Diferencia entre pàgines "Lluís Lucia Lucia" i "Sudan"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Biografia|
+
{{Ficha de país
−
| nom = Lluís Lúcia Lúcia
+
| nom_oficial =  جمهورية السودان <br />''Yumhūriyyat as-Sūdān''<br />''Republic of Sudan''<br />República de Sudan
−
| image = [[File:Luis Lucia Lucia.png|right|200px|'''Lluís Lúcia Lúcia''', polític valencià fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].]]
+
| image_bandera = Flag of Sudan.svg
−
| peu =  
+
| image_escut = Emblem of Sudan.svg
−
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
+
| image_escut_tamany = 125px
−
| ocupació = Advocat i polític.
+
| image_mapa = Sudan (orthographic projection) highlighted.svg
−
| data_naix = [[1888]]  
+
| lema_nacional =''al-Nadir Nila'' <br />([[Idioma àrap|àrap]]: «''La victòria és nostra''»)
−
| lloc_naix = [[Les Coves de Vinromà]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+
| himne_nacional =نحن جند الله جند الوطن ''[[Nahnu yund Allah yund al-watan]] '' <br />(«''Som l'eixercit de Deu, l'eixercit de la pàtria''»)
−
| data_mort = [[1943]]
+
| capital =[[Jartum]]
−
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+
| capital_població =1.974.647 ([[2005]] est.)
 +
| capital_coord. = 15_38_N_32_32_E 15° 38' N 32° 32' E
 +
| ciutat_principal =[[Omdurmán]]
 +
| festa_nacional=
 +
| idioma_oficial = [[Idioma àrap|Àrap]], [[Idioma anglés|Anglés]]
 +
| govern =[[República presidencialista]] baix una [[dictadura]]
 +
| dirigents_títuls = [[Cap d'Estat de Sudan|President]]
 +
| dirigents_noms =[[Omar Hasan Ahmad al-Bashir]]
 +
| fundació = [[Independència]]
 +
| fundació_hites =&nbsp;• Data
 +
| fundació_dates =Del [[Regne Unit]] i [[Egipte]]<br />[[1 de giner]] de [[1956]]
 +
| superfície = 1.886.068
 +
| superfície_lloc =16
 +
| superfície_aigua = 5,2%
 +
| fronteres =7.687 km
 +
| costes =853km
 +
| població = 34.154.490
 +
| població_any =
 +
| població_lloc = 36
 +
| població_densitat = 17,7
 +
| PIB_nominal=
 +
| PIB_nominal_any =
 +
| PIB_nominal_lloc =
 +
| PIB_nominal_per_càpita=
 +
| PIB =  US$ 85.461 millons
 +
| PIB_any = 2005
 +
| PIB_lloc = 60
 +
| PIB_per_càpita=US$ 2.417
 +
| IDH = 0,526
 +
| IDH_any = 2007
 +
| IDH_lloc =147
 +
| IDH_categoria =<font color="#ffcc00">mig</font>
 +
| moneda = [[Lliura sudanesa]]
 +
| gentilici = Sudanés, sudanesa<ref>{{DGLV|Sudanés}}</ref>
 +
| horari = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]+3
 +
| horari_estiu = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]+3
 +
| cctld= .sd
 +
| còdic_telefònic = 249
 +
| prefix_radiofònic =6TA-6UZ, SSN-STZ
 +
| còdic_ISO = 736 / SDN / SD
 +
| membre_de = Membre de: [[Lliga de Estats Àraps|LA]], [[Unió Africana|UA]], [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]]
 +
| nota1 =
 
}}
 
}}
−
'''Lluís Lúcia Lúcia''' ([[Les Coves de Vinromà]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[1888]] - [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV).
 
  
−
== Biografia ==
+
La '''República de Sudan''' o '''República del Sudan''' és el país més gran d'[[Àfrica]], situat al nordest del continent. La seua capital és [[Khartum]]. Llimita en [[Egipte]] al nort, el [[Mar Roig]] al nordest, [[Eritrea]] i [[Etiopia]] a l'est, [[Kénia]] i [[Uganda]] al surest, la [[República Democràtica del Congo]] i la [[República Centreafricana]] al suroest, [[Chad]] a l'oest i en [[Líbia]] al noroest.
  
−
En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] [[valencià]]. Es va llicenciar en Dret en [[Valéncia]]. En l'any [[1912]], als 24 anys d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]] '' fins a [[1914]]. En [[1918]] va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].
+
== Història ==
 +
[[Archiu:Meroe Westfriedhof.JPG|thumb|left|Piràmides nubies en [[Meroe]]]]
 +
Tres [[regne]]s [[kush]]ites i [[Meroe|meroítics]] s'establiren en el territori nort de l'actual estat del Sudan des de temps antics. Dites [[Civilisació|civilisacions]] varen florir principalment sobre el [[riu Nil]] des de la primera fins a la sexta [[Cascada|catarata]]. Estos regnes varen ser influïts per l'[[Antic Egipte]], al que a la seua vegada varen influir més tart.  De fet, les fronteres de l'Antic Egipte i els regnes sudanesos fluctuaven prou.
  
−
== Activitat política ==
+
L'any anterior a l'independència, en [[1955]], els sudanesos del sur s'embarcaren en la [[Primera Guerra Civil Sudanesa]].
  
−
Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per [[Valéncia]] en les eleccions de [[novembre]] de [[1933]] i [[febrer]] de [[1936]]. Les seues posicions varen anar modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.
+
Les eleccions foren celebrades en abril de [[1965]], pero Sudan va tindre una série de governs que varen ser incapaços d'acceptar una [[constitució]] permanent o solucionar problemes com el faccionalisme, l'estancament econòmic, i la dissidència ètnica. Molts dels conflictes ètnics naixen entre els habitants del nort (àraps musulmans que representen el 93% dels habitants del Sudan) i els del sur (africans cristians i animistes, el 7%), degut també a un fort element econòmic en quant a les regions, ya que durant el règim colonial britànic, l'atenció es centrà en la colònia del nort. L'insatisfacció va acabar en un segon colp militar el [[25 de maig]] de [[1969]]. El líder del colp, el musulmà coronel [[Gaafar Muhammad Nimeiri]], es convertí en primer ministre, i el nou règim va abolir el parlament i illegalisà tots els partits polítics. Seguiren molts anys de conflictes militars entre el govern sudanés, que estava de part dels ''[[yanyawid]] '' àraps musulmans del nort, contra els no musulmans en el sur.
  
−
Va fundar junt a [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes]] (CEDA), agrupació política majoritària en Espanya durant el bieni [[1934]]-35, sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el [[6 de maig]] de [[1935]], el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del [[21 de setembre]] de [[1935]] i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]].
+
El dit conflicte va durar dèsset anys des de [[1955]], fins que en [[1972]] es firmà l'[[Acort d'Addis Abeba]] que va posar fi a la guerra civil entre el nort i el sur i va permetre cert grau d'autonomia. El dit acort supongué un lapsus de deu anys en la guerra civil.
  
−
Les seues posicions varen anar distanciant-se, en el temps, del president de la [[CEDA]], fugint Lluís Lúcia de l'excessiu personalisme, de Gil-Robles. Diu l'historiador [[Hilari Raguer]] que:
+
En setembre de [[1983]], el llavors president [[Yaafar Numeiri]], creà un estat federal que incloïa els tres estats federals en [[Sudan del Sur]]. Pero més tart introduí la llei de la ''[[sharia]] '' i va dissoldre els tres estats federals del sur, lo qual va provocar la [[Segona Guerra Civil Sudanesa]].
  
−
{{Cita|''... en els moments més crítics ([[octubre]] de [[1934]], [[febrer]] de [[1936]]) [Luis Lúcia] va eixercir un influix moderador sobre l'irascible i apassionat Gil-Robles''}}.
+
A causa de l'escassea de combustible i pa, una insurgència creixent en el sur, la [[sequia]] i la [[fam canina]], es va produir entre [[1984]] i [[1985]] un atre colp militar dirigit pel general [[Suwar al-Dahab]], que restaurà un govern civil. No obstant la guerra civil es va intensificar i l'economia continuava deteriorant-se. En [[1989]] el general [[Omar el-Bashir]] es va convertir en president i cap d'estat, primer ministre i cap de les forces armades.
  
−
Durant la campanya electoral de febrer de [[1936]], Lúcia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de [[Miguel Maura|Maura]].
+
La segona guerra civil desplaçà a més de quatre millons d'habitants del sur. Alguns varen fugir cap a les ciutats del sur com [[Juba]], atres varen emigrar cap al nort a ciutats com Khartum, i inclusivament a atres països veïns.
  
−
Despuix de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a [[França]], pero va tornar el [[17 de juliol]]. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el [[18 de juliol]] de [[1936]] Lluís Lúcia va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:
+
Des de [[2003]] en la regió de Darfur es du a terme un extermini de la població negra per part dels [[yanyawid]]. És conegut com el [[Conflicte de Darfur]].
  
−
{{Cita|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}
+
== Govern i Política ==
  
−
[[Image:DRV-Luis_Lucia.jpg|thumb|right|250px|'''Lluís Lúcia Lúcia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els anys 30.]]
+
Sudan té un govern autoritari, per lo qual tot el poder polític està en mans del president, Omar Hassan al-Bashir. Bashir i el seu [[Partit polític|partit]] controlen el govern des de que ell va dirigir el [[colp militar]] del [[30 de juny]] de [[1989]].
  
−
No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lucia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Després de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.
+
Des de [[1983]] fins a [[1997]], el país fon dividit en cinc [[Regió|regions]] en el nort i tres en el sur, cada una encapçalada per un governador militar. Després del colp militar del [[6 d'abril]] de [[1985]], les assamblees regionals foren suspeses.
  
−
Gran impulsor de les idees socialcristianes, el seu ideari moderat i democràtic el va portar a ser empresonat tant per la República en temps de guerra com pel posterior règim franquiste. 
+
== Organisació polític-administrativa de Sudan ==
 +
[[Image:Map of Sudan (New).jpg|thumb|right|300px|<center>Mapa polític de Sudan</center>]]
  
−
La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.
+
Sudan està dividit actualment en 26 [[estat]]s. Estos són (nom àrap en paréntesis; la transcripció al [[Idioma valencià|valencià]] pot variar segons distintes fonts):
  
−
== Obra ==
+
{|
 +
|- style="vertical-align: top;"
 +
|
 +
* [[Bar el Gazal del Nort]] (''Shamal Bahr al Ghazal'')
 +
* [[Bar el Gazal de l'Oest]] (''Gharb Bahr al Ghazal'')
 +
* [[Darfur del Nort]] (''Shamal Darfur'')
 +
* [[Darfur de l'Oest]] (''Gharb Darfur'')
 +
* [[Darfur del Sur]] (''Janub Darfur'')
 +
* [[Ecuatoria central]] (''al-istiwaiyya al-Wusta'')
 +
* [[Ecuatoria De l'Est]] (''Sharq a l'Istiwa'iyah'')
 +
* [[Ecuatoria de l'Oest]] (''Gharb a l'Istiwa'iyah'')
 +
* [[Gadarif]] (''al Qadarif'')
 +
* [[Gezira]] (''al Jazirah'')
 +
* [[Khartum (estat)|Jartum]] (''al Khartum'')
 +
* [[Junqali]]
 +
* [[Kassala (estat)|Kassala]] (''Ash Sharqiyah'')
 +
* [[Kordofán del Nort]] (''Shamal Kurdufan'')
 +
* [[Kordofán de l'Oest]] (''Gharb Kurdufan'')
 +
* [[Kordofán del Sur]] (''Janub Kurdufan'')
 +
* [[Llacs (Sudan)|Lagos]] (''al Buhayrat'')
 +
* [[Mar Rojo (estat)|Mar Rojo]] (''al Bahr a l'Ahmar'')
 +
* [[Nil Blau (estat)|Nilo Blau / Central]] (''An Nil a l'Azraq'' / ''al Wustá'')
 +
* [[Nil Blanco (estat)|Nilo Blanco]] (''An Nil a l'Abyad'')
 +
* [[Nil Superior]] (''Ali An Nil'')
 +
* [[Nort (Sudan)|Norte]] (''Ash Shamaliyah'')
 +
* [[Riu Nil (estat)|Río Nil]] (''Nahr An Nil'')
 +
* [[Sennar (estat)|Sennar]]
 +
* [[Unitat (Sudan)|Unidad]] (''al Wahdah'')
 +
* [[Warab (estat)|Warab]]
 +
|}
  
−
Luis Lúcia va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' devall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de [[Barcelona]], llibre publicat en [[1942]]). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lluïa va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.
 
  
−
L'historiador [[Vicent Comes Iglesia]] va defendre la seua tesis doctoral ''Biografia humana y política de Luis Lúcia y Lúcia''; fruit de dita tesis fon el llibre ''En el filo de la navaja'', biografia de Lluís Lúcia.
+
*[[Sudan del Sur]] és una regió autònoma intermija entre els estats i el govern nacional, té previst un referèndum sobre la seua independència per al [[2011]].
  
−
Lluís Lúcia Lúcia és pare de [[Lluís Lúcia Mingarro]], famós director de cine valencià de la posguerra.
+
*[[Darfur]] és una regió de tres estats occidentals que actualment estan immersos en el cridat «[[Conflicte de Darfur]]».
 +
 
 +
== Geografia ==
 +
 
 +
Sudan està situat en el nort d'[[Àfrica]], a la vora del [[Mar Rojo]], entre [[Egipte]] i [[Eritrea]]. Està en part travessat pel Nil i els seus [[afluent]]s. En una superfície de 2.505.810&nbsp;[[quilómetro cuadrat|km²]], és el país més gran del continent africà. En el centre es troba una gran [[plana]], vorejada a l'est i a l'oest per [[montanya|montanyes]]. En el sur el [[clima]] és tropical, mentres que en el nort és desèrtic, a on l'estació de [[pluja|pluges]] es dona des d'[[abril]] fins a [[octubre]]. La [[desertificació]] que s'estén en el pas del temps cap al sur, i l'erosió del sol suponen greus problemes per al país.
 +
 
 +
== Ecologia ==
 +
Els principals biomes presents en Sudan són el [[desert]], al nort, i la [[sabana]], al sur. Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], les principals [[Ecorregió|ecorregions]] presents en Sudan són, de nort a sur:
 +
* [[Desert del Sàhara (ecorregió)|Desert del Sàhara]]
 +
* [[Estepa i sabana arborada del Sàhara meridional]]
 +
* [[Sabana d'acàcies del Sahel]]
 +
* [[Sabana sudanesa oriental]]
 +
* [[Mosaic de selva i sabana del nort del Congo]]
 +
 
 +
Ademés, estan presents el [[desert coster del mar Roig]] en la costa nort, la [[montanya xeròfila del massiç del Tibesti i la montanya Uweinat]] en l'extrem noroest, la [[montanya xeròfila del Sàhara oriental]], en un enclavament del centre-oest i la [[pradera inundada del Sàhara]], en el Sur. Junt en la frontera en Eritrea hi ha diversos enclavaments de [[selva montanyesa d'Etiopia]], [[pradera montanyesa i montanya alta d'Etiopia]], [[pradera i xara xeròfila d'Etiopia]] i [[sabana arbustiva de Somàlia]]; junt en la frontera en [[Etiopia]], [[Kénia]] i [[Uganda]] es troben enclavaments de [[sabana arbustiva de Kénia]], [[mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]] i [[selva montanyesa d'Àfrica oriental]].
 +
 
 +
== Economia ==
 +
 
 +
El 80% de la població treballa en el sector [[Agricultura|agrícola]]. La situació de guerra civil que viu durant molts anys ha portat a tindre nivells d'[[inflació]] alts en determinats moments, junt en caigudes brutals, frut de les vicissituts de les operacions bèliques.
 +
 
 +
Amenaçat d'expulsió del [[FMI]] per la seua cessació de pagament del [[deute extern]], i en els gravíssims problemes que afig la [[sequia]], les senyes econòmiques no reflectixen la verdadera situació, atés que computen nivells alts de [[PIB]] gràcies als recursos de [[petròleu]] i en part a l'[[or]] que queden en mans de molt poques [[empresa|empreses]], totes elles estrangeres. Atres recursos de que dispon és [[tungsté]], [[zinc]] i, provablement, [[gas]].
 +
És un dels països que més ràpit ha incrementat la seua economia segons el [[New York Times]].
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
[[File:Sudan-demography.png|thumb|right|300px|<center>Evolució de la població de Sudan</center>]]
 +
 
 +
En el [[cens de població|cens]] sudanés de [[1993]], la població es calculà en 26 millons. No hi ha censos fiables des de llavors a causa de la guerra civil. L'estimació corrent de la [[CIA]] per a [[2004]] és de prop de 39 millons d'habitants. La població de la zona metropolitana de Khartum (incloent Khartum, [[Omdurmán]] i [[Khartum del Nort]]) està creixent ràpidament i s'acosta als 6-7 millons, incloent prop de 2 millons de persones desplaçades de la zona de guerra en el sur, aixina com de les àrees afectades per la sequia en orient i occident.
 +
 
 +
Sudan té dos principals grups culturals —Africans negres arabisats (pero també alguns àraps egipcis, no negroides) i africans negres no àraps— En centenars de divisions ètniques i tribals i grups llingüístics, lo qual fa que la colaboració efectiva entre ells siga un problema major.
 +
 
 +
Els estats del nort cobrixen la major part de Sudan i inclouen els principals centres urbans. Més de 22 millons de sudanesos que viuen en esta regió són [[Islam|musulmans]] de [[idioma àrap|llengua àrap]], encara que la majoria parla alguna [[llengua materna]] diferent de l'àrap —[[Idioma nubi|nubi]], beja, fur, nuban, ingessana, etc.—. Entre ells hi ha diversos grups tribals diferents. Els kababish del nort de Kordogan són pastors de gamells. Els ga'Alin, rubatab, manasir i shaiqiyah són sedentaris i viuen sobre els rius. Els granara de Kurdufan i Darfur són seminòmades; els beja hamítics de la zones del mar Roig i els nubis de les àrees nortenyes del Nil, alguns dels quals s'han reassentat en el riu Atbara; i els [[negroide]]s nuba del sur de Kurdufan i els fur en l'extrem occidental del país.
 +
 
 +
La regió meridional té una població de prop de sis millons i és predominantment rural, basada en una economia de subsistència. Esta regió ha segut afectada negativament per la guerra que des de l'independència, excepte per un periodo de deu anys, i ha resultat en una negligència seriosa, falta de desenroll d'infraestructures, destruccions i desplaçaments majors. Més de dos millons han mort i més de quatre millons s'han desplaçat internament o convertit en refugiats com a resultat de la guerra civil i d'impactes relacionats en la guerra. Ací els sudanesos practiquen, principalment, creences tradicionals indígenes, encara que missioners cristians han convertit prou de gent. El sur també conté diversos grups tribals, i es parlen més llengües que en el nort. Els dinka —la població dels quals és estimada en més d'un milló— És la major de les tribus negreafricanes de Sudan. Junt en els shilluk i els nuer, està entre les tribus nilòtiques. Els azande, bor i collins luo són tribus «sudàniques» en l'occident, i els acholi i lotuhu viuen en l'extrem sur, estenent-se dins d'Uganda.
 +
 
 +
== Cultura ==
 +
 
 +
{| border="1" align="center" cellspacing="0" cellpadding="5" style="text-align:center;border-collapse:collapse;margin-top:0.5em;"
 +
|+ <font size="+1">'''Festes'''</font>
 +
|-----
 +
! style="background:#efefef;" | Data
 +
! style="background:#efefef;" | Nom en valencià
 +
! style="background:#efefef;" | Nom local
 +
! style="background:#efefef;" | Notes
 +
|-----
 +
|[[1 de giner]]
 +
|Festa Nacional
 +
|
 +
|Independència de Sudan
 +
|-----
 +
|[[27 de març]]
 +
|Festa de l'Unitat
 +
|
 +
|Conmemoració de l'acort d'[[Addis Abeba]] de [[1972]]
 +
|-----
 +
|(Varia segons el calendari llunar)
 +
|Tabaski o [[Aïd el-Kebir]]
 +
|
 +
|Fi del mes del [[Ramadà]]
 +
|-----
 +
|[[25 de decembre]]
 +
|[[Nadal]]
 +
|
 +
|Naiximent de [[Jesucrist]]
 +
|}
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
−
*[[Dreta Regional Valenciana]]
+
*[[Núbia]]
−
*[[Guerra Civil Espanyola]]
+
*[[Azande]]
 +
*[[Conflicte de Darfur]]
 +
*[[Selecció de fútbol de Sudan]]
 +
*[[Sudan del Sur]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references />
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Sudan}}
 +
* [http://www.indexmundi.com/es/sudan/ Informació sobre Sudan]
 +
* [http://www.who.int/countries/sdn/es/ Senyes de l'OMS sobre Sudan]
 +
* [http://www.sudan.gov.sd/english.Htm Govern de Sudan] (en anglés)
 +
* [http://www.sauverledarfour.Org NGO]
 +
* [http://www.sudan-parliament.Org/ Parlament de Sudan (Majlis Watani)] (en àrap)(no funciona)
  
−
== Referencies ==
+
{{Països d'Àfrica}}
−
*Comes Iglesia, Vicent, ''En el filo de la navaja. Biografía política de Luis Lucia Lucia (1888-1943)'', Biblioteca nueva, Madrid, 2002. ISBN 84-7030-501-8
 
  
−
==Enllaços externs==
+
{{Traduït de|es|Sudan}}
−
*[http://www.levante-emv.com/valencia/2010/01/25/lider-reclamo-estatut-generalitatbr/672556.html Luís Lucia]
 
−
*[http://www.levante-emv.com/valencia/2010/01/25/ayuntamiento-compra-obligado--casa-diputado-lluis-lucia/672555.html Casa de Lluís Lucia en el carrer Aben Al Abbar de Valéncia]
 
  
−
[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
+
[[Categoria:Països]]
−
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
+
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
−
[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]
 
−
[[Categoria:Ministres de la Segona República Espanyola]]
 
−
[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]
 
−
[[Categoria:Advocats valencians]]
 
−
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
 
−
[[Categoria:Periodistes valencians]]
 
−
[[Categoria:Valencians]]
 
−
[[Categoria:Biografies]]
 

Revisió de 13:33 24 maig 2021

جمهورية السودان
Yumhūriyyat as-Sūdān
Republic of Sudan
República de Sudan
Bandera de Sudan Escut de Sudan
Bandera Escut
Lema: al-Nadir Nila
(àrap: «La victòria és nostra»)
himne nacional: نحن جند الله جند الوطن Nahnu yund Allah yund al-watan
(«Som l'eixercit de Deu, l'eixercit de la pàtria»)
 
Situació de Sudan
 
Capital
 • Població
 • Coordenades 		Jartum
1.974.647 (2005 est.)
n/d
ciutat més poblada Omdurmán
Idioma oficial Àrap, Anglés
Forma de govern República presidencialista baix una dictadura
Omar Hasan Ahmad al-Bashir
Independència
 •  • Data 		Del Regne Unit i Egipte
1 de giner de 1956
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres 		Lloc 16º
1.886.068 km2
5,2%
7.687 km
Població
 • Total
 • Densitat 		Lloc 36º
34.154.490
17,7 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita

PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita 		Lloc 60º
US$ 85.461 millons
US$ 2.417
IDH (2007) 0,526 (147º) – mig
Moneda Lliura sudanesa
‎Gentilici Sudanés, sudanesa[1]
Fus horari
 • en estiu 		UTC+3
UTC+3
Domini Internet .sd
Prefix telefònic +249
Prefix radiofònic 6TA-6UZ, SSN-STZ
Còdic ISO 736 / SDN / SD
Membre de: Membre de: LA, UA, ONU

La República de Sudan o República del Sudan és el país més gran d'Àfrica, situat al nordest del continent. La seua capital és Khartum. Llimita en Egipte al nort, el Mar Roig al nordest, Eritrea i Etiopia a l'est, Kénia i Uganda al surest, la República Democràtica del Congo i la República Centreafricana al suroest, Chad a l'oest i en Líbia al noroest.

Història

Piràmides nubies en Meroe

Tres regnes kushites i meroítics s'establiren en el territori nort de l'actual estat del Sudan des de temps antics. Dites civilisacions varen florir principalment sobre el riu Nil des de la primera fins a la sexta catarata. Estos regnes varen ser influïts per l'Antic Egipte, al que a la seua vegada varen influir més tart. De fet, les fronteres de l'Antic Egipte i els regnes sudanesos fluctuaven prou.

L'any anterior a l'independència, en 1955, els sudanesos del sur s'embarcaren en la Primera Guerra Civil Sudanesa.

Les eleccions foren celebrades en abril de 1965, pero Sudan va tindre una série de governs que varen ser incapaços d'acceptar una constitució permanent o solucionar problemes com el faccionalisme, l'estancament econòmic, i la dissidència ètnica. Molts dels conflictes ètnics naixen entre els habitants del nort (àraps musulmans que representen el 93% dels habitants del Sudan) i els del sur (africans cristians i animistes, el 7%), degut també a un fort element econòmic en quant a les regions, ya que durant el règim colonial britànic, l'atenció es centrà en la colònia del nort. L'insatisfacció va acabar en un segon colp militar el 25 de maig de 1969. El líder del colp, el musulmà coronel Gaafar Muhammad Nimeiri, es convertí en primer ministre, i el nou règim va abolir el parlament i illegalisà tots els partits polítics. Seguiren molts anys de conflictes militars entre el govern sudanés, que estava de part dels yanyawid àraps musulmans del nort, contra els no musulmans en el sur.

El dit conflicte va durar dèsset anys des de 1955, fins que en 1972 es firmà l'Acort d'Addis Abeba que va posar fi a la guerra civil entre el nort i el sur i va permetre cert grau d'autonomia. El dit acort supongué un lapsus de deu anys en la guerra civil.

En setembre de 1983, el llavors president Yaafar Numeiri, creà un estat federal que incloïa els tres estats federals en Sudan del Sur. Pero més tart introduí la llei de la sharia i va dissoldre els tres estats federals del sur, lo qual va provocar la Segona Guerra Civil Sudanesa.

A causa de l'escassea de combustible i pa, una insurgència creixent en el sur, la sequia i la fam canina, es va produir entre 1984 i 1985 un atre colp militar dirigit pel general Suwar al-Dahab, que restaurà un govern civil. No obstant la guerra civil es va intensificar i l'economia continuava deteriorant-se. En 1989 el general Omar el-Bashir es va convertir en president i cap d'estat, primer ministre i cap de les forces armades.

La segona guerra civil desplaçà a més de quatre millons d'habitants del sur. Alguns varen fugir cap a les ciutats del sur com Juba, atres varen emigrar cap al nort a ciutats com Khartum, i inclusivament a atres països veïns.

Des de 2003 en la regió de Darfur es du a terme un extermini de la població negra per part dels yanyawid. És conegut com el Conflicte de Darfur.

Govern i Política

Sudan té un govern autoritari, per lo qual tot el poder polític està en mans del president, Omar Hassan al-Bashir. Bashir i el seu partit controlen el govern des de que ell va dirigir el colp militar del 30 de juny de 1989.

Des de 1983 fins a 1997, el país fon dividit en cinc regions en el nort i tres en el sur, cada una encapçalada per un governador militar. Després del colp militar del 6 d'abril de 1985, les assamblees regionals foren suspeses.

Organisació polític-administrativa de Sudan

Mapa polític de Sudan

Sudan està dividit actualment en 26 estats. Estos són (nom àrap en paréntesis; la transcripció al valencià pot variar segons distintes fonts):


  • Sudan del Sur és una regió autònoma intermija entre els estats i el govern nacional, té previst un referèndum sobre la seua independència per al 2011.

Geografia

Sudan està situat en el nort d'Àfrica, a la vora del Mar Rojo, entre Egipte i Eritrea. Està en part travessat pel Nil i els seus afluents. En una superfície de 2.505.810 km², és el país més gran del continent africà. En el centre es troba una gran plana, vorejada a l'est i a l'oest per montanyes. En el sur el clima és tropical, mentres que en el nort és desèrtic, a on l'estació de pluges es dona des d'abril fins a octubre. La desertificació que s'estén en el pas del temps cap al sur, i l'erosió del sol suponen greus problemes per al país.

Ecologia

Els principals biomes presents en Sudan són el desert, al nort, i la sabana, al sur. Segons WWF, les principals ecorregions presents en Sudan són, de nort a sur:

Ademés, estan presents el desert coster del mar Roig en la costa nort, la montanya xeròfila del massiç del Tibesti i la montanya Uweinat en l'extrem noroest, la montanya xeròfila del Sàhara oriental, en un enclavament del centre-oest i la pradera inundada del Sàhara, en el Sur. Junt en la frontera en Eritrea hi ha diversos enclavaments de selva montanyesa d'Etiopia, pradera montanyesa i montanya alta d'Etiopia, pradera i xara xeròfila d'Etiopia i sabana arbustiva de Somàlia; junt en la frontera en Etiopia, Kénia i Uganda es troben enclavaments de sabana arbustiva de Kénia, mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria i selva montanyesa d'Àfrica oriental.

Economia

El 80% de la població treballa en el sector agrícola. La situació de guerra civil que viu durant molts anys ha portat a tindre nivells d'inflació alts en determinats moments, junt en caigudes brutals, frut de les vicissituts de les operacions bèliques.

Amenaçat d'expulsió del FMI per la seua cessació de pagament del deute extern, i en els gravíssims problemes que afig la sequia, les senyes econòmiques no reflectixen la verdadera situació, atés que computen nivells alts de PIB gràcies als recursos de petròleu i en part a l'or que queden en mans de molt poques empreses, totes elles estrangeres. Atres recursos de que dispon és tungsté, zinc i, provablement, gas. És un dels països que més ràpit ha incrementat la seua economia segons el New York Times.

Demografia

Evolució de la població de Sudan

En el cens sudanés de 1993, la població es calculà en 26 millons. No hi ha censos fiables des de llavors a causa de la guerra civil. L'estimació corrent de la CIA per a 2004 és de prop de 39 millons d'habitants. La població de la zona metropolitana de Khartum (incloent Khartum, Omdurmán i Khartum del Nort) està creixent ràpidament i s'acosta als 6-7 millons, incloent prop de 2 millons de persones desplaçades de la zona de guerra en el sur, aixina com de les àrees afectades per la sequia en orient i occident.

Sudan té dos principals grups culturals —Africans negres arabisats (pero també alguns àraps egipcis, no negroides) i africans negres no àraps— En centenars de divisions ètniques i tribals i grups llingüístics, lo qual fa que la colaboració efectiva entre ells siga un problema major.

Els estats del nort cobrixen la major part de Sudan i inclouen els principals centres urbans. Més de 22 millons de sudanesos que viuen en esta regió són musulmans de llengua àrap, encara que la majoria parla alguna llengua materna diferent de l'àrap —nubi, beja, fur, nuban, ingessana, etc.—. Entre ells hi ha diversos grups tribals diferents. Els kababish del nort de Kordogan són pastors de gamells. Els ga'Alin, rubatab, manasir i shaiqiyah són sedentaris i viuen sobre els rius. Els granara de Kurdufan i Darfur són seminòmades; els beja hamítics de la zones del mar Roig i els nubis de les àrees nortenyes del Nil, alguns dels quals s'han reassentat en el riu Atbara; i els negroides nuba del sur de Kurdufan i els fur en l'extrem occidental del país.

La regió meridional té una població de prop de sis millons i és predominantment rural, basada en una economia de subsistència. Esta regió ha segut afectada negativament per la guerra que des de l'independència, excepte per un periodo de deu anys, i ha resultat en una negligència seriosa, falta de desenroll d'infraestructures, destruccions i desplaçaments majors. Més de dos millons han mort i més de quatre millons s'han desplaçat internament o convertit en refugiats com a resultat de la guerra civil i d'impactes relacionats en la guerra. Ací els sudanesos practiquen, principalment, creences tradicionals indígenes, encara que missioners cristians han convertit prou de gent. El sur també conté diversos grups tribals, i es parlen més llengües que en el nort. Els dinka —la població dels quals és estimada en més d'un milló— És la major de les tribus negreafricanes de Sudan. Junt en els shilluk i els nuer, està entre les tribus nilòtiques. Els azande, bor i collins luo són tribus «sudàniques» en l'occident, i els acholi i lotuhu viuen en l'extrem sur, estenent-se dins d'Uganda.

Cultura

Festes
Data Nom en valencià Nom local Notes
1 de giner Festa Nacional Independència de Sudan
27 de març Festa de l'Unitat Conmemoració de l'acort d'Addis Abeba de 1972
(Varia segons el calendari llunar) Tabaski o Aïd el-Kebir Fi del mes del Ramadà
25 de decembre Nadal Naiximent de Jesucrist

Vore també

Referències

  1. ↑

Enllaços externs

Commons


 
Països d'Àfrica		 Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria  •  Egipte  •  Líbia  •  Marroc  •  Mauritània  •  República Saharaui  •  Sudan  •  Tunísia
Àfrica Occidental : Benin  •  Burkina Faso  •  Camerun  •  Cap Vert  •  Costa d'Ivori  •  Gabó  •  Gàmbia  •  Ghana  •  Guinea  •  Guinea Bissau  •  Guinea Equatorial  •  Libèria  •  Mali  •  Níger  •  Nigèria  •  República del Congo  •  Sant Tomé i Príncip  •  Senegal  •  Serra Lleona  •  Togo
Àfrica Central : Burundi  •  República Centreafricana  •  Chad  •  República Democràtica del Congo  •  Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea  •  Etiopia  •  Jibuti  •  Kènia  •  Seichelles  •  Somàlia  •  Sudan del Sur  •  Tanzània  •  Uganda
Àfrica Austral : Angola  •  Botsuana  •  Comores  •  Eswatini  •  Lesoto  •  Madagascar  •  Malaui  •  Maurici  •  Moçambic  •  Namíbia  •  Suràfrica  •  Zàmbia  •  Zimbàbue


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lluís_Lucia_Lucia&oldid=173139»