Diferència entre les revisions de "Dénia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 54 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Deniacomunitatvalenciana.png|90px]]
+
|image_país = [[File:Localització de la Marina Alta respecte del País Valencià.png   |160px]]
|image_província = [[Image:Localisació deniamarinaalta.png|80px]]
+
|image_província = [[File:Localització de Dénia respecte de la Marina Alta.png |180px]]
 
|nom = Dénia
 
|nom = Dénia
|image_escut = [[Image:Escut_Dénia.png]]
+
|image_escut = [[File:Escut de Dénia.svg|75px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província d'Alacant]]
 
|província = [[Província d'Alacant]]
Llínea 12: Llínea 12:
 
|superfície = 66,2 km²
 
|superfície = 66,2 km²
 
|altitut = 22 msnm
 
|altitut = 22 msnm
|població = 44.035 hab.
+
|població = 43.899 hab. (2022)
|densitat = 665,18 hab./km²
+
|densitat =  
 
|gentilici = Denier, -a
 
|gentilici = Denier, -a
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 03700
 
|còdic_postal = 03700
 
|festes = Moros i Cristians, Falles, Fogueres de Sant Joan, Bous a la mar
 
|festes = Moros i Cristians, Falles, Fogueres de Sant Joan, Bous a la mar
|alcalde = Ana María Kringe Sánchez ([[PPCV|PP]])
+
|alcalde = Vicent Grimalt Boronat ([[PSPV-PSOE]])
|uep = [http://www.ayto-denia.es Web de l'ajuntament de Dénia]
+
|web = [https://www.denia.es Web de l'ajuntament de Dénia]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
 +
'''Dénia''' és una ciutat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada en la costa nort de la [[província d'Alacant]]. Es tracta de la capital de la comarca de la [[Marina Alta]], també coneguda part d'ella com el ''Marquesat de Dénia''.
  
'''Dénia''' és una ciutat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada en la costa nort de la [[Província d'Alacant]]. Es tracta de la capital de la comarca de la [[Marina Alta]], també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Conta en 43.704 habitants.
+
== Història ==
 +
[[File:Castillo de Denia.jpg|thumb|250px|Castell de Dénia]]
 +
Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és [[Antiga Roma|romà]] (Dianium), situant-se al nort de la ciutat actual i front al antic port. Els texts clàssics i rests arqueològics indique que en el [[Sigle I a. C.]] les tropes de Sertòri establiren en ''Dianium'' una base naval. Durant l'Alt Imperi la ciutat fruí d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre els anys [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].
  
== Història ==
+
En época musulmana la ciutat conseguirà el moment culminant de la seua expansió i espenta, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la taifa creada en l'any [[1010]] per l'amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència en l'any [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la invasió almoràvit.
Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una base naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfrutà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].
 
  
En època musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la taifa creada en [[1010]] per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la invasió almoràvide.
+
A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei a l'archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada pels borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de l'Independència Espanyola|Guerra de l'Independència]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre [[1837]]-[[1839]]. El florent comerç de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.
  
A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerci de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.
+
== Demografia ==
 +
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 43.899 habitants.
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
La crisis de la passa, desde principis del [[sigle XX]], supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des de els anys [[1960]] el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una acelerà urbanisació.
+
La crisis de la passa, des de principis del [[sigle XX]], supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des dels anys [[1960]] el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una accelerà urbanisació.
  
 
== Gastronomia i festes ==
 
== Gastronomia i festes ==
L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, pulp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases son la base de una excelent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.
+
L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, polp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les panses són la base d'una excelent gastronomia, a lo que n'hi ha que afegir els cítrics.
  
En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]].
+
En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la mar|Bous a la Mar]].
  
 
== Política ==
 
== Política ==
El [[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per el [[PSPV]] gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalció [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 concellals, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demòcrata 1, tornant-se a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.
+
L'[[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per l' [[PSPV]] gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalició [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 regidors, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demócrata 1, tornant-se a reeditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.
  
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
Llínea 60: Llínea 63:
 
   | Alcalde_8 = Francisca Viciano Guillem<br />Ana Kringe Sánchez(**)
 
   | Alcalde_8 = Francisca Viciano Guillem<br />Ana Kringe Sánchez(**)
 
   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[PPCV]]
 
   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Ana Kringe Sánchez
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Vicent Grimalt Boronat
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Vicent Grimalt Boronat
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Vicent Grimalt Boronat
 +
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 
}}
 
}}
  
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]
 +
* [[Pare Pere]]
 +
* [[Ermita del Pare Pere]]
 +
* [[Parc natural del Massiç del Mongó]]
 +
* [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]
 +
 +
== Referències ==
 +
<references/>
 +
* [https://www.denia.es/ Ajuntament de Dénia]
 +
* [https://www.diputacionalicante.es/ Diputació provincial d'Alacant]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Denia INE. Població de Dénia]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.denia.es/ Ajuntament de Dénia]
+
{{commonscat|Dénia}}
*[http://www.canfalimarinaalta.es/ Periòdic Canfali Marina Alta]
+
 
*[http://www.denia.net Portal Turístic de Dénia].
+
* [http://www.canfalimarinaalta.es/ Periòdic Canfali Marina Alta]
*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03063&Submit.x=39&Submit.y=10 Índex Estadístic Municipal de Dénia.] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
+
* [https://www.denia.net Portal Turístic de Dénia]
*[http://maps.google.es/maps?ll=38.840429,0.108575&z=12&hl=es&t=h en Google Maps]
+
* [https://maps.google.es/maps?ll=38.840429,0.108575&z=12&hl=es&t=h Dénia en Google Maps]
*[http://denia.comunitatvalenciana.com Web de Turisme de Dénia realisada per l'Agencia Valenciana de Turisme].
+
* [https://www.uv.es/barroso/galeria Galeria fotogràfica en un apartat dedicat a Dénia]
*[http://www.justo.gva.es/civis/va/indexmenu.htm Portal de la Direcció general d'Administració Local de la Generalitat Valenciana].
+
* [http://www.western-locations-spain.com/valencia/denia/index.htm Dénia i el Cine]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.
 
*[http://www.uv.es/barroso/galeria Galeria fotogràfica en un apartat dedicat a Dénia]
 
*[http://www.western-locations-spain.com/valencia/denia/index.htm Dénia i el Cine]
 
*[http://visita-denia.alsito.com/ Vista virtual de Dénia]
 
  
 
{{Municipis de La Marina Alta}}
 
{{Municipis de La Marina Alta}}
 
+
{{Capitals comarques}}
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Última revisió del 14:42 23 ago 2023

Dénia
Localització de la Marina Alta respecte del País Valencià.png Escut de Dénia.svg
Localització de Dénia respecte de la Marina Alta.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província d'Alacant
Comarca: Marina Alta
Partit judicial: Dénia
Ubicació: 38°50′26″N 0°06′20″E
Altitut: 22 msnm
Superfície: 66,2 km²
Població: 43.899 hab. (2022)
Densitat:
Gentilici: Denier, -a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03700
Festes majors: Moros i Cristians, Falles, Fogueres de Sant Joan, Bous a la mar
Alcalde: Vicent Grimalt Boronat (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web de l'ajuntament de Dénia


Dénia és una ciutat de la Comunitat Valenciana. Situada en la costa nort de la província d'Alacant. Es tracta de la capital de la comarca de la Marina Alta, també coneguda part d'ella com el Marquesat de Dénia.

Història[editar | editar còdic]

Castell de Dénia

Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (Diniu el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant-se al nort de la ciutat actual i front al antic port. Els texts clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una base naval. Durant l'Alt Imperi la ciutat fruí d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre els anys 636 i 693, en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de Toledo.

En época musulmana la ciutat conseguirà el moment culminant de la seua expansió i espenta, que generà un moment de gran vitalitat cultural. Daniyya serà la capital de la taifa creada en l'any 1010 per l'amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les Balears, convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència en l'any 1076, al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de Saragossa, de la qual depengué fins a la invasió almoràvit.

A partir del sigle XVIII, la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei a l'archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada pels borbònics el 17 de novembre de 1708. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la Guerra de l'Independència. En el sigle XIX, Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre 1837-1839. El florent comerç de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 43.899 habitants.

Economia[editar | editar còdic]

La crisis de la passa, des de principis del sigle XX, supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des dels anys 1960 el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una accelerà urbanisació.

Gastronomia i festes[editar | editar còdic]

L'arròs, el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, allioli, llandeta, polp sec, gambes en bledes, etc. La mistela i les panses són la base d'una excelent gastronomia, a lo que n'hi ha que afegir els cítrics.

En quant a les festes n'hi han: Falles, Fogueres de Sant Joan, Moros i Cristians i els famosos Bous a la Mar.

Política[editar | editar còdic]

L'Ajuntament estigué governat en la llegislatura 2003-2007 per l' PSPV gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el PPCV tragué 5, el Bloc 4, la coalició Unió-Gent de Dénia 4 i Els Verts-L'Entesa, 1. En les eleccions de 2007, el PSOE obtingué 9 regidors, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demócrata 1, tornant-se a reeditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joaquín Chornet Torres UCD
1983 - 1987 Jaime Sendra Timoner PSPV-PSOE
1987 - 1991 Pepe Crespo Mahiques Gent de Dénia
1991 - 1995 Sebastià Garcia i Mut Bloc
1995 - 1999 Sebastià Garcia i Mut (1993-1995)
Pedro Pastor (1995-1997)
Bloc
Gent de Dénia
1999 - 2003 Miguel Ferrer Marsal (*) PPCV
2003 - 2007 Francisca Viciano Guillem PSPV-PSOE
2007 - 2011 Francisca Viciano Guillem
Ana Kringe Sánchez(**)
PSPV-PSOE
PPCV
2011 - 2015 Ana Kringe Sánchez PPCV
2015 - 2019 Vicent Grimalt Boronat PSPV-PSOE
2019 - 2023 Vicent Grimalt Boronat PSPV-PSOE
2023 Vicent Grimalt Boronat PSPV-PSOE

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Marina Alta

Alcanalí    L'Atzúvia    Beniarbeig    Benidoleig    Benigembla    Benimeli    Benissa    Calp    Castell de Castells    Dénia    Gata    Llíber    Murla    Ondara    Orba    Parcent    Pedreguer    Pego    El Poble Nou de Benitachell    Ràfol d'Almúnia    Sagra    Sanet i Negrals    Senija    Setla i Mirarrosa    Teulada    Tormos    Vall d'Alcalà    La Vall d'Alauar    La Vall d'Ebo    La Vall de Gallinera    Verger    Xàbia    Xaló


Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva