Diferència entre les revisions de "Equador"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 5: Llínea 5:
 
| image_escut_tamany = 147px
 
| image_escut_tamany = 147px
 
| image_mapa = Ecuador on the globe (South America centered).svg
 
| image_mapa = Ecuador on the globe (South America centered).svg
| lema_nacional = La Paz y el Bienestar, la Gloria y el Triunfo<br />([[Català]]: La Pau i el Benestar, la glòria i el triumfo)  
+
| lema_nacional = La Paz y el Bienestar, la Gloria y el Triunfo<br />([[Valencià]]: La Pau i el Benestar, la glòria i el triumfo)  
 
| himne_nacional = [[Salve, oh Patria!]]  
 
| himne_nacional = [[Salve, oh Patria!]]  
 
| capital = [[Quito]]  
 
| capital = [[Quito]]  

Revisió de 10:59 30 jul 2013

República del Ecuador
Bandera de Equador Escut de Equador
Bandera Escut
Lema: La Paz y el Bienestar, la Gloria y el Triunfo
(Valencià: La Pau i el Benestar, la glòria i el triumfo)
himne nacional: Salve, oh Patria!
 
Situació de Equador
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Quito

n/d
ciutat més poblada Guayaquil
Idioma oficial Espanyol / Castellà
Forma de govern República
Rafael Correa
Lenin Moreno
Independència
 •  - Declarada
d'Espanya
25 de maig de 1822
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 80èº
256.370 km2
8,8%
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 124èº
12.156.608 ([[2001]])
47,4 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


n/d
PIB (PPA)
 • Total
 • PIB per càpita


n/d
IDH
Moneda dòlar dels Estats Units[nb 1]
‎Gentilici equatorià, equatoriana
Fus horari
Domini Internet n/d
Prefix telefònic n/d
Prefix radiofònic n/d
Còdic ISO

La República de l'Equador (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud. Llimita a l'oest en l'oceà Pacífic, al nort en Colòmbia i a l'est i al sud en el Perú; també pertanyen a l'Equador les illes Galápagos, situades uns 1.000 km a l'oest de la costa.

Història

Artícul principal → Història de l'Equador.

El territori del que hui es coneix com l'Equador fon habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser fins i tot des d'uns 30.000 anys. El periodo prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el periodo paleoindi (fins uns 3.500 anys aC), el periodo formatiu (del 4500 al 300 aC), el període de desenvolupament regional (300 aC - 800 d.C.) i el periodo d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'època prehistòrica podem destacar la cultura Valdivia (3500 - 1500 aC), la cultura Chorrera (900 - 300 aC), la cultura de La Tolita (600 aC - 400 d.C.) i la cultura Cañari (400 -1532), entre altres.

Poc abans de la conquesta inca es formaren grans confederacions de pobles, com la quitu o caranqui (coneguda posteriorment en l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la cañari. Pels voltants de 1450, l'inca Túpac Yupanqui començà la conquesta del territori equatorià, completada uns 30 anys després. La dominació inca s'estroncà en l'arribada dels espanyols, que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la Real Audiència de Quito, dins del Virregnat del Perú.

El moviment d'independència s'inicià ya al final del segle XVIII, en els escrits d'Eugenio Espejo i atres ilustrats. El primer grito d'independència es produí el 10 d'agost de 1809 a Quito, pero no fon fins el 24 de maig de 1822, després de la batalla del Pichincha, quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i 1830 l'Equador quedà integrat a la Gran Colòmbia. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, sota el govern del general Juan José Flores i els seus successors. Els darrers anys del segle XIX estan dominats per les grans figures antagòniques de Gabriel García Moreno, conservador, i Eloy Alfaro, progressista.

El segle XX es caracterisa per una certa inestabilitat política (57 presidents des del 1900) i per guerres periòdiques en el Perú (1941, 1981 i 1995) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de llímits fronterers, sagellades en el tractat de pau de 1998 signat pels presidents Alberto Fujimori i Jamil Mahuad. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. El 1978, després de la dictadura de Guillermo Rodríguez Lara (El bombita) s'inicia el periodo democràtic més llarc que ha vixcut el país i que dura (si bé de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat.

El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com Jaime Roldós o Osvaldo Hurtado, pero diversos conflictes i divisions polítiques trenquen esta tendència. El darrer periodo està marcat per la crisis dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarisació de l'economia l'any 2000, que si be ha conseguit parar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobrea.

Política

L'Equador es definix com una república presidencialista, unitària i democràtica, en sufragi universal i en una separació de poders en branques llegislativa, eixecutiva i judicial. El sufragi és universal, directe, secret i obligatori.

El president de la república s'escull, juntament en el vicepresident, per un periodo de quatre anys i és el màxim representant del poder eixecutiu, promulga les lleis aprovades pel Congrés Nacional i nomena els ministres. La branca llegislativa és unicameral i està representada pel Congrés Nacional, que s'escull també per sufragi universal per un periodo de quatre anys, normalment en la mateixa convocatòria d'eleccions que les eleccions presidencials.

Subdivisió administrativa

L'Equador està dividit en 22 províncies:

Províncies de l'Equador

 

Referències


Enllaços externs


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nb", pero no es trobà una etiqueta <references group="nb"/>