Diferència entre les revisions de "Guillem Sorolla"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Guillem Sorolla havia naixcut en una humil família ganadera de la població castellonenca de Sant Mateu i va intentar l'agermanament de [[Morella]] pero no ho va conseguir. Durant el tumult es passejava a sovint per la ciutat de [[Valéncia]] a cavall, en pages i lacais i era aclamat en crits de “Vixca lo rei Sorolla”. | Guillem Sorolla havia naixcut en una humil família ganadera de la població castellonenca de Sant Mateu i va intentar l'agermanament de [[Morella]] pero no ho va conseguir. Durant el tumult es passejava a sovint per la ciutat de [[Valéncia]] a cavall, en pages i lacais i era aclamat en crits de “Vixca lo rei Sorolla”. | ||
| − | Fon un dels caps més audaços en que va contar en [[1521]] l'associació dels Comuners de Valéncia, nomenada la Germania. En ell pot dir-se que es personificà la resistència dels valencians al vore's despullats de les seues llibertats; no obstant, quan va tornar [[Carles | + | Fon un dels caps més audaços en que va contar en [[1521]] l'associació dels Comuners de Valéncia, nomenada la Germania. En ell pot dir-se que es personificà la resistència dels valencians al vore's despullats de les seues llibertats; no obstant, quan va tornar [[Carles I]] a [[Espanya]], varen portar els sublevats la pijor part, i Sorolla fon pres i ajusticiat; en ell va acabar aquella célebre guerra. En l'hivern de [[1522]], ya rendida Valéncia, fon pres, eixecutat i desquarterat, i el seu cap fon penjat en un dels cantons de la Casa de la Ciutat. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 17:57 14 maig 2019
Guillem Sorolla (Sant Mateu, ¿? - Xàtiva, 1522) fon un teixidor, dirigent de la Germania de Valéncia i membre de la Junta dels Tretze. Com a embaixador de la Germania va conseguir la seua inicial llegalisació per part de Carles I en giner de l'any 1520.
Guillem Sorolla havia naixcut en una humil família ganadera de la població castellonenca de Sant Mateu i va intentar l'agermanament de Morella pero no ho va conseguir. Durant el tumult es passejava a sovint per la ciutat de Valéncia a cavall, en pages i lacais i era aclamat en crits de “Vixca lo rei Sorolla”.
Fon un dels caps més audaços en que va contar en 1521 l'associació dels Comuners de Valéncia, nomenada la Germania. En ell pot dir-se que es personificà la resistència dels valencians al vore's despullats de les seues llibertats; no obstant, quan va tornar Carles I a Espanya, varen portar els sublevats la pijor part, i Sorolla fon pres i ajusticiat; en ell va acabar aquella célebre guerra. En l'hivern de 1522, ya rendida Valéncia, fon pres, eixecutat i desquarterat, i el seu cap fon penjat en un dels cantons de la Casa de la Ciutat.