Diferència entre les revisions de "Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)"
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ') |
|||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''Ermita''' o Ermitori '''de la Magdalena''' està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori | + | L''''Ermita''' o Ermitori '''de la Magdalena''' està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori de la Magdalena, localisat en el terme municipal de [[Castelló]], fon declarat com a tal en l'any [[2006]]. Es tracta d'una ermita construida en el [[sigle XV]] dins del recinte amurallat del [[Castell de Fadrell]]. L'ermita està excavada en la roca. |
| − | de la Magdalena, localisat en el terme municipal de [[Castelló]], fon declarat com a tal en l'any [[2006]]. Es tracta d'una ermita construida en el [[sigle XV]] dins del recinte amurallat del [[Castell de Fadrell]]. | ||
| − | Els castellonencs fruixen d'este espai públic durant tot l'any en múltiples ocasions, pero molt | + | Els castellonencs fruixen d'este espai públic durant tot l'any en múltiples ocasions, pero molt especialment el dia de la [[Romeria de les Canyes]] durant les [[Festes de la Magdalena]]. |
| − | especialment el dia de la [[Romeria de les Canyes]] durant les [[Festes de la Magdalena]]. | + | |
| + | L'ermita de la Magdalena està catalogada com a Be d'Interés Cultural i figura inscrit en el Patrimoni Nacional i en Patrimoni Cultural de la [[Generalitat Valenciana]]. | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | La zona, en una extensió de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada | + | La zona, en una extensió de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada com una de les primeres estribacions del [[Desert de les Palmes]]. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell de Fadrell i l'Ermita de la Magdalena. |
| − | com una de les primeres estribacions del [[Desert de les Palmes]]. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell de Fadrell i l'Ermita de la Magdalena. | + | |
| + | Es tracta d'una construcció de la que en [[1455]] es va construir el pòrtic i en [[1456]] la capella, construint-se ya en el [[sigle XVII]] la cuina i l'aljup. En [[1758]], en el [[sigle XVIII]], el mestre Vicent Pellicer li donà la configuració actual d'ermita d'hostage i torre adossada. | ||
| − | + | L'edifici conta en dos naus en arqueries sobre columnes en centre i pilastres als costats, cobrint-se l'ermita en volta de canó. A l'exterior, dispon d'un pòrtic en un gran arc rebaixat des del que s'accedix a la portada de l'hostage en arc de mig punt. | |
== Història == | == Història == | ||
| − | + | L'ocupació humana data del [[Neolític]] segons constaten els vestigis del jaciment de La Magdalena, que es troba en el mateix cim. L'Ermita actual va ser un aljub en época musulmana, que en el [[sigle XV]] es va modificar per a convertir-lo en un recinte de cult cristià, li varen obrir una gran portada i varen emplaçar un altar. En el castell s'han efectuat excavacions arqueològiques des de [[1996]] fins a [[2003]]. Cinc jaciments més es localisen en un radi d'un quilómetro. En l'interior del perímetro amurallat que corona el cim, i entre el que s'intercalen algunes torres de planta circular, sobreixen intermitents allineacions, la major part d'elles d'estructura quadrangular, que s'adscriuen al periodo del Bronze. | |
== Flora == | == Flora == | ||
| − | La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc | + | La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'[[oliveres]] i garroferes. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el pi carrasca de fulles molt mes curtes que les del pi pinyoner. |
| − | format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'[[oliveres]] i garroferes. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el pi carrasca de fulles molt mes curtes que les del pi pinyoner. | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
| − | Entre la fauna que habita el parage destaquen quatre espècies protegides: el sapo i la | + | Entre la fauna que habita el parage destaquen quatre espècies protegides: el sapo i la granota comuns, el fardacho ocelat i la culebra bastarda. També se pot trobar la tartuga europea, catalogada com espècie vulnerable. Per lo que fa a les aus destaquen, com a espècies |
| − | granota comuns, el fardacho ocelat i la culebra bastarda. També se pot trobar la tartuga | + | protegides, la terrerola comuna, el gayo i el formenter; i, com a espècies tutelades, el teuladí comú, la cotorra de Kramer i l'[[Estornell|estornell]] negre. Per la seua banda, les espècies de mamífers protegides en la zona son: la musaranya gris, el lliro careto, l'ariçó europeu, la fugina, el teixó, la mustela i la farda roja |
| − | europea, catalogada com espècie vulnerable. Per lo que fa a les aus destaquen, com a espècies | ||
| − | protegides, la terrerola comuna, el gayo i el formenter; i, com a espècies tutelades, el | ||
| − | teuladí comú, la cotorra de Kramer i l'estornell negre. Per la seua banda, les espècies | ||
| − | de mamífers protegides en la zona son: la musaranya gris, el lliro careto, l'ariçó europeu, | ||
| − | la fugina, el teixó, la mustela i la farda roja | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 36: | Llínea 31: | ||
* [[Castell de Fadrell]] | * [[Castell de Fadrell]] | ||
* [[Festes de la Magdalena]] | * [[Festes de la Magdalena]] | ||
| + | * [[Privilegi de trasllat]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 18:27 25 ago 2019
L'Ermita o Ermitori de la Magdalena està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori de la Magdalena, localisat en el terme municipal de Castelló, fon declarat com a tal en l'any 2006. Es tracta d'una ermita construida en el sigle XV dins del recinte amurallat del Castell de Fadrell. L'ermita està excavada en la roca.
Els castellonencs fruixen d'este espai públic durant tot l'any en múltiples ocasions, pero molt especialment el dia de la Romeria de les Canyes durant les Festes de la Magdalena.
L'ermita de la Magdalena està catalogada com a Be d'Interés Cultural i figura inscrit en el Patrimoni Nacional i en Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.
Descripció
La zona, en una extensió de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada com una de les primeres estribacions del Desert de les Palmes. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell de Fadrell i l'Ermita de la Magdalena.
Es tracta d'una construcció de la que en 1455 es va construir el pòrtic i en 1456 la capella, construint-se ya en el sigle XVII la cuina i l'aljup. En 1758, en el sigle XVIII, el mestre Vicent Pellicer li donà la configuració actual d'ermita d'hostage i torre adossada.
L'edifici conta en dos naus en arqueries sobre columnes en centre i pilastres als costats, cobrint-se l'ermita en volta de canó. A l'exterior, dispon d'un pòrtic en un gran arc rebaixat des del que s'accedix a la portada de l'hostage en arc de mig punt.
Història
L'ocupació humana data del Neolític segons constaten els vestigis del jaciment de La Magdalena, que es troba en el mateix cim. L'Ermita actual va ser un aljub en época musulmana, que en el sigle XV es va modificar per a convertir-lo en un recinte de cult cristià, li varen obrir una gran portada i varen emplaçar un altar. En el castell s'han efectuat excavacions arqueològiques des de 1996 fins a 2003. Cinc jaciments més es localisen en un radi d'un quilómetro. En l'interior del perímetro amurallat que corona el cim, i entre el que s'intercalen algunes torres de planta circular, sobreixen intermitents allineacions, la major part d'elles d'estructura quadrangular, que s'adscriuen al periodo del Bronze.
Flora
La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'oliveres i garroferes. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el pi carrasca de fulles molt mes curtes que les del pi pinyoner.
Fauna
Entre la fauna que habita el parage destaquen quatre espècies protegides: el sapo i la granota comuns, el fardacho ocelat i la culebra bastarda. També se pot trobar la tartuga europea, catalogada com espècie vulnerable. Per lo que fa a les aus destaquen, com a espècies protegides, la terrerola comuna, el gayo i el formenter; i, com a espècies tutelades, el teuladí comú, la cotorra de Kramer i l'estornell negre. Per la seua banda, les espècies de mamífers protegides en la zona son: la musaranya gris, el lliro careto, l'ariçó europeu, la fugina, el teixó, la mustela i la farda roja
Vore també
Referències
- VV.AA. Revista Rogle (nº 118-119, Juliol-agost 2016) editat pel Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana.