Diferència entre les revisions de "Enric Semper i Bondia"
m (Erros corregits) |
m (Enllaç) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles [[sigle XIX|XIX]] - [[sigle XX|XX]]) fon un arquitecte [[Comunitat Valenciana|valencià]] que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat. | + | '''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles [[sigle XIX|XIX]] - [[sigle XX|XX]]) fon un [[arquitecte]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat. |
== Biografia i obres == | == Biografia i obres == | ||
Revisió de 16:12 12 jul 2017
Enric Semper i Bondia (Valéncia, sigles XIX - XX) fon un arquitecte valencià que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat.
Biografia i obres
Estigué matriculat entre 1869 i 1870 en l'Escola d'Arquitectura de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia, a on fon companyer de Joaquim Maria Arnau i Miramón. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir la seua formació en Madrit.[1] Aquell mateix any de 1871 fon comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del Túria. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any 1876.[2] Sis anys més tart, en 1882, fon nomenat arquitecte municipal de Chestalgar per acort plenari del seu Ajuntament.[3]
L'Ajuntament de Catarroja li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any 1883, i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inaugurà (1889). El seu estil predominant és neogòtic, encara que també trobem elements modernistes, d'arquitectura eclèctica, i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.[4]
En 1894 aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En 1900 aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En 1901 proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del Teatre Apolo de Valéncia[5], edifici inaugurat en 1876 i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fon enderrocat en 1969 per a aixecar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")[6].
Plànols
Plànols del Cementeri de Catarroja realisats per Semper i Bondia (1883):
Referències
- ↑ Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente, pàg. 79. Valéncia: Universitat Politècnica.
- ↑ Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)
- ↑ Jiménez Cervera, F. J. (2009). Gestalgar: contribución a su historia. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0
- ↑ Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de Catarroja: Historia, Geografía y Arte, volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).
- ↑ Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)
- ↑ http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)