Diferència entre les revisions de "Dénia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
m (Història)
(No es mostren 20 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 23: Llínea 23:
 
}}
 
}}
  
'''Dénia''' és una ciutat de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situada en la costa nort de la [[Província d'Alacant]]. Es tracta de la capital de la comarca de la [[Marina Alta]], també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Conta en 43.704 habitants.
+
'''Dénia''' és una ciutat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada en la costa nort de la [[Província d'Alacant]]. Es tracta de la capital de la comarca de la [[Marina Alta]], també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Conta en 43.704 habitants.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una basse naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfurtà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].
+
Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant-se al nort de la ciutat actual i front al antic port. Els texts clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en ''Dianium'' una base naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfrutà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre els anys [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].
  
En època musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la taifa creada en [[1010]] per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la ivnasió almoràvide.
+
En época musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la taifa creada en l'any [[1010]] per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència en l'any [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la invasió almoràvit.
  
A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Sucesió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. Elc castell, seriament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincoproporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerci de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses extrangeres en el consiguent aument de la població, que pasà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.
+
A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerç de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
La crisis de la passa, desde principis del [[sigle XX]], supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des de els anys [[1960]] el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una acelerà urbanisació.
+
La crisis de la passa, des de principis del [[sigle XX]], supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des de els anys [[1960]] el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una accelerà urbanisació.
  
 
== Gastronomia i festes ==
 
== Gastronomia i festes ==
L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, pulp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases son la base de una excelent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.
+
L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, polp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases son la base d'una excelent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.
  
 
En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]].
 
En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]].
  
 
== Política ==
 
== Política ==
El [[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per el [[PSPV]] gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalció [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 concellals, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demòcrata 1, tornant-se a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.
+
L'[[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per el [[PSPV]] gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalició [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 regidors, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demócrata 1, tornant-se a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.
  
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
Llínea 61: Llínea 61:
 
   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[PPCV]]
 
   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[PPCV]]
 
}}
 
}}
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 12:16 24 abr 2018

Dénia
Deniacomunitatvalenciana.png Escut Dénia.png
Localisació deniamarinaalta.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província d'Alacant
Comarca: Marina Alta
Partit judicial: Dénia
Ubicació: 38°50′26″N 0°06′20″E
Altitut: 22 msnm
Superfície: 66,2 km²
Població: 44.035 hab.
Densitat: 665,18 hab./km²
Gentilici: Denier, -a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03700
Festes majors: Moros i Cristians, Falles, Fogueres de Sant Joan, Bous a la mar
Alcalde: Ana María Kringe Sánchez (PP)
Pàgina web: Web de l'ajuntament de Dénia


Dénia és una ciutat de la Comunitat Valenciana. Situada en la costa nort de la Província d'Alacant. Es tracta de la capital de la comarca de la Marina Alta, també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Conta en 43.704 habitants.

Història

Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (Diniu el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant-se al nort de la ciutat actual i front al antic port. Els texts clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una base naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfrutà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre els anys 636 i 693, en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de Toledo.

En época musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. Daniyya serà la capital de la taifa creada en l'any 1010 per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les Balears, convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència en l'any 1076, al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de Saragossa, de la qual depengué fins a la invasió almoràvit.

A partir del sigle XVIII, la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el 17 de novembre de 1708. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la Guerra de la Independència Espanyola. En el sigle XIX, Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre 1837-1839. El floreixent comerç de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.

Economia

La crisis de la passa, des de principis del sigle XX, supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des de els anys 1960 el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una accelerà urbanisació.

Gastronomia i festes

L'arròs, el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, allioli, llandeta, polp sec, gambes en bledes, etc. La mistela i les pases son la base d'una excelent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.

En quant a les festes n'hi han: Falles, Fogueres de Sant Joan, Moros i Cristians i els famosos Bous a la Mar.

Política

L'Ajuntament estigué governat en la llegislatura 2003-2007 per el PSPV gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el PPCV tragué 5, el Bloc 4, la coalició Unió-Gent de Dénia 4 i Els Verts-L'Entesa, 1. En les eleccions de 2007, el PSOE obtingué 9 regidors, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demócrata 1, tornant-se a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Joaquín Chornet Torres UCD
19831987 Jaime Sendra Timoner PSPV-PSOE
19871991 Pepe Crespo Mahiques Gent de Dénia
19911995 Sebastià Garcia i Mut Bloc
19951999 Sebastià Garcia i Mut (1993-1995)
Pedro Pastor (1995-1997)
Bloc
Gent de Dénia
19992003 Miguel Ferrer Marsal (*) PPCV
20032007 Francisca Viciano Guillem PSPV-PSOE
20072011 Francisca Viciano Guillem
Ana Kringe Sánchez(**)
PSPV-PSOE
PPCV
2011- n/d n/d

Enllaços externs


Municipis de La Marina Alta

Alcanalí    L'Atzúvia    Beniarbeig    Benidoleig    Benigembla    Benimeli    Benissa    Calp    Castell de Castells    Dénia    Gata    Llíber    Murla    Ondara    Orba    Parcent    Pedreguer    Pego   El Poble Nou de Benitachell    Setla i Mirarrosa    Ràfol d'Almúnia    Sagra    Sanet i Negrals    Senija    Teulada    Tormos    Vall d'Alcalà    La Vall d'Ebo· La Vall de Gallinera    La Vall d'Alauar    Verger    Xaló    Xàbia