Diferencia entre pàgines "Idioma valencià" i "Jesucrist"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències')
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{destacat}}
+
[[Image:Christ_Pantocrator_Deesis_mosaic_Hagia_Sophia.jpg|thumb|250px|[[Mosaic]] en una representació de Jesucrist, existent en l'antiga [[Basílica de Santa Sofía]] ([[Estambul]]), datada prop de [[1280]]]]
−
{{llengua|
+
'''Jesús de Nazaret''', també conegut com '''Jesús''', '''Crist''' o '''Jesucrist''', és la figura central del [[cristianisme]]. Per a la majoria de les denominacions cristianes, és el [[Fill de Deu]] i, per extensió, una encarnació de Deu mateix. La seua importància consistix aixina mateix en la creència de que, en la seua mort i posterior [[resurrecció de Jesús|resurrecció]], va redimir al [[gènero humà]]. En l'[[islam]], a on és conegut pel nom de [[Isa]], el consideren també com a u dels seus [[profeta|profetes]] més importants. És u dels personages que ha eixercit una major influència en la [[cultura]] [[Occident|occidental]].
−
|nom= Valencià
 
−
|nomnatiu=
 
−
|pronunciació=
 
−
|atresdenominacions=
 
−
|estats= [[Espanya]]
 
−
|regió= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]<br />
 
−
{{flagicon|Murcia}} [[El Carche]]
 
−
|parlants= 2 millons
 
−
|parlantsnatius= 1,3 millons
 
−
|parlantsnonatius= 0,7 millons
 
−
|rank= 178º
 
−
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
 
−
&nbsp;&nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br />
 
−
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]<br />
 
−
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br />
 
−
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües occitano-romàniques|Occitano-romànica]]<br />
 
−
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Mossàrap-Pirinenc]]<br />
 
−
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Valencià'''<br />
 
−
|nació= {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
−
|fontcolor=
 
−
|regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
 
−
|iso1=
 
−
|iso2=
 
−
|iso3=
 
−
|sil=
 
−
|mapa=[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|center]]
 
−
}}
 
−
El '''valencià''', l''''idioma valencià''' o la '''llengua valenciana''' és una [[llengua romanç]] parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]] calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]].<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.
 
  
−
La gran majoria dels valencians (el 64,40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis fets pel [[CIS]], sent l'última publicació de l'any [[2005]].<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256003_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Valéncia]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256002_mar.html Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III) - Castelló]</ref><ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/es256001_mar.html Estudi Dociològic de la Comunitat Valenciana - Alacant]</ref><ref>[http://www.icps.cat/archivos/workingpapers/wp258.pdf?noga=1 Estudi "La polemica identidad de los valencianos" de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].</ref><ref>[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359  Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]</ref> [[Archiu:Resultat.jpg|miniaturadeimagen|Resultat]]
+
La paraula '''Crist''' prové del [[llatí]] ''Christus'', i este del [[idioma grec|grec]] ''christós'', 'χριστoς' (la pronunciació actual es deu al fet de carir en el llatí del so de la jota castellana [χ]). 'χριστoς'. Aixina puix, és una traducció de l'[[idioma hebreu|hebreu]] ''mashíakh'' (en [[idioma valencià|valencià]], '[[messies]], salvador').
  
−
== Història del valencià ==
+
Segons l'opinió majoritàriament acceptada en mijos acadèmics, basada en una llectura crítica dels texts sobre la seua figura, la majoria dels historiadors i experts bíblics opinen que estes senyes poden donar-se per certes, donada la concordança de les fonts, si be una minoria d'estudiosos posa en tela de juí l'historicitat de Jesús de Nazaret, a causa de la pràctica inexistència de mencions en fonts no cristianes.<br />
−
{{AP|Història de la llengua valenciana}}
 
−
=== Orige del valencià ===
 
  
−
El valencià és una llengua derivada del [[llatí]], que prové, en menor mesura, de les diferents [[Romanç|llengües arromançades]] que varen portar els repobladors cristians en época de la Reconquista, i en la seua majoria del [[mossàrap]], llengua constituïda per diferents dialectes arromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'[[àrap]], que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]], tal i com va afirmar [[Jaume I]] en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs]] ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç).
+
Per citar a soles alguns autors que afirmen l'historicitat de Jesús: Raymond E. Brown (''La mort del Messies'', ISBN 84-8169-485-1); John Dominic Crossan (''Jesús, vida d'un llaurador jueu'', 1994, ISBN 84-7423-655-X; ''Jesús desenterrat'', ISBN 84-8432-459-1); Bart Ehrman (''Jesús, el profeta jueu apocalíptic'', 2001, ISBN 84-493-1027-X); Gerd Theissen i Annette Merz (''El Jesús històric'', 2004, ISBN 84-301-1349-5); E.P. Sanders (''La figura històrica de Jesús'', 2000, ISBN 84-8169-400-2); Geza Vermes (''Jesús el jueu: els manuscrits llegits per un historiador'', 1994, ISBN 84-7669-213-7; ''La religió de Jesús el judeu'', 1996, ISBN 84-7979-201-9); Paul Winter (''El procés a Jesús'', 1983, ISBN 84-85501-50-0).<br />
  
−
No obstant, existixen diverses teories sobre l'orige i l'evolució del valencià, com la teoria mossarabista, la del repoblament (o dialectal) i l'occitanista.
+
Cal fer menció de que inclús els defensors de la teoria de l'inexistència de Jesús reconeixen que l'opinió generalisada és la contrària. Jesús de Nazaret fon un predicador [[judaisme|judeu]] que vixqué al principi del [[sigle I]] en les regions de [[Galilea]] i [[Judea]] i fon [[Crucifixió de Jesús|crucificat]] en [[Jerusalem]] vora l'any [[30]].
  
−
{{AP|Orige del valencià}}
+
Lo que es coneix de Jesús depén casi absolutament <ref>Les referències a Jesús en autors no cristians són molt concises, i en alguns casos s'ha posat en dubte que es referixquen al mateix personage que descriuen els evangelis.</ref> de la tradició cristiana, especialment de la usada per a la composició dels [[evangelis sinòptics]], redactats, segons opinió majoritària, uns 30 o 40 anys, com a mínim, despuix de la seua mort. La majoria dels estudiosos considera que per mig de l'estudi dels evangelis és possible reconstruir tradicions que es remonten a contemporàneus de Jesús, encara que hi ha grans discrepàncies entre els investigadors en quant als métodos d'anàlisis dels texts i les conclusions que d'ells poden extraure's.
−
[[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta la trobada d'un text en valencià del [[sigle XII]], un sigle abans de la conquista del [[Regne de Valéncia]]]]
 
−
Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià, este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (mossàraps) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències de llengües d'estrangers que arribaren al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.
 
  
−
Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla a soles de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment fin a l'actualitat.
+
== Jesús en el cristianisme ==
 +
[[Image:Cristo crucificado.jpg|thumb|250px|''[[Crist crucificat (Velázquez)|Crist crucificat]]'' de [[Diego Velázquez]] ([[sigle XVII]])]]
 +
La figura de Jesús de Nazaret és el centre de totes les religions denominades cristianes, encara que hi ha diferents interpretacions sobre la seua persona.<ref>Puix que el cristianisme dista molt de ser una corrent uniforme de creències i pensament, per a parlar sobre Jesús en el cristianisme caldria descriure les modalitats o concepcions cultivades per les distintes branques del cristianisme, també nomenades denominacions cristianes. Si be totes eixes concepcions són perfectament admissibles com a posicions de fe, expondre-les sense més en peu d'igualtat conduiria a un cert relativisme que no donaria conte del fet innegable de que unes són creències majoritàries i atres particulars, que unes varen ser desestimades a soles despuix de llarcs debats i atres se varen considerar heregies de manera contundent i des del primer moment.</ref> En general, per als cristians, Jesús de Nazaret és el protagoniste d'un acte únic <ref>L'historicitat de la resurrecció de Jesús de Nazaret és un fet que diferència la religió cristiana de les religions gregues. Si, per ad estes últimes, el temps és una entelèquia circular i repetitiva, que es succeïx a manera d'etern retorn, el cristianisme assumix des del principi una noció llineal del temps, en la qual la resurrecció és un fita històrica única sobre la qual s'ordena l'història passada i la futura. Vore Puech, Henry: ''El temps en el cristianisme''.</ref> i intransferible, pel qual l'home adquirix la possibilitat d'elevar-se per damunt de la seua naturalea caiguda i conseguir la salvació.<ref>En contraposició a les concepcions científiques que consideren l'home com la cima de l'evolució natural, la teologia cristiana considera que l'home és una espiritualitat ''caiguda''. Vore Josef Pieper: ''Les virtuts fonamentals''. Ed. Rialp Pp. 180.</ref> El nomenat acte es consumix en la resurrecció de Jesús de Nazaret. La resurrecció és, per tant, el fet central del cristianisme i constituïx la seua esperança [[Soteriologia|soteriològica]]. Com a acte, és privatiu de la divinitat i inassequible a l'home. De forma més precisa, la ''encarnació'', la ''mort'' i la ''resurrecció'' compensen en tres actes successius els tres obstàculs que separaven, segons la doctrina cristiana, a Deu de l'home: la naturalea,<ref>La naturalea de Deu (increada) i la naturalea de l'home (criatura) estan separades per l'abisme ontològic de l'acte creatiu ''ex nihilo''</ref> el pecat<ref>La possibilitat del pecat és exclusiva de la voluntat de la criatura alluntada de Deu</ref> i la mort.<ref>Entendrit sobretot en el sentit ontològic (deixar de ser)</ref> Per la ''encarnació del Verp'', la naturalea divina es fa humana.<ref>{{Bíblia|Jn|1:14}}</ref> Per la ''mort'' de Crist, se supera el pecat i per la seua ''resurrecció'', la mort.<ref>Vladimir Lossky: ''Teologia mística de l'iglésia d'orient''. Pp. 101</ref>
  
−
La '''teoria de la repoblació ([[Pancatalanisme|pancatalanista]])''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme ad esta idea, l'invasió islàmica del [[sigle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les [[Harges|jarches]] mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en l'arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un despuix sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no sería més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mija]] i els seus descendents en sigles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que és una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que és una "llengua incorrecta".
+
Històricament, el núcleu de la doctrina cristiana quedà fixat en el [[Concili de Nicea]], en la formulació del [[Símbol Nicé]]. Este concili és reconegut per les principals denominacions cristianes: catòlics, ortodoxos i les diferents iglésies protestants.
 +
El text del credo Nicé per lo que fa a Jesús és el següent:
  
−
Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que uns pocs poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano.com]</ref>
+
{{Cita|I en un Senyor Jesucrist, el Fill de Deu; engendrat com l'Unigènit del Pare, és dir, de la substància del Pare, Deu de Deu; llum de llum; Deu verdader de Deu verdader; engendrat, no fet; consubstancial al Pare; per mig del qual totes les coses varen ser fetes, tant les que estan en els cels com les que estan en la terra; qui per a nosatres els humans i per a la nostra salvació va descendir i es va fer carn, se va fer humà, i va patir, i va resucitar al tercer dia, i vindrà a jujar als vius i als morts.}}
  
−
=== Denominació ===
+
Existixen, no obstant, iglésies no trinitàries que no reconeixen l'existència d'una trinitat de persones en Deu: [[Unitarisme]].
−
La primera vegada  que trobem  la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:
 
  
−
{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}
+
Jesús de Nazaret és també considerat l'encarnació del Fill, segona persona o hipòstasis de la trinitat cristiana. És ''Fill'' per naturalea i no per [[adopcionisme|adopció]], lo que vol dir que la seua divinitat i la seua humanitat són inseparables. La relació entre la naturalea divina i humana va quedar fixada en el [[Concili de Calcedònia]] en estos térmens:
  
−
Que vol dir en valencià:
+
{{cita|Seguint en unanimitat als Sants Pares, nosatres ensenyem que s'ha de confessar un sol i mateix Fill, el nostre Senyor Jesucrist, perfecte en la seua divinitat i perfecte en la seua humanitat, verdader Deu i verdader home en ànima racional i cos; consubstancial en el Pare quant a la divinitat, i consubstancial en nosatros quant a la humanitat; en tot semblant a nosatros menys en el pecat, naixcut del Pare abans de tots els sigles segons la divinitat, i en els últims dies, per nosatres i per la nostra salvació, naixcut de Maria, la Mare de Deu, (mare) de Deu, segons l'humanitat: un i el mateix Crist Senyor Fill Unigènit en dos naturalees ben distintes, immutables, indivisibles, inseparables; la diferència de naturalees en cap modo és suprimida per l'unió, més be es conserven les propietats de cada naturalea i concorden en una persona i en un subjecte. No (està) dividit ni partit en dos persones, sino que un i el mateix és Fill únic, Deu, Verp, Jesús Senyor, com des del principi els profetes i el mateix Jesucrist nos va ensenyar i va transmetre el símbol dels pares.
  
−
“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.
+
Despuix d'haver segut regulades totalment per nosatros estes coses, en tota exactitut i harmonia, este Sant Sínodo ecumènic va definir que a ningú es permeta proferir una atra fe ni escriure-la, ni adaptar-la, ni pensar-la o ensenyar-la a atres.<ref>Esta traducció és obra de [[Usuari:RoyFocker|RoyFocker]], qui la va traduir directament del grec. [http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario_Discusi%C3%B3n:Egaida#Textos_conciliares ''Traducció.'']</ref>}}
−
 
 
−
Es tracta d'una obra anònima, eixida de la producció de la primera escola luliana, que esclatà en Valéncia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..
 
−
 
 
−
La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava "valencianesch" al ser de [[Orihuela]].<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref> La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant aixina en el "honor" de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del ''[[Valeri Màxim]]'' realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu:
 
−
 
 
−
{{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]</ref>''.}}
 
−
 
 
−
Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila d'[[Onda]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>
 
−
 
 
−
En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Aleixandre VI]], de [[1504]], a on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>
 
−
 
 
−
En el [[sigle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:
 
−
 
 
−
{{cita|''me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo so natural sen puxa alegrar e molt aiudar [...]''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]</ref>}}
 
−
 
 
−
En la segona mitat del [[sigle XV]], en [[1472]], tenim el primer diccionari, el ''[[Liber Elegantiarum]]'' de [[Joan Esteve]] que va ser publicat en [[Venècia]] en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]</ref>
 
−
 
 
−
=== Sigle d'Or ===
 
−
{{AP|Sigle d'Or valencià}}
 
−
La '''llengua valenciana''' tingué el primer sigle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors proclamaren en el pròlec o en el colofó de les seues obres  el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.
 
−
 
 
−
El valencià tingué grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, provablement la millor mai escrita en valencià clàssic, és [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].
 
−
 
 
−
=== Actualitat ===
 
−
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}
 
−
Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romànica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).
 
−
 
 
−
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en l'any  [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria dels valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].
 
−
 
 
−
== Fonètica ==
 
−
=== Sistema vocàlic ===
 
−
El valencià té un sistema vocàlic tònic en sèt vocals:
 
−
{| class="wikitable"
 
−
|-
 
−
! Vocal !! Escritura fonètica !! Escritura ortogràfica
 
−
|-
 
−
| a || [a] || a, à
 
−
|-
 
−
| e tancada || [e] || e, é
 
−
|-
 
−
| e oberta || [ę] || e, è
 
−
|-
 
−
| i || [i] || i, í
 
−
|-
 
−
| o tancada || [o] || o, ó
 
−
|-
 
−
| o oberta || [ǫ] || o, ò
 
−
|-
 
−
| u || [u] || u, ú
 
−
|}
 
−
 
 
−
El sistema vocàlic àton, en canvi, presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.
 
−
 
 
−
=== Dígrafs i pronunciació especial valenciana ===
 
−
* La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.
 
−
* El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
 
−
* Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
 
−
* Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
 
−
 
 
−
== Gramàtica ==
 
−
=== Alfabet consonàntic valencià ===
 
−
Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents:
 
−
 
 
−
b<br>
 
−
c<br>
 
−
ch<br>
 
−
d<br>
 
−
f<br>
 
−
g<br>
 
−
h<br>
 
−
j<br>
 
−
k<br>
 
−
l<br>
 
−
ll<br>
 
−
m<br>
 
−
n<br>
 
−
ny<br>
 
−
p<br>
 
−
q<br>
 
−
r<br>
 
−
rr<br>
 
−
s<br>
 
−
t<br>
 
−
v<br>
 
−
w<br>
 
−
x<br>
 
−
y<br>
 
−
z
 
−
 
 
−
=== Els possessius ===
 
−
Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.
 
−
 
 
−
* Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa
 
−
**  mon, ton, son, per al masculí singular;
 
−
** ma, ta, sa, per al femení singular;
 
−
*** mos, tos, sos, per al masculí plural;
 
−
*** mes, tes, ses, per al femení plural.
 
−
* Formes plenes:
 
−
** un ''únic posseïdor''':
 
−
*** el meu, el teu i el seu per al masculí singular;
 
−
*** la meua, la teua i la seua per al femení singular;
 
−
*** els meus, els teus, els seus per al masculí plural;
 
−
*** les meues, les teues i les seues per al femení plural.
 
−
** més d’un posseïdor:
 
−
*** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;
 
−
*** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;
 
−
*** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;
 
−
*** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.
 
−
 
 
−
== Us del valencià ==
 
−
[[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|190px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]
 
−
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
 
−
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"¿Quina llengua utilisa?"<br /><small>Sondeig del CIS</small><ref>'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]".</ref>
 
−
|-bgcolor=#efefef
 
−
!width=10% |Us
 
−
!width=10% |Valencià
 
−
|-
 
−
| Sempre
 
−
| 24.1%
 
−
|-
 
−
| No conec el valencià
 
−
| 19.2%
 
−
|-
 
−
| El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.
 
−
| 5.9%
 
−
|-
 
−
| Indistintament
 
−
| 50.8%
 
−
|-
 
−
| No contesta
 
−
| 0.1%
 
−
|-
 
−
|}
 
−
Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar abdós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].
 
−
 
 
−
Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en el restant del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].
 
−
 
 
−
Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.
 
−
 
 
−
== Extensió del valencià ==
 
−
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|<center>Extensió del valencià</center>]]
 
−
 
 
−
La llengua valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].
 
−
 
 
−
La [[Comunitat Valenciana]] té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el [[castellà]] i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyança del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la [[Comunitat Valenciana]], i en l'àrea montanyosa de la província d'[[Alacant]], comprenent aproximadament el 75% de la [[Comunitat Valenciana]].
 
−
 
 
−
== Dialectes del valencià ==
 
−
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|<center>Dialectes del valencià</center>]]
 
−
[[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN 84-89069-21-2.]]
 
−
 
 
−
=== [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===
 
−
El '''valencià''' de transició es parla en [[El Maestrat]] i en [[Els Ports]].
 
−
 
 
−
* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
 
−
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.
 
−
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
 
−
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.
 
−
 
 
−
=== [[Valencià castellonenc]] ===
 
−
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:
 
−
 
 
−
* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya a soles es dona a la mitat nort de la [[província de Castelló]] i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.
 
−
* Neutralisació de la b/v.
 
−
* Manteniment dels artículs lo/los.
 
−
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
 
−
* No pronunciació de la -r final.
 
−
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').
 
−
 
 
−
=== [[Valencià Apichat]] ===
 
−
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].
 
−
 
 
−
* Manteniment dels artículs lo/los.
 
−
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
 
−
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
 
−
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
 
−
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
 
−
*Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem
 
−
 
 
−
=== [[Valencià Meridional]] ===
 
−
El valencià meridional es parla en les [[comarques centrals]] i les comarques de [[la Ribera]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:
 
−
 
 
−
* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
 
−
* El pronom de primera persona "et/te" passa a ser "el". "yo te done això" >> "yo el done això"
 
−
 
 
−
Cal destacar dos chicotets nuclis dins del dialecte meridional valencià, que són la Vall de Gallinera i la Vall de Tàrbena on encara es conserven característiques del mallorquí com l'articul salat "es" "sa", fruit de la repoblació d'estes terres en gent de les Illes Balears.
 
−
 
 
−
=== [[Valencià Alacantí]] ===
 
−
L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques:
 
−
 
 
−
* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
 
−
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
 
−
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
 
−
 
 
−
== Documentació general sobre la llengua valenciana ==
 
−
 
 
−
=== Ortografia i Normativa de la llengua valenciana ===
 
−
*[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
 
−
*[http://www.lenciclopedia.org/Normes_d%27El_Puig Ortografia del valencià en L'Enciclopèdia]
 
−
*[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la llengua valenciana, en Valencian.org]
 
−
*[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en llengua valenciana]
 
−
 
 
−
=== Correctors de valencià ===
 
−
*[http://www.llenguavalenciana.com/corrector/index.html Corrector de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a Open Office 3]
 
−
*[https://addons.mozilla.org/es/firefox/addon/4796 Corrector de Llengua i Tecnologia per a Firefox]
 
−
*[http://corrector.softwarevalencia.com Corrector en llinea de Software Valencià]
 
−
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/corrector/ Corrector en llinea de Llengua i Tecnologia]
 
−
 
 
−
=== Diccionaris en llinea de valencià ===
 
−
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
 
−
*[http://www.softwarevalencia.com/diccionaris.php Diccionaris de Software Valencià]
 
−
*[http://traductors.llenguavalencianasi.com/ Diccionaris de Llengua Valenciana Si]
 
−
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
 
−
*[http://www.vaavant.org/movadic.html "Movadic", diccionari de valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]
 
−
*[http://www.softwarevalencia.com/sinonims.php Diccionari de sinònims i antònims en valencià, en Software Valencià]
 
−
*[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes  que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]
 
−
 
 
−
=== Els Verps en valencià ===
 
−
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/normativa/elsverps Els Verps en llengua valenciana i la seua Flexió (RACV)]
 
−
*[http://www.softwarevalencia.com/conjugador.php Conjugador verbal en llinea de Software Valencià]
 
−
*[http://llenguaitecnologia.com/wiki/doku.php/servicis/diccionari/index Diccionari de Llengua i Tecnologia]
 
−
*[http://www.vaavant.org/verptor.html “Verptor”, flexor verbal en valencià per a teléfons mòvils de Vaavant.org]
 
−
 
 
−
=== Topònims en valencià ===
 
−
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topval Topònims valencians (RACV)]
 
−
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/topesp Topònims espanyols en valencià (RACV)]
 
−
 
 
−
=== Els números en valencià ===
 
−
*[http://www.softwarevalencia.com/educa/Numerets.htm Números en valencià. Automàtic.]
 
−
 
 
−
=== Els noms en valencià ===
 
−
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/glossaris/onomastica Onomàstica valenciana (RACV)]
 
−
*[http://www.nomsvalencians.com/ Nomsvalencians.com. Tots els noms en valencià-castellà i viceversa]
 
−
 
 
−
== Vore també ==
 
−
*[[Harges]]
 
−
*[[Epistolare Valentinum]]
 
−
*[[Gramàtica del valencià]]
 
−
*[[Artículs en valencià]]
 
−
*[[Verps incoatius en valencià]]
 
−
*[[Conjugació verbal de la llengua valenciana]]
 
−
*[[Anex:Bibliografia del valencià]]
 
−
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
 
−
*[[Normes del Puig]]
 
−
*[[Sigle d'Or Valencià]]
 
−
*[[Proyecte:Escriure en valencià]]
 
−
*[[Conflicte llingüístic valencià]]
 
−
*[[El Carche]]
 
−
*[[Cultura valenciana]]
 
−
*[[Història contemporànea de la llengua valenciana]]
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
=== Referències ===
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
−
{{VT|Anex:Bibliografia del valencià}}
+
==== Jesús en el cristianisme i en atres religions ====
−
'''Selecció de bibliografia sobre la llengua valenciana recomanada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].'''
+
* GUERRA GÓMEZ, Manuel: ''Los nuevos movimientos religiosos (Las sectas)''. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra, 1993. ISBN 84-313-1234-3
−
 
+
* JONAS, Hans: ''La religión gnóstica''. Siruela: Madrid, 2000. ISBN 84-7844-492-0
−
*Adlert Noguerol, M. En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1977. En El pensament valencianiste de Miquel Adlert. Ed. [[L'Oronella]]-[[AELLVA]]. Valencia, 1999.
+
* PUECH, HENRY: ''En torno a la gnosis''.
−
 
+
* TREVIJANO, Ramón: ''Patrología''. BAC: Madrid, 2004. ISBN 84-7914-366-5
−
*Aguiló Pascual, B. Vida i obra de l'escritor Lluïs Fullana (1871-1948). Ed. Emili Miedes Bisbal. Valéncia, 1993.
+
* MASSON, HERVE: ''Manual de herejías''. Ed. RIALP. Madrid 1989. ISBN 84-321-2517-2
−
 
+
* LOSSKY, VLADIMIR: ''Teología mística de la iglesia de oriente''. Ed Herder. Barcelona 1982. ISBN 84-254-1268-4
−
----------------------- Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia, 1998.
+
* PAGELS, Elaine: ''Los evangelios gnósticos''. Barcelona: Crítica, 1996. ISBN 84-253-2981-7.
−
 
+
* PAGELS, Elaine: ''Más allá de la fe. El evangelio secreto de Tomás''. Barcelona: Ares y Mares, 2004. ISBN 84-8432-489-3.
−
*Ahuir, A. i Palazón, A. Historia de la Lliteratura en Llengua valenciana (Sigle XIII). Ed. Diputacio de Valéncia. Valéncia, 2001.
+
* QUASTEN, Johannes: ''Patrología I''. Ed BAC. Madrid 2004. ISBN 84-7914-029-1
−
 
+
* QUASTEN, Johannes: ''Patrología II''. Ed BAC. Madrid 2004. ISBN 84-7914-125-5
−
*Almiñana i Vallés, J. El crit de la llengua. Ed. Lo Rat Penat. (2ª edicio). Valéncia, 1999.
+
* PIEPER, JOSEF: ''Las virtudes fundamentales''. Ed RIALP. Madrid 2003. ISBN 84-321-3134-2
−
 
+
* VERNET, JUAN: ''El Corán''. Traducción, prólogo y comentarios. Ed. De Bolsillo. ISBN 84-9759-436-3
−
*Bolleti de la Secció de Llengua i Lliteratura. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 2001.
 
−
 
 
−
*Boronat i Gisbert, J. Fono. Introducció a la fonologia valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 2000.
 
−
 
 
−
*Calpe i Climent, A. V. La guerra insidiosa. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1995.
 
−
 
 
−
*Carreras Candi, F. "El lenguaje valenciano", en Geografía general del Reino de Valencia, Tom I. Barcelona, 1920-1927.
 
−
 
 
−
------------------------- "Orientaciones ortográficas XIII. Distintas fases de la ortografía valenciana", en Geografía del Reino de Valencia (edicio facsimil del capitul). Ed. RACV. Valencia, 1996.
 
−
 
 
−
*Cassany i Bates, J. Els valencians i la normativa catalana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1997.
 
−
 
 
−
*Catalec general d'edicions en Llengua valenciana. Ed. L'Oronella. Valéncia, 1998.
 
−
 
 
−
*Costa Català, J. El ferro que desperta. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1998.
 
−
 
 
−
*Diccionari Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Real Academia de Cultura Valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1992.
 
−
 
 
−
*Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.
 
−
 
 
−
*ESCRIG, J. I LLOMBART, C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valéncia 1887. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1987.
 
−
 
 
−
*FAUS I SABATER, S. Recopilacio historica sobre la denominació llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.
 
−
 
 
−
------------------------------ Diccionari General. Imprenta Fermar. Valéncia 1985.
 
−
 
 
−
----------------------------- Diccionari de la rima. Ed. Imprenta Fermar. Valéncia 1980 (2ª edicio).
 
−
 
 
−
*FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1.987.
 
−
 
 
−
*FONTELLES FONTESTAD, A. La flexió verbal en la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1984.
 
−
 
 
−
*FULLANA MIRA, LL. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà. Valencia 1921. (Edicio fascimil). Ed. Grup d’Accio Valencianista. Valéncia 1979.  
 
−
 
 
−
------------------------ Gramàtica elemental de la llengua valenciana. Ed. Centre de Cultura Valenciana. Valencia 1915.
 
−
 
 
−
*GIMENO JUAN, M. El parlar apichat de la comarca de l’Horta de Valencia. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1993.
 
−
 
 
−
---------------------------  El lexic valencià proscrit a traves dels classics. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1998.  
 
−
 
 
−
*GINER I FERRER, J. Aportacions bibliogràfiques en torn a l’identitat de la llengua valenciana. Ed. Artes Gráficas Soler. Valéncia 1979.
 
−
 
 
−
*GINER I MARCO, J. La conjugació dels verbs en valencià. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1933.
 
−
 
 
−
*GÓMEZ BAYARRI, J.V. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia migeval?. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1993.
 
−
 
 
−
---------------------------- Carlos Ros. Apologista de la lengua valenciana. Discurs d'ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.
 
−
 
 
−
--------------------------------- Carlos Ros i Hebrera. Vida y obra d'un ferviente apologista de la lengua valenciana. En Serie Fílologica nº 23. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia 2001.
 
−
 
 
−
---------------------------------- Una aproximación a Carlos Ros y la lengua valenciana del siglo XVIII. Ed. ??? Valencia 1999.
 
−
 
 
−
*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Institut d'Estudis Valencians. Valéncia 1980.
 
−
 
 
−
*Gramàtica de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1976.
 
−
 
 
−
*GUINOT I GALÁN, J.Mª. Gramàtica normativa de la llengua valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1987.
 
−
 
 
−
----------------------------- La llengua valenciana entre els sigles XVI i XVII (Un capitul de l'historia de la llengua valenciana). En Revista de Filologia Valenciana, nº 1. Valéncia 1994.
 
−
 
 
−
*GULSOY, J. “Lexicologia valenciana". En Revista Valenciana de Filologia. Tom VI, nº 2-3. Valencia 1964.
 
−
 
 
−
*LAMARCA, L. Ensayo d'un Diccionario Valenciano-castellano. Valencia 1859.
 
−
 
 
−
*LANUZA ORTUÑO, Chimo. Valencià ¿llengua o dialecte?. Una aproximació des de la sociollingüistica. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1983.
 
−
 
 
−
*LÓPEZ I VERDEJO, Voro. "Introduccio a la lexicografia valenciana". En Serie Filológica, nº 13. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1994.
 
−
 
 
−
--------------------------- Proposta d’un "standar" oral valencià. Ed. L'Oronella. Valéncia 1997.
 
−
 
 
−
-------------------------- Les normes de l’Academia o normes ortografiques del Puig. En Serie Filologica nº 19. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 1998.  
 
−
 
 
−
------------------------- Tractat de metrica valenciana. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1999.
 
−
 
 
−
------------------------- "Aproximacio a la lexicografía valenciana dels sigles XVI I XVII: el vocabulari Valencià-Castellà de Juan de Resa". En Serie Filologica nº 22. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.
 
−
 
 
−
------------------------ La filosofia llingüistica de Carles Salvador, Lluïs Revest i Josep Giner. Discurs d’ingres en la RACV. Ed. Real Academia de Cultura Valenciana. Valéncia 2001.
 
−
 
 
−
*MARÍ, X. Revisio al conflicte valenciá. (Es possible el futur). Ed. Marí Montañana. Valéncia 1983.
 
−
 
 
−
*MARTÍ GADEA, J. Diccionario General Valenciano-Castellano. Valencia 1891.  
 
−
 
 
−
--------------------------- Vocabulari Monosilábich valenciá-castellá. Valéncia 1915.
 
−
 
 
−
*MARTÍ I GRAJALES, F. “El notario Carlos Ros y Hebrera. Biobibliografía”. En El Archivo. Revista de Ciencias Históricas. Tom V. Valencia 1891.
 
−
 
 
−
*MIEDES BISBAL, E. Vocabulari elemental de la llengua valenciana. Ed. Valéncia 2000. Valéncia 1983.  
 
−
 
 
−
*NEBOT PÉREZ, J. Tratado de ortografía valenciana clásica. Ed. Angel Aguilar, Editor. Valencia 1910.
 
−
 
 
−
*Normes d’ortografia valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia 1933 (edicio facsimil de 1981).
 
−
 
 
−
*Ortografia de la llengua valenciana. Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994.
 
−
 
 
−
*PEÑARROJA TORREJÓN, L. El mozárabe de Valencia. Ed. Gredos. Madrit 1990.
 
−
 
 
−
----------------------------------------- Cristianos bajo el Islam. Ed. Gredos. Madrit 1993.
 
−
 
 
−
*PUIG, R. La conjugacio verbal valenciana. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1981 (quarta edicio).
 
−
 
 
−
*RAGA, F. Mosatros, veus del valencià viu. Ed. Egisa. Valéncia 1998.
 
−
 
 
−
*REVEST I CORZO, LL. La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Ed. Societat Castellónenca de Cultura. Castelló 1930.
 
−
 
 
−
*Revista de Filologia Valenciana. Ed. Accio Bibliografica Valenciana. Valéncia 1994 en avant.
 
−
 
 
−
*Revista de la Real Academia de Cultura Valenciana. Al voltant de la llengua valenciana. Ed. RACV. Valéncia 1994 en avant.
 
−
 
 
−
*RIBELLES COMÍN, J. Bibliografía de la lengua valenciana. (5 volums). Madrit 1915 en avant.
 
−
 
 
−
*ROS I HEBRERA C. Diccionario Valenciano-Castellano. Valencia 1764. Edicio facsimil. Librería París-Valencia. Valencia 1979.
 
−
 
 
−
*ROSANES, M. Miscelánea que comprén d'un vocabulario valenciano- castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. Imprenta José Mª Ayoldi. Valencia 1864.
 
−
 
 
−
*RUIZ NEGRE, A. Diccionari de sinonims, idees afins i contraris. Ed. Del Senia al Segura. Valéncia 1994.
 
−
 
 
−
*SANCHO GEA, J.B. Llengua valenciana. Situació política actual. Analisis sintetic de la Llei de creació de l’Academia Valenciana de la Llengua -AVLL- apunts de futur. Ed. Plataforma Normes d'El Puig. Valéncia 2000.
 
−
 
 
−
*SIMÓ SANTONJA, V. ¿Valenciano o catalán?. Ed. Artes Gráficas Soler. Valencia 1979.
 
−
 
 
−
*SOBREQUÉS VIDAL, S. “La repoblación del Reino de Valencia después de la Reconquista”. En Historia social y económica de España y América dirigida por J. Vicens Vives. Barcelona 1957.
 
−
 
 
−
*S. REIG, E. Valencià en perill d’extinció. Ed. Arts Grafiques Soler, S.L. Valéncia 1999.
 
−
 
 
−
*UBIETO ARTETA, A. Origenes del Reino de Valencia. Tom I. Valencia 1975, Tom II. Saragossa 1979.
 
−
 
 
−
*VENDRELL I MATOSES, S.J. Iniciació al valencianisme. Ed. Lo Rat Penat. Valéncia 1998.
 
−
 
 
−
*VIVES CISCAR, J. Los diccionarios y vocabularios valencianos. Valencia 1882. Edicio facsimil. Colección Biblioteca Valenciana. Valencia 1987.
 
−
 
 
−
== Enllaços externs ==
 
−
*[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
 
−
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
 
−
*[http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start Diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]
 
−
*[http://www.valencian.org Valencian.org, El portal internacional de la llengua valenciana]
 
−
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
 
−
*[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la llengua valenciana]
 
−
*[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 "Tirant lo Blanch", transcrit]
 
−
*[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]
 
−
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]
 
−
*[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]
 
−
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/01/valenciano-apaga-buenos-aires/710489.html El valencià en Argentina]
 
−
*[http://russafi.blogspot.com/2009/12/la-lengua-valenciana.html La llengua valenciana]
 
−
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/manifest_racv_20130704 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV manifesta la seua postura davant la proposició del Grup Parlamentari Popular de modificar la definició de l'entrada “valenciano” en el diccionari de la RAE]
 
−
*[http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l’única llengua oficial d’este Regne, des de la seua creació, en 1238 - Cultura Valenciana]
 
  
 +
==Enllaços externs==
 +
*[http://www.vatican.va/archive/ESL0022/_INDEX.HTM Catecismo de la Iglesia Catòlica] Librería Editrice Vaticana
 +
*[http://www.historialago.com/jesucristo.htm HistoriaLago.com/Jesucristo.htm] (Jesús de Nazaret, visió d'un catòlic).
 +
*[http://www.enciclopediacatolica.com/j/jesucristo.htm Enciclopedia Catòlica] Documents Històrics relacionats en Jesucrist.
  
−
{{Regne de Valéncia}}
+
{{Traduït de|es|Jesús_de_Nazaret}}
−
{{Llengües romàniques}}
 
−
{{Llengües d'Espanya}}
 
−
{{Llengua valenciana}}
 
  
−
[[Categoria:Valencià]]
+
[[Categoria:Religió]]
−
[[Categoria:Llengües]]
+
[[Categoria:Cristianisme]]
−
[[Categoria:Llengües romàniques]]
+
[[Categoria:Jesús de Nazaret]]
−
[[Categoria:Llingüística]]
+
[[Categoria:Personages del Nou Testament]]
 +
[[Categoria:Palestins]]
 +
[[Categoria:Fundadors i reformadors religiosos]]
 +
[[Categoria:Judeus]]

Revisió de 13:38 26 maig 2021

Mosaic en una representació de Jesucrist, existent en l'antiga Basílica de Santa Sofía (Estambul), datada prop de 1280

Jesús de Nazaret, també conegut com Jesús, Crist o Jesucrist, és la figura central del cristianisme. Per a la majoria de les denominacions cristianes, és el Fill de Deu i, per extensió, una encarnació de Deu mateix. La seua importància consistix aixina mateix en la creència de que, en la seua mort i posterior resurrecció, va redimir al gènero humà. En l'islam, a on és conegut pel nom de Isa, el consideren també com a u dels seus profetes més importants. És u dels personages que ha eixercit una major influència en la cultura occidental.

La paraula Crist prové del llatí Christus, i este del grec christós, 'χριστoς' (la pronunciació actual es deu al fet de carir en el llatí del so de la jota castellana [χ]). 'χριστoς'. Aixina puix, és una traducció de l'hebreu mashíakh (en valencià, 'messies, salvador').

Segons l'opinió majoritàriament acceptada en mijos acadèmics, basada en una llectura crítica dels texts sobre la seua figura, la majoria dels historiadors i experts bíblics opinen que estes senyes poden donar-se per certes, donada la concordança de les fonts, si be una minoria d'estudiosos posa en tela de juí l'historicitat de Jesús de Nazaret, a causa de la pràctica inexistència de mencions en fonts no cristianes.

Per citar a soles alguns autors que afirmen l'historicitat de Jesús: Raymond E. Brown (La mort del Messies, ISBN 84-8169-485-1); John Dominic Crossan (Jesús, vida d'un llaurador jueu, 1994, ISBN 84-7423-655-X; Jesús desenterrat, ISBN 84-8432-459-1); Bart Ehrman (Jesús, el profeta jueu apocalíptic, 2001, ISBN 84-493-1027-X); Gerd Theissen i Annette Merz (El Jesús històric, 2004, ISBN 84-301-1349-5); E.P. Sanders (La figura històrica de Jesús, 2000, ISBN 84-8169-400-2); Geza Vermes (Jesús el jueu: els manuscrits llegits per un historiador, 1994, ISBN 84-7669-213-7; La religió de Jesús el judeu, 1996, ISBN 84-7979-201-9); Paul Winter (El procés a Jesús, 1983, ISBN 84-85501-50-0).

Cal fer menció de que inclús els defensors de la teoria de l'inexistència de Jesús reconeixen que l'opinió generalisada és la contrària. Jesús de Nazaret fon un predicador judeu que vixqué al principi del sigle I en les regions de Galilea i Judea i fon crucificat en Jerusalem vora l'any 30.

Lo que es coneix de Jesús depén casi absolutament [1] de la tradició cristiana, especialment de la usada per a la composició dels evangelis sinòptics, redactats, segons opinió majoritària, uns 30 o 40 anys, com a mínim, despuix de la seua mort. La majoria dels estudiosos considera que per mig de l'estudi dels evangelis és possible reconstruir tradicions que es remonten a contemporàneus de Jesús, encara que hi ha grans discrepàncies entre els investigadors en quant als métodos d'anàlisis dels texts i les conclusions que d'ells poden extraure's.

Jesús en el cristianisme

Crist crucificat de Diego Velázquez (sigle XVII)

La figura de Jesús de Nazaret és el centre de totes les religions denominades cristianes, encara que hi ha diferents interpretacions sobre la seua persona.[2] En general, per als cristians, Jesús de Nazaret és el protagoniste d'un acte únic [3] i intransferible, pel qual l'home adquirix la possibilitat d'elevar-se per damunt de la seua naturalea caiguda i conseguir la salvació.[4] El nomenat acte es consumix en la resurrecció de Jesús de Nazaret. La resurrecció és, per tant, el fet central del cristianisme i constituïx la seua esperança soteriològica. Com a acte, és privatiu de la divinitat i inassequible a l'home. De forma més precisa, la encarnació, la mort i la resurrecció compensen en tres actes successius els tres obstàculs que separaven, segons la doctrina cristiana, a Deu de l'home: la naturalea,[5] el pecat[6] i la mort.[7] Per la encarnació del Verp, la naturalea divina es fa humana.[8] Per la mort de Crist, se supera el pecat i per la seua resurrecció, la mort.[9]

Històricament, el núcleu de la doctrina cristiana quedà fixat en el Concili de Nicea, en la formulació del Símbol Nicé. Este concili és reconegut per les principals denominacions cristianes: catòlics, ortodoxos i les diferents iglésies protestants. El text del credo Nicé per lo que fa a Jesús és el següent:

I en un Senyor Jesucrist, el Fill de Deu; engendrat com l'Unigènit del Pare, és dir, de la substància del Pare, Deu de Deu; llum de llum; Deu verdader de Deu verdader; engendrat, no fet; consubstancial al Pare; per mig del qual totes les coses varen ser fetes, tant les que estan en els cels com les que estan en la terra; qui per a nosatres els humans i per a la nostra salvació va descendir i es va fer carn, se va fer humà, i va patir, i va resucitar al tercer dia, i vindrà a jujar als vius i als morts.

Existixen, no obstant, iglésies no trinitàries que no reconeixen l'existència d'una trinitat de persones en Deu: Unitarisme.

Jesús de Nazaret és també considerat l'encarnació del Fill, segona persona o hipòstasis de la trinitat cristiana. És Fill per naturalea i no per adopció, lo que vol dir que la seua divinitat i la seua humanitat són inseparables. La relació entre la naturalea divina i humana va quedar fixada en el Concili de Calcedònia en estos térmens:

Seguint en unanimitat als Sants Pares, nosatres ensenyem que s'ha de confessar un sol i mateix Fill, el nostre Senyor Jesucrist, perfecte en la seua divinitat i perfecte en la seua humanitat, verdader Deu i verdader home en ànima racional i cos; consubstancial en el Pare quant a la divinitat, i consubstancial en nosatros quant a la humanitat; en tot semblant a nosatros menys en el pecat, naixcut del Pare abans de tots els sigles segons la divinitat, i en els últims dies, per nosatres i per la nostra salvació, naixcut de Maria, la Mare de Deu, (mare) de Deu, segons l'humanitat: un i el mateix Crist Senyor Fill Unigènit en dos naturalees ben distintes, immutables, indivisibles, inseparables; la diferència de naturalees en cap modo és suprimida per l'unió, més be es conserven les propietats de cada naturalea i concorden en una persona i en un subjecte. No (està) dividit ni partit en dos persones, sino que un i el mateix és Fill únic, Deu, Verp, Jesús Senyor, com des del principi els profetes i el mateix Jesucrist nos va ensenyar i va transmetre el símbol dels pares. Despuix d'haver segut regulades totalment per nosatros estes coses, en tota exactitut i harmonia, este Sant Sínodo ecumènic va definir que a ningú es permeta proferir una atra fe ni escriure-la, ni adaptar-la, ni pensar-la o ensenyar-la a atres.[10]

Referències

Referències

  1. ↑ Les referències a Jesús en autors no cristians són molt concises, i en alguns casos s'ha posat en dubte que es referixquen al mateix personage que descriuen els evangelis.
  2. ↑ Puix que el cristianisme dista molt de ser una corrent uniforme de creències i pensament, per a parlar sobre Jesús en el cristianisme caldria descriure les modalitats o concepcions cultivades per les distintes branques del cristianisme, també nomenades denominacions cristianes. Si be totes eixes concepcions són perfectament admissibles com a posicions de fe, expondre-les sense més en peu d'igualtat conduiria a un cert relativisme que no donaria conte del fet innegable de que unes són creències majoritàries i atres particulars, que unes varen ser desestimades a soles despuix de llarcs debats i atres se varen considerar heregies de manera contundent i des del primer moment.
  3. ↑ L'historicitat de la resurrecció de Jesús de Nazaret és un fet que diferència la religió cristiana de les religions gregues. Si, per ad estes últimes, el temps és una entelèquia circular i repetitiva, que es succeïx a manera d'etern retorn, el cristianisme assumix des del principi una noció llineal del temps, en la qual la resurrecció és un fita històrica única sobre la qual s'ordena l'història passada i la futura. Vore Puech, Henry: El temps en el cristianisme.
  4. ↑ En contraposició a les concepcions científiques que consideren l'home com la cima de l'evolució natural, la teologia cristiana considera que l'home és una espiritualitat caiguda. Vore Josef Pieper: Les virtuts fonamentals. Ed. Rialp Pp. 180.
  5. ↑ La naturalea de Deu (increada) i la naturalea de l'home (criatura) estan separades per l'abisme ontològic de l'acte creatiu ex nihilo
  6. ↑ La possibilitat del pecat és exclusiva de la voluntat de la criatura alluntada de Deu
  7. ↑ Entendrit sobretot en el sentit ontològic (deixar de ser)
  8. ↑ Plantilla:Bíblia
  9. ↑ Vladimir Lossky: Teologia mística de l'iglésia d'orient. Pp. 101
  10. ↑ Esta traducció és obra de RoyFocker, qui la va traduir directament del grec. Traducció.

Bibliografia

Jesús en el cristianisme i en atres religions

  • GUERRA GÓMEZ, Manuel: Los nuevos movimientos religiosos (Las sectas). Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra, 1993. ISBN 84-313-1234-3
  • JONAS, Hans: La religión gnóstica. Siruela: Madrid, 2000. ISBN 84-7844-492-0
  • PUECH, HENRY: En torno a la gnosis.
  • TREVIJANO, Ramón: Patrología. BAC: Madrid, 2004. ISBN 84-7914-366-5
  • MASSON, HERVE: Manual de herejías. Ed. RIALP. Madrid 1989. ISBN 84-321-2517-2
  • LOSSKY, VLADIMIR: Teología mística de la iglesia de oriente. Ed Herder. Barcelona 1982. ISBN 84-254-1268-4
  • PAGELS, Elaine: Los evangelios gnósticos. Barcelona: Crítica, 1996. ISBN 84-253-2981-7.
  • PAGELS, Elaine: Más allá de la fe. El evangelio secreto de Tomás. Barcelona: Ares y Mares, 2004. ISBN 84-8432-489-3.
  • QUASTEN, Johannes: Patrología I. Ed BAC. Madrid 2004. ISBN 84-7914-029-1
  • QUASTEN, Johannes: Patrología II. Ed BAC. Madrid 2004. ISBN 84-7914-125-5
  • PIEPER, JOSEF: Las virtudes fundamentales. Ed RIALP. Madrid 2003. ISBN 84-321-3134-2
  • VERNET, JUAN: El Corán. Traducción, prólogo y comentarios. Ed. De Bolsillo. ISBN 84-9759-436-3

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valencià&oldid=174333»