Diferència entre les revisions de "Idioma català"

	Català; Català
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Espanya, França, Itàlia i Andorra
Regió:	Andorra, Alguer, Perpinyà i Catalunya
Parlants:	4,4 millons
Rànquing:	123º
Família:	Indoeuropea; Itàlica; Romanç-occidental; Galo-Ibèric; Ibèric-Romanç; Català;
	estatus oficial
Llengua oficial de:	Andorra i Espanya en la regió de Catalunya
Regulat per:	Institut d'Estudis Catalans
	còdics de la llengua
ISO 639-1	ca
ISO 639-2	cat
ISO/FDIS 639-3	cat
SIL	{{{sil}}}
	230px
	vore també: llengua

Revisió de 18:59 25 dec 2009

El català (Català, llengua catalana pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones.

És la segona més parlada de Catalunya, on és superada pel castellà tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.^[1]

Orige de la Llengua Catalana

El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga denominar l'independència de la llengua romànica respecte al llatí. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins el valencià alacantí acabant en un castellà avalencianat en Múrcia i a les Llengües d'oïl acabant en les fronteres franceses.

Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en l'aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en l'occità per mig del dialecte de transició rosellonés.

Veja's també: Evolució del llatí: el llatí vulgar

Extensió del Català

El Català és una llengua parlada en Catalunya, Andorra i El Roselló o Perpinyà, pero la corrent política del pancatalanisme afirma que també l'utilisen en el Regne de Valéncia i en les Illes Balears pel seu paregut en el Català.

Postura mossarabista

Els defensors del mossarabisme, defenen que la llengua catalana no és la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.

Postura pancatalanista

Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la llengua valenciana, el balear i el català pertanyen al mateix sistema llingüístic. Esta postura és sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'Universitat de València, actualment controlades per gent afí al catalanisme més radical, per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, acadèmia política creada per a anexionar la llengua catalana i la llengua valenciana i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més o menys polèmics, sent el cas més conegut el de l'ex-falangiste Joan Fuster

Situació sociollingüística del català

La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de bilingüisme social: en el francés en el Roselló, en el italià (més que en el sart) en Alguer, i en el castellà en Catalunya i Andorra, on també es parla el francés.

Característiques del català

Vocalisme

Consonantisme

Morfologia

Sistema d'escritura

El sistema de escritura presenta certs característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la -l- geminada: -l·l- (com en intel·ligent –inteligent–). L'atra característica és la ny [ɲ] que se troba també en afaan oromo, hongarés, quenya, való, judeoespanyol, malayo, indonesi, ewe, gã, ganda, valencià lingala, sesoto, swahili, balear, zhuang i zulú. També és destacable la grafia -ig [t∫] representada en poques paraules o la "t+consonant" per a la representació de consonants dobles en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (setmana, cotna, atles, bitllet, jutge, platja).

Dialectes de Català

Català septentrional, o rossellonés

Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula pas per a les negacions i té la característica Salat.

Català central

Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment és el català que s'ha impost a la resta de Catalunya.

Català nort-occidental

Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien abans entre el regne valencià i Lleida. Actualment s'usa com a excusa per a dir que el valencià és el català occidental.

Català de transició o Tortosí

Dialecte del català compartit en el valencià. És el punt de barrejada entre valencià i català.

Desenroll històric

El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al sigle XIX, ya que anteriorment es considerava una varietat dialectal de la llengua provençal.^[2].

Quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la Península itàlica i en el vocabulari nàutic mediterràneu. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant a Europa com en els Estats Units i Hispanoamèrica, així com en centres catalans de tot el món.

Referències

↑ Usos lingüísticos. Datos comparados 2003-2008. Cataluña, Instituto de Estadística de Cataluña
↑ Gramática Histórica Catalana ". 1952 Antoni Badia Margarit

Enllaços externs

Artícul d'Emili Miedes El Català, una variant mes de l'Occità
Artícul de Ricart García Moya L'Occità, malsensomi de l'Institut d'Estudis Catalans

Llengües de França
Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés

Idiomes d'Espanya ·
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc

Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià

[1] Usos lingüísticos. Datos comparados 2003-2008. Cataluña, Instituto de Estadística de Cataluña

[2] Gramática Histórica Catalana ". 1952 Antoni Badia Margarit

[1]

[2]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{en desenroll|Sempreval}}
 {{llengua|
 |nom= Català
@@ Llínea 27: / Llínea 26: @@
 El '''català''' (''Català, llengua catalana'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones.
+És la segona més parlada de [[Catalunya]], on és superada pel [[castellà]] tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=3311&PARENT=25&CTX=B#FROM Usos lingüísticos. Datos comparados 2003-2008. Cataluña], Instituto de Estadística de Cataluña</ref>
 == Orige de la Llengua Catalana ==
 El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga ''denominar'' l'independència de la llengua romànica respecte al [[llatí]]. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins el valencià alacantí acabant en un ''castellà avalencianat'' en [[Múrcia]] i a les [[Llengües d'oïl]] acabant en les fronteres franceses.
@@ Llínea 43: / Llínea 45: @@
 Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la [[llengua valenciana]], el [[balear]] i el català pertanyen al mateix sistema llingüístic. Esta postura és sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'[[Universitat de València]], actualment controlades per gent afí al catalanisme més radical, per l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], acadèmia política creada per a anexionar la llengua catalana i la [[llengua valenciana]] i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més o menys polèmics, sent el cas més conegut el de l'ex-falangiste [[Joan Fuster]]
+== Situació sociollingüística del català ==
+La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de [[bilingüisme]] social: en el [[Idioma francés|francés]] en el Roselló, en el [[Idioma italià|italià]] (més que en el [[sart]]) en [[Alguer]], i en el [[idioma espanyol|castellà]] en [[Catalunya]] i [[Andorra]], on també es parla el francés.
+==Característiques del català==
+{{en desenroll|Sempreval}}
+=== Vocalisme ===
+=== Consonantisme ===
+=== Morfologia ===
+=== Sistema d'escritura ===
+El sistema de escritura presenta certs característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la ''-l-'' geminada: ''-[[l·l]]-'' (com en ''intel·ligent'' –inteligent–). L'atra característica és la ''ny'' [ɲ] que se troba també en [[afaan oromo]], [[idioma hongarés|hongarés]], [[quenya]], [[idioma való|való]], [[idioma judeoespanyol|judeoespanyol]], [[idioma malayo|malayo]], [[idioma indonesi|indonesi]], [[idioma ewe|ewe]], [[idioma ga|gã]], [[idioma ganda|ganda]], [[idioma valencià|valencià]] [[idioma lingala|lingala]], [[idioma sesoto|sesoto]], [[idioma swahili|swahili]], [[idioma balear|balear]], [[idioma zhuang|zhuang]] i [[idioma zulú|zulú]]. També és destacable la grafia ''-ig'' [t∫] representada en poques paraules  o la "t+''consonant''" per a la representació de consonants dobles  en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (''setmana'', ''cotna'', ''atles'', ''bitllet'', ''jutge'', ''platja'').
 == Dialectes de Català ==
@@ Llínea 59: / Llínea 70: @@
 Dialecte del català compartit en el valencià. És el punt de barrejada entre valencià i català.
-== Pare nostre en català ==
+== Desenroll històric ==
-* '''Català''': Pare nostre que ets al cel, santificat sigui el teu nom. Vingui a nosaltres el teu regne. Faci's la teva voluntat aixi a la terra com al cel. Dona'ns el pa nostre de cada dia i perdona le snostres ofenses, així com nosaltres perdonem als que ens ofenen. I ens deixis caure en la temptació i lliura'ns del mal. Amen.
+El català no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al sigle XIX, ya que anteriorment es considerava una varietat [[dialecte|dialectal]] de la [[llengua provençal]].<ref>Gramática Histórica Catalana ". 1952 Antoni Badia Margarit</ref>.
+Quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la [[Península itàlica]] i en el vocabulari nàutic [[mediterràneu]]. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant a [[Europa]] com en els [[Estats Units]] i [[Hispanoamèrica]], així com en centres catalans de tot el món.
-* '''Valencià''':Pare nostre que estàs en el Cel, santificat siga el teu nom. Vinga a nosatros el teu Regne. Faça's la teua voluntat aixina en la terra com en el cel. Dona-nos el pa nostre de cada dia i perdona les nostres ofenses, aixina com nosatros perdonem als que mos ofenen. I no nos deixes caure en la tentació i lliura-nos del mal. Amen.
+==Referències==
+{{Reflist}}
 == Enllaços externs ==