Diferència entre les revisions de "Ignaci Villalonga i Villalba"
m |
|||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
}} | }} | ||
'''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]]. | '''Ignaci Villalonga i Villalba''' ([[Valéncia]] [[1895]] - [[Benicàssim]], [[1973]]) fon un polític i financer de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Membre del Congrés dels Diputats, per la [[província de Castelló]] durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com [[Segona República Espanyola]]. | ||
| + | |||
| + | Es doctorà en Dret per l´Universitat de Deusto en 1915 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En 1919 publicà l´opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valencia (1927-1930) i la Junta d´Obres del Port (1935). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l´[[Unio Valencianista Regional]] i com a Diputat a Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] i pel partit de [[Lluïs Lucia]], la [[Dreta Regional Valenciana]]. Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] (vicepresident en 1927) i del [[Centre de Cultura Valenciana]] en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les [[Bases del 32]]. | ||
| + | |||
| + | En 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d´eixercir-lo dos semanes. | ||
| + | |||
| + | Fon una de les personalitats mes internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al [[Banc de Valencia]] i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En 1956 li fon concedida la Medalla d´Or de la ciutat de [[Valencia]] i, en motiu d´açò, li fon oferit el llibre d´homenage "Pensamiento y acción". | ||
== Obres == | == Obres == | ||
Revisió de 19:02 3 nov 2015
| Ignaci Villalonga i Villalba | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Polític i financer | ||
| Naiximent: | 13 de juliol de 1895 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 4 de novembre de 1973 (als 78 anys) | ||
| Lloc de defunció: | Benicàssim, Espanya | ||
Ignaci Villalonga i Villalba (Valéncia 1895 - Benicàssim, 1973) fon un polític i financer de la Comunitat Valenciana, Espanya. Membre del Congrés dels Diputats, per la província de Castelló durant les dos últimes llegislatures en el periodo històric conegut com Segona República Espanyola.
Es doctorà en Dret per l´Universitat de Deusto en 1915 i en 1916 fon editada la seua tesis doctoral "Régimen municipal foral valenciano. Los jurados y el Consejo". En 1919 publicà l´opúscul "Substantivitat del valencianisme". Va presidir la Cambra de Comerç de Valencia (1927-1930) i la Junta d´Obres del Port (1935). La seua participació i actuació política es remarcable, com a dirigent de l´Unio Valencianista Regional i com a Diputat a Corts espanyoles per Castelló de la Plana i pel partit de Lluïs Lucia, la Dreta Regional Valenciana. Fon membre destacat de Lo Rat Penat (vicepresident en 1927) i del Centre de Cultura Valenciana en el qual ingressà en 1928. Fon un dels firmants de les Bases del 32.
En 1935, durant el règim de suspensió de la Generalitat catalana, el govern espanyol el nomenà Governador General de la regió catalana. Villalonga dimití del càrrec despuix d´eixercir-lo dos semanes.
Fon una de les personalitats mes internacionals i també més influents en el sector bancari, estant lligat al Banc de Valencia i a nivell espanyol al Banc Central, del que fon president en 1943. En 1956 li fon concedida la Medalla d´Or de la ciutat de Valencia i, en motiu d´açò, li fon oferit el llibre d´homenage "Pensamiento y acción".