Diferència entre les revisions de "Francisco Pérez Bayer"
m (Text reemplaça - ' l´' a ' l'') |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
| − | Fon catedràtic d'hebreu en Valéncia i [[Salamanca]]. Canonge de les catedrals de [[Barcelona]], Santa Iglésia Primada de [[Toledo]] i Valéncia, va ser també preceptor dels infants reals. Fon Director de la Biblioteca Real (ara, [[Biblioteca Nacional]]). | + | Fon catedràtic d'[[hebreu]] en Valéncia i [[Salamanca]]. Canonge de les catedrals de [[Barcelona]], Santa Iglésia Primada de [[Toledo]] i Valéncia, va ser també preceptor dels infants reals. Fon Director de la Biblioteca Real (ara, [[Biblioteca Nacional]]). |
És un dels millors eixemples de l'Ilustració de l'Espanya de finals del [[sigle XVIII]]. | És un dels millors eixemples de l'Ilustració de l'Espanya de finals del [[sigle XVIII]]. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Posseïa el nostre polígraf una còpia íntegra de les dos últimes pàgines de la traducció valenciana de la Bíblia, que va reproduir en les notes a la Bibliotheca Vetus (T. II, pàg. 214). | Posseïa el nostre polígraf una còpia íntegra de les dos últimes pàgines de la traducció valenciana de la Bíblia, que va reproduir en les notes a la Bibliotheca Vetus (T. II, pàg. 214). | ||
| − | En la Biblioteca Vaticana descobrix en un còdex que va pertenèixer a la reina Cristina de Suècia diferents escrits de [[Sant Pere Pasqual]], per lo que pot atribuir al nostre insigne [[mossàrap]] aquell llibre compost de tres tractats, el 'Gamaliel', que tant interessaria als llectors dels primers llibres d'estampa, els incunables. | + | En la Biblioteca Vaticana descobrix en un còdex que va pertenèixer a la reina Cristina de [[Suècia]] diferents escrits de [[Sant Pere Pasqual]], per lo que pot atribuir al nostre insigne [[mossàrap]] aquell llibre compost de tres tractats, el 'Gamaliel', que tant interessaria als llectors dels primers llibres d'estampa, els incunables. |
La parròquia de Sant Tomàs de Villanueva de la població castellonenca de [[Benicàssim]] va ser beneïda en l'any [[1781]] per don Francisco Pérez Bayer, les obres del referit temple varen ser sufragades pel propi Francisco Pérez Bayer. Els plans de l'iglésia, d'estil neoclàssic, varen ser realisats per don Joaquín Ibáñez García, arquitecte que va cursar els seus estudis en [[Itàlia]]. La seua planta és rectangular i té forma de creu llatina, no dispon de capelles laterals. Les pilastres de sustentació de la volta de mig canó, combinen l'estil [[jònic]] en el [[corinti]]. | La parròquia de Sant Tomàs de Villanueva de la població castellonenca de [[Benicàssim]] va ser beneïda en l'any [[1781]] per don Francisco Pérez Bayer, les obres del referit temple varen ser sufragades pel propi Francisco Pérez Bayer. Els plans de l'iglésia, d'estil neoclàssic, varen ser realisats per don Joaquín Ibáñez García, arquitecte que va cursar els seus estudis en [[Itàlia]]. La seua planta és rectangular i té forma de creu llatina, no dispon de capelles laterals. Les pilastres de sustentació de la volta de mig canó, combinen l'estil [[jònic]] en el [[corinti]]. | ||
Revisió de 00:08 16 feb 2020
Francesc Pérez Bayer (Valéncia, 1711-1794). Filòlec, numismàtic i juriste.
Biografia
Fon catedràtic d'hebreu en Valéncia i Salamanca. Canonge de les catedrals de Barcelona, Santa Iglésia Primada de Toledo i Valéncia, va ser també preceptor dels infants reals. Fon Director de la Biblioteca Real (ara, Biblioteca Nacional).
És un dels millors eixemples de l'Ilustració de l'Espanya de finals del sigle XVIII.
Bibliotecari major des de l'any 1783 i Ministre del Consell de Castella, ademés de Catedràtic de Llengües Orientals de Valéncia (1745) i individu de l'Acadèmia de l'Història de Madrit i de les Acadèmies de Ciències de Gotinga i d'Arts de Sant Petersburgo.
Posseïa el nostre polígraf una còpia íntegra de les dos últimes pàgines de la traducció valenciana de la Bíblia, que va reproduir en les notes a la Bibliotheca Vetus (T. II, pàg. 214).
En la Biblioteca Vaticana descobrix en un còdex que va pertenèixer a la reina Cristina de Suècia diferents escrits de Sant Pere Pasqual, per lo que pot atribuir al nostre insigne mossàrap aquell llibre compost de tres tractats, el 'Gamaliel', que tant interessaria als llectors dels primers llibres d'estampa, els incunables.
La parròquia de Sant Tomàs de Villanueva de la població castellonenca de Benicàssim va ser beneïda en l'any 1781 per don Francisco Pérez Bayer, les obres del referit temple varen ser sufragades pel propi Francisco Pérez Bayer. Els plans de l'iglésia, d'estil neoclàssic, varen ser realisats per don Joaquín Ibáñez García, arquitecte que va cursar els seus estudis en Itàlia. La seua planta és rectangular i té forma de creu llatina, no dispon de capelles laterals. Les pilastres de sustentació de la volta de mig canó, combinen l'estil jònic en el corinti.