Estret de Bering

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Image de satèlit de l'estret de Bering

L'estret de Bering és un braç de mar localisat entre l'extrem oriental d'Àsia (Uelen, Sibèria) i l'extrem nort occidental d'Amèrica (Tin City, Alaska). Les seues aigües comuniquen el mar de Chukchi, al nort, en el mar de Bering, al sur. La seua amplaria és de 82 km entre les immediacions del cap Dezhnev en la peninsula de Chukchi, en Rússia, que constituix el punt més oriental (169° 39' W) del continent d'Àsia, i les rodalies del cap Príncip de Gales, en Alaska, Estats Units, que és el punt més occidental (168° 07' W) d'Amèrica del Nort.

La regió en que se troba se denomina Beringia. Segons la teoria més acceptada, l'home migrà des d'Àsia fins Amèrica passant per este estret, possiblement aprofitant un periodo glaciar i la congelació del mar aixina com el nivell més baix de les aigües.

Exploració

El nom fon posat en honor a Vitus Bering, l'explorador danés al servici de l'imperi Rus que ho creuà en 1728.

Des de al menys l'any 1562 els geografs europeus sospitaven que existia un estret d'Anian entre Àsia i Amèrica del Nort. En l'any 1648 Semion Dezhniov provablement passà a través de l'estret, pero el seu relat no aplegà a Europa. Posteriorment, fon redescobert, explorat i estudiat de nou en l'any 1728 pel navegant danés, al servici de Rússia, Vitus Bering. Més avant fon explorat pels navegants britànics James Cook (1778) i Frederick William Beechey (1826).

Enllaços externs