Diferència entre les revisions de "Guillem Sorolla"
m |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Guillem Sorolla''' ([[Sant Mateu]], ¿? - [[Xàtiva]], [[1522]]) fon un teixidor, dirigent de la [[Germania]] de Valéncia i membre de la Junta dels Tretze. Com a embaixador de la Germania va conseguir la seua inicial | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Guillem Sorolla | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | ||
| + | | ocupació = Teixidor i dirigent de la Germania. | ||
| + | | data_naix = ¿? | ||
| + | | lloc_naix = [[Sant Mateu]], [[Regne de Valéncia]] | ||
| + | | data_mort = [[1522]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Guillem Sorolla''' ([[Sant Mateu]], ¿? - [[Xàtiva]], [[1522]]) fon un teixidor, dirigent de la [[Germania]] de Valéncia i membre de la [[Junta dels Tretze]]. Com a embaixador de la Germania va conseguir la seua llegalisació inicial per part de [[Carles I]] en [[giner]] de l'any [[1520]]. | ||
| − | Guillem Sorolla havia naixcut en una humil | + | Guillem Sorolla havia naixcut en una família humil ganadera de la població castellonenca de Sant Mateu i va provar de fer l'agermanament de [[Morella]] pero no ho va conseguir. Durant el tumult se passejava a sovint per la ciutat de [[Valéncia]] a cavall, en pages i lacais i era aclamat en crits de “Vixca lo rei Sorolla”. |
| − | Fon un dels caps més audaços en que va contar en [[1521]] l'associació dels Comuners de Valéncia, nomenada la Germania. En ell pot dir-se que es personificà la resistència dels valencians al vore's despullats de les seues llibertats; no obstant, quan va tornar [[Carles | + | Fon un dels caps més audaços en que va contar en l'any [[1521]] l'associació dels Comuners de Valéncia, nomenada la Germania. En ell pot dir-se que es personificà la resistència dels valencians al vore's despullats de les seues llibertats; no obstant, quan va tornar [[Carles I]] a [[Espanya]], els sublevats s'endugueren la pijor part, i Sorolla fon empresonat i ajusticiat; en ell va acabar aquella célebre guerra. En l'hivern de l'any [[1522]], ya rendida Valéncia, fon empresonat, eixecutat i desquarterat, i el seu [[cap]] fon penjat en un dels cantons de la Casa de la Ciutat. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 13: | Llínea 24: | ||
* [http://mhv.valencia.es/es/guillem-sorolla Guillem Sorolla - Museu d'Història de Valéncia] | * [http://mhv.valencia.es/es/guillem-sorolla Guillem Sorolla - Museu d'Història de Valéncia] | ||
* [http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=sorolla-guillen Guillem Sorolla - La web de las biografías] | * [http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=sorolla-guillen Guillem Sorolla - La web de las biografías] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Revolta de les Germanies]] | ||
| + | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Regnat de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya]] | ||
Revisió de 07:43 25 jul 2019
| Guillem Sorolla | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Teixidor i dirigent de la Germania. | ||
| Naiximent: | ¿? | ||
| Lloc de naiximent: | Sant Mateu, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | 1522 | ||
| Lloc de defunció: | Xàtiva, Regne de Valéncia | ||
Guillem Sorolla (Sant Mateu, ¿? - Xàtiva, 1522) fon un teixidor, dirigent de la Germania de Valéncia i membre de la Junta dels Tretze. Com a embaixador de la Germania va conseguir la seua llegalisació inicial per part de Carles I en giner de l'any 1520.
Guillem Sorolla havia naixcut en una família humil ganadera de la població castellonenca de Sant Mateu i va provar de fer l'agermanament de Morella pero no ho va conseguir. Durant el tumult se passejava a sovint per la ciutat de Valéncia a cavall, en pages i lacais i era aclamat en crits de “Vixca lo rei Sorolla”.
Fon un dels caps més audaços en que va contar en l'any 1521 l'associació dels Comuners de Valéncia, nomenada la Germania. En ell pot dir-se que es personificà la resistència dels valencians al vore's despullats de les seues llibertats; no obstant, quan va tornar Carles I a Espanya, els sublevats s'endugueren la pijor part, i Sorolla fon empresonat i ajusticiat; en ell va acabar aquella célebre guerra. En l'hivern de l'any 1522, ya rendida Valéncia, fon empresonat, eixecutat i desquarterat, i el seu cap fon penjat en un dels cantons de la Casa de la Ciutat.