|
|
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució espanyola de 1978]]
| + | '''El que no està acostumat a plagues, les costures li fan llagues''', [[Refrany|refrà valencià]] que indica que la persona que ho ha tingut tot en la vida i li sobrevé una desgràcia, per chicoteta que siga, l'afecta molt perque no hi està acostumada. |
| − | La '''Constitució espanyola de 1978''' és la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, a la que estan subjectes els poders públics i els ciutadans d'Espanya, en vigor des del [[29 de decembre]] de [[1978]]. Substituïx a les Lleis Fonamentals del Regne d'Espanya, aprovades en [[1938]] i modificades en múltiples ocasions, l'última d'elles en [[1977]].
| |
| − | | |
| − | La Constitució va ser ratificada en referèndum el [[6 de decembre]] de [[1978]], sent posteriorment sancionada pel rei [[Joan Carles I]] el [[27 de decembre]] i publicada en el [[BOE|Bolletí Oficial de l'Estat]] el 29 de decembre del mateix any. La promulgació de la Constitució va implicar la culminació de l'anomenada [[Transició espanyola|transició a la democràcia]], que va tindre lloc com a conseqüència de la mort, el [[20 de novembre]] de [[1975]], de l'anterior cap d'Estat, el general [[Franco]], precipitant una série d'acontenyiments polítics i històrics que varen transformar l'anterior règim dictatorial en un ''Estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors de l'ordenament jurídic la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític'', tal i com proclama l'artícul primer de la Constitució. En ell també s'afiança el principi de sobirania nacional, que residix en el poble, i s'establix la monarquia parlamentària com a forma de govern.
| |
| − | | |
| − | La Constitució establix una organisació territorial basada en l'autonomia dels municipis, províncies i comunitats autònomes, regint entre ells el principi de solidaritat. Despuix del procés de formació de l'Estat de les Autonomies, les comunitats autònomes gogen d'una autonomia de naturalea política que configura a [[Espanya]] com un [[Estat autonòmic]]. Les [[entitats locals]], com els [[municipis]] i les [[províncies]], gogen d'una autonomia de naturalea administrativa, les institucions de la qual actuen en conformitat a criteris d'oportunitat dins del marc llegal fixat per l'Estat i les [[comunitats autònomes]].
| |
| − | | |
| − | El rei és el cap de l'Estat, figura que eixercita funcions de naturalea eminentment simbòlica i que carix de poder efectiu de decisió. Els seus actes tenen una naturalea reglada, la validea de la qual depén de lo que refrende l'autoritat competent que, segons el cas, és el president del [[Govern]], el president del [[Congrés dels Diputats]], o un ministre.
| |
| − | | |
| − | La divisió de poders, idea fonamental en el [[pensament lliberal]], és establida implícitament pel text constitucional. En la seua base, la sobirania nacional permet l'elecció, per sufragi universal (varons i dònes, majors de 18 anys), dels representants del poble sobirà en les [[Corts Generals]], configurades a modo d'un bicameralisme atenuat, integrat pel Congrés dels Diputats i el [[Senat]]. Abdós cambres compartixen el poder llegislatiu, si be existix una preponderància del Congrés dels Diputats, que ademés és el responsable exclusiu de l'investidura del president del Govern, i la seua eventual cessació per moció de censura o qüestió de confiança. No obstant, tant el Congrés com el Senat eixercixen una llavor de control polític sobre el Govern per mig de les preguntes i interpelacions parlamentàries.
| |
| − | | |
| − | El Govern, el president del qual és investit pel Congrés dels Diputats, dirigix el poder eixecutiu, incloent l'administració pública. Els membres del Govern són designats pel president, i junt ad ell, componen el [[Consell de Ministres]], orgue colegiat que ocupa el cim del poder eixecutiu. El Govern respon solidàriament de la seua actuació política davant el Congrés dels Diputats, que, donat el cas, pot destituir-ho en bloc per mig d'una moció de censura, que necessàriament deu incloure un candidat alternatiu que serà immediatament investit president del Govern.
| |
| − | | |
| − | El poder judicial recau en els juges i tribunals de justícia, sent el [[Consell General del Poder Judicial]] el seu màxim orgue de govern. El [[Tribunal Constitucional]] controla que les lleis i les actuacions de l'administració pública s'ajusten a la norma suprema.
| |
| − | | |
| − | == La Constitució en Llengua Valenciana ==
| |
| − | | |
| − | La Constitució Espanyola de 1978 fon publicada, ademés d'en castellà, en atres llengües vernàcules de l'Estat. Es va publicar en [[Normes del Puig]] a finals dels [[anys 70]].
| |
| − | | |
| − | Els eixemplars bilingües (castellà i valencià) de la Constitució Espanyola de 1978 varen ser difosos massivament entre el poble valencià i encara hui es conserven en mils de llars. La seua portada era crema i l'única senya d'impressió diu: Depòsit llegal B. 36.416 – 1978. Imprimix EBSA. Carretera nacional 152 Km. 21.650 Parets (Barcelona). És dir, fon imprés en Barcelona pero en [[valencià]]. Es va publicar a propòsit del referèndum nacional de 6 de decembre d'aquell mateix any.
| |
| − | | |
| − | Una atra Constitució, de tapa negra, fon editada per Josep Miquel Lerma Marín i publicada en l'any [[1979]] com consta en el seu Depòsit Llegal V-261-1979. És una versió íntegrament en valencià i resa en la seua portada "Text en llengua valenciana". A modo d'anècdota mostra les banderes de Lleó i de Castella per separat i banderes d'Aragó, Balears i Múrcia distintes de les actuals ya que l'Estat de les autonomies encara no s'havia desenrollat del tot.
| |
| − | | |
| − | També de finals de la década de 1970 està la Constitució espanyola: en versions en castellà i valencià. Ilustre Colege d'Advocats de Valéncia. 1979. V. 1.068-1979 (edició bilingüe). Despuix va aplegar La Constitució Espanyola. Generalitat Valenciana. 1983. V. 2757-1983 (edició bilingüe). És molt significatiu que dos entitats d'arrelament com el Colege d'Advocats de Valéncia i la Generalitat Valenciana publicaren llavors en valencià i no en català.
| |
| − | | |
| − | == Els Furs, la Constitució valenciana ==
| |
| − | | |
| − | Els valencians varen tindre la seua pròpia "Constitució", fa ara més de 700 anys abans, que donà orige a un màxim esplendor en tots els àmbits (social, polític, cultural, econòmic i artístic). Els [[Furs del Regne de Valéncia]] o Furs de la Ciutat i Regne de Valéncia foren el conjunt de lleis que varen regir en tot el [[Regne de Valéncia]] des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I]], fundador del regne, els va jurar i promulgar en unes Corts del Regne de Valéncia d'eixe mateix any, fins a [[1707]], en que foren abolits pel [[Decret de Nova Planta]], promulgat per [[Felip V]], degut a les conseqüències ocorregudes en la [[Batalla d'Almansa]].
| |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| | + | * [[Anex:Refranys valencians]] |
| | | | |
| − | * [[Furs del Regne de Valéncia]]
| + | [[Categoria:Refranys]] |
| − | | + | [[Categoria:Refranys valencians]] |
| − | == Referències ==
| |
| − | | |
| − | * [https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionCASTELLANO.pdf Constitución española de 1978 - BOE]
| |
| − | * [https://josueferrer.com/2014/12/06/constitucion/ ¿Sabías que la Constitución Española de 1978 se publicó en Normas de El Puig? - Josué Ferrer]
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | | |
| − | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978 La Constitució espanyola de 1978 en Wikipedia]
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Societat]] | |
| − | [[Categoria:Política]] | |