Cronologia historica de la llengua valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 10:24 8 nov 2017 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Cronologia historica de la llengua valenciana''' és un llibre editat pel Servici de Publicacions de la Diputació de Valéncia l'any 2007 dels autor...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Cronologia historica de la llengua valenciana és un llibre editat pel Servici de Publicacions de la Diputació de Valéncia l'any 2007 dels autors, la filòloga Teresa Puerto i de l'investigador Joan Ignaci Culla.

El llibre conté 513 pàgines i és una edició especial resultat d'una llarga investigació de la catedràtica de llengua anglesa, Teresa Puerto i l'aportació documental i també treball d'investigació de Joan Ignaci Culla en l'objectiu de clarificar alguns fets esencials en defensa de la llengua valenciana.

L'obra presenta una recopilació de testimonis documentals i es convertix aixina en un gran manual de consulta sobre la llengua valenciana, des de l'época ibèrica i fins al sigle XXI. Es realisa una profunda i exhaustiva investigació del patrimoni llingüístic valencià a lo llarc de l'història.

Entre els documents seleccionats i recopilats per a l'estudi, es troben el Privilegi de Pere III, el Gran, de 1386, otorgant a la ciutat de Valéncia el Consolat del Mar, la Bíblia de Bonifaci Ferrer, el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell i la Cartoixa o l'Història de Josep de Roig de Corella, entre uns atres.

El seu ISBN és 978-84-77954705 (Valéncia, 2007).

Cites

El llibre Cronologia historica de la llengua valenciana és una antologia excelent de documents històrics i testimonis lliteraris de la nostra vetusta Llengua Valenciana (els vestigis escrits de la qual es remonten al sigle X) , i que demostren l'autenticitat de la seua inqüestionable existència. La definició “Estic escrivint en la meua llengua materna valenciana” és constantment usada pels nostres lliterats en el pròlec i epílec de les seues obres. Jamai utilisaren l'expressió “català”, que va permanéixer a lo llarc dels sigles i fins a 1906 com una mescla de dialectes no estandarisats provinents del provençal
Teresa Puerto