Diferencia entre pàgines "Forma de govern" i "Manuel Broseta Pont"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' són algunes de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la [[ciència política]] i la [[teoria de l'estat]] o [[dret constitucional]]. Fa referencia al model d'organisació del [[poder (sociologia)|poder]] constitucional que adopta un [[Estat]] en funció de la relació existent entre els [[separació de poders|distints poders]].  
+
{{Biografia|
 +
| nom = Manuel Broseta Pont
 +
| image = [[Image:ManuelBroseta.jpg|250px|]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Juriste i polític
 +
| data_naix = [[1932]]
 +
| lloc_naix = [[Banyeres de Mariola]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[1992]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 +
}}
 +
'''Manuel Broseta Pont''' ([[Banyeres de Mariola]], [[1932]] - [[Valéncia]], [[1992]]). Catedràtic de Dret Mercantil i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]], fon fundador de la firma d'advocats que porta el seu nom.
  
−
Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li son característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra.  
+
El [[15 de giner]] de [[1992]], fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]].
  
−
La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia|ideològic]].
+
== Biografia ==
  
 +
Manuel Broseta va nàixer en la població de Banyeres de Mariola, comarca de [[L'Alcoyà]], ya que el seu pare, fuster procedent de Valéncia, va ser desterrat per les seues idees socialistes. Allí fon a on el seu pare es va casar i varen nàixer els seus fills.
  
−
[[Categoria:Política]]
+
Actualment l'Institut d'Ensenyança Secundària de Banyeres porta el seu nom.
 +
 
 +
Destacat partícip en la política tant valenciana com a nacional. Es va convertir en un dels principals assessors del president preautonòmic [[Josep Lluís Albiñana]]. Aixina mateix va ocupar un escany de Senador per Valéncia entre els anys [[1979]] i [[1982]], en les files del partit polític de la [[UCD]].​ Durant els anys [[1980]] i [[1982]] ocupà la Secretaria d'Estat per a les Comunitats Autònomes, des d'a on va impulsar els treballs per a l'aprovació de la majoria dels estatuts d'autonomia, entre ells, el de la [[Comunitat Valenciana]], en la discussió parlamentària de la qual va participar activament.
 +
 
 +
Despuix d'abandonar la Secretaria d'Estat, es va retirar de la primera llínea política i es va dedicar al seu despaig professional i a la seua tasca docent en l'[[Universitat de Valéncia]]. No obstant, mai abandonà els ambients polítics de [[Valéncia]] i [[Madrit]]. Aixina, a principis de la década de [[1990]] va tornar a involucrar-se tímidament en la política valenciana des de postures conciliadores, defenent el pacte llingüístic que portaria a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], que derivaria en ser una entitat [[Pancatalanisme|pancatalanista]] que no reconeix la llengua pròpia del [[Poble Valencià]], la [[Llengua Valenciana]].​
 +
 
 +
== Assessinat per ETA ==
 +
 
 +
El 15 de giner de l'any [[1992]], quan, des del Departament que ara porta el seu nom, es dirigia a impartir les seues classes, Manuel Broseta fon assessinat en atentat per la banda terrorista [[ETA]].
 +
 
 +
En el seu recort, l'[[Ajuntament de Valéncia]] va erigir una columna, rèplica de les que delimiten el Claustre de la sèu històrica de l'Estudi General de Valéncia (Carrer la Nao), en el mateix lloc de l'Avinguda Blasco Ibáñez a on va caure abatut.
 +
 
 +
S'ha publicat l'obra de caràcter documental: ''Manuel Broseta Pont. Imàgens d'una vida''. Edició de Bruno Broseta Dupré, Valéncia: Diputació de Valéncia, 2003, 330 p., ilustrada.
 +
 
 +
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|''Aquí los ciudadanos se sienten valencianos y no catalanes. Hablan valenciano, y gracias al pueblo que así habla y siente se ha salvado la lengua valenciana''|Manuel Broseta}}
 +
 
 +
{{Cita|De cap manera acceptarem que la Llengua Valenciana en sa fonetica, morfologia, sintaxis i gramatica, nos vinga predeterminada per l'Institut d'Estudis Catalans.|Declaracions de Manuel Broseta en el Senat, juny de l'any 1982}}
 +
 
 +
{{Cita|''Negamos que la lengua valenciana sea catalán. Negamos el concepto de unidad de la lengua. Negamos y nos oponemos al monolitismo científico. Es evidente que entre el idioma catalán y el idioma valenciano existen elementos profundos comunes, pero es evidente que en la Comunidad Valenciana corresponde el derecho a recoger del pueblo y conformar su propia lengua. Me permito aconsejar la lectura atenta de las normas de Castelló, que se reconocen, asimismo, como provisionales en su contenido. De ellas se han separado instituciones culturales, lingüísticas, científicas de Cataluña y Valencia, y es perfectamente político y científicamente admisible, que una comunidad intente adecuar su ortografía y su fonética.''|1982. Senador Broseta. La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació "Llengua Valenciana", tal i com consta en l'Estatut Valencià.}}
 +
 
 +
{{Cita|1982. Gran polemica en el Parlament de Madrit entre el Senador catala Joan Benet i el Senador valencià Manuel Broseta contra la feroç obstinacio catalanista d'impondre en l'Estatut d'Autonomia Valencià del terme 'catala' a la llengua parlada en el territori valencià. Broseta impedi la vergonyosa humillacio de sometre la Llengua Valenciana a l'infecte dialecte barceloni. [...] El Senador Broseta afirmà que el seu partit ([[UCD]]) acceptava en tristea, el nom de [[Comunitat Valenciana]] perque la que historicament nos corresponia era la de [[Regne de Valencia]]. No obstant, el Senador socialiste alacanti Beviá segui insultant als valencians utilisant el terme geografic de '[[País Valencià|país valencià]]', barbarisme historic, inexistent en el repertori historic de Valencia. La Comissio Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominacio '[[Llengua Valenciana]]', tal i com consta en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut Valencià]].|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
 +
 
 +
{{Cita|''¿Por qué Broseta nunca se atrevió a dar realmente el salto a la arena?''
 +
 
 +
''Lo dio, pero lo que ocurre es que no se sabía. Le aceptó a Aznar ser número uno de la lista al Congreso en 1992 y luego optar a la presidencia de la Generalitat. Lo tenían acordado. Pero lo asesinaron.''
 +
 
 +
''Martín Quirós le confesaba hace unos días a mi compañero Juanjo García que Broseta no aceptó optar a la alcaldía de Valencia porque desconocía las encuestas que le daban la victoria al centro-derecha.''
 +
 
 +
''Creo que si no dio el salto fue porque tenía su despacho activo y no lo podía abandonar. No era de los que dejaban las cosas colgadas ni a medias, sino una persona muy responsable.''
 +
 
 +
''¿Hubiera sido buen alcalde?''
 +
 
 +
''Hubiera sido mejor presidente.''
 +
 
 +
''Está comparándolo con Zaplana, otro de sus ojitos derechos.''
 +
 
 +
''Broseta hubiera sido absolutamente distinto. Zaplana fue fundamentalmente un político ambicioso que supo transmitir a la sociedad su propia ambición. Broseta hubiera sido un presidente que hubiera transmitido a la sociedad valenciana la conciencia de sociedad valenciana. Quizá hubiera sido menos espectacular que Zaplana en sus acciones pero habría conseguido que esta sociedad tuviera unas raíces potentes.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.210)}}
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* [http://www.senado.es/web/composicionorganizacion/senadores/composicionsenado/fichasenador/index.html?legis=1&id1=11741 Ficha de Manuel Broseta en el Senat]
 +
* [https://elpais.com/diario/1992/01/16/espana/695516420_850215.html ETA asesina en Valencia de un tiro en la nuca al consejero de Estado Manuel Broseta - El País]
 +
* [https://www.fundacionbroseta.org/manuel-broseta-pont/ Manuel Broseta Pont - Fundación Manuel Broseta]
 +
* [https://www.youtube.com/watch?v=hQWq3_yrL3k&feature=youtu.be Vídeo RTVV: 20 anys de l'assessinat de Manuel Broseta]
 +
* [https://valenciaplaza.com/manuel-broseta-pont Manuel Broseta Pont - Valencia Plaza]
 +
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']
 +
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/11/politicos-pisan-calle-viven-margen-realidad/746602.html Entrevista a María Consuelo Reyna (2ª part) - ''Levante-EMV'']
 +
 
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 +
[[Categoria:Polítics Valencians]]
 +
[[Categoria:Advocats valencians]]
 +
[[Categoria:Valencianisme]]

Revisió de 14:36 9 maig 2021

Manuel Broseta Pont
ManuelBroseta.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Juriste i polític
Naiximent: 1932
Lloc de naiximent: Banyeres de Mariola, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1992
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Manuel Broseta Pont (Banyeres de Mariola, 1932 - Valéncia, 1992). Catedràtic de Dret Mercantil i polític valencià, fon fundador de la firma d'advocats que porta el seu nom.

El 15 de giner de 1992, fon assessinat per la banda terrorista ETA.

Biografia

Manuel Broseta va nàixer en la població de Banyeres de Mariola, comarca de L'Alcoyà, ya que el seu pare, fuster procedent de Valéncia, va ser desterrat per les seues idees socialistes. Allí fon a on el seu pare es va casar i varen nàixer els seus fills.

Actualment l'Institut d'Ensenyança Secundària de Banyeres porta el seu nom.

Destacat partícip en la política tant valenciana com a nacional. Es va convertir en un dels principals assessors del president preautonòmic Josep Lluís Albiñana. Aixina mateix va ocupar un escany de Senador per Valéncia entre els anys 1979 i 1982, en les files del partit polític de la UCD.​ Durant els anys 1980 i 1982 ocupà la Secretaria d'Estat per a les Comunitats Autònomes, des d'a on va impulsar els treballs per a l'aprovació de la majoria dels estatuts d'autonomia, entre ells, el de la Comunitat Valenciana, en la discussió parlamentària de la qual va participar activament.

Despuix d'abandonar la Secretaria d'Estat, es va retirar de la primera llínea política i es va dedicar al seu despaig professional i a la seua tasca docent en l'Universitat de Valéncia. No obstant, mai abandonà els ambients polítics de Valéncia i Madrit. Aixina, a principis de la década de 1990 va tornar a involucrar-se tímidament en la política valenciana des de postures conciliadores, defenent el pacte llingüístic que portaria a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que derivaria en ser una entitat pancatalanista que no reconeix la llengua pròpia del Poble Valencià, la Llengua Valenciana.​

Assessinat per ETA

El 15 de giner de l'any 1992, quan, des del Departament que ara porta el seu nom, es dirigia a impartir les seues classes, Manuel Broseta fon assessinat en atentat per la banda terrorista ETA.

En el seu recort, l'Ajuntament de Valéncia va erigir una columna, rèplica de les que delimiten el Claustre de la sèu històrica de l'Estudi General de Valéncia (Carrer la Nao), en el mateix lloc de l'Avinguda Blasco Ibáñez a on va caure abatut.

S'ha publicat l'obra de caràcter documental: Manuel Broseta Pont. Imàgens d'una vida. Edició de Bruno Broseta Dupré, Valéncia: Diputació de Valéncia, 2003, 330 p., ilustrada.

Cites

Aquí los ciudadanos se sienten valencianos y no catalanes. Hablan valenciano, y gracias al pueblo que así habla y siente se ha salvado la lengua valenciana
Manuel Broseta
De cap manera acceptarem que la Llengua Valenciana en sa fonetica, morfologia, sintaxis i gramatica, nos vinga predeterminada per l'Institut d'Estudis Catalans.
Declaracions de Manuel Broseta en el Senat, juny de l'any 1982
Negamos que la lengua valenciana sea catalán. Negamos el concepto de unidad de la lengua. Negamos y nos oponemos al monolitismo científico. Es evidente que entre el idioma catalán y el idioma valenciano existen elementos profundos comunes, pero es evidente que en la Comunidad Valenciana corresponde el derecho a recoger del pueblo y conformar su propia lengua. Me permito aconsejar la lectura atenta de las normas de Castelló, que se reconocen, asimismo, como provisionales en su contenido. De ellas se han separado instituciones culturales, lingüísticas, científicas de Cataluña y Valencia, y es perfectamente político y científicamente admisible, que una comunidad intente adecuar su ortografía y su fonética.
1982. Senador Broseta. La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació "Llengua Valenciana", tal i com consta en l'Estatut Valencià.
1982. Gran polemica en el Parlament de Madrit entre el Senador catala Joan Benet i el Senador valencià Manuel Broseta contra la feroç obstinacio catalanista d'impondre en l'Estatut d'Autonomia Valencià del terme 'catala' a la llengua parlada en el territori valencià. Broseta impedi la vergonyosa humillacio de sometre la Llengua Valenciana a l'infecte dialecte barceloni. [...] El Senador Broseta afirmà que el seu partit (UCD) acceptava en tristea, el nom de Comunitat Valenciana perque la que historicament nos corresponia era la de Regne de Valencia. No obstant, el Senador socialiste alacanti Beviá segui insultant als valencians utilisant el terme geografic de 'país valencià', barbarisme historic, inexistent en el repertori historic de Valencia. La Comissio Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominacio 'Llengua Valenciana', tal i com consta en l'Estatut Valencià.
¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX, per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)
¿Por qué Broseta nunca se atrevió a dar realmente el salto a la arena?

Lo dio, pero lo que ocurre es que no se sabía. Le aceptó a Aznar ser número uno de la lista al Congreso en 1992 y luego optar a la presidencia de la Generalitat. Lo tenían acordado. Pero lo asesinaron.

Martín Quirós le confesaba hace unos días a mi compañero Juanjo García que Broseta no aceptó optar a la alcaldía de Valencia porque desconocía las encuestas que le daban la victoria al centro-derecha.

Creo que si no dio el salto fue porque tenía su despacho activo y no lo podía abandonar. No era de los que dejaban las cosas colgadas ni a medias, sino una persona muy responsable.

¿Hubiera sido buen alcalde?

Hubiera sido mejor presidente.

Está comparándolo con Zaplana, otro de sus ojitos derechos.

Broseta hubiera sido absolutamente distinto. Zaplana fue fundamentalmente un político ambicioso que supo transmitir a la sociedad su propia ambición. Broseta hubiera sido un presidente que hubiera transmitido a la sociedad valenciana la conciencia de sociedad valenciana. Quizá hubiera sido menos espectacular que Zaplana en sus acciones pero habría conseguido que esta sociedad tuviera unas raíces potentes.
Entrevista a María Consuelo Reyna (Levante-EMV, 10.10.210)

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Forma_de_govern&oldid=169754»