Diferència entre les revisions de "Idioma català"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de SocBell (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Valencian)
(Contingut canviat per «Grossa merda».)
Llínea 1: Llínea 1:
{{llengua|
+
Grossa merda
|nom= Català
 
|nomnatiu= Català
 
|pronunciació=
 
|atresdenominacions=
 
|estats= [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]]
 
|regió= [[Andorra]], [[Alguer]], [[Perpinyà]] i [[Catalunya]]
 
|parlants= 4,4 millons
 
|parlantsnatius=
 
|parlantsnonatius=
 
|rank= 123º
 
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;[[Itàlica]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Romanç-occidental]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Galo-Ibèric<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Ibèric-Romanç<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Català'''<br />
 
|nació= [[Andorra]] i [[Espanya]] en la regió de [[Catalunya]]
 
|fontcolor=
 
|regulat= [[Institut d'Estudis Catalans]]
 
|iso1= ca
 
|iso2= cat
 
|iso3= cat
 
|mapa=[[Image:Extensio_del_catala.png|230px|center]]
 
}}
 
 
 
El '''català''' (''Català, llengua catalana'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.
 
 
 
És la segona més parlada de [[Catalunya]], a on és superada pel [[castellà]] tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=3311&PARENT=25&CTX=B#FROM Usos lingüísticos. Datos comparados [[2003]]-[[2008]]. Cataluña], Instituto de Estadística de Cataluña</ref>
 
 
 
== Orige de la Llengua Catalana ==
 
El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nort-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga ''denominar'' l'independència de la llengua romànica respecte al [[llatí]]. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins al valencià alacantí acabant en un ''castellà valencianisat'' en [[Múrcia]] i a les [[Llengües d'Oïl]] acabant en les fronteres franceses.
 
 
 
Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en l'aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en l'occità per mig del dialecte de transició rossellonés.
 
 
 
* Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]]
 
 
 
== Extensió del Català ==
 
 
 
[[Image:Portada Lo catala.jpg|thumb|right|250px|<center>En [[1903]] la naturalea i extensió del català encara era ambigua per als catalans</center>]]
 
 
 
El Català és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] o [[Perpinyà]]. No obstant està [[Conflicte llingüístic valencià|disputada]] la consideració del [[idioma valencià|valencià]] i del [[idioma balear|balear]] com a llengua o varietat dialectal del català. La corrent que considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] se parla una varietat del català se denomina [[pancatalanisme]].
 
 
 
== Situació sociollingüística del català ==
 
La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de [[bilingüisme]] social: en el [[Idioma francés|francés]] en el Roselló, en el [[Idioma italià|italià]] (més que en el [[sart]]) en [[Alguer]], i en el [[idioma espanyol|castellà]] en [[Catalunya]] i [[Andorra]], on també es parla el francés.
 
 
 
==Característiques del català==
 
{{en desenroll|Sempreval}}
 
=== Vocalisme ===
 
=== Consonantisme ===
 
=== Morfologia ===
 
=== Sistema d'escritura ===
 
El sistema de escritura presenta certs característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la ''-l-'' geminada: ''-[[l·l]]-'' (com en ''intel·ligent'' –inteligent–). L'atra característica és la ''ny'' [ɲ] que se troba també en [[afaan oromo]], [[idioma hongarés|hongarés]], [[quenya]], [[idioma való|való]], [[idioma judeoespanyol|judeoespanyol]], [[idioma malayo|malayo]], [[idioma indonesi|indonesi]], [[idioma ewe|ewe]], [[idioma ga|gã]], [[idioma ganda|ganda]], [[idioma valencià|valencià]] [[idioma lingala|lingala]], [[idioma sesoto|sesoto]], [[idioma swahili|swahili]], [[idioma balear|balear]], [[idioma zhuang|zhuang]] i [[idioma zulú|zulú]]. També és destacable la grafia ''-ig'' [t∫] representada en poques paraules  o la "t+''consonant''" per a la representació de consonants dobles  en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (''setmana'', ''cotna'', ''atles'', ''bitllet'', ''jutge'', ''platja'').
 
 
 
== Desenroll històric ==
 
El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al [[sigle XIX]], ya que anteriorment es considerava una varietat [[dialecte|dialectal]] de la [[llengua provençal]].<ref>Gramática Histórica Catalana ". [[1952]] Antoni Badia Margarit</ref>.
 
 
 
Quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la [[Península itàlica]] i en el vocabulari nàutic [[mediterràneu]]. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant a [[Europa]] com en els [[Estats Units]] i [[Hispanoamèrica]], així com en centres catalans de tot el món.
 
 
 
==Referències==
 
{{Reflist}}
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
*Artícul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm El Català, una variant mes de l'Occità]
 
*Artícul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Catalans]
 
 
 
{{Llengües de França}}
 
{{Llengües d'Espanya}}
 
{{Llengües romàniques}}
 
[[Categoria:Llengües]]
 

Revisió de 02:07 30 ago 2011

Grossa merda