Diferencia entre pàgines "Culla" i "Estació del Nort (Valéncia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]]. Conta en 633 habitants ([[INE]] 2010).
+
{{Valéncia}}
 +
[[File:Antigua estación del Norte (Valencia).jpg|thumb|right|300px|<center>Estació del Nort en l'any [[1906]].</center>]]
 +
[[File:Fachada de l'estación del Norte (Valencia).jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera estació en l'any [[1920]]</center>]]
 +
[[File:Estación del Norte, Valencia, España, 2014-06-30, DD 122.JPG|thumb|right|300px|<center>Frontera de l'estació del Nort, actualment.</center>]]
 +
[[File:Estación del Norte - mariyaprokopyuk.jpg|thumb|right|300px|<center>Interior de l'estació del Nort, actualment.</center>]]
 +
[[File:Interior de la Estación del Norte (Valencia) 11.JPG|thumb|right|300px|<center>Interior de l'estació del Nort, actualment.</center>]]
  
−
== Geografia ==
 
  
−
Culla està situada en plena comarca de l'[[Alt Maestrat]], és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d'on es divisa tota la població i les valls que la rodegen.
+
L''''Estació del Nort''' o '''Valéncia-Nort''' és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de [[Valéncia]]
−
 
 
−
Culla està situat en plena Serra de Seguras, el seu clima és continental. El clima és mediterràneu, pero en contrasts més acusats per l'influència de l'element orogràfic. Els hiverns són una miqueta més frets que en la costa en lo que no és rar vore la neu. Els estius són molt agradables, en calor durant el dia i fresca de nit.
 
−
 
 
−
S'accedix ad esta localitat des de [[Castelló de la Plana]] prenent la [[CV-10]] i despuix la [[CV-15]] i posteriorment la [[CV-163]].
 
−
 
 
−
=== Barris i pedanies ===
 
−
 
 
−
En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població:
 
−
 
 
−
* '''Molinell'''
 
−
* '''Monllat'''
 
−
* '''Paulo'''
 
−
* '''Mel o Pla de la Torreta'''
 
−
* '''Pla del Sabater'''
 
−
* '''Riu Sec'''
 
−
* '''Roques de Llao'''
 
−
* '''Sales de Matella'''
 
−
* '''Torre de Matella'''
 
  
 
== Història ==
 
== Història ==
 +
Situada en ple centre de la capital, junt a la [[Plaça de bous de Valéncia|Plaça de bous]] i a apenes 200 m. de l'[[Ajuntament de Valéncia|ajuntament]], fon construïda entre els anys [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del [[sigle XIX]] per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.
  
−
Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar.
+
== Descripció ==
  
−
Fins a l'[[Edat Mija]] es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del [[sigle XIII]], i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] en [[1233]]. [[Jaume I]] va donar a dit noble la vila i castell de «Cuellar» per privilegi de l'11 de maig de 1235.
+
L'obra, dissenyada per l'arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'emmarca en l'estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del [[Modernisme valencià|modernisme valencià]]. En sa construcció s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com l'estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.
  
−
I és que si per alguna cosa era important la possessió de Culla, fon per la situació geogràfica que oferia, ya que constituïa la frontera entre Aragó i Valéncia, un punt ideal per a l'expansió del [[Cristianisme]].
+
La seua frontera, en motius vegetals, [[Taronja|taronges]] i [[Flor del taronger|flors de taronger]], s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo d'or de l'escut heràldic valencià. Evidència, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.
  
−
Culla va rebre la seua [[Carta Pobla]] en 23 de març de l'any [[1244]], de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor.
+
Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de [[Josep Mongrell|José Mongrell]]. En el seu vestíbul, una combinació de [[fusta|fustes]], [[cristal]] i [[marbre]] fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.
  
−
Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de 1264, Jaume I va dirimir el pleit a favor del d'Anglesola. I en 1303, este va vendre Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per un preu de 500.000 sòus jaquesos.
+
Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre traç típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.
  
−
En [[1312]] el [[Papa Clement V]] va dissoldre el Temple, i des de [[1317]] les seues possessions en la [[Corona d'Aragó]] varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'[[Ares del Maestrat|Ares]] i de [[Peníscola]], i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al [[sigle XVIII]].
+
== L'edifici ==
 +
L'edifici és de planta rectangular en dos zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat en estructura d'arcs articulats d'acer laminat i l'edifici de viagers pròpiament dit, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar.  
  
−
En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i la [[La Torre d'En Basora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]].
+
La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines.  
  
−
En el [[sigle XVIII]] es produïx una forta transformació urbanística en Culla, en la construcció de l'iglésia, l'ermita de Sant Cristòfol, i atres obres de millora i ampliació del caixco urbà.
+
Les fronteres estan rítmicament desenrollades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La frontera principal predominantment horisontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sense dubte, la de la [[Llonja de Valéncia]], en escassa altura i ritmes verticals en els panys de carrer que no apleguen a desequilibrar l'horisontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinàculs terminals de perfil aparentment almenat.  
  
−
== Demografia ==
+
Estilísticament est edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en [[Otto Wagner]], que per la seua influencia s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el [[racionalisme]].
  
−
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
Per oposició ad esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició constant de l'escut de la ciutat com a remat de les marquesines, aixina com elements emblemàtics alusius a la Companyia de Camins i Ferro del Nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que arremata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.
−
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
  
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2008]]!! [[2009]]!! [[2010]]
+
=== Plans ===
−
|-
 
−
| align=center| 1.010 || align=center| 946 || align=center| 918 || align=center| 844 || align=center| 811 || align=center| 771 || align=center| 723 || align=center| 697 || align=center| 677 || align=center| 651 || align=center|  669 || align=center|  650 || align=center|  637 || align=center|  633
 
−
|}
 
  
−
== Economia ==
+
[[File:Estacion del norte.seccion.Jpg|Sección transversal]]
 +
[[File:Estacion del norte.fachada.Jpg|Frontera]]
  
−
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà (armeler, avellaner, olivar, vinya i cereals) i en la ganaderia. La ganaderia predominant és extensiva (oví, caprí, vacú), i en menor mesura intensiva (porcí, avícola i apícola).
+
== Situació ==
 +
L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si bé té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén a l'est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorre el faç comú de llínees ferroviàries que partixen d'esta estació terminal.
  
−
== Administració ==
+
Està ben comunicada en la ret de [[MetroValéncia]], en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del recint de l'estació i atra (Plaça Espanya) a escassos minuts a peu de l'estació.
  
−
Relació d'alcaldes des de 1979.
+
Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade poc a poc a la nova estació de Valéncia-Parc Central com ya passa en el tren de Alta Velocitat en ample de via UIC (1435 mm), i es baralla la possibilitat de que l'edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.
  
−
* 1979-1983 Rafael Rull Miralles - Unión de Centro Democrático (UCD)
+
== Servicis ferroviaris ==
−
* 1983-1987 Francisco-Hortelano Edo Roig - Alianza Popular (AP)
+
=== Distribució de les vies ===
−
* 1987-1991 Nicomedes Bellés Orenga - Partit Popular (PPCV)
+
Esta estació és el punt d'unió de dos llínees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea [[Estació de La Encina|La Encina]]-[[Valéncia]] (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea [[Valéncia]]-[[Tarragona]] (P.K. 0). També és capçalera de les llínees ferroviàries [[Valéncia]]-[[Conca (Espanya)|Conca]]-[[Madrit]] i [[Valéncia]]-[[Estació de Chirivella-l'Alter|Chirivella-l'Alter]], pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'[[AVE]] a la ciutat.
−
* 1991-1995 Juan-Miguel Alcácer Bellés - Partit Popular (PPCV)
 
−
* 1995-1999 Manuel Traver Beltrán - Partit Popular (PPCV)
 
−
* 1999-2003 Luis Moliner Miralles - Partit Popular (PPCV)
 
−
* 2003-2007 Luis Moliner Miralles - Partit Popular (PPCV)
 
−
* 2007-2011 José Francisco Bellés Porcar - Partit Popular (PPCV)
 
−
* 2011-2015 José Francisco Bellés Porcar - Partit Popular (PPCV)
 
  
−
En l'actualitat l'Alcalde de Culla és Víctor Fabregat Tena (PPCV) des de l'any 2015.
+
L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les vies 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.
  
−
== Monuments ==
+
{| {{tablabonita}}
 +
! Via !! Trens i destins
 +
|-
 +
| 1 ||  [[Image: LogoC6valencia.png|25px]] [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] '''MD-L7''' [[Tortosa]]
 +
|-
 +
| 2-3 || '''Llarga distancia'''
 +
|-
 +
| 4-5-6 ||[[Image: Madrid-CercaniasC1.png|24px]] [[Estació de Gandia|Gandia]] / [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]], '''MD-L1''' [[Rodalies Alacant/Múrcia]], '''MD-L3''' [[Albacete]]
 +
|-
 +
| 7-8-9 ||  [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]] / [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]] / [[Estació de Moixent|Moixent]], '''MD-L4''' [[Alcoy]]
 +
|-
 +
| 21-22 ||  [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] [[Estació de Caudiel|Caudiel]], '''MD-L6''' [[Terol]] / [[Estació de Saragossa-Delicias|Saragossa-Delicias]]
 +
|}
  
−
=== Monuments religiosos ===
+
=== Llarga Distancia ===
 +
{| {{tablabonita}}
 +
! tipo de tren !! << destí !! destí >> !! observacions
 +
|- align=center
 +
| rowspan=6  | '''[[Alaris (Renfe)|Alaris]] ''' || ''terminal'' || Madrit Chamartín ||
 +
|- align=center
 +
| [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] || Madrit Chamartín || 1 tren diari en cada sentit
 +
|- align=center
 +
| Gandia || Madrit Chamartín || 1 tren diari en cada sentit, 1 reforç els divendres cap a Gandia i dumenges cap a Madrit
 +
|- align=center
 +
| Oropesa || Madrit Chamartín || circula els divendres cap a Oropesa i els dumenges cap a Madrit
 +
|- align=center
 +
| ''terminal'' || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit
 +
|- align=center
 +
| [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit
 +
|- align=center
 +
| '''[[Euromed]] ''' || [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||
 +
|- align=center
 +
| '''[[Arco (Renfe)|Arco]] ''', ''García Lorca'', (4 rames) || [[Estació de Santa Justa|Sevilla-Santa Justa]], [[Badajoz]], [[Estació de Maria Zambrano|Màlaga-Maria Zambrano]], [[Estació d'Almeria|Almeria]], [[Estació de Granada|Granada]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || les rames d'Almeria i Granada s'alternen a lo llarc de la semana
 +
|- align=center
 +
| '''[[Talgo]] ''', ''Mare Nostrum'' || Cartagena || Montpellier ||
 +
|- align=center
 +
| rowspan=2  | '''[[Talgo]] ''' || [[Estació de Llorca-Sutullena|Llorca-Sutullena]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||
 +
|- align=center
 +
| [[Estació de Múrcia del Carmen|Múrcia del Carmen]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||
 +
|- align=center
 +
| '''[[Trenhotel]] ''', ''Gibralfaro'' || [[Estació de Maria Zambrano|Màlaga-María Zambrano]], [[Granada]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] ||
 +
|}
  
−
* [[Iglesia del Salvador (Culla)|Iglesia parroquial del Salvador]]. Va ser construïda sobre una atra anterior a principis del sigle XVIII. En l'interior es troba el retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del sigle XVI, i l'estàtua en pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic i que data del sigle XV.
+
=== [[Mija Distancia Renfe]] ===
 +
{| {{tablabonita}}
 +
! Llínea !! Destí !! Material Mòvil
 +
|- align=center
 +
| bgcolor=#1486fe | <big>'''<font color=white>L-1''' || [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]], [[Estació de Múrcia del Carmen|Múrcia del Carmen]], [[Cartagena]] || [[Serie 592 de Renfe|592]] / [[Serie 440 de Renfe|440R]]
 +
|- align=center
 +
| bgcolor=#b9cf1e | <big>'''L-3</big>''' || [[Albacete]], [[Estació d'Alcázar de San Juan|Alcázar de San Juan]], [[Ciutat Real]] || [[Serie 440 de Renfe|440R / 470]]
 +
|- align=center
 +
| bgcolor=#9f0ace | <big>'''<font color=white>L-4 || [[Alcoy]] || [[Serie 592 de Renfe|592]]
 +
|- align=center
 +
| bgcolor=#23d384 | <big>'''<font color=white>L-6 || [[Terol]], [[Estació de Saragossa-Delicias|Saragossa-Delicias]], [[Osca]] || [[Serie 592 de Renfe|592]] / [[Serie 594 de Renfe|594 (TRD)]]
 +
|- align=center
 +
| bgcolor=#6172ce | <big>'''<font color=white>L-7 || L'Aldea-[[Amposta]]-[[Tortosa]], [[Estació de França (Barcelona)|Barcelona-Estació de França]]  || [[Serie 440 de Renfe|440R / 470]] / [[Serie 447 de Renfe|447]]<ref>Les unitats de la [[Serie 447 de Renfe]] en la llínea L-7 se gasten únicament per  als regionals cadenciats [[Valéncia]]-[[Oropesa]] que circulen en periodo estival</ref>
 +
|}
  
−
* [[Ermita de Sat Roc (Culla)|Ermita de Sant Roc]], construida en el siglo XVI.
+
=== [[Rodalies Valéncia]] ===
 +
{| {{tablabonita}}
 +
|+ style=background:red;color:white;font-size:120% | '''Llínees de <font color=white>[[Rodalies Valéncia]]</font> que presten servici en l'estació'''
 +
! orige/destí !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí !! material mòvil
 +
|- align=center
 +
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: Madrid-CercaniasC1.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Sueca|Sueca]]<ref>Sueca és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)|llínea C-1]].</ref> || [[Estació de Gandia|Gandia]], [[Estació de Plaja i Grau de Gandia|Plaja i Grau de Gandia]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Civia]]
 +
|- align=center
 +
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] || [[Estació d'Alfafar-Benetússer|Alfafar-Benetússer]], [[Estació de Benifayó-Almussafes|Benifayó-Almussafes]]<ref>Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)|llínea C-2]].</ref> || [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]], [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]], [[Estació de Moixent|Moixent]] || [[Serie 447 de Renfe|447]] / [[Serie 440 de Renfe|440R]]
 +
|- align=center
 +
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]] || [[Estació de Caudiel|Caudiel]] || [[Serie 592 de Renfe|592]]
 +
|- align=center
 +
| colspan=2 | ''terminal'' || [[Image: LogoC6valencia.png|25px]] || [[Estació de Valéncia-Font de Sant Lluís|Valéncia-Font de Sant Lluís]], [[Estació de Valéncia-Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]]<ref>Cabanyal és l'estació següent en els trens [[CIVIS]] de la [[Llínea C-6 (Rodalies Valéncia)|llínea C-6]].</ref> || [[Estació de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]] || [[Serie 447 de Renfe|447]]
 +
|}
  
−
* [[Ermita de Sant Cristòfol (Culla)|Ermita de Sant Cristòfol]], construïda a finals del sigle XVIII.
+
== Atres modos de transport que atenen l'Estació del Nort i els seus voltants ==
 +
=== [[MetroValencia]] ===
 +
Son dos les estacions ubicades en el recint de l'estació, Xàtiva i Bailén, i una, Plaça Espanya, està situada a una distancia de 300 metros de l'estació.
  
−
=== Monuments civils ===
+
{| {{tablabonita}}
 +
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Línees de <font color=white>[[MetroValencia]]</font> que presten servici en l'estació de Xàtiva'''
 +
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >>
 +
|- align=center
 +
| [[Estació de Rafelbunyol|Rafelbunyol]] || rowspan=2 | [[Estació de Colón (MetroValencia)|Colón]] || [[Image: Valencia-MetroLinea3.png|20px|Llínea 3]] || rowspan=2 | [[Estació d'Àngel Guimerà|Àngel Guimerà]] || rowspan=2 | [[Estació de Aeroport (MetroValencia)|Aeroport]]
 +
|- align=center
 +
| [[Estació de Marítim-Serrería|Marítim-Serrería]] || [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]]
 +
|}
  
−
* [[Caixco antic (Culla)|Caixco antic]].
+
{| {{tablabonita}}
−
* [[Castell i muralles (Culla)|Castillo de Culla]]. En el [[sigle XIX]], frut de la [[Guerres carlistes|guerra carlista]] dels sèt anys, va ser destruït i arrasat, quedant bàsicament l'image actual de la localitat. Destaquen la Torre del Frare Pere i la porta d'entrada a la barbacana del Castell, en els escuts d'armes de l'Orde de Montesa.
+
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Línees de <font color=white>[[MetroValencia]]</font> que presten servici en l'estació de Bailén'''
−
* [[Presó de Culla|"La Presó"]] (ss. XIII y XIV), antic Graner del Comanador que va ser utilisat com a presó durant les guerres carlistes.
+
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >>
−
* [[Antic Hospital de Culla|Antic Hospital]], del [[sigle XVII]], rehabilitat en [[1993]].
+
|- align=center
−
* [[Torre Matella]]
+
| [[Estació de Marítim-Serrería|Marítim-Serrería]] || [[Estació de Colón (MetroValencia)|Colón]] || [[Image: Valencia-MetroLinea5.png|20px|Llínea 5]] || [[Estació de Jesús|Jesús]] || [[Estació de Torrent Avinguda|Torrent Avinguda]]
 +
|}
  
−
== Llocs d'interés ==
+
{| {{tablabonita}}
−
 
+
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Llínees de <font color=white>[[MetroValencia]]</font> que presten servici en l'estació de Plaça Espanya'''
−
* '''Coves, Fonts i Alvencs de la zona del Riu Monleón'''. Entre les zones de major valor ecològic, es troba la zona del Riu Monleón, tant per la proliferació de flora i fauna autòctona (agrifoli, cabra ibèrica, javalí, aus rapaces, buitres, menuts rosegadors, etc.), com per lo agrest del terreny, destacant pels numerosos alvencs, coves i pels bancals típic de finals del sigle XIX, en l'actualitat abandonat.
+
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >>
−
 
+
|- align=center
−
* '''Coves, Fonts i Alvencs de la zona del Riu Molinell'''. En esta zona abunden els punts d'aigua i que antigament va propiciar la construcció de numerosos molins d'aigua en els masos propencs al Riu Molinell i que en l'actualitat estan en desús, encara que perdura el seu interés etnològic: Molí Alt, Molí Toni, Molí Tòfol, Molinet i Molí Teressa.
+
| [[Estació de Llíria|Llíria]] || rowspan=2 | [[Estació d'Àngel Guimerà|Àngel Guimerà]] || rowspan=2 | [[Image: Valencia-MetroLinea1.png|20px|Llínea 1]] || rowspan=2 | [[Estació de Jesús|Jesús]] || [[Estació de Torrent Avinguda|Torrent Avinguda]]
−
 
+
|- align=center
−
* '''Mirador del Terrat''', que en unes impressionants vistes panoràmiques permeten gojar del paisage de la comarca i, si el dia acompanya, vore fins i tot la mar Mediterrànea.
+
| [[Estació de Bétera|Bétera]] || [[Estació de Vilanova de Castelló|Vilanova de Castelló]]
 +
|}
  
−
* La '''Carrasca''' de Culla. Carrasca centenària que ha segut calificada com a arbre monumental de la [[Comunitat Valenciana]].
+
=== Autobusos [[EMT Valéncia|EMT]] ===
 +
Efectuen parada autobusos de les següents llínees en els carrers Alacant, Xàtiva, Bailén o Marqués de Sotelo, que se troben en les immediacions de l'estació.
 +
*'''5''' Circular interior.
 +
*'''6''' Torrefiel – Malilla.
 +
*'''7''' [[Mislata]] – Fonteta de Sant Lluís.
 +
*'''8''' Estació d'Autobusos – Malilla.
 +
*'''10''' Benimaclet - Sant Marcelí.
 +
*'''14''' Forn d'Alcedo / Pinedo - Marqués de Sotelo.
 +
*'''17''' Sant Pau - Plaça de l'Ajuntament.
 +
*'''15''' Pinedo - Marqués de Sotelo.
 +
*'''19''' La Malvarrosa - Plaça de l'Ajuntament.
 +
*'''32''' Passeig Marítim - Marqués de Sotelo.
 +
*'''35''' Plaça de l'Ajuntament - Ciutat de les Arts i les Ciències.
 +
*'''40''' Universitats - Estació del Nort.
 +
*'''63''' Noves Facultats – Xàtiva.
 +
*'''N1''' Plaça de l'Ajuntament - La Malvarrosa.
 +
*'''N7''' Plaça de l'Ajuntament - Fonteta Sant de Lluís.
  
−
== Festes ==
+
=== Metrobús ([[FGV]]) i atres ===
 +
* Aerobús
 +
* > [[El Perelló]]
 +
* > [[Aldaya]] - [[Bonaire]]
 +
* > [[Catarroja]]
  
−
* Les '''Festes Patronals''', se celebren a mitat d'agost, coincidint en el 15, 16 i 17 d'eixe més, en honor de l'Assunció de la Verge, Sant Roc i El Salvador.
+
== Vore també ==
−
 
+
* [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)]]
−
* '''Festa de Sant Miquel''', que se celebra l'última fi de semana de setembre.
+
* [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)]]
−
 
+
* [[Llínea C-5 (Rodalies Valéncia)]]
−
* '''Festa de Sant Pere Màrtir i de Sant Antoni Abat''', que se celebren l'última fi de semana completa d'abril, sent de destacar Les [[Albaes]]. També és molt coneguda l'entrega de la Coqueta, elaborada de forma tradicional pels Majorals de Sant Antoni en colaboració en els veïns del municipi, i les posteriors Corregudes.
+
* [[Llínea C-6 (Rodalies Valéncia)]]
−
 
+
* [[Anex:Estacions de Rodalies Valéncia]]
−
* '''Romeria a Sant Joan de Penyagolosa''', en el terme de Vistabella, l'orige del qual es remonta al [[sigle XIV]] i que encara hui se seguix celebrant el dissabte de la Semana del Corpus Christi.
+
* [[Mija Distancia Renfe]]
−
 
+
* [[Euromed]]
−
* '''Celebració del Corpus Christi''', en la Processó des de l'Iglésia pels carrers del caixco urbà, els majestuosos Pendons, els altars florals i els chiquets fent sonar els tradicionals "Pichurrulls".
+
* [[Arco (Renfe)|Arco]]
−
 
+
* [[Talgo]]
−
== Gastronomia ==
+
* [[Alaris]]
−
 
+
* [[Renfe Operadora]]
−
La varietat de plats tradicionals i la seua elaboració artesana fan de la cuina de Culla un punt de fort atractiu per als visitants. Entre els plats més coneguts cal resenyar el ''Conill en salsa de rovellons'', ''Cabrit en caragols blancs'', ''La carn de vedella'', carn a la brasa, llonganices i botifarres en allioli, i el ''Perol''.
+
* [[Valéncia]], [[Província de Valéncia]], {{flagicon|Valencia}}, {{flagicon|Spain}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
*[http://www.miestacion.es/estacion/1260/Valencia_-_Estacio_del_Nord.html Ficha en miestacion.es]
 +
*[http://www.adif.es/estaciones/index.html Informació sobre l'estació en adif.es]
 +
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/index.html Informació sobre horaris, mapa i tarifes de Rodalies Valéncia]
 +
*[http://www.renfe.es Pàgina Oficial de Renfe Operadora]
  
−
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Culla Culla en Wikipedia]
+
== Referències ==
−
* [http://www.culla.es/ Ajuntament de Culla]
+
{{listaref}}
−
* [http://valenciabonita.es/2016/09/16/culla-la-poblacion-magica-y-medieval-que-te-hara-transportarte-a-otra-epoca/ Culla: la población mágica y medieval que te hará transportarte a otra época - Valencia bonita]
+
{{Traduït de|es|Estación_del_Norte_(Valencia)}}
−
 
 
−
 
 
  
−
{{Municipis de L'Alt Maestrat}}
+
{{Monuments de Valéncia}}
  
−
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
+
[[Categoria:Estacions de Rodalies Valéncia]]
−
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
+
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 +
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Revisió de 14:55 19 maig 2021

Escut Valencia Ciutat.png
Places
Museus
Monuments
Plages
Carrers
Passejos
Avingudes
Ponts
Parcs i jardins
Districtes
Estació del Nort en l'any 1906.
Archiu:Fachada de l'estación del Norte (Valencia).jpg
Frontera estació en l'any 1920
Frontera de l'estació del Nort, actualment.
Interior de l'estació del Nort, actualment.
Interior de l'estació del Nort, actualment.


L'Estació del Nort o Valéncia-Nort és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de Valéncia

Història

Situada en ple centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m. de l'ajuntament, fon construïda entre els anys 1906 i 1917 aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del sigle XIX per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.

Descripció

L'obra, dissenyada per l'arquitecte Demetrio Ribes s'emmarca en l'estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la Sezession, caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del modernisme valencià. En sa construcció s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com l'estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.

La seua frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo d'or de l'escut heràldic valencià. Evidència, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.

Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.

Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre traç típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.

L'edifici

L'edifici és de planta rectangular en dos zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat en estructura d'arcs articulats d'acer laminat i l'edifici de viagers pròpiament dit, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar.

La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines.

Les fronteres estan rítmicament desenrollades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La frontera principal predominantment horisontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sense dubte, la de la Llonja de Valéncia, en escassa altura i ritmes verticals en els panys de carrer que no apleguen a desequilibrar l'horisontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinàculs terminals de perfil aparentment almenat.

Estilísticament est edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en Otto Wagner, que per la seua influencia s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el racionalisme.

Per oposició ad esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició constant de l'escut de la ciutat com a remat de les marquesines, aixina com elements emblemàtics alusius a la Companyia de Camins i Ferro del Nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que arremata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.

Plans

Sección transversal Frontera

Situació

L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si bé té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén a l'est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorre el faç comú de llínees ferroviàries que partixen d'esta estació terminal.

Està ben comunicada en la ret de MetroValéncia, en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del recint de l'estació i atra (Plaça Espanya) a escassos minuts a peu de l'estació.

Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade poc a poc a la nova estació de Valéncia-Parc Central com ya passa en el tren de Alta Velocitat en ample de via UIC (1435 mm), i es baralla la possibilitat de que l'edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.

Servicis ferroviaris

Distribució de les vies

Esta estació és el punt d'unió de dos llínees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea La Encina-Valéncia (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea Valéncia-Tarragona (P.K. 0). També és capçalera de les llínees ferroviàries Valéncia-Conca-Madrit i Valéncia-Chirivella-l'Alter, pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'AVE a la ciutat.

L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les vies 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.

Via Trens i destins
1 LogoC6valencia.png Castelló de la Plana MD-L7 Tortosa
2-3 Llarga distancia
4-5-6 Madrid-CercaniasC1.png Gandia / Plaja i Grau de Gandia, MD-L1 Rodalies Alacant/Múrcia, MD-L3 Albacete
7-8-9 LogoC2valencia.png Xàtiva / L'Alcúdia de Crespins / Moixent, MD-L4 Alcoy
21-22 LogoC5valencia.png Caudiel, MD-L6 Terol / Saragossa-Delicias

Llarga Distancia

tipo de tren << destí destí >> observacions
Alaris terminal Madrit Chamartín
Castelló de la Plana Madrit Chamartín 1 tren diari en cada sentit
Gandia Madrit Chamartín 1 tren diari en cada sentit, 1 reforç els divendres cap a Gandia i dumenges cap a Madrit
Oropesa Madrit Chamartín circula els divendres cap a Oropesa i els dumenges cap a Madrit
terminal Barcelona Sants 1 tren diari en cada sentit
Alacant-Terminal Barcelona Sants 1 tren diari en cada sentit
Euromed Alacant-Terminal Barcelona Sants
Arco , García Lorca, (4 rames) Sevilla-Santa Justa, Badajoz, Màlaga-Maria Zambrano, Almeria, Granada Barcelona Sants les rames d'Almeria i Granada s'alternen a lo llarc de la semana
Talgo , Mare Nostrum Cartagena Montpellier
Talgo Llorca-Sutullena Barcelona Sants
Múrcia del Carmen Barcelona Sants
Trenhotel , Gibralfaro Màlaga-María Zambrano, Granada Barcelona Sants

Mija Distancia Renfe

Llínea Destí Material Mòvil
L-1 Alacant-Terminal, Múrcia del Carmen, Cartagena 592 / 440R
L-3 Albacete, Alcázar de San Juan, Ciutat Real 440R / 470
L-4 Alcoy 592
L-6 Terol, Saragossa-Delicias, Osca 592 / 594 (TRD)
L-7 L'Aldea-Amposta-Tortosa, Barcelona-Estació de França 440R / 470 / 447[1]

Rodalies Valéncia

Llínees de Rodalies Valéncia que presten servici en l'estació
orige/destí < estació llínea estació > orige/destí material mòvil
terminal Madrid-CercaniasC1.png Alfafar-Benetússer, Sueca[2] Gandia, Plaja i Grau de Gandia 447 / Civia
terminal LogoC2valencia.png Alfafar-Benetússer, Benifayó-Almussafes[3] Xàtiva, L'Alcúdia de Crespins, Moixent 447 / 440R
terminal LogoC5valencia.png Valéncia-Cabanyal Caudiel 592
terminal LogoC6valencia.png Valéncia-Font de Sant Lluís, Valéncia-Cabanyal[4] Castelló de la Plana 447

Atres modos de transport que atenen l'Estació del Nort i els seus voltants

MetroValencia

Son dos les estacions ubicades en el recint de l'estació, Xàtiva i Bailén, i una, Plaça Espanya, està situada a una distancia de 300 metros de l'estació.

Línees de MetroValencia que presten servici en l'estació de Xàtiva
<< capçalera < estació Llínea estació > capçalera >>
Rafelbunyol Colón Llínea 3 Àngel Guimerà Aeroport
Marítim-Serrería Llínea 5
Línees de MetroValencia que presten servici en l'estació de Bailén
<< capçalera < estació Llínea estació > capçalera >>
Marítim-Serrería Colón Llínea 5 Jesús Torrent Avinguda
Llínees de MetroValencia que presten servici en l'estació de Plaça Espanya
<< capçalera < estació Llínea estació > capçalera >>
Llíria Àngel Guimerà Llínea 1 Jesús Torrent Avinguda
Bétera Vilanova de Castelló

Autobusos EMT

Efectuen parada autobusos de les següents llínees en els carrers Alacant, Xàtiva, Bailén o Marqués de Sotelo, que se troben en les immediacions de l'estació.

  • 5 Circular interior.
  • 6 Torrefiel – Malilla.
  • 7 Mislata – Fonteta de Sant Lluís.
  • 8 Estació d'Autobusos – Malilla.
  • 10 Benimaclet - Sant Marcelí.
  • 14 Forn d'Alcedo / Pinedo - Marqués de Sotelo.
  • 17 Sant Pau - Plaça de l'Ajuntament.
  • 15 Pinedo - Marqués de Sotelo.
  • 19 La Malvarrosa - Plaça de l'Ajuntament.
  • 32 Passeig Marítim - Marqués de Sotelo.
  • 35 Plaça de l'Ajuntament - Ciutat de les Arts i les Ciències.
  • 40 Universitats - Estació del Nort.
  • 63 Noves Facultats – Xàtiva.
  • N1 Plaça de l'Ajuntament - La Malvarrosa.
  • N7 Plaça de l'Ajuntament - Fonteta Sant de Lluís.

Metrobús (FGV) i atres

Vore també

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ Les unitats de la Serie 447 de Renfe en la llínea L-7 se gasten únicament per als regionals cadenciats Valéncia-Oropesa que circulen en periodo estival
  2. ↑ Sueca és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-1.
  3. ↑ Benifayó-Almussafes és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-2.
  4. ↑ Cabanyal és l'estació següent en els trens CIVIS de la llínea C-6.
Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Culla&oldid=171700»