Diferencia entre pàgines "Florència" i "Vitruvi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries ')
 
(Text reemplaça - ' després ' a ' despuix ')
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Vista de toda Florencia.jpg|thumb|Vista de Florencia]]
+
{{Infotaula persona
−
[[File:Ponte Vecchio de nit.jpg|thumb|Ponte Vecchio de nit]]
+
| nom          = Marcus Vitruvius Pollio
−
[[File:Catedral Santa Maria del Fiore.jpg|thumb|Catedral Santa Maria del Fiore]]
+
| image        = Vitruvius.jpg
−
'''Florencia''' és una ciutat d'[[Itàlia]], s'ubica en el nort del país i està banyada pel [[riu]] '''Arno'''. '''Florencia''' és la capital de la regió de [[La Toscana]] i conta en casi 400.000 habitants (382.258 en el cens de l'any [[2017]]), encara que la seua area metropolitana aplega fins al 1.500.000 d'habitants. '''Florencia''' aplegà a ser capital d'[[Italia]] en l'unificacio del país, entre els anys [[1865]] i [[1871]].
+
| peu          = Gravat del sigle XVII representant a Vitruvi presentant el seu tractat ''De architectura'' a [[August]]
 +
| data_naix    = Entorn el 75 aC.
 +
| lloc_naix    = a Roma (hipòtesis)
 +
| data_mort    = Entorn el 10 aC.
 +
| ocupació    = Arquitecte, ingenier i tractadista
 +
}}
 +
'''Marc Vitruvi Polió''', en [[llatí]] 'Marcus Vitruvius Pollio', fon un arquitecte, ingenier i tractadista [[Antiga Roma|romà]] del [[sigle I a. C.]] Per mig de càlculs d'aproximació, el seu naiximent se situa entorn a l'any [[75 a. C.]] i la seua mort en l'any [[10 a. C.]]<ref>VITRUVIO. ''Arquitectura. Libros I-V ''(trd. Francisco Manzanero Cano).'' Madrid:Editorial Gredos, 2008,p.8.</ref>.
  
−
Considerada una de les ciutats més belles del món i capital mundial de l'art, se poden visitar numerosos museus, com per eixemple la Galeria de l'Academia, a on se troba el Davit de Miquel Angel. Llocs com el '''Duomo de Santa Maria de Fiore''', el '''Ponte Vecchio''', la '''Piazza della Signora''', el '''Palazzo Vecchio''', la '''Galeria dels Uffizi''', la '''Galleria dell´Accademia''', la '''Basilica di Santa Maria de Novella''', o la '''Piazza della Repubblica''' són els més visitats pels turistes de la ciutat.
+
És l'autor de ''De Architectura'', l'únic tractat greco-romà referit a l'arquitectura que ha arribat als nostres dies, i gran font d'inspiració durant sigles en l'història de l'art. A diferència d'atres personages de l'época, Vitruvi no fon documentat en vida.<ref>''ibid.,VITRUVIO. Arquitectura. Libros I-V (trd. Francisco Manzanero Cano).'' Madrit: Editorial Gredos, 2008, p.7</ref> Per tant, no existix informació sobre ell fins quasi un sigle despuix de la seua mort.  
  
−
En quant al transport públic en la ciutat, '''Florencia''' conta en vàries estacions de trens, encara que la més important és la de '''Santa Maria di Novella'''. Al costat de l'estació de trens, també està la d'autobusos. El chicotet aeroport de '''Florencia''', se troba a pocs quilometros de la ciutat.
+
== Bibliografia ==
 +
* VITRUVIO. ''Arquitectura. Libros I-V ''(trd. Francisco Manzanero Cano).'' Madrid:Editorial Gredos, 2008.
 +
* GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, José Luís. ''El legado oculto de Vitruvio''. Madrid: Alianza Editorial, 1993.
 +
* SANCHEZ MONTAÑA,Carlos. (2005). ''[http://www.arqweb.com/vitrum/autor.asp Vitrvm]''. Consultat 4 març 2014, des de  
 +
* ORTIZ Y SANZ, Joseph. "Memorias sobre la vida de Vitruvio". A: VITRUVIO. ''Los diez libros de la arquitectura: traducidos del latín y comentados por Don Joseph Ortiz y Sanz''. Madrid: Imprenta real, 1787, p. 15-24.
 +
* PERRAULT, Claudio. ''Compendio de los diez Libros de Arquitectura de Vitruvio'' (trd. Joseph Castañeda). Sevilla: Editorial Extramuros Edicion S.L., 2007.
 +
* TAPIA, Diego. [http://wiki.ead.pucv.cl/index.php/Archivo:Ensayo_Presentaci%C3%B3n.pdf "Teoría renacentista: Su influencia en los principios arquitectónicos actuales"]. 2012
 +
* CERVERA VERA, Luis. "Notas para el estudio sobre la influencia de Vitruvio en el renacimiento carolingio". ''Academia:Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando'', núm.62, 1986, p. 35-44.
 +
* BALDI Bernardino. ''De Verborum Vitruvianorum Significatione sive Perpetuus in M.Vitruvium Pollionem commentarius. Auctore Bernardino Baldo Urbinate,Guastallae Abbate. Accedit vita Vitruvii, eodem auctore''.Augsburg,1612, p.199-207
  
−
En quant a la gastronomia, el plat més famós de la ciutat és la bistecca alla fiorentina. Una beguda, l'Spritz.
+
== Referències ==
 +
<references/>
  
−
'''Florencia''' també conta en un important club de [[fútbol]] a nivell tant nacional com internacional, l'Associazone Calcio Firenze Fiorentina, més conegut com La Fiorentina.
+
[[Categoria:Imperi Romà]]
−
 
+
[[Categoria:Arquitectes romans]]
−
[[Categoria:Itàlia]]
+
[[Categoria:Ingeniers italians]]
 +
[[Categoria:Escritors romans en llatí]]
 +
[[Categoria:Cònsuls romans]]

Revisió de 18:59 24 maig 2021

Marcus Vitruvius Pollio
Vitruvius.jpg
Gravat del sigle XVII representant a Vitruvi presentant el seu tractat De architectura a August
Nacionalitat: {{{nacionalitat}}}
Ocupació: Arquitecte, ingenier i tractadista
Naiximent: Entorn el 75 aC.
Lloc de naiximent: a Roma (hipòtesis)
Defunció: Entorn el 10 aC.
Lloc de defunció: {{{lloc_mort}}}

Marc Vitruvi Polió, en llatí 'Marcus Vitruvius Pollio', fon un arquitecte, ingenier i tractadista romà del sigle I a. C. Per mig de càlculs d'aproximació, el seu naiximent se situa entorn a l'any 75 a. C. i la seua mort en l'any 10 a. C.[1].

És l'autor de De Architectura, l'únic tractat greco-romà referit a l'arquitectura que ha arribat als nostres dies, i gran font d'inspiració durant sigles en l'història de l'art. A diferència d'atres personages de l'época, Vitruvi no fon documentat en vida.[2] Per tant, no existix informació sobre ell fins quasi un sigle despuix de la seua mort.

Bibliografia

  • VITRUVIO. Arquitectura. Libros I-V (trd. Francisco Manzanero Cano). Madrid:Editorial Gredos, 2008.
  • GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, José Luís. El legado oculto de Vitruvio. Madrid: Alianza Editorial, 1993.
  • SANCHEZ MONTAÑA,Carlos. (2005). Vitrvm. Consultat 4 març 2014, des de
  • ORTIZ Y SANZ, Joseph. "Memorias sobre la vida de Vitruvio". A: VITRUVIO. Los diez libros de la arquitectura: traducidos del latín y comentados por Don Joseph Ortiz y Sanz. Madrid: Imprenta real, 1787, p. 15-24.
  • PERRAULT, Claudio. Compendio de los diez Libros de Arquitectura de Vitruvio (trd. Joseph Castañeda). Sevilla: Editorial Extramuros Edicion S.L., 2007.
  • TAPIA, Diego. "Teoría renacentista: Su influencia en los principios arquitectónicos actuales". 2012
  • CERVERA VERA, Luis. "Notas para el estudio sobre la influencia de Vitruvio en el renacimiento carolingio". Academia:Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm.62, 1986, p. 35-44.
  • BALDI Bernardino. De Verborum Vitruvianorum Significatione sive Perpetuus in M.Vitruvium Pollionem commentarius. Auctore Bernardino Baldo Urbinate,Guastallae Abbate. Accedit vita Vitruvii, eodem auctore.Augsburg,1612, p.199-207

Referències

  1. ↑ VITRUVIO. Arquitectura. Libros I-V (trd. Francisco Manzanero Cano). Madrid:Editorial Gredos, 2008,p.8.
  2. ↑ ibid.,VITRUVIO. Arquitectura. Libros I-V (trd. Francisco Manzanero Cano). Madrit: Editorial Gredos, 2008, p.7
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Florència&oldid=173365»