Emilio Calandín Calandín

Emilio Calandín Calandín (Valéncia, 1870 - Barcelona, 1919), fon un pintor i escultor valencià.

Biografia

Emilio Calandin naixqué en el si d'una família modesta. El seu yayo patern, José Calandín, era de Set Aigües i s'instalà en la ciutat de Valéncia en busca de treball, establint-se com barber i deixant el negoci el seu fill, també de José (José Calandín), que es casaria més tart en Gertrudis Calandin, que pel seu llinage, estaven relacionats familiarment, pareix ser que cosins.

Emili ya destacá de chicotet, puix als 13 anys feu els seus estudis en l'academia de Belles Arts, que completà als 18 anys (1888) en un aprofitament de sobresalient i completant sa formació en el taller d'imagineria de José Guzmán Guallard. A pesar de les seues excelents notes i haver-se distinguit intentà en 1899 obtindre una plaça de professor en l'escola de Sant Carles pero no ho va conseguir. Conseguix més tart, mijan oposició, una pensió o pensionat d'escultura en Roma fins a l'any 1901.

En 1904, en el segon intent, obté per oposició una plaça de professor numerari en l'Escola d'Arts i Indústries de Barcelona, en la Llonja. Es va casar en Amparo Guzman, la filla del seu mestre imaginer, i vixqueren en la ciutat de Barcelona fins a la seua mort en l'any 1919. Del seu matrimoni naixqueren José, Maria, Gertrudis i Emili i una atra chiqueta que va faltar. Durant eixos 15 anys, realisà encàrrecs de disseny i ornamentació i un gran número de medalles que enviava a Alemània i aixina complementava l'escas sou de professor.

Premis

En l'any 1901 en l'Exposició Internacional de Belles Arts de Madrit conseguix una 2on. i 3a. medalla per la seua obra escultòrica El Palleter i la pintura El sermó de Sant Roc, respectivament.

En l'Exposició regional de 1909 obtingué un premi per la seua escultura Mater Dolorosa que mes tart, en 1911 donaria al Museu de Sant Carles.