Ferrol
Ferrol o El Ferrol (Ferrol oficialment i també en gallec) és una ciutat i municipi espanyol, situada al nort de la província de La Corunya, en Galícia.
El Ferrol és una ciutat orientada tradicionalment cap a les activitats marítimes, mediant el seu port, de pesca i comercial, activitats civils i militars, instalacions diverses de l'Armada o les plages turístiques.
En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones.
Topònim i etimologia
La denominació Ferrol va ser adoptada en 1982, encara que hi ha documentació al manco en el sigle XV. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des de el sigle XVII, per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora i Argote, o en el text imprés de la Descripció d'Espanya i de les costes i ports dels seus regnes (1634) del geógraf real Pedro Texeira. Durant la Guerra Civil Espanyola, en 1938, les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominació de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la década de 1980.
Geografia
La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Corunya, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'época romana.
La seua situació, en la part septentrional d'una amplia ensenada, front a l'oceà Atlàntic, fan que la ciutat goge d'un clima oceànic, en temperatures suaus durant tot l'any i precipitacions freqüents.
Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria.
Economia
Les drassanes, fundades en el regnat de Felip V, han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, és un sector en crisis, pero continua següent u dels punts en major capacitat industrial (industria pesada) de tota Galícia. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importància per a l'economia de Ferrol i la seua comarca.
Punts d'interés
- Museu Naval (Centre Herrerías)
- Museu d'Historia Natural
- Barri de A Magdalena: data del sigle XVIII, en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, a on creixen antiquíssims arbres.
- Concatedral de San Julián (en el barri de A Magdalena).
- Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello).
- Edifici del Arsenal
- Castell de San Felipe
- Ermita de Chamorro: situada en el mont de Chamorro, en la parròquia de Sant Salvador de Serantes. Des de ad esta ermita es pot apreciar una bellíssima vista de la ciutat de Ferrol i els seus voltants. En el dia a de la Verge de Chamorro es celebra una gran romeria.
- Ermita i jaciment de l'illa de Santa Comba
- Viage en llancha des de Ferrol a Mugardos (des de el moll de Curuxeiras)
- Capitania General i els Jardins de Herrera: al costat d'estos jardins estan les estàtues de Marte i Júpiter, que son les mes antigues de Ferrol. Pròximament l'edifici de Capitania serà reconvertit en Archiu i Biblioteca de l'Armada
- Plages com la de Doniños, San Jorge, Santa Comba o Ponzos (cada vegada mes ocupada per estrangers aficionats al surf i al windsurf).
- Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos").
Festivitats d'interes
La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de 1995 com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en Galícia.
Personages ilustres
- Concepció Arenal (1820-1893): llicenciada en Dret, escritora, periodista, poeta, novelista, autora dramàtica i de sarsuela. Va ser la primera dona en assistir a una universitat espanyola, en 1841, encara que al principi a soles com oyent i en indumentària masculina.
- Victorià Sánchez Barcáiztegui (1826-1875): militar i marí.
- Pablo Iglesias (1850-1925): fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i de la Unió General de Treballadors (UGT).
- José Canalejas (1854-1912): polític progressiste, va pertànyer al Partit Liberal, arribà a ser President del Consell de Ministres en 1910 i ministre de diferents carteres en sis ocasions.
- Fernando Álvarez de Sotomayor (1875-1960): pintor i mestre de Belles Arts.
- Francisco Franco (1892-1975): Possiblement la figura mes coneguda de Ferrol. Cap d'Estat que governà en Espanya després de la Guerra civil espanyola entre el 1 d'abril de 1939 fins la seua mort el 20 de novembre de 1975.
- Ramón Franco (1896-1938): aviador, militar i polític. Formà part en el Vol del Plus Ultra.
- Nicolás Franco (1891-1977): militar i polític. Va ser Procurador en Corts i Embaixador d'Espanya en Portugal.
- Jaime Quintanilla (1898-1936): primer alcalde republicà de Ferrol, fusilat pels Nacionals un mes després de l'inici de la Guerra Civil.
- Gonzalo Torrente Ballester (1910-1999): escritor, periodista i mestre. Autor de “Los gozos y las sombras”, La saga/fuga de J. B.... U dels grans escritors espanyols del sigle XX, va pertànyer a la Generació del 36.
- Ricardo Carvalho Calero (1910-1990): el primer mestre de Llengua i Lliteratura gallega de l'Universitat de Santiago de Compostela.
- Camilo Alonso Vega (1889-1971): Ministre de la Governació entre 1957 i 1969.
En Ferrol han naixcut posteriorment importants figueres de la lliteratura, com Lola Beccaria i Mercedes Castro, la música, Carlos Jean i Jesús Ordovás, el cine, Mabel Rivera, Javier Gutiérrez Álvarez, Teté Delgado i Sonia Castelo, la televisio, Jesús Vàzquez, Paula Vàzquez, Paloma Lago i María Patiño. Tambe del sindicalisme, Ignacio Fernández Toxo, actual Secretario General de Comisiones Obreras i l'historiografia, Santos Juliá.
Parroquies
- Brión (Santa María)
- A Cabana (San Antonio)
- Covas (San Martín)
- Doniños (San Román)
- Esmelle (San Juan)
- Ferrol (San Julián)
- A Graña (Santa Rosa)
- Leixa (San Pedro)
- Mandiá (Santa Eugenia)
- Marmancón (San Pedro)
- A Mariña (San Jorge)
- Trasancos (Santa Cecilia)
- Serantes (San Salvador)
Ciutats germanes
- Lugo Bandera d'Espanya (2000)
- Mondoñedo Bandera d'Espanya (2004)
- Adelaida Bandera d'Australia (2008)
Referencies
1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9.
2. a b «ferrolano»: «Natural del Ferrol»
3. Lope García de Salazar, Libro de las bienandanzas e fortunas, 1471 - 1476, libro XXV, ed. lit. Ana María Marín Sánchez, Universidad de Valencia, Parnaseo-Lemir. Consultado el 15-2-2010.
4. Cfr. Luis de Góngora y Argote, «Despuntado he mil agujas» (romance), vv. 49-52. «A las armas, mozalbitos, / que un navío filipote / os espera en El Ferrol: / ¡plega a Dios que se derrote!», vv. 49-52
5. Pedro Texeira, Descripción de España y de las costas y puertos de sus reinos, 1634, fol. 32v. y 33r., ed. de Felipe Pereda y Fernando Marías, El atlas del rey Planeta [Texto impreso], Hondarribia, Nerea, 2002. ISBN 978-84-89569-86-7. Cfr. especiamente para el puerto y villa del Ferrol la pág. 327.
6. Guía General de la Ciudad. Ayuntamiento de Ferrol
7. Carlos de Aracil – Juan J. Burgoa . El Escudo de Armas de Ferrol de la Ilustración. FerrolAnálisis nº 21.
8. Intervención do presidente da Xunta de Galicia no concello de Ferrol con motivo da visita das Súas Maxestades os Reis
9. Lista Indicativa de Candidaturas Españolas