Diferència entre les revisions de "Forges"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Antonio Fraguas de Pablo''', més conegut com '''Forges''' (Madrit, 17 de giner de 1942 - 22 de febrer de 2018), fon un humoriste gràfic...»)
 
Llínea 18: Llínea 18:
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Forges Forges en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Forges Forges en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Humoristes]]
 +
[[Categoria:Humoristes espanyols]]
 +
[[Categoria:Dibuixants]]
 +
[[Categoria:Dibuixants espanyols]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors espanyols]]

Revisió de 13:25 16 feb 2020

Antonio Fraguas de Pablo, més conegut com Forges (Madrit, 17 de giner de 1942 - 22 de febrer de 2018), fon un humoriste gràfic espanyol. El seu nom artístic consistix en la traducció al català del seu llinage «Fraguas» ya que sa mare fon catalana.

Biografia

De pare gallec, l'escritor i periodiste Antonio Fraguas Saavedra, i mare catalana, María Ascensió de Pablo López, fon batejat en el nom de Rafael Antonio Benito Fraguas de Pablo, i passà la seua infància en una àmplia família en la que fon el segon de nou germans: María, Enrique, Berta, Isabel, María José, Rafael, José María i Paloma.

Forges fon un mal estudiant pero un gran llector de Richmal Crompton i els seus llibres sobre Guillermo el Trabucat (Guillermo Brown). Cursà els seus estudis en l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrit els seus primers anys escolars, i els primers cursos de bachillerat en els Sagrats Cors.

En 1956 als seus catorze anys comença a treballar com a tècnic de telecine en Televisió Espanyola (TVE) i com mesclador d'image des de 1962. Abandonà la plantilla de TVE sent Coordinador d'Estudi en 1973 per a dedicar-se professionalment a l'humor gràfic. Havia publicat el seu primer dibuix en l'any 1964 en el diari Pueblo, de la mà de Jesús Hermida, i despuix passà a Informaciones. Jesús de la Serna li va encomanar el succeït editorial. Feu el servici militar com furrier d'artilleria, i es casà en Pilar Garrido Cendoya​ i tingueren tres filles i un fill;​ en 1970 comença a colaborar en Diez Minutos i treballa en les revistes d'humor Hermano Lobo, Por favor i El Jueves, i en els semanaris Sábado Gráfico, Interviú, Lecturas, etc. Des de 1981 publicava el succeït editorial en Diario 16 i posteriorment en El Mundo, pero va deixar este periòdic despuix d'haver segut un dels seus sèt fundadors, i en 1995 passà a firmar el succeït editorial del diari El País.

En l'any 1992 aparegué la seua novela Doce de Babilonia. Forges es revelava com un noveliste prou sòlit i ordenat, encara que potser pecant d'excessiva dependència de l'humor gràfic en el plantejament "gamberro" de les seues traces humorístiques. Ambientada en una imaginària Babilonia, narra les vicissituts d'un grup de sabis, els dotze "Akadémikos", als qui perseguix el Sum Sacerdot de la ciutat, Okrom, per l'odi que este subjecte té a qualsevol alvanç tècnic, cultural o científic. La protecció que el rei Nabucodonosor els dispensa no és suficient per a lliurar-los de la persecució. Ideològicament molt simple en els seus plantejaments, incorre voluntàriament en l'anacronisme a fi de presentar l'història com una eterna lluita entre l'Odi i l'Amor, el Terror i l'Humor.

Dirigí dos películas (País S.A., 1975, i El bengador Gusticiero y su pastelera madre, 1977) i quatre séries d'humor en televisió, El Muliñandupelicascarabajo (1968), Nosotros (1969) i 24 horas aquí (1976), en TVE; i Deforme semanal (1991), en Telemadrid junt al seu germà José María. En ràdio participà en programes com Protagonistas de Luis del Olmo i La Ventana de Javier Sardá i Gemma Nierga, abans del seu falliment intervenia en No es un día cualquiera, de RNE, en Pepa Fernández. En 2014 presentà i dirigí el programa de televisió Pecadores impequeibols en La 2 de TVE.

Forges fallí el 22 de febrer de 2018 als setantasis anys d'edat en l'hospital Fundació Jiménez Díaz de Madrit, a causa d'un càncer de pàncrees.

Enllaços externs