó fou forçat a unir-se a la coalició contra Jaume I i aquest acabà empresonat a [[Alagó]]. El [[1224]] va haver de pagar un rescat de 20.000 morabatins per la seva llibertat.
| |
| − | | |
| − | === Setge de Peníscola ===
| |
| − | {{principal|Setge de Peníscola (1225)}}
| |
| − | [[Fitxer:Peniscola en automne.JPG|thumb|200px|right|L'inexpugnable [[Castell de Peníscola]]]]
| |
| − | En les Corts de Tortosa de [[1225]] Jaume I, que aleshores comptava 17 anys, proclamà la necessitat de reprendre la conquesta de noves terres als sarraïns. El rei marcà com a objectiu el castell de Peníscola, però el setge no reeixí per la defecció de la noblesa, que no acudí a la seva crida. Tot i així, el [[1226]] planejà una nova expedició, aquest cop sobre València sortint de Terol, però l'expedició no es dugué a terme novament pel fracàs de la convocatòria entre la noblesa. Tanmateix, el rei d'Aragó i Comte de Barcelona obtingué de Zayd Abu Zayd el compromís del pagament d'una paria consistent en un quint de les seves rendes a València i Múrcia, a canvi d'obtenir una treva. I fou precisament el trencament d'aquesta treva el què provocà una nova revolta nobiliària.
| |
| − | | |
| − | === Guerra entre els Montcada i els Cardona ===
| |
| − | {{principal|Guerra entre els Montcada i els Cardona}}
| |
| − | El [[1226]] s'inicià una guerra entre Guillem II de Montcada i de Bearn i els Cardona. El rei Jaume I es posició finalment en favor dels Montcada, fet que l'enfrontà amb els Cardona, negant-se aquests a auxiliar-lo en la posterior [[Conquesta de Mallorca]].
| |
| − | | |
| − | === Tercera revolta nobiliària ===
| |
| − | Al [[1227]] va afrontar un nou alçament de la noblesa, dirigit per l'Infant Fernando, oncle del rei, que es va acabar, gràcies a la intervenció papal a través de l'arquebisbe de [[Tortosa]], amb la signatura de la [[Concòrdia d'Alcalá]] (març de [[1227]]). Aquest tractat va marcar el triomf de la monarquia sobre els nobles, i li donà l'estabilitat necessària per a iniciar les campanyes contra els musulmans.
| |
| − | | |
| − | === Guerra pel Comtat d'Urgell ===
| |
| − | {{principal|Guerra pel Comtat d'Urgell}}
| |
| − | Al [[1228]] va implicar-se en la guerra pel [[Comtat d'Urgell]] ocasionada per la mort sense fills mascles del comte [[Ermengol VIII d'Urgell]] i les pretensions de [[Guerau IV de Cabrera]] de controlar el comtat. [[Aurembiaix d'Urgell]], filla del comte, va reivindicar els drets de successió enfront i [[Jaume I d'Aragó]] li donà el seu suport signant un contracte de concubinatge a [[Agramunt]]. Fou llavors que el [[comte de Barcelona]] emprengué accions contra ''els Cabrera'', però la noblesa urgellenca signà el [[Conveni de Tàrrega]] el [[1236]], temorosos d'una possible unió matrimonial entre el [[Comtat d'Urgell]] i el [[Comtat de Barcelona]].
| |
| − | | |
| − | === Conquesta de Mallorca ===
| |
| − | [[Fitxer:Croada-Mayurqa-1229.jpg|thumb|200px|right|Assalt a Madīna Mayūrqa<br />el '''31 de desembre de 1229''']]
| |
| − | {{principal|Conquesta de Mallorca}}
| |
| − | Un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I es reuneixen a casa de [[Pere Martell]], a [[Tarragona]], per tal de preparar la conquesta de [[Mallorca]] ([[1228]]). L'any següent, el [[5 de setembre]] de [[1229]] l'[[estol]] català surt de [[Salou]], [[Cambrils]] i Tarragona<ref>Francesch Rodón i Oller, ''Fets de la Marina de guerra catalana''</ref>, i conquereix Mallorca a [[Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr]]: [[desembarcament de Santa Ponça|desembarca a Santa Ponça]] i venç els moros a la [[batalla de Portopí]]. Presa Madina Mayurqa el 31 de desembre 1229, comença la repoblació amb pagesos de l'[[Empordà]] ([[1236]]). Al s. XIII mateix ja es commemora a Mallorca, dia 31 de desembre, la [[Festa de l'Estendard|Festa de la Conquesta]], al [[segle XIV]] anomenada [[Festa de l'Estendard]]. Al voltant d'aquesta Festa, Jaume el Conqueridor esdevé el principal mite de la història de Mallorca, com també serà mitificat al País Valencià.
| |
| − | | |
| − | === Sotmetiment de Menorca ===
| |
| − | {{principal|Tractat de Capdepera}}
| |
| − | Pel [[Tractat de Capdepera]] ([[1231]]), l'[[alcaid]] de [[Menorca]], [[Abū 'Abd Allāh Muhammad ibn Ahmad ibn Hisām]], esdevingué [[vassall]] del [[rei]]. No va ser fins al regnat d'[[Alfons III d'Aragó]], nét de Jaume I d'Aragó, que es conquerí de forma efectiva aquesta [[illa]], després de la capitulació de l'[[arrais]] [[Abû’Umar]] ([[1287]]). Posteriorment però i d'acord amb el [[Tractat d'Anagni]] ([[1295]]) la cedí a [[Jaume II de Mallorca]], el seu germà, qui la incorporà a la [[regne de Mallorca|corona mallorquina]]. Va ser repoblada per catalans, però també s'hi van quedar molts sarraïns. La conquesta és celebrada anualment el dia de Sant Antoni.
| |
| − | | |
| − | === Conquesta de les Pitiüses ===
| |
| − | {{Principal|Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera}}
| |
| − | [[Guillem de Montgrí]], [[arquebisbe de Tarragona]], i son germà [[Bernat de Santa Eugènia]] conqueriren les [[Pitiüses]] ([[Illa d'Eivissa|Eivissa]] i [[Formentera]]) el [[1235]] a [[Abû I-Hasan 'Alî al-Saîd al-Mutadid]]. La festa de la Conquesta se celebra, seguint el model de la [[Festa de l'Estendard]] mallorquina, el dia 8 d'agost, Sant Ciríac.
| |
| − | | |
| − | === Conquesta del Regne de València ===
| |
| − | [[Fitxer:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|200px|right|Entrada de Jaume I<br />a Madīna Balansiya<br />el '''9 d'octubre de 1238''']]
| |
| − | {{principal|Conquesta de València|Edat Mitjana al País Valencià}}
| |
| − | Començà el [[1232]]. El [[1238]], tropes catalanes i aragoneses entren a la [[ciutat]] de [[València]], que depenia de [[califa]] de [[Bagdad]] al-Mustansir Billah.
| |
| − | | |
| − | La conquesta de les darreres places originà una topada amb [[Alfons X de Castella]], que pretenia conquerir [[Xàtiva]]. Però hi renuncià després de signar el [[tractat d'Almirra]] ([[1244]]), segons el qual Jaume I cedia a [[Castella]] la conquesta de [[Múrcia]]. El Regne de València van ser repoblat per catalans i aragonesos: els primers van ocupar preferentment les comarques del litoral, que ara són de [[català|parla catalana]], i els segons van ocupar preferentment les comarques interiors, inicialment de [[aragonès|parla aragonesa]] i avui de [[castellà|parla castellana]]. La conquesta és celebrada a la ciutat de València des del temps de [[Crònica de Ramon Muntaner|Ramon Muntaner]] fins avui dia, per imitació de la [[Festa de l'Estendard]] mallorquina.
| |
| − | | |
| − | === Primera revolta dels sarraïns valencians ===
| |
| − | {{Principal|primera revolta mudèjar}}
| |
| − | Davant el maltractament als [[Sarraí|sarraïns]] i l'incompliment dels acords dels monarques, els mudèjars es revoltaren l'any [[1244]] sota el comandament d'Al-Azraq, que, en aquest any, ja controlava els castells d'[[Ambra]] (vall de [[Pego]]), i d'[[Alcalà]], amb nombrosos castells menors. A continuació va anar prenent els castells de [[Xàtiva]], [[Dénia]], i [[Alacant]] i, amb l'ajuda del soldanat de [[Regne de Granada|Granada]] i del suport interessat del rei [[Alfons X de Castella]], s'independitzà la regió de la riba sud del [[Xúquer]] del Regne de València.
| |
| − | | |
| − | [[Fitxer:Peno de la conquesta.jpg|thumb|right|200px|'''Penó de la conquesta''', que simbolitza la rendició de [[Balansiya]] davant les tropes de Jaume I. Conservat a l'Arxiu Històric Municipal de València.]]
| |
| − | | |
| − | Mentrestant, Jaume I demanà ajuda econòmica al papa [[Climent IV]] a canvi de cedir davant les seues pressions i de l'exempció de [[delme]], signà l'expulsió dels musulmans de tot el territori de la [[Corona d'Aragó]] en un decret amb les corts a [[València]]. Açò comportà que una part important dels musulmans expulsats s'afegiren als rebels, que es feren encara més forts, i abocà el regne a una situació de guerra generalitzada. Per altra banda, uns cent mil musulmans que acceptaren l'exili, provinents fonamentalment de la [[Ciutat de València]], foren agrupats i conduïts cap a la frontera de [[Múrcia]], escortats amb protecció militar.
| |
| − | | |
| − | === Segona revolta dels sarraïns valencians ===
| |
| − | {{Principal|segona revolta mudèjar}}
| |
| − | En la segona revolta sarraïna ([[1248]]-[[1258]]) Al-Azraq causà més d'un maldecap del vell Jaume I, ja que estigué a punt de matar-lo en una emboscada però, al final, fou derrotat per la traïció del seu mateix conseller. Per l'antiga amistat, Jaume I no va empresonar-lo i fou obligat a exiliar-se, deixant els seus dominis, ja molt reduïts, en les mans d'un germà i un oncle, sotmesos a contínues pressions dels nous senyors feudals catalans i aragonesos.
| |
| − | | |
| − | En [[1258]] Jaume I rebutjà una treva oferida d'al-Azraq a través del rei Alfons X el Savi, i recuperà gairebé sense resistència els castells de [[Planes]], Pego, [[Castell de Castells]]. Als pocs dies al-Azraq es va rendir, lliurant Alcalà, [[Vall de Gallinera|Gallinera]], i la resta de les fortificacions, i fou expulsat del Regne. Jaume I no complí les condicions de l'ajuda del papa Climent VI d'exterminar els musulmans, com ho feia Castella, per por de debilitar el Regne econòmicament, i preferí iniciar una sèrie d'accions legals amb l'objectiu de forçar els mudèjars a convertir-se al cristianisme, com a condició per a poder mantenir els seus drets i possessions.
| |
| − | | |
| − | === La renúncia a Occitània ===
| |
| − | {{Principal|tractat de Corbeil}}
| |
| − | Signà amb [[Lluís IX de França|Lluís IX]], el [[rei]] [[França|francès]], el [[tractat de Corbeil]] ([[1258]]), pel qual li cedia tots els dominis que tenia a [[Occitània]] (excepte la senyoria de [[Montpeller]], el vescomtat de [[Carladès]] i la baronia d'[[Omelàs]]), però aconsegueix que els [[rei|reis]] [[França|francesos]] renunciïn explícitament a qualsevol pretensió sobre [[Catalunya]] que poguessin al·legar més endavant com a descendents dels conqueridors de la [[Marca Hispànica]]. Realment, en aquest tractat no s'intercanviaren territoris, sinó que ambdós reis renunciaren a drets nominals que difícilment podien exercir: el rei de França reconeixia la independència dels comtats de Catalunya, assolida de fet a final del [[segle X]], mentre que Jaume I reconeixia als francesos els territoris dels nobles occitans que havien estat vassalls dels comtes de Barcelona i dels reis d'Aragó, ocupats per França a la [[croada contra els albigesos]] després de la [[batalla de Muret]]. Tot i això, al [[Llenguadoc]], on encara s'estaven produint revoltes antifranceses, veieren aquesta renúncia de Jaume I com una traïció.
| |
| − | | |
| − | === Conquesta de Múrcia ===
| |
| − | {{Principal|Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)}}
| |
| − | Castella havia sotmès Múrcia al vassallatge ([[1243]]), quan [[Ibn Hud al-Dawla]] va signar les [[Tractat d'Alcaraz|capitulacions d'Alcaraz]], però els musulmans murcians es van revoltar contra Castella amb el suport de [[Regne de Granada]] i el [[Marroc]] ([[1264]]). La reina [[Violant d'Aragó i d'Hongria]] (esposa d'[[Alfons X el Savi]]) demanà ajut urgent al seu pare Jaume I. Aleshores, tropes exclusivament catalanes comandades per l'[[Pere el Gran|infant Pere]] (el futur Pere II el Gran) conqueriren a Muhammad ibn Hûd Biha al-Dawla el [[Regne de Múrcia|regne moro de Múrcia]] ([[1265]]-[[1266]]). Tot el país va ser repoblat per catalans. D'acord amb el [[Tractat d'Almizra]], Jaume I cedí, generosament, Múrcia al [[Regne de Castella]].
| |
| − | | |
| − | === Croada de 1269 ===
| |
| − | {{Principal|Croada de Jaume I}}
| |
| − | Al setembre de [[1269]] va sortir de [[Barcelona]] amb la seva armada per a una expedició a [[Terra Santa]] en la [[Croada de Jaume I]] qua havia de ser la novena [[croada]], però dispersades les seves naus per les tempestes, va haver de desembarcar a [[Aigües-Mortes]], prop de [[Montpeller]], i va haver de renunciar a aquesta nova empresa.
| |
| − | | |
| − | === Quarta revolta nobiliària ===
| |
| − | Mentre [[Pere el Gran|Infant Pere]] estava al [[Regne de Navarra]] per casar-se amb [[Joana I de Navarra]], alguns nobles catalans, entre els quals es trobaven [[Ramon Folc V de Cardona]], [[Jofre III de Rocabertí]] i el seu fill [[Dalmau VI de Rocabertí|Dalmau]], [[Arnau Roger I de Pallars Sobirà]] i [[Hug V d'Empúries]], recolzats per la noblesa aragonesa: [[Artal de Luna]], [[Ferriz de Liçana]], [[Pero Cornel IV]], [[Ximeno d´Urrea]] amb intenció d'obtenir diners, terres i privilegis. Al capdavant dels nobles s'hi trobava [[Ferran Sanxís de Castre]], fill de la relació del rei amb [[Blanca d'Antillón]], que volia enemistar l'hereu amb el rei.
| |
| − | | |
| − | Jaume I va fer comprometre l'infant a tornar els castells a Ferran, però alhora es preparà per a la guerra entrant a l'Aragó i atacà el [[castell d'Antillón]], on vivia la mare de Ferran, qui s'hi va dirigir per alçar el setge, però fou derrotat i fugí el juny de [[1275]] al [[castell de Pomar]] on va anar l'infant disposat a prendre'l a l'assalt. Veient-se perdut, Ferran va fugir disfressat de pastor mentre els seus homes s'enfrontaren als de Pere, però Ferran fou atrapat quan intentava creuar el riu [[Cinca]] i Pere manà que fos ofegat al riu.
| |
| − | | |
| − | === Tercera revolta dels sarraïns valencians ===
| |
| − | {{Principal|tercera revolta mudèjar}}
| |
| − | L'any [[1276]] tingué lloc la tercera revolta dels sarraïns valencians, amb un exèrcit comandant per al-Azraq des de l'exterior camí cap [[Alcoi]]. Jaume I, combinà diplomàcia i guerra per a sufocar la revolució, provocant disputes internes entre els musulmans, i recuperant terreny.
| |
| − | | |
| − | La tercera revolta mudèjar fou la que afectà més directament Alcoi, en els dominis antics d'Al-Azraq (Alcalà, [[Benisili]], Pego, [[Benigànim]], o [[Benissulema]]). Aquesta vegada Alcoi fou defensat per quaranta cavallers que arribaren des de [[Xàtiva]], i derrotaren a mort Al-Azraq en una maniobra de distracció. No obstant açò, una vegada que l'exèrcit mudèjar inicià la fugida, alguns cavallers de Xàtiva, improvisadament, volgueren perseguir-los, i caigueren en una emboscada militar a mà de rebels encapçalats pel fill d'Al-Azraq, els quals es trobaven amagats per a un contraatac. Alcoi, per tant, quedà desprotegida, i el fill d'Al-Azraq aconseguí prendre-la, així com Xàtiva. La revolta s'estengué per tot el territori i posà seriosament en perill el Regne de València, amb el fill d'Al-Azraq com a nou cap: mil peons moros atacaren [[Llíria]], els mudèjars de [[Beniopa]] es revolten, i l'exèrcit musulmà destruí [[Llutxent]] i avançava regne endins per la [[Vall d'Albaida]].
| |
| − | | |
| − | Mentrestant, Jaume I es posà malalt i morí el [[27 de juliol]] de [[1276]]. Aleshores va heretar el tron valencià el seu fill [[Pere el Gran|Pere III el Gran]]. El nou rei recuperà fortificacions i arribà a un acord de treva de tres mesos. Després va sotmetre diversos castells i hagué de [[Setge de Montesa|rendir a la força]] el de [[Montesa]]. La revolta finalitzà l'octubre del [[1277]], abans que els granadins i els nord-africans pogueren socórrer els mudèjars. Pere I ordenà desarmar-los sense que foren castigats, i a l'any [[1283]] decretà una llei permetent-los la llibertat de desplaçament i de residència en tot el regne, així com la llibertat de [[comerç]].
| |
| − | | |
| − | === Mort de Jaume I ===
| |
| − | En plena [[tercera revolta dels sarraïns valencians]] Jaume I es va emmalaltir ràpidament. El [[9 de juliol]] del [[1276]], trobant-se a la residència reial d´[[Alzira]] (''Casa del Rei'', ''Casa Reial'' o ''Casa de l´Olivera''), el rei signà el decret que autoritzava l'Infant [[Pere III d'Aragó|Pere]] a ocupar els castells que cregués convenient en el [[Regne de València]] i a poder-hi nomenar els alcaids, traspassant així el comandament de la campanya militar al seu fill. Cada volta més greu, el [[21 de juliol]] del [[1276]] féu cridar el seu fill Pere i després de donar-li diversos consells, abdicà de tots els seus regnes en favor dels seus fills, i ara reis, [[Pere III d'Aragó]] i [[Jaume II de Mallorca]]. Es convertí en monjo de l'[[Orde del Císter]] i inicià aleshores el viatge per ingresar al [[Monestir de Santa Maria de Poblet]]. Les cròniques situen la mort de Jaume I en algun lloc no determinat proper a [[València]] de camí cap a [[Monestir de Poblet|Poblet]]. Per contra, la [[crònica de Ramon Muntaner]] sitúa la mort del rei a la mateixa residència reial de la vila d'[[Alzira]], talment com si no hagués arribat a empendre el viatge cap el monestir. La data sí és coneguda: Jaume I va morir el [[27 de juliol]] de [[1276]], després d'un regnat de seixanta-tres anys.
| |
| − | | |
| − | == Política religiosa ==
| |
| − | Durant el seu regnat es va introduir la [[Inquisició]] a la [[Corona d'Aragó]] mercès a [[Sant Ramon de Penyafort]]. Amb les conquestes de Mallorca i València, hi expandí el cristianisme.
| |
| − | | |
| − | == Política municipal ==
| |
| − | {{principal|Consell de Cent}}
| |
| − | Jaume I va crear l'any [[1249]] l'estructura fonamental del govern municipal de Barcelona: un consell de 4 membres, auxiliats per 8 consellers i una assemblea de ''probi homines'' -prohoms- tots ells membres de la mà major. Després de diverses modificacions, l'any [[1265]] l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers (Conseller en Cap, segon i tercer) elegits per un [[Consell de Cent]] jurats.
| |
| − | | |
| − | == Política institucional i obra legislativa==
| |
| − | {{principal|Pactisme|Furs d'Aragó|Vidal Mayor|Furs de València|Constitucions catalanes|Corts Catalanes|Usatges de Barcelona|Justícia d'Aragó|Carta de Privilegis i Franqueses de Mallorca}}
| |
| − | | |
| − | === El Pactisme i les Corts ===
| |
| − | [[Fitxer:Cortes Catalanas.jpg|thumb|right|Jaume I d'Aragó presidint les [[Corts Catalanes]]. Miniatura de l'[[incunable]]: ''"Constitucions i altres drets de Catalunya"'' [[1495]]]]
| |
| − | El [[pactisme]] és la formula de repartiment del poder que es va començar a establir entre els monarques de la [[Corona d'Aragó]] i els grups més privilegiats. La [[noblesa]] i l'església varen ser els primers a exercir el pactisme amb el rei, però des del segle XIII s'hi va afegir les classes emergents ciutadanes, sobretot de Barcelona ([[ciutadans honrats]]). El pactisme va permetre un equilibri entre l'autoritarisme reial i els interessos econòmics de noblesa, clergat i burgesia rica. El pactisme es desenvolupa a les [[corts catalanes]], on estan representats els tres [[braç|braços]] i no hi són representats ni camperols ni menestrals. Els grups privilegiats van aprofitar els moments en què el rei necessitava el seu ajut monetari per forçar-lo a aprovar acords que reforçaven els seus privilegis.
| |
| − | | |
| − | === El Vidal Mayor: primera recopliació dels Furs del Regne d'Aragó ===
| |
| − | En [[1247]], el rei Jaume I d'Aragó va convocar Corts Generals del Regne en [[Osca]] amb la intenció de continuar l'obra legisladora de la Corona, compilant en un sol document la legislació vigent: era el naixement del ''[[Vidal Mayor]]''. El bisbe [[Vidal de Canyelles]] va rebre l'encàrrec de redactar aquesta compilació seguint les deliberacions consensuades en les Corts d'Osca . La intenció del rei era aplicar aquests Furs en tot el regne, incloent-hi el [[Sobrarbe]], la [[Ribagorça]], la [[Vall d'Aran]] i algunes comarques castellonenques en substitució d'anteriors furs particulars, que tenien la seva base en el [[Fur de Jaca]], i que van ser derogats després de la compilació que suposava el Vidal mayor. El bisbe [[Vidal de Canyelles]], [[conseller reial]] i expert jurista, va redactar una primera versió en llatí, que es coneix com ''Compilatio minor'', en la qual es va limitar a ordenar per matèries els preceptes consensuats en les Corts d'Osca, sistematitzant-los sota títols adequats a la manera del [[Digest]] que marcava la tradició del [[Corpus Iuris Civilis]].
| |
| − | | |
| − | === Recopilació dels Usatges de Barcelona ===
| |
| − | [[Fitxer:Vidal mayor.jpg|thumb|right|El [[Vidal Mayor]], la primera compilacio de [[Furs d'Aragó]]]]
| |
| − | Els [[Usatges de Barcelona]] (en llatí ''Usatici Barchinonae'') van començar a recollir, a partir del [[segle XII]], textos de diversa procedència normativa: resolucions de la cort comtal, fragments del dret romà i del dret gòtic, i [[Cànon (religió)|cànon]]s religiosos. Encara que tradicionalment s'atribueix la promulgació dels Usatges a [[Ramon Berenguer I|Ramon Berenguer el Vell]], sembla que la redacció definitiva es va fer durant el regnat de Jaume I. Davant les discòrdies entre els juristes que prenien partir per la llei gòtica i altres pel dret romà, Jaume I ho va dirimir a les [[Corts Catalanes|Corts]] de [[Barcelona]] del [[1251]] establint la prioritat dels Usatges de Barcelona, i en defecte d'aquests calia recórrer als costums provats o al [[seny]] natural. Molts juristes van utilitzar la via del [[seny]] per aplicar el dret comú. Pel [[Tractat de Perpinyà]], els Usatges havien de tenir vigència al [[Rosselló]] i la [[Cerdanya]], malgrat llur separació de la [[Corona d'Aragó]].
| |
| − | | |
| − | === Els Furs del Regne de València ===
| |
| − | Els [[Furs de València]] i, per extensió, Furs del Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren el dret territorial valencià durant més de quatre segles, des del [[1261]], quan [[Jaume I]] els va jurar i promulgar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any. Els furs s'originen en ''els costums'', sèrie de normes de la vida comuna i ordenació de la ciutat de [[València]], que es van creant adaptant (però separadament) de les normes aragoneses ([[furs d'Aragó]]) i les normes de [[Catalunya]] (els [[Costums de Lleida]] i els [[Usatges de Barcelona]]). També s'incorporen als costums (o almenys no es deroga) un tribunal instaurat pels regnes moros, el [[Tribunal de les Aigües de València]]. El primer ''costum'' va ser promulgat per [[Jaume I]] el [[21 de març]] de [[1238]] a [[Xàtiva]], conferint jutges civils i criminals, així com la cambra dels jurats de València, a la recent conquestada València. Aquesta creació de lleis pròpies per a València va ser en contra de la noblesa aragonesa que volia estendre els Furs d'Aragó a València. És el [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó, es comença a referir els costum com a ''furs'', després de l'ordre reial de recollir totes les normes que s'havien estat promulgant en els primers anys de la València cristiana. Aquest any, Jaume I ordena que els jutges s'atinguen als furs. El [[7 d'abril]] de [[1261]], a València, Jaume I, i reunides per primera vegada les Corts Valencianes, jura els furs de València. A més, el [[11 d'abril]] promulga un privilegi al nou Regne, pel qual tots els successor del monarca també hauran de signar-los a València, en un mes del començament del seu regnat.
| |
| − | | |
| − | == Política econòmica ==
| |
| − | {{principal|Consolat de Mar}}
| |
| − | L'expansió i supremacia comercial i marítima [[Catalunya|catalana]] té el seu fonament en el [[Consolat de Mar]], que va ser l'organisme del [[Dret|dret]] marítim [[Catalunya|català]] i d'altres zones a la vora del mar de la [[Corona d'Aragó]], per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal. La competència l'exerceixen dos cònsols de mar i un jutge d'apel·lació, amb independència del govern establert. Aquest Consolat de Mar evoluciona com a [[Dret|codi jurídic]] i té les seves arrels en el tribunal de la [[Carta Consular de Barcelona]] ([[1258]]), que té la base en els costums marítims i de comerç tradicionals de [[Barcelona]].
| |
| − | | |
| − | Les normes jurídiques que regulen el dret marítim català, seran aplicades primer per tota la [[Mediterrània]] com a dret mercantil i de navegació, passant més tard a l'atlàntic com a dret internacional. El Consolat de Mar va néixer en l'època del que es coneix com a ''ius mercatorum''. El "dret dels mercaders" regulava les relacions entre els comerciants de l'època. Aquests comerciants, en una societat bàsicament feudal, agrària i rural, es trobaven a les ciutats, entre elles Barcelona. Val a dir que el ''ius mercatorum'' representa les arrels de l'actual [[dret mercantil]]. Va néixer ''per i per als'' comerciants, de manera que podem parlar d'un dret corporatiu, donat que calia estar inscrit a la corporació per a poder rebre l'aplicació d'aquest dret. Al mateix temps era d'aplicació autònoma, donat que es va crear una jurisdicció pròpia que tractava el ''ius'' ''mercatorum.''
| |
| − | | |
| − | Una d'aquestes jurisdiccions és el Consolat de Mar a Barcelona. Finalment cal dir que les fonts d'aquest dret van ser el costum mercantil, l'ús del comerç, els estatuts de les corporacions i les resolucions dels tribunals d'aquestes. El següent pas en l'evolució del dret mercantil el trobem a l'edat moderna. L'expansió i supremacia comercial i marítima [[Catalunya|catalana]], amb els Consolats de Mar arreu d'[[Europa]], té com a conseqüència que el dret marítim català trascendeixi les fronteres polítiques a tota la [[Mediterrània]] i el llevant de l'[[atlàntic]].
| |
