Diferència entre les revisions de "Idioma català"
m (Revertides les edicions de YOMUSULTRA (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{llengua| | {{llengua| | ||
| − | |nom= | + | |nom= Valencià |
| − | |nomnatiu= | + | |nomnatiu= Valencià |
|pronunciació= | |pronunciació= | ||
|atresdenominacions= | |atresdenominacions= | ||
| − | |estats= [[ | + | |estats= [[València]], [[França]], [[Itàlia]] i [[Andorra]] |
|regió= [[Andorra]], [[Alguer]], [[Perpinyà]] i [[Catalunya]] | |regió= [[Andorra]], [[Alguer]], [[Perpinyà]] i [[Catalunya]] | ||
|parlants= 4,4 millons | |parlants= 4,4 millons | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Galo-Ibèric<br /> | Galo-Ibèric<br /> | ||
Ibèric-Romanç<br /> | Ibèric-Romanç<br /> | ||
| − | ''' | + | '''Valencià'''<br /> |
|nació= [[Andorra]] i [[Espanya]] en la regió de [[Catalunya]] | |nació= [[Andorra]] i [[Espanya]] en la regió de [[Catalunya]] | ||
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
| − | |regulat= [[Institut d'Estudis | + | |regulat= [[Institut d'Estudis Valencià]] |
|iso1= ca | |iso1= ca | ||
|iso2= cat | |iso2= cat | ||
|iso3= cat | |iso3= cat | ||
| − | |mapa=[[ | + | |mapa=[[Valencià.png|230px|center]] |
}} | }} | ||
| − | El ''' | + | El '''Valencià''' (''Valencià, llengua Valencià'' pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. |
| − | És la segona més parlada de [[ | + | És la segona més parlada de [[Valencià]], a on és superada pel [[Valencià]] tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.<ref>[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=3311&PARENT=25&CTX=B#FROM Usos lingüísticos. Datos comparados [[2003]]-[[2008]]. Cataluña], Instituto de Estadística de Cataluña</ref> |
| − | == Orige de la Llengua | + | == Orige de la Llengua Valencià == |
| − | El | + | El Valencià com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nort-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga ''denominar'' l'independència de la llengua romànica respecte al [[llatí]]. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins al valencià alacantí acabant en un ''castellà valencianisat'' en [[Múrcia]] i a les [[Llengües d'Oïl]] acabant en les fronteres franceses. |
| − | Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el | + | Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el Valencià llimita per l'oest en l'aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en l'occità per mig del dialecte de transició rossellonés. |
* Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]] | * Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]] | ||
| − | == Extensió del | + | == Extensió del Valencià == |
| − | [[Image:Portada Lo | + | [[Image:Portada Lo Valencià.jpg|thumb|right|250px|<center>En [[1903]] la naturalea i extensió del Valencià encara era ambigua per als Valencià </center>]] |
| − | El | + | El Valencià és una llengua parlada en [[Catalunya]], [[Andorra]] i [[El Roselló]] o [[Perpinyà]]. No obstant està [[Conflicte llingüístic valencià|disputada]] la consideració del [[idioma valencià|valencià]] i del [[idioma balear|balear]] com a llengua o varietat dialectal del Valencià. La corrent que considera que en la [[Valencià Valencià]], [[Illes Valencià]] i [[Valencià]] se parla una varietat del Valencià se denomina [[Valencià]]. |
| − | == Situació sociollingüística del | + | == Situació sociollingüística del Valencià == |
| − | La característica sociollingüística més destacada del | + | La característica sociollingüística més destacada del Valencià és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de [[bilingüisme]] social: en el [[Idioma francés|francés]] en el Roselló, en el [[Idioma italià|italià]] (més que en el [[sart]]) en [[Alguer]], i en el [[idioma espanyol|castellà]] en [[Catalunya]] i [[Andorra]], on també es parla el francés. |
| − | ==Característiques del | + | ==Característiques del Valencià == |
| − | {{en | + | {{en Valencià | Valencià}} |
=== Vocalisme === | === Vocalisme === | ||
| − | === | + | === Valencià === |
| − | === | + | === Valencià === |
| − | === Sistema | + | === Sistema Valencià === |
| − | El sistema de escritura presenta certs característiques particulars. El | + | El sistema de escritura presenta certs característiques particulars. El Valencià presenta una característica única, l'escritura de la ''-l-'' geminada: ''-[[l·l]]-'' (com en ''intel·ligent'' –inteligent–). L'atra característica és la ''ny'' [ɲ] que se troba també en [[afaan oromo]], [[idioma hongarés|hongarés]], [[quenya]], [[idioma való|való]], [[idioma judeoespanyol|judeoespanyol]], [[idioma malayo|malayo]], [[idioma indonesi|indonesi]], [[idioma ewe|ewe]], [[idioma ga|gã]], [[idioma ganda|ganda]], [[idioma valencià|valencià]] [[idioma lingala|lingala]], [[idioma sesoto|sesoto]], [[idioma swahili|swahili]], [[idioma balear|balear]], [[idioma zhuang|zhuang]] i [[idioma zulú|zulú]]. També és destacable la grafia ''-ig'' [t∫] representada en poques paraules o la "t+''consonant''" per a la representació de consonants dobles en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (''setmana'', ''cotna'', ''atles'', ''bitllet'', ''jutge'', ''platja''). |
== Desenroll històric == | == Desenroll històric == | ||
| − | El | + | El Valencià no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al [[sigle XIX]], ya que anteriorment es considerava una varietat [[dialecte|dialectal]] de la [[llengua provençal]].<ref>Gramática Histórica Valencià ". [[1952]] Antoni Badia Margarit</ref>. |
| − | Quant al | + | Quant al Valencià com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la [[Península itàlica]] i en el vocabulari nàutic [[mediterràneu]]. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant a [[Europa]] com en els [[Estats Units]] i [[Hispanoamèrica]], així com en centres Valencià de tot el món. |
==Referències== | ==Referències== | ||
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | *Artícul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm El | + | *Artícul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm El Valencià, una variant mes de l'Occità] |
| − | *Artícul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis | + | *Artícul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Valencià] |
| − | {{Llengües de | + | {{Llengües de Valencià}} |
| − | {{Llengües | + | {{Llengües Valencià}} |
| − | {{Llengües | + | {{Llengües Valencià}} |
| − | [[ | + | [[Valencià]] |
Revisió de 23:17 16 gin 2013
| Valencià Valencià | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | València, França, Itàlia i Andorra |
| Regió: | Andorra, Alguer, Perpinyà i Catalunya |
| Parlants: | 4,4 millons |
| Rànquing: | 123º |
| Família: | Indoeuropea Itàlica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Andorra i Espanya en la regió de Catalunya |
| Regulat per: | Institut d'Estudis Valencià |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | ca |
| ISO 639-2 | cat |
| ISO/FDIS 639-3 | cat |
| SIL | {{{sil}}} |
| 230px|center | |
| vore també: llengua | |
El Valencià (Valencià, llengua Valencià pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones.
És la segona més parlada de Valencià, a on és superada pel Valencià tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.[1]
Orige de la Llengua Valencià
El Valencià com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nort-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga denominar l'independència de la llengua romànica respecte al llatí. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins al valencià alacantí acabant en un castellà valencianisat en Múrcia i a les Llengües d'Oïl acabant en les fronteres franceses.
Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el Valencià llimita per l'oest en l'aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en l'occità per mig del dialecte de transició rossellonés.
- Vore també: Evolució del llatí: el llatí vulgar
Extensió del Valencià
El Valencià és una llengua parlada en Catalunya, Andorra i El Roselló o Perpinyà. No obstant està disputada la consideració del valencià i del balear com a llengua o varietat dialectal del Valencià. La corrent que considera que en la Valencià Valencià, Illes Valencià i Valencià se parla una varietat del Valencià se denomina Valencià.
Situació sociollingüística del Valencià
La característica sociollingüística més destacada del Valencià és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de bilingüisme social: en el francés en el Roselló, en el italià (més que en el sart) en Alguer, i en el castellà en Catalunya i Andorra, on també es parla el francés.
Característiques del Valencià
Vocalisme
Valencià
Valencià
Sistema Valencià
El sistema de escritura presenta certs característiques particulars. El Valencià presenta una característica única, l'escritura de la -l- geminada: -l·l- (com en intel·ligent –inteligent–). L'atra característica és la ny [ɲ] que se troba també en afaan oromo, hongarés, quenya, való, judeoespanyol, malayo, indonesi, ewe, gã, ganda, valencià lingala, sesoto, swahili, balear, zhuang i zulú. També és destacable la grafia -ig [t∫] representada en poques paraules o la "t+consonant" per a la representació de consonants dobles en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (setmana, cotna, atles, bitllet, jutge, platja).
Desenroll històric
El Valencià no fon considerat una llengua en personalitat pròpia fins al sigle XIX, ya que anteriorment es considerava una varietat dialectal de la llengua provençal.[2].
Quant al Valencià com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la Península itàlica i en el vocabulari nàutic mediterràneu. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant a Europa com en els Estats Units i Hispanoamèrica, així com en centres Valencià de tot el món.
Referències
Enllaços externs
- Artícul d'Emili Miedes El Valencià, una variant mes de l'Occità
- Artícul de Ricart García Moya L'Occità, malensomi de l'Institut d'Estudis Valencià
Plantilla:Llengües de Valencià Plantilla:Llengües Valencià Plantilla:Llengües Valencià Valencià