Diferència entre les revisions de "Curs d'Orientació Universitària"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
El '''Curs d'Orientació Universitària''', conegut per les sigles de '''COU''', era una ensenyança no obligatòria en [[Espanya]] pertanyent al sistema educatiu dissenyat per la [[Llei General d'Educació de 1970]] i constava d'un sol curs, equivalent a l'últim de bachillerat de la LOGSE. Va substituir a l'anterior Curs Preuniversitari de la Llei d'Ensenyança Mija de [[1953]]. Es va cursar per última volta durant l'any acadèmic [[2000]]-[[2001]].
+
El '''Curs d'Orientació Universitària''', conegut per les sigles de '''COU''', era una ensenyança no obligatòria en [[Espanya]] pertanyent al sistema educatiu dissenyat per la [[Llei General d'Educació de 1970]] i constava d'un sol curs, equivalent a l'últim de bachillerat de la LOGSE. Va substituir a l'anterior Curs Preuniversitari de la Llei d'Ensenyança Mija de l'any [[1953]]. Es va cursar per última volta durant l'any acadèmic [[2000]]-[[2001]].
  
 
Inicialment establit com un curs preparatori de les tècniques i métodos de treball propis de l'ensenyança universitària, una volta implantat el [[Bachiller Unificat Polivalent|BUP]], de sol tres cursos front a l'anterior bachillerat de 6 anys, i establit el ''numerus clausus'' per a l'ingrés en l'[[Universitat]], el COU es quedà com a l'últim curs de l'ensenyança mija, que els estudiants devien realisar per a preparar-se per a les Proves d'Accés a l'Universitat (PAU), més conegudes com a [[Examen de Selectivitat]].
 
Inicialment establit com un curs preparatori de les tècniques i métodos de treball propis de l'ensenyança universitària, una volta implantat el [[Bachiller Unificat Polivalent|BUP]], de sol tres cursos front a l'anterior bachillerat de 6 anys, i establit el ''numerus clausus'' per a l'ingrés en l'[[Universitat]], el COU es quedà com a l'últim curs de l'ensenyança mija, que els estudiants devien realisar per a preparar-se per a les Proves d'Accés a l'Universitat (PAU), més conegudes com a [[Examen de Selectivitat]].

Revisió de 19:13 23 jul 2019

El Curs d'Orientació Universitària, conegut per les sigles de COU, era una ensenyança no obligatòria en Espanya pertanyent al sistema educatiu dissenyat per la Llei General d'Educació de 1970 i constava d'un sol curs, equivalent a l'últim de bachillerat de la LOGSE. Va substituir a l'anterior Curs Preuniversitari de la Llei d'Ensenyança Mija de l'any 1953. Es va cursar per última volta durant l'any acadèmic 2000-2001.

Inicialment establit com un curs preparatori de les tècniques i métodos de treball propis de l'ensenyança universitària, una volta implantat el BUP, de sol tres cursos front a l'anterior bachillerat de 6 anys, i establit el numerus clausus per a l'ingrés en l'Universitat, el COU es quedà com a l'últim curs de l'ensenyança mija, que els estudiants devien realisar per a preparar-se per a les Proves d'Accés a l'Universitat (PAU), més conegudes com a Examen de Selectivitat.

Segons l'última de les seues regulacions normatives, vigent des de 1987, constava de quatre modalitats: científic-tecnològica, biosanitària, ciències socials i humanístic-llingüística; que donaven accés despuix de la Selectivitat a les distintes disciplines universitàries. Es cursava, normalment, al final del Bachillerat Unificat Polivalent (BUP).

Les matèries comunes del COU eren Llengua Estrangera, Llengua Espanyola i Filosofia. Ademés, les matèries pròpies de cada modalitat eren les següents:

  • Científic-Tecnològic: Matemàtiques I i Física; devent elegir l'alumne dos optatives entre Química, Biologia, Geologia o Dibuix Tècnic.
  • Biosanitari: Química i Biologia; més dos optatives entre Matemàtiques I, Física, Geologia o Dibuix Tècnic.
  • Ciències Socials: Matemàtiques II i Història del Món Contemporàneu; més dos optatives entre Llatí, Grec, Història de l'Art o Lliteratura.
  • Humanístic-Llingüístic: Lliteratura i Història del Món Contemporàneu; més dos optatives entre Llatí, Grec, Història de l'Art o Matemàtiques II.

Vore també

Enllaços externs