En un temps lluntà i un país desconegut
En un temps lluntà i un país desconegut és una novela pòstuma de l'escritor valencià Federic Feases, que pertany al gènero de la ciència ficció. Fon editada per Lo Rat Penat en 1994.
Argument
L'obra és un crit a la llibertat dels sers i dels pobles, un crit contra el dogmatisme i els estats anuladors de les llibertats. En un món futuriste dominat per la tecnologia, un professor de llengües universitari investiga l'existència de llengües antigues ab una tradició lliterària. L'estat autoritari en que viu posarà tots els mijos per a censurar-lo i impedir que eixos coneiximents es difonguen entre l'alumnat i els ciutadans.
Interpretacions
Molt probablement, l'autor de la novela pretenia establir una analogia en la situació de la llengua valenciana, sense reconeiximent com a tal i en una tradició lliterària desconeguda o poc investigada, de manera que l'obra es pot interpretar en un sentit alegòric.
Resum per capítuls
Capítul 1. Un filòlec
Parla de Barbia, un planeta. Sir Trivaix és professor de filologia i ensenya el GLI, l’única llengua que sobreviu en eixe temps. Fa classes en un aparell nomenat Telecom. Al parlar de llengües antigues, comenta als alumnes que abans existien atres llengües en les quals se conreava la lliteratura. Rep un toc d’atenció del governador del districte, que ha estat escoltant la seua classe. Eixes afirmacions no es toleren.
Capítul 2. Els idòlatres
Sir Trivaix se queda pensarós per lo que considera un intent de censurar les seues classes. Al sendemà desconecta el seu «receptor» i l’envia per ahí. El receptor és una espècie de punt negre que tot lo món té i que pot enviar a on vullga, ya que este capta imàgens, sons i olors que envia al seu amo. El receptor va a parar a una habitació, una espècie de bar, a on hi han uns atres personages que són sorpresos per una redada policial. Eixos personages es diuen els idòlatres. Els idòlatres troben el receptor de Sir Trivaix i alguns se pensen que és un espia. Un tal el Monge assegura que no ho és, perque el coneix (a Trivaix). Sir Trivaix desconecta el receptor davant d'eixos problemes, per tant no el pot recuperar. Aixina i tot, en un atre aparell més rudimentari (només pot emetre informació, pero no rebre’n) conseguix impartir la classe als seus alumnes universitaris. En acabant, conecta el receptor de nou i l’atorrollen sensacions contradictòries. El Monge reapareix i li diu que l’ha conectat mentres ells feen una orgia. Sir Trivaix no coneix el significat d’eixa paraula. El Monge li explica que es tracta de drogues i desinhibició, i critica el món de Barbia i la manera de relacionar-se, en receptors i telecoms, com també critica la llengua GLI, controlada de manera que s’han prohibit i oblidat paraules, i s’han amagat els texts que les contenien. La gent que fa orgies busquen escapar del món ultracontrolat de Barbia.
Capítul 3. L'image de Sir Rufall
El governador del districte vol parlar en l’honorable alcalde, subordinat seu, sobre Sir Trivaix. Sap que és un professor en tesis dissidents, i ha lligat caps perque sap que a la mateixa hora que Trivaix fea una classe en que pareixia que estava sort, s’havia fet un escorcoll a uns idòlatres que havia fracassat perque la majoria havien escapat. En efecte, el Monge escapa en el receptor de Sir Trivaix a un satèlit de Barbia on els idòlatres tenen el seu refugi. Sorprenentment, el deixa tornar a Barbia. Sir Trivaix, convençut que són uns drogates sectaris, vol denunciar el cas, pero quan està a la porta de l’Honorable veu la foto de dos filòlecs en la paret, una d’elles de Sir Rufall. Ell va ser una eminència. Llavors cau que Sir Rufall haguera estat d’acort en l’existència de lliteratura en les llengües antigues. Pensa llavors en la censura llingüística de la que li parlaren els idòlatres, i li sap mal denunciar-los, ya que l’han lliberat. Es fa arrere i es promet ad ell mateix investigar per a vore si realment, ademés de paraules presents com “orgia” o “monge”, s’ha censurat tota una lliteratura.
Capítul 4. Decisió
Sir Trivall té un debat en Sir Brombell, un llingüiste contrari a les seues visions. Sir Trivall es convertix, sense donar-se compte, en un idòlatra, en un rebel. Es dona compte de que ho ha sigut sempre. Ara es pregunta on estan el Monge i els atres idòlatres. Per una frase que li deixà caure el monge, Sir Trivaix deduïx que s’amaguen en un antic port intergalàctic ara abadonat. Va a unir-se ad ells.
Capítul 5. La tirania de Barbia
Sir Trivaix va en la nau espacial cap al Port en la nau robada al govern, pero dos patrulles de la policia el perseguixen. Hi ha una persecució i un tiroteig espacial i Sir Trivaix no té més remei que disparar per a defendre’s. Conseguix arribar a un planeta agrícola que fa poc de temps es va unir a la confederació de planetes encapçalades per Barbia. Aterrisa enmig d’un bosc i es troba una parella besant-se, cosa que ya no es fa en Barbia. Els pregunta a on està la ciutat més pròxima. El xic li parla en hostilitat, en un accent diferent al barbià. A diferència de lo que pensava Sir Trivaix, el planeta no s’ha unit a la confederació per gust, sino obligats. Els barbians són percebuts com a imperialistes. El duen a un grup de rebels i descobrix que el govern barbià havia enganyat al seu poble en eixe sentit. Fan un pacte: l’ajuden a arribar al Port on estan els idòlatres, i ell a canvi els ajuden en la seua lluita contra l’imperialisme barbià.
Capítul 6: Victòria de les paraules
Hi ha una batalla i Sir Trivaix participa en ella. Els rebels de Mollna li estan agraïts i ell se’n va a Port de la Pau.
Capítul 7: La lluita de cada cor
Sir Trivaix arriba a Port de la pau i no troba res. Només en uns versos que li digué Fra Jacobius, deduïx el lloc a on pot haver idòlatres. Va a un establiment abandonat i rescata una vella cinta que visualisa. Els versos fan referència a un escriptor. Localisa al flare i este li diu si vol unir-se ad ells.
Capítul 8: El campament dels cartaginesos
Naus de la Confederació ataquen a Sir Trivaix just en el moment en que està a punt d’enlairar-se. Sir Trivaix pert quatre dels cinc registres que li havia donat Fra Jacobius. Del que ha salvat conseguix llegir un text en diversos idiomes. Deduïx que lo important no és el contingut, sino el fet que els diversos idiomes se semblen. Deduïx que han de provindre d’una llengua comuna. Aixina arriba a la conclusió de l’existència del llatí.
Capítul 9: El llindar de la llibertat
Sir Trivaix, a soles pilotant una nau que ha escapat en l’últim moment, aterrisa no sense problemes en la Terra, planeta que ara està abandonat. Allí es troba en els rebels. Estos li diuen que varen aconseguir salvar la lliteratura de les llengües mortes per mig d’adaptacions. Li obrin les portes de la biblioteca i en eixe moment acaba la novela.