Govern

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El Govern (del grec: κυβερνέιν kybernéin 'pilotar un barco' també 'dirigir, governar') és el principal pilar del Estat, l'autoritat que dirigix, controla i administra les seues institucions, la qual consistix en la conducció política general o eixercici del poder eixecutiu de l'Estat. En eixe sentit, habitualment s'entén per tal orgue (que pot estar format per un president o primer ministre i un número variable de ministres) al que la Constitució o la norma fonamental d'un Estat atribuïx la funció o poder eixecutiu, i que eixercix el poder polític sobre una societat. També pot ser l'orgue que dirigix qualsevol comunitat política.[1]

Més estretament "Govern" significa al conjunt dels ministres; és dir, és sinònim de "gabinet".

Introducció

En térmens amplis, el Govern és el conjunt d'institucions, estructures administratives i persones que eixercixen les diverses activitats estatals, denominades comunament poders de l'Estat (funcions de l'Estat). El Govern, en sentit propi, tendix a identificar-se en l'activitat política i més en particular en el poder eixecutiu.

El Govern no és lo mateix que l'Estat, està vinculat a est per l'element poder. El Govern passa, canvia i es transforma, mentres que l'Estat permaneix, encara que històricament pot experimentar algunes transformacions en alguns aspectes. En eixe sentit, el Govern és el conjunt dels òrguens directors d'un Estat a través del com s'expressa el poder estatal, per mig del orde jurídic. Pot ser analisat des de tres punts de vista: segons els seus actors, com un conjunt de funcions, o per les seues institucions.

Molts autors consideren que l'objectiu del Govern és crear un sistema d'auto-protecció social para i en totes les persones que viuen en l'Estat, que siga segur al llarc determini, autofinançable, de molt bona calitat i sense corrupció. Prioritàriament assegurar el futur de la salut, educació, treball, sustente i vivenda.

A diferències de les ONG, el Govern recapta aportacions obligatòries de tots els membres de l'Estat, usualment monetaris i en ocasions en forma de servici personal obligat, per a construir infraestructura i servicis públics.

Els experts en ciències polítiques classifiquen les diferents classes de Govern de diverses maneres. Referent ad açò, la Encyclopædia Britannica explica: “Existix la distinció clàssica entre Governs segons la cantitat de governants: el que és eixercit per un sol home (monarquia o tirania), per una minoria (aristocràcia o oligarquia), o per la majoria (democràcia)”.Plantilla:Cr

A voltes els Governs es classifiquen segons les seues institucions més importants (parlamentarisme, Govern d'un gabinet), segons els seus principis bàsics d'autoritat política (tradicional, carismàtic), segons la seua estructura econòmica, o segons el seu us o abús del poder. “Encara que cap d'estos principis d'anàlisis comprén tot aspecte —comenta esta obra de referència—, cada u té certa validea.”Plantilla:Cr

Històricament, els primers Governs varen sorgir en societats en economies més complexes en els existien excedents econòmics per a coordinar el ple aprofitament dels recursos humans, naturals, instalacions i ferramentes. En la major part de societats els Governs sostenen buscar el màxim de benefici social, encara que en alguns estats oligàrquics explícitament el Govern dia defendre els interessos d'algun grup social. Dins de les *instuticiones de Govern, destaca el poder eixecutiu com a coordinador principal del Govern (en ocasions fins i tot es confon el terme Governe en el mateix "poder eixecutiu"). Junt a este poder, es considera que el poder llegislatiu també és part del Govern com a generador de lleis i el poder judicial com a àrbit entre conflictes entre diferents agents, que tracta d'assegurar el compliment de les lleis.

Òrguens de Governs

Sol aludir-se que el Govern es dividix en poders, pero en realitat es dividix en òrguens en distints tipos de funcions:

Els criteris de classificació actuals s'atenen més al contingut que a la forma, es tracta de separar els Governs no pel número de governants, sino per la forma cóm s'eixercix el poder o segons la distribució de les competències entre l'individu i l'Estat, segons el modo com es prenen en consideració els governants els drets individuals (llibertat d'opinió, de prensa, de reunió, de pensament, de creació, de partits polítics, d'ensenyança). Lo més correcte és separar els Governs en democràtics i totalitaris, segons es reconega la llibertat d'intervindre en el Govern als individus o no, segons s'admeten els drets fonamentals.








  1. [1] DRAE. Consultado el 16 de febrero de 2012.