Diferència entre les revisions de "Guillem Sorolla"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
m
 
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]]
 
| lloc_mort = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]]
 
}}
 
}}
'''Guillem Sorolla''' ([[Sant Mateu]], ¿? - [[Xàtiva]], [[1522]]) fon un teixidor, dirigent de la [[Germania]] de Valéncia i membre de la [[Junta dels Tretze]]. Com a embaixador de la Germania va conseguir la seua inicial llegalisació per part de [[Carles I]] en [[giner]] de l'any [[1520]].  
+
'''Guillem Sorolla''' ([[Sant Mateu]], ¿? - [[Xàtiva]], [[1522]]) fon un teixidor, dirigent de la [[Germania]] de Valéncia i membre de la [[Junta dels Tretze]]. Com a embaixador de la Germania va conseguir la seua llegalisació inicial per part de [[Carles I]] en [[giner]] de l'any [[1520]].  
  
Guillem Sorolla havia naixcut en una humil família ganadera de la població castellonenca de Sant Mateu i va intentar l'agermanament de [[Morella]] pero no ho va conseguir. Durant el tumult es passejava a sovint per la ciutat de [[Valéncia]] a cavall, en pages i lacais i era aclamat en crits de “Vixca lo rei Sorolla”.  
+
Guillem Sorolla havia naixcut en una família humil ganadera de la població castellonenca de Sant Mateu i va provar de fer l'agermanament de [[Morella]] pero no ho va conseguir. Durant el tumult se passejava a sovint per la ciutat de [[Valéncia]] a cavall, en pages i lacais i era aclamat en crits de “Vixca lo rei Sorolla”.  
  
Fon un dels caps més audaços en que va contar en l'any [[1521]] l'associació dels Comuners de Valéncia, nomenada la Germania. En ell pot dir-se que es personificà la resistència dels valencians al vore's despullats de les seues llibertats; no obstant, quan va tornar [[Carles I]] a [[Espanya]], varen portar els sublevats la pijor part, i Sorolla fon pres i ajusticiat; en ell va acabar aquella célebre guerra. En l'hivern de l'any [[1522]], ya rendida Valéncia, fon pres, eixecutat i desquarterat, i el seu [[cap]] fon penjat en un dels cantons de la Casa de la Ciutat.
+
Fon un dels caps més audaços en que va contar en l'any [[1521]] l'associació dels Comuners de Valéncia, nomenada la Germania. En ell pot dir-se que es personificà la resistència dels valencians al vore's despullats de les seues llibertats; no obstant, quan va tornar [[Carles I]] a [[Espanya]], els sublevats s'endugueren la pijor part, i Sorolla fon empresonat i ajusticiat; en ell va acabar aquella célebre guerra. En l'hivern de l'any [[1522]], ya rendida Valéncia, fon empresonat, eixecutat i desquarterat, i el seu [[cap]] fon penjat en un dels cantons de la Casa de la Ciutat.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Última revisió del 09:43 25 jul 2019

Guillem Sorolla
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Teixidor i dirigent de la Germania.
Naiximent: ¿?
Lloc de naiximent: Sant Mateu, Regne de Valéncia
Defunció: 1522
Lloc de defunció: Xàtiva, Regne de Valéncia

Guillem Sorolla (Sant Mateu, ¿? - Xàtiva, 1522) fon un teixidor, dirigent de la Germania de Valéncia i membre de la Junta dels Tretze. Com a embaixador de la Germania va conseguir la seua llegalisació inicial per part de Carles I en giner de l'any 1520.

Guillem Sorolla havia naixcut en una família humil ganadera de la població castellonenca de Sant Mateu i va provar de fer l'agermanament de Morella pero no ho va conseguir. Durant el tumult se passejava a sovint per la ciutat de Valéncia a cavall, en pages i lacais i era aclamat en crits de “Vixca lo rei Sorolla”.

Fon un dels caps més audaços en que va contar en l'any 1521 l'associació dels Comuners de Valéncia, nomenada la Germania. En ell pot dir-se que es personificà la resistència dels valencians al vore's despullats de les seues llibertats; no obstant, quan va tornar Carles I a Espanya, els sublevats s'endugueren la pijor part, i Sorolla fon empresonat i ajusticiat; en ell va acabar aquella célebre guerra. En l'hivern de l'any 1522, ya rendida Valéncia, fon empresonat, eixecutat i desquarterat, i el seu cap fon penjat en un dels cantons de la Casa de la Ciutat.

Vore també[editar]

Referències[editar]