Diferència entre les revisions de "Dénia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'època' a 'época')
Llínea 28: Llínea 28:
 
Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una basse naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfurtà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].
 
Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una basse naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfurtà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].
  
En época musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la tiafa creada en [[1010]] per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la ivnasió almoràvide.
+
En època musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la taifa creada en [[1010]] per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la ivnasió almoràvide.
  
A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Sucesió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. Elc castell, seriament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincoproporarà a la Corona i expermienta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que se independisà administrativament enetre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerci de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses extrangeres en el consiguent aument de la població, que pasà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.
+
A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Sucesió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. Elc castell, seriament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincoproporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerci de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses extrangeres en el consiguent aument de la població, que pasà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
Llínea 36: Llínea 36:
  
 
== Gastronomia i festes ==
 
== Gastronomia i festes ==
L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, pulp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases son la base de una exceplent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.
+
L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, pulp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases son la base de una excelent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.
  
 
En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]].
 
En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]].
  
 
== Política ==
 
== Política ==
El [[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per el [[PSPV]] gràcies als concellals que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalció [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 concellals, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demòcrata 1, tornantse a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.
+
El [[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per el [[PSPV]] gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalció [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 concellals, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demòcrata 1, tornant-se a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.
  
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya

Revisió de 15:15 11 jun 2013

Dénia
90px Archiu:Escut Dénia.png
80px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província d'Alacant
Comarca: Marina Alta
Partit judicial: Dénia
Ubicació: 38°50′26″N 0°06′20″E
Altitut: 22 msnm
Superfície: 66,2 km²
Població: 44.035 hab.
Densitat: 665,18 hab./km²
Gentilici: Denier, -a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03700
Festes majors: Moros i Cristians, Falles, Fogueres de Sant Joan, Bous a la mar
Alcalde: Ana María Kringe Sánchez (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Dénia és una ciutat de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situada en la costa nort de la Província d'Alacant. Es tracta de la capital de la comarca de la Marina Alta, també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Conta en 43.704 habitants.

Història

Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (Diniu el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una basse naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfurtà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre 636 i 693, en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de Toledo.

En època musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. Daniyya serà la capital de la taifa creada en 1010 per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les Balears, convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el 1076, al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de Saragossa, de la qual depengué fins a la ivnasió almoràvide.

A partir del sigle XVIII, la ciutat participà obertament en la guerra de Sucesió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el 17 de novembre de 1708. Elc castell, seriament danyat, s'afonarà definitivament en la Guerra de la Independència Espanyola. En el sigle XIX, Dénia es reincoproporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre 1837-1839. El floreixent comerci de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses extrangeres en el consiguent aument de la població, que pasà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.

Economia

La crisis de la passa, desde principis del sigle XX, supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des de els anys 1960 el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una acelerà urbanisació.

Gastronomia i festes

L'arròs, el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, allioli, llandeta, pulp sec, gambes en bledes, etc. La mistela i les pases son la base de una excelent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.

En quant a les festes n'hi han: Falles, Fogueres de Sant Joan, Moros i Cristians i els famosos Bous a la Mar.

Política

El Ajuntament estigué governat en la llegislatura 2003-2007 per el PSPV gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el PPCV tragué 5, el Bloc 4, la coalció Unió-Gent de Dénia 4 i Els Verts-L'Entesa, 1. En les eleccions de 2007, el PSOE obtingué 9 concellals, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demòcrata 1, tornant-se a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joaquín Chornet Torres UCD
1983 - 1987 Jaime Sendra Timoner PSPV-PSOE
1987 - 1991 Pepe Crespo Mahiques Gent de Dénia
1991 - 1995 Sebastià Garcia i Mut Bloc
1995 - 1999 Sebastià Garcia i Mut (1993-1995)
Pedro Pastor (1995-1997)
Bloc
Gent de Dénia
1999 - 2003 Miguel Ferrer Marsal (*) PPCV
2003 - 2007 Francisca Viciano Guillem PSPV-PSOE
2007 - 2011 Francisca Viciano Guillem
Ana Kringe Sánchez(**)
PSPV-PSOE
PPCV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d


Enllaços externs


Municipis de La Marina Alta

Alcanalí    L'Atzúvia    Beniarbeig    Benidoleig    Benigembla    Benimeli    Benissa    Calp    Castell de Castells    Dénia    Gata    Llíber    Murla    Ondara    Orba    Parcent    Pedreguer    Pego    El Poble Nou de Benitachell    Ràfol d'Almúnia    Sagra    Sanet i Negrals    Senija    Setla i Mirarrosa    Teulada    Tormos    Vall d'Alcalà    La Vall d'Alauar    La Vall d'Ebo    La Vall de Gallinera    Verger    Xàbia    Xaló