Cordillera dels Andes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Es una cadena montanyosa d’America del Sur que corre casi paralela a la costa del Pacífic, des del cap d’Hornos fins les proximitats de Panamà. Es un dels sistemes montanyoses mes grans del mon ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de Chile, els Andes s’estenen en cadenes paraleles per Argentina, Bolivia, Peru, Equador i Colombia. En Venezuela es dividix en tres cadenes diferents.

Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la Patagonia, s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en Peru, esta a 4.468 m sobre el nivell del mar; el de Lima a Tarma i Cerro de Pasco, tambe en Peru, esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre Mendoza, Argentina i Santiago de Chile, esta a 3.900 m d’altitut.

S’han tingut que construir diverses vies ferrees a traves d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del llac Titicaca; el ferrocarril central de Peru, que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi.

Els Andes alberguen numeroses volcans, entre els quales estan: el Cotopaxi (5.897 m) y el Chimborazo (6.267 m), en Equador; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre Argentina i Chile; i l’Aconcagua (6.959 m), en Argentina, la montanya mes alta del continent americà.