Diferència entre les revisions de "Dénia"
m (Text reemplaça - 'concellal' a 'regidor') |
m |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 66,2 km² | |superfície = 66,2 km² | ||
|altitut = 22 msnm | |altitut = 22 msnm | ||
| − | |població = | + | |població = 41.733 hab. ([[INE]] [[2018]]) |
| − | |densitat = | + | |densitat = |
|gentilici = Denier, -a | |gentilici = Denier, -a | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
}} | }} | ||
| − | '''Dénia''' és una ciutat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada en la costa nort de la [[Província d'Alacant]]. Es tracta de la capital de la comarca de la [[Marina Alta]], també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". | + | '''Dénia''' és una ciutat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada en la costa nort de la [[Província d'Alacant]]. Es tracta de la capital de la comarca de la [[Marina Alta]], també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Segons el [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 41.733 habitants. |
== Història == | == Història == | ||
| − | Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant | + | [[File:Castillo de Denia.jpg|thumb|250px|Castell de Dénia]] |
| + | Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és [[Antiga Roma|romà]] (Dianium), situant-se al nort de la ciutat actual i front al antic port. Els texts clàssics i rests arqueològics indique que en el [[Sigle I a. C.]] les tropes de Sertòri establiren en ''Dianium'' una base naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfrutà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre els anys [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]]. | ||
| − | En | + | En época musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la taifa creada en l'any [[1010]] per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència en l'any [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la invasió almoràvit. |
| − | A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei | + | A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei a l'archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada pels borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerç de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament. |
== Economia == | == Economia == | ||
| − | La crisis de la passa, des de principis del [[sigle XX]], supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des de els anys [[1960]] el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una | + | La crisis de la passa, des de principis del [[sigle XX]], supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des de els anys [[1960]] el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una accelerà urbanisació. |
== Gastronomia i festes == | == Gastronomia i festes == | ||
| − | L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, polp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases | + | L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, polp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases són la base d'una excelent gastronomia, a lo que n'hi ha que afegir els cítrics. |
En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]]. | En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]]. | ||
== Política == | == Política == | ||
| − | + | L'[[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per el [[PSPV]] gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalició [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 regidors, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demócrata 1, tornant-se a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat. | |
{{Alcaldes_Espanya | {{Alcaldes_Espanya | ||
| Llínea 61: | Llínea 62: | ||
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[PPCV]] | | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[PPCV]] | ||
}} | }} | ||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 10:12 11 oct 2019
| Dénia | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província d'Alacant | |||
| • Comarca: | Marina Alta | |||
| • Partit judicial: | Dénia | |||
| Ubicació: | 38°50′26″N 0°06′20″E | |||
| • Altitut: | 22 msnm | |||
| Superfície: | 66,2 km² | |||
| Població: | 41.733 hab. (INE 2018) | |||
| • Densitat: | ||||
| Gentilici: | Denier, -a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 03700 | |||
| Festes majors: | Moros i Cristians, Falles, Fogueres de Sant Joan, Bous a la mar | |||
| Alcalde: | Ana María Kringe Sánchez (PP) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Dénia és una ciutat de la Comunitat Valenciana. Situada en la costa nort de la Província d'Alacant. Es tracta de la capital de la comarca de la Marina Alta, també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Segons el INE de l'any 2018, conta en una població de 41.733 habitants.
Història
Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (Diniu el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant-se al nort de la ciutat actual i front al antic port. Els texts clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una base naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfrutà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre els anys 636 i 693, en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de Toledo.
En época musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. Daniyya serà la capital de la taifa creada en l'any 1010 per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les Balears, convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència en l'any 1076, al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de Saragossa, de la qual depengué fins a la invasió almoràvit.
A partir del sigle XVIII, la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei a l'archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada pels borbònics el 17 de novembre de 1708. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la Guerra de la Independència Espanyola. En el sigle XIX, Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre 1837-1839. El floreixent comerç de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.
Economia
La crisis de la passa, des de principis del sigle XX, supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des de els anys 1960 el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una accelerà urbanisació.
Gastronomia i festes
L'arròs, el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, allioli, llandeta, polp sec, gambes en bledes, etc. La mistela i les pases són la base d'una excelent gastronomia, a lo que n'hi ha que afegir els cítrics.
En quant a les festes n'hi han: Falles, Fogueres de Sant Joan, Moros i Cristians i els famosos Bous a la Mar.
Política
L'Ajuntament estigué governat en la llegislatura 2003-2007 per el PSPV gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el PPCV tragué 5, el Bloc 4, la coalició Unió-Gent de Dénia 4 i Els Verts-L'Entesa, 1. En les eleccions de 2007, el PSOE obtingué 9 regidors, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demócrata 1, tornant-se a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Joaquín Chornet Torres | UCD |
| 1983 - 1987 | Jaime Sendra Timoner | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Pepe Crespo Mahiques | Gent de Dénia |
| 1991 - 1995 | Sebastià Garcia i Mut | Bloc |
| 1995 - 1999 | Sebastià Garcia i Mut (1993-1995) Pedro Pastor (1995-1997) |
Bloc Gent de Dénia |
| 1999 - 2003 | Miguel Ferrer Marsal (*) | PPCV |
| 2003 - 2007 | Francisca Viciano Guillem | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Francisca Viciano Guillem Ana Kringe Sánchez(**) |
PSPV-PSOE PPCV |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Enllaços externs
- Ajuntament de Dénia
- Periòdic Canfali Marina Alta
- Portal Turístic de Dénia.
- Índex Estadístic Municipal de Dénia. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
- en Google Maps
- Web de Turisme de Dénia realisada per l'Agencia Valenciana de Turisme.
- Portal de la Direcció general d'Administració Local de la Generalitat Valenciana.
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.
- Galeria fotogràfica en un apartat dedicat a Dénia
- Dénia i el Cine
- Vista virtual de Dénia
| Municipis de La Marina Alta | |
|---|---|
|
Alcanalí • L'Atzúvia • Beniarbeig • Benidoleig • Benigembla • Benimeli • Benissa • Calp • Castell de Castells • Dénia • Gata • Llíber • Murla • Ondara • Orba • Parcent • Pedreguer • Pego • El Poble Nou de Benitachell • Ràfol d'Almúnia • Sagra • Sanet i Negrals • Senija • Setla i Mirarrosa • Teulada • Tormos • Vall d'Alcalà • La Vall d'Alauar • La Vall d'Ebo • La Vall de Gallinera • Verger • Xàbia • Xaló | |