Diferència entre les revisions de "Constitució Espanyola de 1978"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 18: Llínea 18:
 
* Va nàixer de la conciliació i l'acort ideològic.
 
* Va nàixer de la conciliació i l'acort ideològic.
 
* I deriva de les influències rebudes en la seua redacció de la [[Constitució Italiana de 1947]], la [[Llei Fonamental de Bonn de 1949]], la [[Constitució Portuguesa de 1976]].
 
* I deriva de les influències rebudes en la seua redacció de la [[Constitució Italiana de 1947]], la [[Llei Fonamental de Bonn de 1949]], la [[Constitució Portuguesa de 1976]].
 
Està composta per:
 
 
* Un [[Preàmbul]].
 
* Un [[Títul Preliminar]].
 
* [[10 Títuls]].
 
* [[169 artículs]].
 
* [[4 Disposicions Adicionals]].
 
* [[9 Disposicions Transitòries]].
 
* [[1 Disposició Derogatòria]].
 
* [[1 Disposició Final]].
 
 
De tal forma que en la Part Dogmàtica de la mateixa constaria pel [[Preàmbul]], el [[Títul Preliminar]] (que arreplega els Grans principis de l'Estat i la societat) i el [[Títul I]] (on trobaríem els Drets fonamentals, el seu eixercici i protecció).
 
 
I en la seua Part Orgànica s'arrepleguen dels [[Títuls II a X]], a on s'arrepleguen els següents apartats entre uns atres:
 
* Forma i organisació de l'Estat.
 
* Divisió de poders.
 
* Relació entre els distints poders.
 
* Organisació territorial.
 
* Etc
 

Revisió de 14:12 29 maig 2020

{{Plantilla:Fusionar}}


La Constitució Espanyola [1] (CE d'ara en avant) es va aprovar per les Corts Generals, en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat, el 31 d'octubre de 1978. Va ser ratificada pel poble espanyol en referéndum de 6 de decembre de 1978. Va ser sancionada i promulgada pel S. M. el Rei davant Les Corts el 27 de decembre de 1978. I publicada en el B.O.E. el 29 de decembre de 1978 al mateix temps que va entrar en vigor.

Es pot definir des de dos punts de vista distints:

  1. El formal: Es tractaria de la norma suprema de l'ordenament jurídic elaborada pel poder constituent (el poble) en l'eixercici de la seua sobirania.
  2. El material: Basada en el seu contingut, que arreplega els principis fonamentals que deuen sostindre l'orde social, polític i econòmic de la societat, és dir, les regles bàsiques de funcionament.

Entre les seues característiques trobem les següents:

  • Es tracta d'un règim polític democràtic parlamentari clàssic o democràcia occidental.
  • Té un procediment de reforma rígit.
  • És extensa, ya que pretén blindar el major número de temes per la seua supremacia.
  • Es tracta d'una Constitució ambigua i inacabada, ya que fa múltiples remissións a normes futures de desenroll.
  • És d'aplicació directa i immediata.
  • Va nàixer de la conciliació i l'acort ideològic.
  • I deriva de les influències rebudes en la seua redacció de la Constitució Italiana de 1947, la Llei Fonamental de Bonn de 1949, la Constitució Portuguesa de 1976.