Germanies

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Revisió de 09:37 25 jul 2019 per Teniente (Discussió | contribucions)
(dif) ← Revisió anterior | Revisió actual (dif) | Revisió següent → (dif)
Saltar a: navegació, buscar
La pau de les Germanies, per Marcelino de Unceta.

La rebelió de les Germanies fon el conflicte armat que es va produir en el Regne de Valéncia en l'escomençament del regnat de Carles I, paralelament a la rebelió de les Comunitats de Castella, entre 1519 i 1523. La Germania fon un dels primers moviments socials en que es volia acabar en els privilegis de les classes nobles que dominaven la societat. Este fet històric marcà una prova de fer prevaldre els Furs, l'igualtat i la participacio ciutadana en el govern i futur del Regne de Valéncia.

Causes i inici del conflicte[editar]

Els artesans del Regne de Valéncia adquiriren durant el regnat de Ferran el Catòlic el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).

Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la noblea, la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de pesta en 1519. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Despuix de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la ciutat de Valéncia es varen fer progressivament càrrec per un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment (1520) en Aquisgran concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mesures que prengué davant de la revolta foren la prohibició de l'ús d’armes, prohibició que ningú va tindre en conte.

La Junta dels Tretze[editar]

La Junta dels Tretze provà d'instaurar un sistema en que estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis. La germania (de germà en llengua valenciana) era el sistema de reclutament que varen provar d'instalar per a defendre’s de les incursions pirates. El líder moderat al principi fon Joan Llorens, pero morí en 1520, en lo que entraren en joc els grups més radicals, liderats pel velluter Vicent Peris.

En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de Valéncia, a la qual s'acusava de colaborar en els nobles. La rebelió anti-nobiliària s'estengué a l'Horta de Valéncia, en saqueig de terres i facendes dels nobles, i a atres poblacions i núcleus urbans del Regne de Valéncia, constituint-se juntes revolucionàries. Se va expulsar al virrei de Valéncia, Diego Hurtado de Mendoza, que ha de fugir a Dénia, formant les tropes realistes dos focs de resistència: u al nort, capitanejat per Alonso d’Aragó, duc de Sogorp; un atre, en la Governació d'Oriola Sur, dirigit pel propi virrei.

Fins a l'any 1521 no caigué la ciutat d'Oriola, capital de la Governació i tercera ciutat de la Corona d’Aragó despuix del llarc sege va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment se va rendir l’Alcait del Castell (cap Militar de la Governació) a l'Eixèrcit Real Manat pel [Marqués dels Vélez]. capitulisació va obrir pas cap a Valéncia pel sur, caent fàcilment la Baronia d'Elig la ciutat d'Alacant que no varen opondre quasi resistència. Els agermanats, dirigits per Jaume Ros, varen ser vençuts el 18 de juliol de 1521 pel Duc de Sogorp en Almenara, pero, pocs dies despuix, el 23 de juliol, Vicent Peris va derrotar en Gandia al virrei i els seus cavallers en la coneguda com a Batalla del Vernissa.

Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars varen concloure en derrotes dels agermanats. La nit del 18 de febrer de 1522, en una desesperada aventura, Vicent Peris s’introduïx en Valéncia, instalant-se en sa pròpia casa i congregant als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota eixa nit pels carrers de Valéncia, fins que un grup de soldats va conseguir incendiar sa casa. Vicent Peris s'entregà al capità Diego Ladrón de Guevara. El 3 de març de 1522 entren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l’eixecució de Vicent Peris i els seus més directes colaboradors. A soles Xàtiva i Alzira resten baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebelió, esta volta acaudillada per un misteriós personage conegut per "L'Encobert", un impostor que es fa passar per l’infant Joan, fill dels Reis Catòlics.

Derrota dels agermanats[editar]

Després de l'assessinat en Burjassot de "L’encobert" el 19 de maig de 1522 per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de Xàtiva i Alzira, se produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de Valéncia a Germana de Foix, la qual governà durament fins a la seua mort en 1538 organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicoteta encara que brillant cort. Se mencionen huitcentes sentències de mort que varen haver d’efectuar-se d’una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El 23 de decembre de 1524, la regent de Valéncia va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en castellà en el Regne de Valéncia, lo que ha portat a que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la llengua castellana, al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any 1528, data en que el rei va otorgar un perdó general.

Germanies en el Regne de Mallorca[editar]

El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el Regne de Mallorca, esclatant en 1521 com a conseqüència de l’empresonament de sèt menestrals. Igual que en Valéncia, se va constituir una junta formada per tretze persones (la Tretzena). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, Miguel de Gurrea, que fuig a Eivissa. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el Castell de Bellver se refugien en l’Alcúdia, única població que resta fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En agost de 1522, l’emperador envia huitcents hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual se desplaça a l’Alcúdia per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En decembre realisen un sege a la capital, i el 8 de març de 1523 els agermanats es rendixen en Palma de Mallorca en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de doscents agermanats foren eixecutats, fugint molts a Catalunya.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]