El nacionalismo valenciano (1906-2006) I. El porqué y el cómo de las "Bases de Castellón"
El nacionalismo valenciano (1906-2006) I. El porqué y el cómo de las "Bases de Castellón" és el títul d'un llibre de l'autora Josefa Villanueva Espinosa, catedràtica de Filologia Romànica, escrit en castellà i editat en la ciutat de Valéncia, l'any 2019.
El llibre és la primera part de la seua tesis doctoral, presentada i evaluada en l'any 2017 en l'Universitat de París-Nanterre, la qual gojà de la recomanació del jurat per a que es publicara, “Le nationalisme valencien au début du XXIe siècle. Cent ans de pancatalanisme 1906-2006” (El nacionalisme valencià a principis del sigle XXI. Cent anys de pancatalanisme (1906-2006)).
En este primer volum, la doctora Villanueva se centra en les décades inicials del sigle XX: un moment crucial per a la conformació del valencianisme cívic contemporàneu i, també, per a l'introducció de les tesis pancatalanistes en la societat valenciana.
Es tracta, sense dubte, d'una visió nova, crítica i ben documentada que no deixarà indiferent al llector. Un treball molt interessant sobre el nacionalisme valencià.
Ficha del llibre
- Títul: El nacionalismo valenciano (1906-2006) I. El porqué y el cómo de las "Bases de Castellón"
- Autor: Josefa Villanueva Espinosa
- Idioma: Castellà.
- Lloc i any: Valéncia, 2019.
- Editorial: Foment de les Lletres Valencianes-L'Oronella (Colecció Boix, núm. 4)
- ISBN: 978-84-948478-9-9
Index
Els títuls dels sèt capítuls són:
- La tesis pancatalanista
- La tesis occitanista
- La tesis valencianista de Fullana
- La industrialización: un modelo de sociedad divergente
- El siglo XIX valenciano sin industrialización
- La primera guerra mundial: el primer punto de inflexión valencianista
- La Segunda República y los proyectos de autonomía
Comentaris
Este primer volum abarca les tres primeres parts d'aquell treball. L'estudi, contant en uns preliminars necessaris, s’inicia en la fita que supongué la celebració del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en Barcelona (1906) i que l'autora considera es a on se gestà la fulla de ruta de l'expansionisme català i a on s'establixen les bases del catalanisme i del nacionalisme catala. Finalisa esta part en el capitul que titula “La firma de las ‘Bases de Castellón’ o el rumbo hacia una federación lingüística”. Qualsevol valencianista ya sap que aquelles bases ortogràfiques de 1932 supongueren el cavall de Troya que possibilità l'introduccio de l'ortografia, primer, i del lèxic i gramàtica catalana a continuació, instruments que –supostament– havien de ser usats per a escriure i conrear la llengua valenciana. L'autora profundisa en este tema.
En paraules que l'autora inclou en el pròlec, acunyades per la professora emèrita i membre del jurat Mari-Claude Chaput: “Estudiar el nacionalismo valenciano era un verdadero desafío, ya que la trama principal de la tesis es el cuestionamiento acerca de la existencia misma de ese nacionalismo”.
L'autora aborda est estudi de manera pluridisciplinar tenint en conte la sociollingüística, l'història i la civilisació, i nos alvança que el conflicte identitari no ha acabat, pel contrari, s'ha tornat “subterráneo, menos mediático, menos escandaloso, pero desde luego mucho más sibilino”.