Eduardo Primo Yúfera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 20:49 13 jun 2019 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut ')
Anar a la navegació Anar a la busca

Eduardo Primo Yúfera (1918 en Port de Mazarrón (Múrcia) - 28/10/2007 en Valéncia). En 1941 es va graduar en Ciències en l'Universitat de Valéncia i tres anys més tart va obtindre el doctorat en Ciències Químiques per l'Universitat Complutense de Madrit.

En l'any 1947 comença a treballar en l'Universitat de Valéncia com a professor adjunt de Química Orgànica.

Des de 1950 forma part del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), del que va ser colaborador, investigador científic, conseller i president des del 25 d'octubre de 1974 fins al 11 de febrer de 1977.

En l'any 1952 es va traslladar a Basilea, (Suïssa) en una beca d'investigació.

En 1960 va fundar l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments de Valéncia del Patronat "Juan de la Cierva" del que va ser president.

En l'any 1965, va obtindre la càtedra de Química i Anàlisi Agrícola en l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Agrònoms de Valéncia.

Des de 1970 a 1974 va ser president de l'Institut Nacional de Ciència i Tecnologia dels Aliments, també va conseguir la vicepresidència de l'Unió Internacional de Ciència i Tecnologia dels Aliments.

També ha segut membre del World Academy of Art and Science, Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Medicina i de l'Institut de Ciències de l'Home, Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, titular de la Medalla núm.23 de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des del 4 de juny de 1978 ocupant la vacant deixada per Nicolás Primitivo Gómez-Serrà, i posteriorment, també Decà d'Honor de la mateixa RACV.

Eduardo Primo Yúfera fon membre fundador del Capítul Espanyol del Club de Roma.

Honors i mèrits

L'Universitat Politècnica de Valéncia ha creat l'Institut de Biologia Molecular i Celular de Plantes a qué ha posat el seu nom "Primo Yúfera".

Llibres

20 llibres i monografies destacant:

  • Herbicides i fitoreguladors (1968)
  • La deficiència proteica en l'alimentació de la Humanitat (1977)
  • Química agrícola (1978)
  • La investigació, un problema a Espanya (1981)
  • Ecologia química (1991).
  • Introducció a la investigació científica i tecnològica(1994)
  • Química dels aliments(1997)
  • L'Alimentació domèstica: coneiximents bàsics sobre nutrició familiar (2001)

Bibliografía

Enllaços