Diferència entre les revisions de "Fragata"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet')
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Fragata Blas de Lezo (F103) CPH r.jpg|thumb|Fragata Blas de Lezo]]
 
[[File:Fragata Blas de Lezo (F103) CPH r.jpg|thumb|Fragata Blas de Lezo]]
  
La '''fragata''' és un buc de guerra en un desplaçament d'entre 3.000 i 5.000 tonelades, concebut per ad actuar en misions de guerra naval, encara que pot actuar com buc de recolçament en atres misions.
+
La '''fragata''' és un buc de guerra en un desplaçament d'entre 3.000 i 5.000 tonellades, concebut per a actuar en misions de guerra naval, encara que pot actuar com a buc de recolzament en atres misions.
En el [[sigle XVIII]], el terme es referia als bucs de tres mastils, rapids i en armament llauger, usats per a patrullar i escoltar.
 
En el [[sigle XIX]] la fragata blindada era un buc de guerra, propulsada per motors a vapor, i durant un temps fon el tipo de barco més poderós que navegava.
 
  
Desaparegudes a mitat del XIX, en la [[Segona Guerra Mundial]] torna a denominar-se d'esta forma a un tipo de nau gens chicotet que el [[destructor]], de 1.500-2.000 tonelades, especialisant-se en lluita antisubmarina, com els [[destructors]] de la [[Primera Guerra Mundial]].
+
En el [[sigle XVIII]], el terme es referia als bucs de tres màstils, ràpits i en armament llauger, usats per a patrullar i escoltar. En el [[sigle XIX]] la fragata blindada era un buc de guerra, propulsada per motors a vapor, i durant un temps fon el tipo de barco més poderós que navegava.
  
Despuix de la guerra passà a designar-se com fragata a qualsevol buc fins el tamany d'un [[destructor]] (encara que normalment son gens més reduïdes) i especialisat en una missió. En les flotes europees, les fragates es popularisaren durant la guerra freda en faenes antisubmarines i antiaerees per a protegir la flota. Inclos els [[USA|nortamericans]] construïren fragates, per ser més barates que els [[creuers]] i [[acorassats]] i ideals per a faenes d'escolta de portaavions.
+
Desaparegudes a mitan sigle XIX, en la [[Segona Guerra Mundial]] torna a denominar-se d'esta forma a una classe de nau més chicoteta que el [[destructor]], de 1.500-2.000 tonellades, especialisant-se en lluita antisubmarina, com els [[destructors]] de la [[Primera Guerra Mundial]].
 +
 
 +
Despuix de la guerra passà a designar-se com a fragata a qualsevol buc fins a ls mida d'un [[destructor]] (encara que normalment son prou més reduïdes) i especialisat en una missió. En les flotes europees, les fragates se popularisaren durant la guerra freda en faenes antisubmarines i antiaérees per a protegir la flota. Fins els [[USA|nortamericans]] construïren fragates, per ser més barates que els [[creuers]] i [[acorassats]] i ideals per a faenes d'escolta de portaavions.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 23:03 26 jul 2019

Fragata Blas de Lezo

La fragata és un buc de guerra en un desplaçament d'entre 3.000 i 5.000 tonellades, concebut per a actuar en misions de guerra naval, encara que pot actuar com a buc de recolzament en atres misions.

En el sigle XVIII, el terme es referia als bucs de tres màstils, ràpits i en armament llauger, usats per a patrullar i escoltar. En el sigle XIX la fragata blindada era un buc de guerra, propulsada per motors a vapor, i durant un temps fon el tipo de barco més poderós que navegava.

Desaparegudes a mitan sigle XIX, en la Segona Guerra Mundial torna a denominar-se d'esta forma a una classe de nau més chicoteta que el destructor, de 1.500-2.000 tonellades, especialisant-se en lluita antisubmarina, com els destructors de la Primera Guerra Mundial.

Despuix de la guerra passà a designar-se com a fragata a qualsevol buc fins a ls mida d'un destructor (encara que normalment son prou més reduïdes) i especialisat en una missió. En les flotes europees, les fragates se popularisaren durant la guerra freda en faenes antisubmarines i antiaérees per a protegir la flota. Fins els nortamericans construïren fragates, per ser més barates que els creuers i acorassats i ideals per a faenes d'escolta de portaavions.

Enllaços externs